25 de juny de 1966:
Inauguració de la primera piscina de 50 metres coberta d'Espanya

La piscina Sant Jordi de Barcelona té la seva gènesi en el Pla de Piscines engegat per la Diputació Provincial, sota inspiració de Joan Antoni Samaranch.

Es va construir, amb l'ajut de la DNEFD, en terrenys de l'Escola Industrial on ja existia una vetusta piscina descoberta de 50 metres, bressol del recordat equip de natació de la Federació d'Alumnes i ex-Alumnes de l'Escola del Treball. El programa editat amb motiu de la inauguració la justificava així:

"Amb la Piscina Sant Jordi es dota Barcelona d'un element primordial i indispensable per a la celebració de competicions de nivell internacional, ja que si és veritat que existeixen piscines cobertes a la nostra regió, i algunes d'elles molt notables i reeixides, no tenen les mides olímpiques, que són 50 metres. El progrés constant de la natació i el no disposar la nostra província d'una piscina d'aquestes característiques que permetés la homologació de marques internacionals, féu concebre aquesta instal·lació."

9 de setembre de 1990:
Remodelacions a la piscina i creació del Club Sant Jordi

La Diputació Provincial de Barcelona, que havia construit la piscina Sant Jordi el 1966, n'havia cedit la seva gestió a la Federació Catalana. I aquesta, sense massa mitjans, cada any tenia més dificultats econòmiques per mantenir-la activa i, moltes més, per atendre la seva conservació. La instal·lació s'anava degradant. Per la qual cosa, la decisió de reformar-la i actualitzar-la de cara als Jocs de Barcelona'92 va arribar oportunament i, amb els projectes de reforma, l'hora de veure què es podia fer per treure'n un rendiment econòmic que permetés l'autofinançament.

David Moner, aleshores president de la Federació, va creure que, a més de la piscina de 50 metres dedicada als nedadors de competició, seria bo comptar amb d'altres serveis que resultessin atractius per al ciutadà normal, i va aconseguir que es construïssin: sales de musculació, cardiovascular, relaxació, massatge, quiromassatge, gimnàs, solàriums (natural i artificial), piscines per a aquagym i hidromassatge, saunes, etc. D'aquí a constituir el Club Sant Jordi com a mitjà més escaient per a la seva gestió, no va haver-hi més que un pas. En donar-lo, la piscina Sant Jordi tingué les solvències esportiva i financera assegurades.