
Moment #100FCN 1: Els orĆgens de la natació catalana i la Fundació del Club Natació Barcelona
La primera activitat āoficialā que figura a la nostra història Ć©s la āCopa SolĆ©ā. A lāestiu de 1907, Manuel SolĆ©, lāentusiasta professor de cultura fĆsica i propietari del Gimnasio SolĆ©, va crear una Copa de Natació per a ser disputada tres anys consecutius. La prova va esdevenir el āI Campionat dāEspanya de Natacióā.
Fixada per al 27 dāagost, es va ajornar a causa del mal temps. Finalment, es va celebrar el 15 de setembre de 1907.
La prova va tenir lloc davant dels Molls dāEspanya i Muralla, entre les Golondrines i unes boies. A terra, mĆ©s de dues mil persones esperaven la sortida de la primera competició oficial de natació.
5 minuts abans de l’inici de la competició, va comenƧar a ploure d’una manera horrible, dispersant a la majoria del pĆŗblic que va quedar reduĆÆt a unes 500 persones. Al veure que la pluja no remetia, es va donar la sortida dels 1.500 metres, 15 minuts desprĆ©s de l’hora prevista.
Els guanyadors van ser els alemanys Edwald Poeschke, en 60 metres, i Adolfo von den Heyden, en 1.500m. Però el tĆtol de Campió dāEspanya el va aconseguir Leopoldo Lafuente que va arribar 3r en ambdues proves, per davant de Bernat Picornell.
LāĆØxit obtingut per la āCopa SolĆ©ā va animar als seus organitzadors a plantejar la creació dāun Club de Natació. El 10 de novembre de 1907, en una reunió celebrada al āGimnasio SolĆ©ā, es va aprovar per unanimitat el projecte de reglament que havien presentat Manuel SolĆ©, Josep MĀŖ VergĆ©s i Bernat Picornell, i va sorgir el primer Consell Directiu del Club Natació Barcelona, composat per:
- President: Bernat Picornell
- Vicepresident: Manuel SolƩ
- Secretari: Josep Mª Vergés
- Vicesecretari: Miquel Useros
- Tresorer: Carles Balaguer
- Comptador: Juli Marial
- Vocal metge assessor: Pere Cercós
La primera seu esportiva del CNB va ser als Banys Orientals, establiment pĆŗblic ubicat a la Barceloneta. Aquest espai va ser cedit als 20 socis fundadors del Club a canvi dāuna quota de dues pessetes.
Moment #100FCN 2: Sāinstaura la Copa Nadal
La Copa Nadal va neĢixer amb el nom de āCampionat dāHivernā. Va ser la primera organitzacioĢ del ānounatā Club NatacioĢ Barcelona.
La prova es va celebrar el 19 de gener de 1908. Va ser tot un eĢxit de puĢblic. Va tenir lloc a la platja de la Barceloneta, davant dels Banys Orientals, on estava ubicat el Club Natació Barcelona.
Va resultar guanyador Edwald Poeschke, nedador alemany del Club organitzador, que va nedar els 200m amb un temps de 3 minuts i 17 segons. El van seguir Bernat Picornell i Leopoldo Lafuente, 2n i 3r respectivament.
Degut als continus ajornaments de la competicioĢ, a causa del temporal, la 2a edicioĢ es va celebrar a lāinterior del Port. Gastor Giraud, Enric Claret i Pere Picornell van ser els 3 primers classificats.
A partir de 1914, quan el CN āāBarcelona es va traslladar al Moll Nou, va passar a disputar-se a la daĢrsena de la InduĢstria, davant de les instalĀ·lacions del Club.
El primer vencedor local va ser Joaquin Cuadrada, lāany 1911. TambeĢ va guanyar les edicions de 1912, 1913, 1918 i 1919.
La primera edicioĢ amb participacioĢ femenina va tenir lloc el 1928, resultant vencedora Maria LluiĢsa Vigo, amb un crono de 3 minuts 27 segons.
Dani Serra eĢs el participant que meĢs vegades ha guanyat la prova (10 edicions) i Carme Soriano en categoria femenina (6 edicions). El reĢcord de la Copa Nadal el tenen Carles Ventosa (1:51.05) i BaĢrbara BernuĢs (2:03.89).
Moment #100FCN 3: Es juga el primer partit de Waterpolo
A la platja de la Barceloneta, davant dels āBanys Orientalsā, seu del recent constituĆÆt Club Natació Barcelona, es va jugar el primer partit de waterpolo a Espanya. Va ser el 12 de juliol de 1908.
Bernat Picornell va formar els equips:
Blaus: Edwald Poeschke, Charles Wallace, Enric GalofrƩ, Pere Picornell, Detlev Rabe, Hugo Moller i Frederic Baerstchi.
Blancs: Adolfo von den Heyden, Manuel FernƔndez, Carles Granicher, Edward Miles, Frederic Rauret, Robert Miller i Ricard LujƔn.
El propi Bernat Picornell va dirigir el partit, convertint-se en el primer Ć rbitre de waterpolo espanyol.
Des dāaquell dia, tots els diumenges i festius, desprĆ©s de les habituals curses de natació, es disputava un partit de waterpolo.
Buscant adversaris dels qui aprendre, aquells pioners van jugar contra els tripulants de vaixells de guerra anglesos amarrats al Port de Barcelona, com el āBacchanteā o el āRussellā.
El 24 de setembre de 1910, el CNB es va enfrontar amb lāequip francĆØs Foot-ball Velo Club de NiƧa, capitanejat per Paul Vasseur. Lāequip del CNB estava format per: Adolfo von den Heyden, Pere Picornell, Manuel FernĆ”ndez, Carles Granicher, Gaston Giraud, LluĆs Lliboutry i NĆ©stor LujĆ”n. El resultat, 0-4 a favor de lāequip francĆØs.
El waterpolo es va posar de moda. Va augmentar tant el nĆŗmero de practicants que va ser necessari establir 3 categories i organitzar el āConcurs Espanyol de Waterpoloā, gĆØnesi del que mĆ©s tard seria el āCampionat dāEspanyaā.
El CN Barcelona i el CN AthlĆØtic van jugar el 1r partit entre Clubs el 21 de juny de 1914, en un racó del Port de Barcelona. La prova va ser positiva, però els athlĆØtics van decidir no jugar encara el Campionat dāEspanya. NomĆ©s els equips del CNB hi van prendre part. Lāequip āblauā va guanyar per 6-2 a lāequip groc. El 18 dāoctubre de 1914 es van proclamar campions: Amat, PomĆ©s, Mira, Pere Picornell, Wagner, BerdemĆ”s i Domingo, formant part d’aquest equip āblauā.
Moment #100FCN 4: Les pioneres de la natació catalana femenina
El 15 dāagost de 1911, amb motiu de la Travessa nedant Barcelona-Badalona, quatre noies van participar en una prova de 100 metres, organitzada pel CN Barcelona: MercĆØ Ribalta, Rosita Bulbena, Clementina Ribalta i Margarida Ramoneda (una nena de 6 anys). La mateixa experiĆØncia es repetiria lāany següent.
I finalment, el 24 de desembre de 1912, 19 dones, entre les quals hi havia franceses, angleses i alemanyes, van fundar el FĆØmina Natació Club. Les germanes Ribalta, MercĆØ i Clementina, van tenir un paper destacat en la creació del Club. Clementina va ser la 1a Presidenta i MercĆØ, una nedadora destacada. La seu del Club, els Banys de Sant SebastiĆ , propietat de la famĆlia Ribalta.
Entre 1912 i 1916, les associades del Club solien trobar-se exclusivament per a preparar les competicions anuals que sāorganitzaven a finals del mes dāagost.
La 1a Copa FĆØmina es va celebrar el 31 dāagost de 1913. MercĆØ Ribalta va guanyar els 100m, la Sra. Ruggerberg, els 400m, i Consol Morgan, els 75m, prova reservada per a nenes.
El 1914, Eva Illing de Morral va esdevenir la 2a Presidenta. 1 any mĆ©s tard, la PresidĆØncia va tornar a a mans de Clementina Ribalta. Si Clementina regentava el Club, la seva germana anava sumant tĆtols a la Copa FĆØmina, que es repetia cada any.
A partir de la finalització de lāestiu de 1918, no sāha trobat mĆ©s informació del Club en premsa escrita.
La constitució dāaquest petit i elitista club femenĆ de natació a la Barcelona de 1912 es deu, no tant a un canvi de rumb en lāactitud de les dones esportistes, que a Catalunya arribaria alguns anys mĆ©s tard, sinó a que, donades les grans dificultats que tenien les dones per a practicar el seu esport preferit en els clubs masculins, van haver dāorganitzar-se.
Moment #100FCN 5: Fundació del Club Natació Athlètic
El mes de maig de 1913, una colla dāamics, amants de lāesport i del mar, va fundar el Club Natació AthlĆØtic.
La 1a Junta Directiva estava formada per:
– President: Esteve Candell
– Vicepresident: Eduard Almenar
– Secretari: Emili Salas
– Vicesecretari: Roc Grañó
– Tresorer: Salvador Salas
– Comptador: Enric Masses
– Cap de Material: LluĆs Torrents
– Vocals: Ramon Candell i Enric Purcalla
TambĆ© es va implicar en les tasques directives Ernest Masses, que va resultar ser lāautĆØntic animador del Club pel seu carĆ cter obert i alegre.
La nova associació va emprendre tot tipus dāactivitats en pro del foment de la natació, colze a colze amb el CN Barcelona, que es va mostrra content de tenir un rival amb el que competir.
El CNA va participar a la Copa SolĆ© de 1914. El 12 de juliol va prendre part en un triangular de waterpolo amb el CN Barcelona i lāHerculis de Mònaco. El 16 de maig, Emili RodrĆguez va nedar els 100m lliures en 1ā19ā, temps que es va considerar rĆØcord, però que mai va ser homologat, per haver estat obtingut al mar. El 25 de juliol, Enric Gil i Santiago Maria Arnau van portar a terme el projecte de creuar nedant el Port de Barcelona.
Els āathlĆØticsā lluĆÆen un escut provisional a lāespera que Emili Salas dissenyĆ©s el definitiu. El nou logotip, amb lāemblemĆ tic cavallet de mar, es va estrenar el 22 dāagost de 1915 al Festival de Sabadell.
Lāany 1916, desprĆ©s dāuna sĆØrie dāincidents, Esteve Candell va haver de deixar el Club i es va produir el primer relleu a la PresidĆØncia, que va passar a ocupar Enric MartĆnez, amb el recolzament de Gerard CollardĆn, soci dāorigen austrĆac que dominava diferents idiomes i tenia un cert esperit de mecenes. Van decidir obrir el Club a altres activitats per ampliar el nombre de socis. Va crear la secció dāatletisme i van posar en marxa la Challenge Arnau. TambĆ© van entrar en el món de la boxa, sense descuidar les activitats de natació.
Lāany 1917, per seguir les pautes que marcava lāactualitat, lāAthlĆØtic va haver dāabocar-se en lāespecialitat de waterpolo, cosa que va fer tot presentant 3 equips als Campionats dāEspanya. El mes de desembre, Gerard CollardĆn va ser escollit President. Ho fou fins al 1921, en ser elegit Secretari General de la FENA (Federación EspaƱola de Natación Amateur).
Moment #100FCN 6: Fundació del Club Natació Sabadell
Els orĆgens del CN Sabadell es remunten al primer festival de natació organitzat per la secció dāesports del Centre Autonomista de Dependents del ComerƧ i la IndĆŗstria (CADCI), el 22 dāagost de 1915 a la bassa de Ca la Paula, al MolĆ de les Tres Creus.
A lāacte hi participaren nedadors del Club Natació Barcelona i del Club Natació AthlĆØtic. En el programa dāactes es van exhibir algunes proves de natació, de salts i es va disputar un partit de waterpolo entre el CN Barcelona i el CN AthlĆØtic.
LāĆØxit del festival va portar als organitzadors a plantejar-se la possibilitat de constituir un club de natació a la ciutat. Aquest grup impulsor estava format per una vintena de joves, la majoria del CADCI, dirigits per Joan Valls. Valls s’havia iniciat esportivament l’any 1913, quan va comenƧar a freqüentar les instalĀ·lacions del CN AthlĆØtic i va establir una forta amistat amb el directiu Emili Salas.
El desembre de 1915 es va formar un junta interina i es van inscriure els primers socis. El 17 de gener de 1916 es va organitzar el segon festival a la bassa de Ca la Paula, concebut com la presentació del Club Natació Sabadell, amb lāassistĆØncia dāesportistes del CN AthlĆØtic.
El febrer de 1916 es va fundar el CN Sabadell, encara que els seus estatuts no foren aprovats fins al 25 de juny. El primer President fou Pere Mestre.
Les diferents instalĀ·lacions que el CN Sabadell utilitzava no donaven satisfacció als socis. Es va buscar un lloc on emplaƧar una nova instalĀ·lació i es va triar el Vapor Codina, al carrer Lacy. El 23 de juny de 1918 sāinaugurava. Era una fita històrica, suposava la primera piscina de lāEstat espanyol (25Ć12 metres) vĆ lida per homologar rĆØcords i practicar el waterpolo en bones condicions.
Moment #100FCN 7: Els primers Campionats de Catalunya de Natació
El Club Natació Athlètic va organitzar els 3 primers Campionats de Catalunya de la història de la natació catalana.
La 1a edició va tenir lloc el 29 de setembre de 1918 al Varadero del Port de Barcelona, espai habitual dels festivals natatoris.
Ramon Bulbena, del CN AthlĆØtic, va guanyar els 60 metres i Joaquim Cuadrada, del CN Barcelona, els 500m.
En les 2 edicions posteriors, 1919 i 1920, la prova de velocitat se la va endur Josep Manifold, de lāAthlĆØtic, i la de resistĆØncia, el mateix Joaquim Cuadrada.
A partir de 1921, creada la Federació Catalana de Natació, va ser aquesta qui va prendre la responsabilitat dāorganitzar-los, portant-los arreu de Catalunya per a promocionar la natació.
Lleida, que disposava dāuna piscina adient i dāun club, va organitzar els Campionats de 1921. De 2 proves es va passar a 9, mĆ©s la competició de salts de trampolĆ i palanca. En estil lliure es van disputar les proves de 100, 400 i 1.500m, en braƧa, els 200 i 400m, en āespatllaā, els 100m. TambĆ© dos relleus, el 5x50m i el 4x200m, i els 2000m de mar lliure.
Lāany 1922, lāorganització va anar a cĆ rrec del Club Natació Barcelona, el 1923, del Club Natació GuĆxols, el 1924, una altra vegada a cĆ rrec del Centre dāEsports Lleida, i el 1925, del Club NĆ utic Tarragona.
Jaume Cruells, Josep Maria Puig, Josep Pinillo, Ricard Arruga, Joan Costa, Alfons Tusell, Salvador Laguia, Josep Francesc, Ramon Artigas, i els saltadors Santiago Ulió, Antoni Tort i Joan Bonemain, són alguns dels protagonistes dāaquest perĆode.
Moment #100FCN 8: Fundació de la Federació Espanyola de Natació
El Club Natació Barcelona considerava que tenia nedadors i waterpolistes amb el nivell suficient per a participar dignament en els Jocs OlĆmpics d’Anvers. Per a prendre part en la competició, s’havia d’afiliar a la Federació Internacional, cosa que la seva condició de club no ho permetia. Calia constituir-se com a federació.
Els cenebistes van mobilitzar als clubs afins, Ć©s a dir, el CN AthlĆØtic i el CN Sabadell, i van aconseguir que el 19 d’abril de 1920 es constituĆs la FENA (Federación EspaƱola de Natación Amateur). MĆ©s tard, es van adherir a aquesta fundació els clubs NĆ”utico, d’Alacant, i el Deportivo Fortuna, de Sant SebastiĆ .
Es va acordar que estaria constituĆÆda per Clubs i regida per un ComitĆØ Directiu. El primer Consell Directiu va estar composat per:
- President: CN Barcelona, representat per Jaume Mestres i Fossas.
- Secretari: CN Athlètic, representat per Emili Salas i Sallarés.
- Tresorer: CN Sabadell, representat per Jacint MartĆ i Moragas.
- Secretari FINA: CN AthlĆØtic, representat per Gerardo ColladĆn.
Catalunya va presidir la Federació Espanyola fins al 1968, any en el que Bernat Picornell va deixar el cà rrec per imperatiu reglamentari (tenir més de 70 anys).
Moment #100FCN 9: Primera participació OlĆmpica a Anvers 1920
El dia 8 dāagost de 1920, la Selecció va sortir cap a Anvers. Estava composada per 11 waterpolistes (8 titulars i 3 reserves), 1 saltador i 2 nedadors.
L’Estadi NĆ utic d’Anvers, de 100 metres de llargada, es va construir habilitant un dels fossars de les fortificacions de la ciutat.
Joaquim Cuadrada va nedar les eliminatòries dels 1.500m lliure. Lāaltre nedador es va retirar.
El saltador no es va atrevir a saltar des de la palanca de 10 metres. Mai abans ho havia fet des dāuna plataforma tan alta.
Lāequip de waterpolo estava format per: LluĆs Gibert, Manuel ArmanguĆ©, Ramon BerdemĆ”s, Jaume Fontanet, Francesc Gibert, Alfons Tusell, Antoni Vila Coro i Enric Granados. Entrenador: Albert Berglund.
Van empatar a 1 gol amb ItĆ lia en el temps reglamentari. A la pròrroga, Espanya va marcar el gol de la victòria. Per part dels italians nomĆ©s es va tirar el porter. Els jugadors de camp van renunciar a jugar mĆ©s estona perquĆØ lāaigua estava molt freda, per sota de 12 graus. En els següents partits, es va perdre contra els britĆ nics (0-9) i contra Estats Units (0-5).
Enric Granados Gal (fill del famós compositor Enric Granados i CampiƱa) era el capitĆ de l’equip. Durant la seva estada a Anvers, Granados va compartir entrenaments amb el hawaiĆ Duke Kahanamoku, campió olĆmpic i recordman mundial. Duke utilitzava una tĆØcnica de natació fins llavors desconeguda a Espanya, el crol. Al nostre paĆs, per aquelles dates, es nedava amb l’estil doble over.
Granados, desprĆ©s de comprovar l’eficĆ cia de l’estil hawaiĆ , li va demanar consell a Duke per aprendre aquesta tĆØcnica revolucionĆ ria. Duke i el seu compatriota, Pua Keaola, tambĆ© li van explicar la tĆØcnica del crol d’esquena.
Al tornar de BĆØlgica, Granados va aplicar al Club Natació Barcelona la tĆØcnica i els sistemes d’entrenament que li havien ensenyat els americans.
Moment #100FCN 10: Fundació de la Federació Catalana de Natació
Els resultats obtinguts al Jocs OlĆmpics dāAnvers lāany 1920 van demostrar que Ć©rem manifestament inferiors als nostres contrincants. Calia una profunda reflexió i introduir canvis. Es necessitaven piscines dāaigua temperada per entrenar regularment tot lāany i evolucionar els mĆØtodes de preparació.
TambĆ© calia desenvolupar la natació arreu de Catalunya. Això exigia els esforƧos de tothom i, conseqüentment, lāexistĆØncia dāuna Federació de Clubs que els coordinĆ©s. Amb aquest objectiu es va constituir la Federació Catalana de Natació.
La Federació es va fundar el 25 de febrer de 1921 al Centre Autonomista de Dependents del ComerƧ i de la IndĆŗstria de Barcelona, el CADCI, de la mĆ del Club Natació Barcelona, el Club Natació AthlĆØtic i el Club Natació Sabadell, que eren els clubs que lideraven la natació i van prendre la iniciativa. TambĆ© van comptar amb lāadhesió dels altres clubs que practicaven el nostre esport: el Club Natació Mataró, el Club Natació Pop de Badalona, el Camp dāEsports de Lleida, el Club XX, lāAteneu EnciclopĆØdic Popular i el Club de Mar.
Disset Presidents han dirigit la nostra Institució.
El Sr. Jaume Mestres va ser el primer President de la Federació Catalana de Natació.
Va formar part de la junta directiva del CNB, del qual va ser vicepresident el 1920, i representant del Club en els actes fundacionals de la Federació Espanyola, que va arribar a presidir, des de lāabril del 1920 fins al gener del 1921.
Va ser un dels impulsors de la candidatura olĆmpica de Barcelona als Jocs OlĆmpics de 1924, que finalment el ComitĆØ OlĆmpic Internacional va concedir a ParĆs.
Pioner de lāarquitectura esportiva a Catalunya, va impulsar i dissenyar la construcció de la primera piscina coberta de lāestat espanyol, la piscina de lāEscullera del Club Natació Barcelona.
El Sr. Jaume Mestres va dirigir la Federació Catalana fins al setembre de 1922.
Des de lāany 2008, el Sr. Enric BertrĆ”n Ć©s lāactual President de la FCN.
La 1a seu fou el propi CNB, situat als Banys de Sant SebastiĆ de la platja de la Barceloneta. LāĆŗltima, des de 1987, al carrer Diputació 237. Els 9 clubs que van constituir la Federació, sāhan convertit en 128, amb gairebĆ© 17.000 llicĆØncies i multitud d’ĆØxits esportius, tant nacionals com internacionals.
Moment #100FCN 12: Primera piscina coberta de lāEstat espanyol
La gran lliçó dāAnvers 1920 fou que, sense piscina coberta, millor amb lāaigua temperada, no era possible el progrĆ©s.
En arribar dels Jocs, els responsables del CN Barcelona, amb Bernat Picornell al capdavant, van començar a treballar per aconseguir aquesta indispensable instal·lació el més aviat possible.
A proposta de lāarquitecte Jaume Mestres i Fossas, la Junta del CNB va convocar als socis a una assemblea informativa al CADCI. Volia explicar-los el projecte de la piscina coberta que es pretenia realitzar.
El 17 dāabril de 1921, en un acte solemne, es va posar la primera pedra a lāEscullera de Llevant.
La construcció del cubell va durar uns 7 mesos. El desembre de 1921 es va omplir la piscina.
El 21 de maig de 1922, amb la piscina encara al descobert, es va celebrar un torneig de waterpolo al que van ser convidats tots els clubs catalans que practicaven aquest esport: el CN AthlĆØtic, el CN Sabadell, el CN Marató i el CN Arenys. Aquesta competició es va batejar amb el nom de āTrofeu Joan Barbaā, en memòria dāun dels jugadors mĆ©s emblemĆ tics de lāĆØpoca.
Es va inaugurar la 1a fase de la piscina amb un Trofeu Internacional de Natació. També es va jugar un partit de waterpolo contra el Brussels Swimming Club. El CNB es va imposar 3 a 0.
Tot seguit es van aixecar les parets i les arcades.
El 22 de juliol de 1923 es va celebrar un partit internacional contra lāequip hongarĆØs del Ferenczvarosi de Budapest, amb jugadors que van enlluernar als aficionats.
I, finalment, es va col·locar el sostre i es va instal·lar la calefacció.
La piscina coberta amb aigua temperada es va inaugurar el 23 de marƧ de 1924. Cal assenyalar, com a curiositat, que lāaigua utilitzada era la del mar.
El dia 25 de marƧ de 1924 es va jugar el primer partit de waterpolo amb la piscina coberta i aigua temperada.
Moment #100FCN 13: Debut OlĆmpic dels saltadors catalans
El debut olĆmpic dels saltadors catalans es va produir el 14 de juliol de 1924. Antoni Tort, del CN Barcelona, i lāinfantil Santiago Ulió, del CN AthlĆØtic, van participar als Jocs OlĆmpics de ParĆs. Santiago Ulió, amb 14 anys, va ser el benjamĆ de tots els participants.
Van disputar dues proves del programa de salts, el salt de palanca de 10 metres i la palanca alta, i van caure eliminats en sĆØries.
Santiago Ulió va ser campió de Catalunya (1922) i d’Espanya (1924) de trampolĆ. Per la seva banda, Antoni Tort va ser campió de Catalunya de trampolĆ (1924), de palanca (1922, 1924, 1925) i de salts variats (1926), aixĆ com d’Espanya de salts de palanca (1923).
Els salts foren introduĆÆts a Catalunya per Bernat Picornell, que nāhavia aprĆØs la tĆØcnica durant els seus anys de vida a Marsella. El 1910, el Club Natació Barcelona va instalĀ·lar el seu primer trampolĆ a la platja de la Barceloneta i, el 1911, va organitzar per primera vegada una prova de salts al Campionat dāEspanya de natació. Un dels problemes recurrents, any darrere any, era que els temporals trencaven la palanca. Els salts es van haver de traslladar a lāinterior del Port de Barcelona.
Els guanyadors de les primeres edicions pertanyien al CNB. AixĆ, van ser campions dāEspanya Enric GalofrĆ©, Camil Balat, Enric Quintana i Antoni Vila-Coro, tots en lāespecialitat de palanca. Vila-Coro va ser el guanyador de la prova de salt de palanca al Campionat de Catalunya de 1921 a Lleida.
El 1921 es va incloure la prova de trampolĆ de 3 metres als Campionats dāEspanya. Isidre FernĆ”ndez, saltador del CN AtlĆØtic, va ser el vencedor.
El 1923, el CN Barcelona va construir una torre de salts a la seva piscina, fet que va permetre millorar la preparació dels saltadors.
A finals dels anys 20 i principis dels 30 van destacar Josep Bonnemain, del CN AthlĆØtic, amb 2 tĆtols de Campió dāEspanya, i, sobretot, el cenebista Estanislau Artal, amb 7 tĆtols de Campió dāEspanya i 7 de Catalunya.
MercĆØ Homdedeu va guanyar les dues primeres edicions del Campionat dāEspanya de salt de trampolĆ (1934 i 1935).
DesprĆ©s de la Guerra Civil, va sobresortir Joan Ricart, amb 11 tĆtols de Campió dāEspanya.
El 1951 va tenir lloc la primera edició del Campionat dāEspanya de palanca femenĆ. Les primeres dominadores van ser les catalanes Montserrat Mechó, Paquita Clos, Renata Muller i Margarita Dittman. En aquesta ĆØpoca tambĆ© va destacar Xavier Rotllant i Joaquim FrancĆØs i, sobretot, Jaume MuntĆ”n, amb 8 tĆtols, des de 1955 a 1959.
Posteriorment, va destacar Isabel Piñón, acompanyada de saltadors com Xavier Oliver i Margarita Meya.
Lāhegemonia dels saltadors catalans en lāĆ mbit estatal es va acabar a partir de la dĆØcada dels 70.
Moment #100FCN 14: El 1r Campionat de Catalunya femenĆ
A lāAssemblea del CN Barcelona de 1924, es va tractar un tema pendent des de feia molt de temps: si calia obrir el Club a les dones i donar-li aixĆ el carĆ cter mixt.
Lāinfluent Emili SolĆ© Brufau havia realitzat feina silenciosa a favor de crear un estat dāopinió favorable. De fet, havia estat pioner en aquella lluita des de 1911.
Tan aviat com es va crear la Secció Femenina, SolĆ© en va ser el protector i lāany següent ja va ser inscrita en el Campionat de Catalunya.
El 1r Campionat de Catalunya femenĆ es va celebrar el 25 de juliol de 1925, en una piscina construĆÆda dins del Port de Tarragona, com a complement dels Campionats masculins.
NomĆ©s es va disputar 1 prova, els 100m lliures. Lāalemanya Elsa Paschke, del CNB, va guanyar la prova, però no se li va concedir el tĆtol a causa de la seva condició dāestrangera i li va ser adjudicat a Pilar Garcia.
El 1925 es trencaven motlles i, a partir dāaquest moment, la natació femenina va comenƧar a anar amunt. Els noms de Maria Aumacellas, Lucrecia MuƱoz, Maria LluĆÆsa Vigo, MercĆØ Bassols i Josefina Torrents van despuntar en el perĆode 1925-1930.
A partir de 1930, van destacar les germanes Soriano. El 19 de marƧ de 1930, amb nomĆ©s 12 anys, Carme Soriano va millorar el rĆØcord dāEspanya dels 200m braƧa. Durant la seva vida activa, Carme va aconseguir 31 rĆØcords dāEspanya en diferents estils i especialitats. La seva germana Enriqueta, 25, en proves de fons i braƧa. Ambdues van marcar una ĆØpoca gloriosa de la natació femenina catalana.
El Club “FemenĆ i d’Esports” va sorgir a finals dels anys 20 amb la pretensió d’ocupar la parcelĀ·la femenina de lāesport barcelonĆ. Raimunda Laurent va vĆØncer en 4 Travessies del Port (1931-33-34-35), però en el terreny dels Campionats de Catalunya i dāEspanya, el CNB no li va cedir el mĆ©s mĆnim terreny.
Lāany 1934 es va sumar el CN AthlĆØtic. Es va aprovar el reglament que formalitzava la constitució de la secció femenina i va acabar lāany amb una vuitantena dāassociades. Mary Bernet va assumir tot el protagonisme de la secció i de les proves dāesquena als Campionats de Catalunya i dāEspanya.
Moment #100FCN 15: La Travessia al Port de Barcelona
El 24 de setembre de 1926, el Club Natació Athlètic va organitzar la I Travessia al Port de Barcelona.
Ramon Artigas Rigual (CN Athlètic), guanyador de la primera edició i de cinc més, de 1928 a 1932, i Vicenç Olmos Ayza (CN Barceloneta), guanyador de les edicions de 1933, 1936 i 1939, van portar la prova a les primeres pà gines dels diaris de tota Espanya.
Maria MartĆnez (Independent) i Maria Aumacellas (CN Barcelona) van ser les primeres vencedores en categoria femenina, en la 3a i 4a edició respectivament.
92 edicions sāhan celebrat fins lāany 2019. La longitud de la prova ha anat variant segons la seva ubicació i categoria. Fins lāany 2001, la Travessia gran tenia una longitud aproximada de 3.800 metres.
El 1954 es va crear el Campionat Infantil de Fons, el 1983, la Travessia per a Discapacitats, el 2000, la cursa MĆ sters, el 2001, la Travessia menors i el 2019, la prova benjamina.
El 2017, la 90a edició de la Travessia nedant al Port de Barcelona es va convertir en una etapa de la Copa d’Europa d’Aigües Obertes, a mĆ©s de formar part de la Copa d’Espanya. TambĆ© ho va ser el 2018 i 2019.
La Travessia al Port de Barcelona Ć©s una de les proves dāAigües Obertes mĆ©s populars del calendari. AixĆ doncs, podem veure en el seu palmarĆØs els noms dels mĆ©s ilĀ·lustres fondistes.
Moment #100FCN 16: Inauguració de la Piscina Municipal de Montjuïc
Inaugurada el 10 dāagost de 1929, amb motiu de lāExposició Internacional de Barcelona, va ser la primera piscina de dimensions olĆmpiques que es va construir a lāEstat espanyol.
La persona que més va lluitar per aconseguir-la fou Francesc de Sales Gibert, tant des de la Presidència de la Federació Catalana com des de les tribunes de premsa, on va desenvolupar una gran campanya, convençut de saber el que convenia a la nostra natació.
DesprĆ©s de la seva participació als Jocs OlĆmpics dāAnvers 1920, Paco Gibert va arribar amb la convicció que per progressar calien instalĀ·lacions adequades i fer obligatòria la natació entre els nens. Lāany 1924, va aconseguir que el CN Barcelona creĆ©s una secció infantil, la primera dāEspanya.
La inauguració oficial de la Piscina Municipal de Montjuïc va coincidir amb la celebració dels Campionats de Catalunya de natació i salts. El primer partit internacional va ser un doble Espanya-Hongria de waterpolo.
Els primers anys, la Piscina va acollir diversos clubs de la ciutat que no disposaven de piscina pròpia.
Durant el perĆode 1929-62, va ser seu permanent dels Campionats de Catalunya i escenari dāonze Campionats absoluts dāEspanya.
A part de la seva projecció nacional i internacional, la Piscina Municipal de MontjuĆÆc va ser forja, des de 1948, dels primers cursets dāensenyament escolar, dels que van sortir beneficiats desenes de milers de nens i nenes.
El 1955, desprƩs de ser reformada, va ser la seu dels II Jocs del Mediterrani.
El 1990 va ser remodelada de nou per acollir les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs OlĆmpics de Barcelonaā92, i va passar a tenir 2 piscines: una de 33Ć25 metres, per a waterpolo, i una altra de 25Ć25Ć5 metres, amb torre, per a salts, i una capacitat de 4.100 espectadors permanents.
La realització dels salts des de la Piscina Municipal de MontjuĆÆc va ser probablement lāimpacte visual mĆ©s important dels Jocs, per la seva plĆ stica, espectacularitat i les atractives vistes de la ciutat de Barcelona.
Moment #100FCN 17: Neix la Travessia de lāEstany de Banyoles
Lāestiu de 1944, un soci del GEiEG i nedador de llargues distĆ ncies, de nom Felip āPipeā SĆ”nchez Babot, va tenir la idea dāorganitzar una prova de resistĆØncia de natació a lāEstany de Banyoles. Va rebre el suport de lāAjuntament de la ciutat i, el 17 de setembre, prenien la sortida de la ā1ĀŖ TravesĆa del Lago de BaƱolas ā Primer Campeonato Provincial de Gran Fondo -, 11 nedadors del GEiEG i 7 del CN Banyoles, sobre una distĆ ncia de 2.000 metres.
En āPipeā, de 19 anys, estudiant de medicina aleshores i metge gironĆ molt popular anys mĆ©s tard, va ser el guanyador de la 1a Travessia de l’Estany, amb un temps de 36ā86ā.
A partir de la 2a edició, es va donar una medalla commemorativa a tots els nedadors que acabaven la Travessia. 40 nedadors van acabar la prova, entre ells, 2 dones.
El 19 de setembre de 1946, la 3a edició va ser portada de La Vanguardia.
Miquel Torres va aconseguir guanyar en 5 edicions: el 1960, 1961, 1962, 1965 i el 1966.
Pepe Pujol ha sigut lāĆŗnic banyolĆ guanyador de la Travessia, en les edicions 24 i 28, els anys 1967 i 1971.
Des dels inicis i fins lāany 1990, els participants van disposar dāun mitjĆ de transport per portar-los a la sortida i tambĆ©, una vegada completada, per retornar-los al Club. Eren els famosos camions!
Lāany 2003 va ser lāĆŗltima vegada que el fundador de la Travessia, en āPipeā, hi va participar, a lāedat de 79 anys. La va nedar un total de 57 vegades.
El rĆØcord masculĆ el va establir Kiko HervĆ”s lāany 2007, amb 23ā05ā, i el rĆØcord femenĆ, Mireia Belmonte, el 2014, amb un temps de 24ā52ā. El rĆØcord de participació es va aconseguir lāany 2018, amb 2.470 nedadors.
En el decurs de les 75 edicions, la Travessia de lāEstany sāha consolidat, essent actualment reconeguda com la āFesta Major de la Natació Catalanaā, i ha esdevingut una prova emblemĆ tica en la que hi participen esportistes i aficionats a la natació de totes les edats.
Moment #100FCN 18: Els nostres primers Ć rbitres OlĆmpics de Waterpolo
Als JJ00 de Munic 1972, van estar presents els nostres primers Ć rbitres olĆmpics: TomĆ s BatallĆ©, Mateu Manguillot i Eugeni Asencio.
TomĆ s BatallĆ©, com a membre del ComitĆØ de Waterpolo de la FINA, Mateu Manguillot, que deixava lāarbitratge per imperatiu reglamentari de lāedat i substituĆÆa a BatallĆØ en el cĆ rrec, i Eugeni Asencio, que debutava en uns Jocs OlĆmpics.
TomĆ s BatallĆ© va ser el primer Ć rbitre catalĆ de waterpolo que va tenir lāhonor de xiular en uns Jocs OlĆmpics. Va ser a Londres 1948, on va dirigir 4 partits.
Iniciava una trajectòria internacional que el portaria a ser considerat el āNĆŗmero 1″ del mónĀ pocs anys desprĆ©s.
TambĆ© va estar present als JJOO de HĆØlsinki 1952, Melbourne 1956, Roma 1960 i Tòquio 1964. Ćs el primer Ć rbitre espanyol en dirigir una final olĆmpica, a Melbourne 1956, entre les seleccions dāHongria i IugoslĆ via.
Mateu Manguillot ha estat un dels personatges internacionals mĆ©s populars del nostre esport, i no nomĆ©s per la seva qualitat com a Ć rbitre de waterpolo, sinó tambĆ© per la seva afabilitat, que li va comportar el sobrenom de āPapiā.
Va debutar internacionalment als Jocs del Mediterrani de Barcelona 1955.
DesprĆ©s tindria grans intervencions al Campionat dāEuropa de Budapest 1958. Precisament, per aquesta magnĆfica actuació va ser homenatjat a la seva arribada, juntament amb TomĆ s BatallĆ©.
El seu debut olĆmpic va tenir lloc el 27 de setembre de 1960, a Roma.
A partir dāaquĆ, va ser convidat a xiular per tot el món, especialment als paĆÆsos de lāEst dāEuropa. Va ser considerat āel millor xiulet del mónā.
Va ser olĆmpic a Roma 1960, Tòquio 1964, MĆØxic 1968 i a Munic 1972. Als Jocs OlĆmpics de MĆØxic 1968, va dirigir el partit pel bronze entre les seleccions dāHongria i ItĆ lia.
Es va acomiadar de lāarbitratge el 1972, desprĆ©s de 232 partits internacionals.
Eugeni Asencio, va iniciar la seva activitat arbitral al Torneig de les 6 Nacions a Vasteras (SuĆØcia), l’any 1969.
Va estar present com a Ć rbitre en 5 Jocs OlĆmpics: Munic 1972, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992.
Va dirigir les finals dels JJOO de Los Angeles 1984 i Seül 1988.
Als Jocs OlĆmpics de Barcelona 1992 va ser l’encarregat de realitzar, en catalĆ , el Jurament OlĆmpic per part dels jutges en la cerimònia inaugural.
En finalitzar aquests Jocs, es va retirar de l’arbitratge, amb un total de 432 partits internacionals.
Va ser durant anys, el āprofessorā en els cursos per a nous Ć rbitres de la Federació Catalana de Natació.
A aquesta llista, cal afegir el nom dāAntoni Bayarri Ayza,Ā que va arbitrar el IoguslĆ via-GrĆØcia de la fase de grups dels JJOO de MĆØxic 1968.
Moment #100FCN 19: Roberto Queralt baixa del minut en 100m lliures
Roberto Queralt va ser lāheroi del 40ĆØ Campionat dāEspanya de Natació, celebrat a la Piscina Municipal de MontjuĆÆc del 8 al 10 de setembre de 1950.
En la primera jornada del divendres, Queralt va nedar lāeliminatòria dels 100 metres lliure per sota del minut (59.8). Es convertia en el primer nedador espanyol que ho aconseguia en piscina de 50 metres. Es va penjar lāor en la final, i es va imposar en els 400m lliure i els 100m esquena.
TambĆ© va ser el guanyador de 5 edicions de la Copa Nadal. La primera, lāany 1948 i, desprĆ©s, es va adjudicar les celebrades des de 1950 a 1953 consecutivament.
El seu company, Ricardo Conde, va ser el primer en baixar dels 59 segons.
Queralt i Conde van ser jugadors de Waterpolo del Club Natació Barcelona i van formar part de la Selecció espanyola. Es van penjar lāor als I Jocs del Mediterrani Alexandria 1951 i van participar als JJOO HĆØlsinki 1952.
Moment #100FCN 20: Medalla dāor del Waterpolo als I Jocs del Mediterrani Alexandria 1951
El 19 dāoctubre de 1951, la Selecció espanyola de Waterpolo es penjava lāor als I Jocs del Mediterrani, disputats a Alexandria (Egipte) el 1951.
Lāequip estava format pels jugadors i el tĆØcnic del Club Natació Barcelona.
Leandro Ribera, Roberto Queralt, Ricardo Conde, Carlos MartĆ, Francisco Castillo, Juan Luis AbellĆ”n, AgustĆn Mestres i Antoni Subirana, sota les ordres de Bandy Zolyomy, van assolir grans ĆØxits internacionals.
Als Jocs del Mediterrani dāAlexandria van guanyar a Egipte i GrĆØcia, i, el mateix any, van obtenir una sonada victòria davant FranƧa (6-2), a Madrid, i contra Alemanya (10-6), a MontjuĆÆc.
Aquests mateixos jugadors, mĆ©s JosĆ© BazĆ”n, Amadeo DurĆ”n i Juan Serra, van participar als XV Jocs OlĆmpics, a HĆØlsinki el 1952, classificant-se en 8a posició.
Moment #100FCN 21: Els inicis de la Natació ArtĆstica a Catalunya
El ballet aquĆ tic va nĆ©ixer de manera espontĆ nia per iniciativa dāunes nedadores del CN Barcelona, que seguien amb entusiasme les evolucions aquĆ tiques de lāactriu Esther Williams a les pelĀ·lĆcules americanes de finals dels anys 40. El detonant va esclatar lāany 1951, desprĆ©s de les diferents exhibicions que van fer ballets aquĆ tics europeus a la ciutat de Barcelona.
Les nedadores, dirigides per Esteban Amat (germĆ dāuna dāelles), i recolzades per lāentrenador de natació Jaume Soler, van decidir formar un conjunt homogeni. Estava composat per: Else Herbolzheimer, Paquita Romeu, Maria Sans, Paquita Clos, MĀŖ Dolors Amat, Montserrat Mechó, Mercedes Ferrer, Juanita Ferrerons, Pilar Miralles, Elsa Verdugo i Maria Lluisa Maestro. Al principi feien uns ādibuixosā sobre lāaigua sense mĆŗsica ni moviment.
El 31 dāagost de 1952 van actuar a la cloenda del Curset de Natació dāEstiu del CNB. Ćs la 1a exhibició realitzada per un equip catalĆ .
El mes de setembre van realitzar una demostració al Campionat dāEspanya de Natació celebrat a la Piscina de Montjuich.
Dāaltra banda, el juliol de 1952, Maria Aumacellas, nedadora del CNB i campiona dāEspanya de natació durant els anys trenta, va crear el primer grup de ballet aquĆ tic espanyol, al Canoe Natación Club.
El juliol de 1953 es va presentar oficialment lāequip de natació ornamental Societat AtlĆØtica Barcelona (SAB), una creació del campió de salts Joan Ricart. Estava composat per: Cristina, Margarida i Rosa Maria AguilĆ , Neus Carreras, AlĆcia Engel, NĆŗria OnsĆ©s, NĆŗria i Carme Serra, Paquita Ballesta, Elvira Font, Rosa Maria Gasol i AmĆ lia Romeu.
El 20 de juliol de 1953 tambĆ© es va presentar lāequip del CN Montjuich en un festival organitzat a la seva piscina.
El 1954, el grup de ballet aquĆ tic del CNB ofereix nombroses actuacions en diferents piscines de Catalunya, el 1955 dāEspanya i el 1956 de FranƧa.
Una de les actuacions mĆ©s destacades de lāĆØpoca va ser la que duguĆ© a terme Maria Dolors Amat, del CNB, durant els Jocs del Mediterrani de Barcelona 1955, amb un Solo que va titular āTango Azulā. En la clausura del mateixos Jocs, lāequip format per Maria Dolors Amat, Merche Ferrer, Carmen Hartmann i MĀŖ Lluisa Maestro va interpretar la peƧa Barcarola.
Els dies 25 i 26 de juliol de 1958, la Federació Catalana de Natació i el CN Montjuich van organitzar el I Campionat de Catalunya de Natació ArtĆstica i Ornamental. Es va celebrar a la Piscina Municipal de Montjuich. Les primeres campiones de Catalunya van ser:
– Solo: Victòria Meya (CN MontjuĆÆc)
– Duo: Carmen Hartmann i MĀŖ Lluisa Virgili (CNB)
– Equips: SAB
El 6 i 7 de setembre de 1958 es va celebrar el I Campeonato de EspaƱa de Natación ArtĆstica y Ornamental, que va organitzar la Federación EspaƱola de Natación, la Federació Catalana de Natació i la SAB. Hi van prendre part el CN Barcelona, el CN Montjuich, el CN Catalunya, la SAB i el Canoe Natación Club. Les primeres campiones dāEspanya van ser:
– Solo: Maria Dolors Amat (CNB)
– Duo: Carmen Hartmann i MĀŖ Lluisa Virgili (CNB)
– Equips: CNB
A partir del 1960, va prendre notorietat la SAB, que va guanyar tres Campionats dāEspanya en Solo, Duo i per Equips (1960, 1961, 1962), amb nedadores provinents dāaltres clubs, com NĆŗria Llacuna, que va guanyar els tres tĆtols de Solo, Maria LluĆÆsa Virgili i Maria Rosa JuliĆ .
I quan la SAB es va dissoldre, van continuar amb el mateix tarannĆ el Club Drink i, mĆ©s tard, el Club Natació KallĆpolis.
Moment #100FCN 22: Picornell Ʃs escollit membre del Bureau de la FINA
La natació catalana sempre ha tingut presĆØncia internacional enels comitĆØs que regulen lāesport, tant de la FINA com de la LEN.
Bernat Picornell fou el primer directiu català en assolir un cà rrec a la Federació Internacional.
El seu nomenament arribĆ durant el CongrĆ©s de la FINA, celebrat en ocasió dels Jocs OlĆmpics dāHĆØlsinki 1952.
Picornell era una personalitat ben coneguda a Europa i a AmĆØrica Llatina. En especial, confraternitzĆ amb lāargentĆ Mario L. Negri, Vice-president de la FINA. Negri aspirava a assolir la presidĆØncia dāaquest organisme. Es van recolzar mĆŗtuament i en van sortir guanyadors.
Una altre gran dirigent fou lāegarenc Joaquim Morera. Va ser nomenat Vocal de la LEN el 1966, President del ComitĆØ tĆØcnic de Natació el 1968 i Secretari General el 1970.
Durant el CongrĆ©s de la FINA, celebrat a MĆØxic el 27 dāoctubre de 1968, va ser nomenat Vocal del Bureau i, el 1972, va assumir el cĆ rrec de Secretari TĆØcnic de Natació.
El seu currĆculum Ć©s impressionant:
En lāĆ mbit local: President del CN Terrassa i promotor de la piscina coberta municipal.
En lāĆ mbit catalĆ : Secretari de la FCN, Director del ButlletĆ federatiu i colĀ·laborador de La Vanguardia i Vida Deportiva.
En lāĆ mbit estatal: Secretari general i de relacions institucionals de la Federación EspaƱola de Natación, fundador de la revista Crol i autor del llibre “Historia de la Natación EspaƱola”.
Joaquim Pujol ha format part de la FINA presidint el ComitĆØ tĆØcnic de waterpolo (1992-1996). Actualment, Ć©s el Chairman del ComitĆØ dāinstalĀ·lacions.
Nedador format en les files del CN Banyoles, es va proclamar 8 vegades campió dāEspanya i va obtenir 10 rĆØcords. Va ser olĆmpic a Tòquio 1964.
Va ser Vice-president de la RFEN i mà xim responsable de la comissió tècnica de waterpolo durant deu anys.
Premio Nacional de Arquitectura Deportiva, atorgat pel Consejo Superior de Deportes (2001), entre les seves obres destaquen el Centro de Natación M-86 a Madrid, la nova Piscina del Club Natació Barcelona, construĆÆda per albergar la competició de waterpolo dels Mundials de 2003, lāEstadi OlĆmpic AquĆ tic a Rio de Janeiro per als JJOO de 2016 i el Danube Arena de Budapest.
LluĆs Bestit va ser membre del ComitĆØ tĆØcnic de waterpolo de la LEN (1993-2008) i de la FINA (1999-2010).
Va defensar la porteria de lāequip de waterpolo del CN Barcelona (1962- 1972), guanyant 10 Campionats dāEspanya i 5 lligues nacionals espanyoles. Amb mĆ©s de 100 internacionalitats, va ser OlĆmpic a MĆØxicā68 i a Municā72.
President de la Federació Catalana de Natació (1995- 2008), va crear la Diada de la Natació Catalana i va ser impulsor del waterpolo femenĆ, tant a Catalunya com a la resta de lāestat espanyol. Va ser Vice-president de la Federació Espanyola de Natació durant dotze anys.
Manel Ibern Ć©s actualment el mĆ xim responsable de lāĆrea de waterpolo de la FINA. Ho Ć©s des de 2017.
Va formar part del ComitĆØ tĆØcnic de waterpolo de la FINA i de la LEN (1988-1994).
Va començar la seva carrera esportiva practicant natació al CN Barceloneta.
El 1965 es va passar al waterpolo i va formar part de lāhistòric equip del CN Barceloneta que va guanyar la lliga el 1970. Internacional en 85 ocasions, va participar als Jocs OlĆmpics de MĆØxic 1968.
El 1978 va ser nomenat Seleccionador nacional de waterpolo. El 1983 va aconseguir el bronze al Campionat dāEuropa de Roma, primera medalla de la història de la Selecció espanyola de waterpolo. Va dirigir al combinat nacional en 2 Jocs OlĆmpics, Moscou 1980 i Los Angeles 1984.
En clau organitzativa, va ser Director general dels Campionats del Món de Barcelona 2003 i Director de competició dels Mundials de Natació Barcelona 2013.
TambĆ© va ser Director dāEsports de lāAjuntament de Barcelona (1986-1995) i Secretari General de lāEsport (2006-2007).
Ćngel Moliner Ć©s actualment el mĆ xim responsable de lāĆrea de waterpolo de la LEN. Ho Ć©s des de 2020.
El 2012 fou nomenat vocal del ComitĆØ tĆØcnic de waterpolo de la LEN, i el 2016 fou designat Vice-president dāaquest ComitĆØ.
Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressĆ al ComitĆØ CatalĆ dāĆrbitres el 1981, a lāestatal el 1983, fou reconegut per la Lliga Europea el 1988 i per la FINA el 1990.
Amb mƩs de 400 actuacions internacionals, va participar als Jocs de Sydney 2000.
Va presidir el ComitĆØ CatalĆ dāĆrbitres (2001-05) i va ser el vocal de waterpolo del ComitĆØ Estatal dāĆrbitres (2004-2014).
En el perĆode 2016-2020 va ser responsable de lāĆrea de waterpolo de la RFEN.
El President de la Federació Catalana de Natació, Enric BertrĆ”n, va ser escollit nou cap del ComitĆØ de disciplina de la LEN en el decurs del CongrĆ©s anual de la Ligue EuropĆ©enne de Natation el 2020. Aquest nou cĆ rrec comprĆØn el nou cicle olĆmpic 2021-2024.
Des de 2016, era membre de la Legal Commission de la LEN. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, abans de ser President de la FCN el 2008, havia estat President del ComitĆØ dāapelĀ·lació de lāentitat catalana.
Nedador i waterpolista del CN MontjuĆÆc, va ser sis vegades Campió dāEspanya de Clubs, Subcampió dāEuropa de Clubs (1978) i Subcampió de la Recopa dāEuropa de Clubs (1982). Amb la Selecció estatal jĆŗnior, va proclamar-se Campió dāEuropa, a Sittard 1980.
Des de 2016 Ʃs Vice-president 1r de la RFEN.
Tensi Graupera
Secretà ria del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la LEN durant 17 anys.
Va arribar a ser jutgessa de Natació Sincronitzada FINA, categoria A el 1999. El 2000 va començar a participar como formadora de la FINA en diferents llocs de formació de jutges de natació sincronitzada a Amèrica i Europa.
Ha participat als Jocs OlĆmpics de Sidney 2000, Atenes 2004 i Beijing 2008.
Ha sigut nedadora, entrenadora, organitzadora i Presidenta de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme (1992-2008). Va formar part del ComitĆØ Organitzador dels Jocs OlĆmpics de Barcelona 1992 i dels Mundials de Barcelona de 2003.
La seva gran trajectòria esportiva inclou també la Direcció de la Residència Blume.
Altres noms catalans que figuren o han figurat en cĆ rrecs directius dāorganismes internacionals són:
Esteban Amat, membre del Comitè Internacional de Natació Sincronitzada de la FINA des de 1960.
TomÔs Batallé, membre del Comitè Internacional de Waterpolo de la FINA des de 1960.
José A. Merino Vendrell, membre del Comitè Mèdic de la FINA des de 1970, Vice-President des de 1972 i va arribar a presidir el Comitè.
Mateo Manguillot, membre del ComitĆØ Internacional de Waterpolo de la FINA des de 1972.
Juan Antonio Sierra, membre del ComitĆØ TĆØcnic de Waterpolo de la LEN des de 1974.
Mª José Bilbao, membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la FINA.
Manel Estiarte, membre del ComitĆØ dāEsportistes del ComitĆØ OlĆmpic Internacional.
Joan Jané, membre del Comitè de Tècnics de la FINA.
Jordi Segura Ć©s lāactual Chairman del Doping control review board de la FINA.
Pere Miró Ć©s el Director General adjunt del ComitĆØ OlĆmpic Internacional (COI). Nedador i jugador de waterpolo del CN Manresa, va treballar al ComitĆØ Organitzador OlĆmpic Barcelonaā92 com a Subdirector esportiu i, posteriorment, Subdirector general dāoperacions.
Moment #100FCN 23: II Jocs del Mediterrani Barcelona 1955
Els II Jocs del Mediterrani es van celebrar a Barcelona del 16 al 25 de juliol de 1955.
La fita tinguĆ© molts aspectes positius, com la construcció del Palau dāEsports, la remodelació i ampliació de la Piscina Municipal de MontjuĆÆc, i lāinterĆØs del pĆŗblic barcelonĆ cap al nostre esport, que omplia la graderia de gom a gom en cada sessió.
Hi havia un Comitè organitzador permanent i diferents Comissions encarregades de portar a terme les diferents propostes: Econòmica, Organització esportiva, Premsa i rà dio, Propaganda, Protocol, Allotjaments, Transports i Activitats complementà ries.
Les proves de natació i waterpolo es van disputar a la Piscina Municipal de Montjuïc, que podia albergar fins a 8.000 espectadors. La piscina coberta del Club Natació Barcelona acollia els entrenaments.
Lāaigua va esdevenir el sĆmbol dels II Jocs del Mediterrani. Una Ć mfora grega va transportar lāaigua del Mediterrani fins a la Ciutat Comtal.
La Jornada Inaugural constava de 3 parts:
1. Cerimònia a les RuĆÆnes d’EmpĆŗries.
2. Relleu dāatletes des dāEmpĆŗries fins a lāEstadi OlĆmpic.
3. Cerimònia a lāEstadi.
Pel que fa a la competició esportiva, el millor resultat en natació va ser un 4rt lloc de Jordi Nicolau en 200m braƧa. Lāequip de waterpolo, format per Leandro Ribera, Ricardo Llordachs, Roberto Queralt, Armando MuntĆ©, Francisco GodĆa, Antoni Subirana, Joan LluĆs AbellĆ”n i Francisco Castillo, van perdre davant ItĆ lia (3-4) i FranƧa (3-4) i van quedar relegats al 3r lloc.
La premsa es va fer ressò de la satisfacció general pel resultat dels II Jocs del Mediterrani que van esdevenir un èxit de transcendència mundial.
Moment #100FCN 24: Montserrat Tresserras, pionera olotina de les Aigües Obertes
Montserrat Tresserras va ser āel primer espanyolā en creuar lāEstret de Gibraltar, el 12 de setembre de 1957. Ho va fer en 5 hores i 19 minuts.
Lāany 1958 va travessar el Canal de la MĆ nega en 14 hores i 14 minuts, de la platja francesa de Cap Gris Nez fins a les costes de Dover. El 1961, el va tornar a creuar en sentit invers, fet que la convertiria en la primera dona de la història en completar el recorregut en ambdós sentits.
I va realitzar moltes altres proeses: va ser la primera en completar la travessia entre Concòrdia (Argentina) i Colon (Uruguai), el 1963. El 1969 va creuar el Llac Ness i va nedar de Menorca a Mallorca en 21 hores i 10 minuts.
El 1970 va ingressar al Saló de la Fama de la Federació Internacional de Natació de llarga distà ncia.
Va publicar āNedant lāEstret. Els seus orĆgens i la seva històriaā (2008) i va protagonitzar el llibre āMontserrat Tresserras, la guanyadora del canalā (1959).
Tresserras va ser reconeguda amb nombrosos guardons, com la creu de plata de l’Ordre del MĆØrit Civil i la Reial Ordre del MĆØrit Esportiu.
Moment #100FCN 26: Miquel Torres, Subcampió d'Europa
Miquel Torres va esdevenir el primer nedador catalĆ i espanyol que va pujar al podi en una competició internacional de mĆ xim nivell. Es va penjar la medalla de plata dels 1.500 metres lliure al Campionat dāEuropa de Natació Leipzig 1962.
El 1960, amb nomĆ©s 14 anys, Torres ja era campió dāEspanya absolut dels 1.500m, recordista de la distĆ ncia i olĆmpic. Aquesta precocitat li va valer per ser l’esportista olĆmpic mĆ©s jove durant 48 anys, fins que Tom Daley el va superar a PequĆn 2008.
El 1963 va aconseguir la medalla d’or dels 1.500 metres als Jocs del Mediterrani de NĆ pols. En aquests Jocs va ser el portador de lāĆ mfora a la Cerimònia dāInauguració.
Va ser internacional en 51 ocasions. Va participar als Jocs OlĆmpics de Roma 1960, Tòquio 1964 i MĆØxic 1968.
Va ser plusmarquista nacional en mĆ©s de 60 ocasions. El seu palmarĆØs tambĆ© inclou 30 Campionats dāEspanya i 17 Campionats de Catalunya.
Com a waterpolista, de 1967 a 1970, va jugar 19 partits internacionals amb la Selecció estatal.
DesprĆ©s, va exercir dāentrenador al CN Sabadell, a la Unión Deportiva Las Palmas, a la Blume de Madrid, al CN Barceloneta, al CN MontjuĆÆc i al Centre Escola Llor de Sant Boi.
El 1988 va ser nomenat Director tĆØcnic de natació dels Jocs OlĆmpics de Barcelona 1992. Posteriorment, va ser Director del Museu OlĆmpic i de lāEsport i, el 2011, va accedir a la PresidĆØncia del CN Sabadell, cĆ rrec que va assumir fins gener de 2017.
Moment #100FCN 27: Inauguració de la Piscina Sant Jordi, primera piscina coberta de 50 metres
Lāany 1965, a la PonĆØncia dāEsports de la Diputació de Barcelona, que aleshores presidia Joan Antoni Samaranch, es posava sobre la taula un Pla de Piscines que projectava la construcció de 5 instalĀ·lacions cobertes i 13 descobertes en un termini de 2 anys. La Piscina Sant Jordi de Barcelona tĆ© la seva gĆØnesi en aquest Pla de Piscines.
Va ser inaugurada el 25 de juny de 1966. Des de la seva posada en marxa, sempre ha estat gestionada per la Federació Catalana de Natació.
El seu arquitecte, Manuel Baldrich, va projectar una gran piscina coberta al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, justament al mateix enclavament on ja hi havia una piscina de 50 metres a l’aire lliure que datava de lāany 1929.
Lāescultor Josep Maria Subirachs va dissenyar lāescut de la Diputació a lāaccĆ©s a la piscina des del carrer ParĆs, i el pintor Albert RĆ fols-Casamada va dibuixar els vitralls i va decorar les parets laterals amb els Jocs OlĆmpics que sāhavien celebrat fins aquell moment i les ciutats que havien acollit Campionats dāEuropa i Jocs del Mediterrani.
La Piscina Sant Jordi va esdevenir la primera piscina olĆmpica coberta de tota Espanya. Es dotava a Barcelona dāun element primordial i indispensable per a la celebració de competicions de nivell internacional.
Entre 1989 i 1990 es va dur a terme una profunda remodelació de la piscina amb motiu de la celebració dels Jocs OlĆmpics de 1992. La Piscina Sant Jordi va ser seu dāentrenament de natació durant els Jocs.
Moment #100FCN 28: El CN Barcelona guanya la 1a Lliga Nacional de Waterpolo 1966
Lāany 1966 es van jugar 2 competicions estatals, el 35ĆØ Campionat dāEspanya i la 1a Lliga Nacional.
La nova Lliga Nacional va ser un èxit. Es va desenvolupar durant 14 jornades amb 8 equips, 6 catalans i 2 madrilenys. El Club Natació Barcelona va ser el vencedor, seguit del CN Sabadell que va empatar en les 2 confrontacions amb el club degà . El tercer va ser el CN Catalunya.
La final del Campionat dāEspanya es va jugar a Madrid. El Club Natació Barcelona tambĆ© va guanyar aquesta competició, seguit del CN Catalunya i el CN Sabadell. Els altres 3 equips que van jugar la final eren el Parque Móvil, el Sevilla i el Canoe.
Lāequip del CN Barcelona el formaven: Leopoldo RodĆ©s, Josep MĀŖ Vall, AgustĆ Codera, LluĆs Bestit, Jordi Casas, FermĆ Mas, Eugeni Asencio, Jordi Borrell, Ricard MartĆ, Jeroni Moner i Ricard Morata.
Aquest equip, amb algunes baixes i incorporacions, tambƩ va guanyar la Lliga Nacional 1967, la 1968 i la 1969.
El CN Barcelona va guanyar 40 Campionats dāEspanya, des del 1912 al 1971. A partir de lāany 1973, el Campionat va quedar suspĆØs i va perdurar la Lliga Nacional.
Moment #100FCN 29: Jaume Monzó, Subcampió dāEuropa a Utretch 1966
Jaume Monzó es va penjar la medalla de plata dels 200m esquena als Campionats dāEuropa de Natació Utrecht 1966.
Nedava pel carrer 4 i va sortir malament. Va anar recuperant posicions fins a arribar en 2a posició, amb un temps de 2:15.7.
Era nedador del CN MontjuĆÆc. Va ser 7 vegades Campió dāEspanya i va batre 10 vegades el rĆØcord espanyol dels 200m esquena. Va guanyar la LVI Copa Nadal lāany 1965 i va ser bronze dels 100m esquena als Jocs del Mediterrani TunĆssia 1967.
Va aconseguir una beca per estudiar Arquitectura i una plaça per entrenar a la Residència Blume.
Lāany 1968 va anar a la Universitat dāIndiana per a preparar els Jocs OlĆmpics de MĆØxic amb Doc Counsilman, un dels millors entrenadors del món.
Com a arquitecte va participar en una de les Ćŗltimes remodelacions de la Piscina Sant Jordi.
Una frase que el definia: āLes medalles nomĆ©s serveixen per aprendre a viure sense ellesā.
Moment #100FCN 30: Maria JosĆ© Bilbao, la primera gran campiona de Natació ArtĆstica
MĀŖ JosĆ© Bilbao va dominar el panorama estatal durant la dĆØcada dels 70, amb 17 Campionats dāEspanya Absoluts en Solo.
Es va iniciar en el Ballet aquĆ tic al Club Drink, amb el que va ser Campiona Absoluta en Solo el 1967 i Campiona Absoluta en Equips el 1964, 1965 i 1967.
El Club Drink es va dissoldre el 1968 i les seves nedadores es van incorporar al Club Natació KallĆpolis.
El 1968, Bilbao va ser triple campiona dāEspanya en Solo, en Equips i en Duo, fent parella amb Lolita Arias.
Bilbao va ser campiona dāEspanya dāestiu amb el KallĆpolis dotze anys consecutius (1968-80), campiona dāEspanya dāhivern des des la seva creació (1977-80) i va aconseguir nombrosos tĆtols en Duo i per Equips. FouĀ 5 vegades campiona de Catalunya dāestiu en Solo (1971-1975).
Va ser la primera nedadora espanyola en participar en un Campionat del Món (Belgrad 1973). TambĆ© va participar en el I Campionat dāEuropa (Amsterdam 1974).
Entrenadora i jutge internacional de Natació Sincronitzada, Ć©s membre del ComitĆØ tĆØcnic de Natació ArtĆstica de la FINA.
TambĆ© va ser Directora de competició de Natació Sincronitzada als Campionats del Món de Barcelona 2003 i als Jocs OlĆmpics de Barcelona 1992.
Moment #100FCN 31: Santi Esteva, primer finalista olĆmpic a MĆØxic 1968
Amb 16 anys, Santiago Esteva es va convertir en el primer nedador espanyol en nedar una final olĆmpica. Va ser als 200m esquena dels Jocs OlĆmpics de MĆØxic 1968. Va finalitzar en 5a posició, amb un temps de 2:12.9.
TambĆ© va nedar la final olĆmpica dels 4x100m estils, amb Josep Duran, Arturo Lang-Lenton i Antonio Chicoy. 8ĆØ lloc per a lāequip, amb una marca de 4:08.8 (4:06.8 en sĆØries).
Una lesió el va apartar dels Jocs OlĆmpics de Munic 1972, quan tenia la segona millor marca mundial als 100m esquena.
Els següents Jocs, a Montreal’76, ja van arribar una mica tard. Va ser semifinalista als 100m esquena.
El nedador del CN Sabadell va ser el primer en nedar una final individual en uns Campionats del Món. Va ser a Cali 1975. I no va ser una, sinó quatre: 6è en 200m esquena (2:09.21), 8è en 200m estils (2:15.14), 8è als 4x100m estils, amb Pere Balcells, Daniel Bonet i Jordi Comas (3:59.39), i 7è als 4x100m lliure, amb Jordi Comas, Diego Rojas i Josep Pujol (3:37.46).
El mateix any, Esteva va ser la gran estrella dels Jocs del Mediterrani dāAlger, amb 6 medalles.
I tambĆ© va ser el primer Campió dāEuropa JĆŗnior. El nedador reusenc va guanyar lāor dels 1.500m lliure (17:49.8) a lāEuropeu de Linkƶping 1967. TambĆ© va guanyar dues plates, als 400m lliure (4:28.6) i als 200m esquena.
Va ser escollit Millor esportista estatal el 1968 i el 1970.
Moment #100FCN 32: Mari Paz Corominas, primera finalista OlĆmpica i Europea
El 7ĆØ lloc de Mari Paz Corominas en la final dels 200m esquena a MĆØxic’68 va suposar un abans i un desprĆ©s en la natació femenina catalana i espanyola.
Als Jocs OlĆmpics celebrats a la capital asteca, Corominas va donar la sorpresa classificant-se vuitena en les eliminatòries. En la final, va nedar en 2:33.9 aconseguint una 7a plaƧa històrica. Als 100m esquena va nedar les semifinals, desprĆ©s de marcar un temps de 1:10.70 en sĆØries.
L ‘equip que va representar a Espanya a MĆØxicā68 estava composat per 122 homes i nomĆ©s dues dones, ella i una altra nedadora, Pilar Von Carsten, del Real Canoe.
En el seu primer any com a nedadora, amb nomĆ©s 12 anys, ja va quedar tercera d’Espanya. L’any següent, campiona.
La nedadora del CN Sabadell va pujar al mĆ©s alt del podi en 15 ocasions i va establir 46 rĆØcords dāEspanya.
El 1966, als Campionats dāEuropa dāUtrecht, va ser la primera finalista espanyola en uns Campionats d’Europa, nomĆ©s 18 mesos desprĆ©s de comenƧar a entrenar-se. Va ser a la final dels 100 m esquena. Va finalitzar en vuitena posició, amb un registre de 1.12.6, en sĆØries, 1.11.5.
El 1967, als I Campionats dāEuropa JĆŗnior de Linkƶping, Corominas es va penjar la medalla de plata als 100m esquena i la de bronze als 200m. El mateix any va guanyar la medalla dāor als 100m esquena dels Jocs del Mediterrani Tunis 1967.
Els holandesos Kees Oudigeest i Bert Sitters van ser els entrenadors puntals de la seva carrera esportiva. El 1970 es va traslladar als Estats Units per entrenar-se a les ordres de Doc Counsilman, un dels millors tècnics de la història, i al costat del llegendari Mark Spitz.
Corominas: āQuan vaig tornar i vaig participar als Europeus de Barcelona 1970, vaig veure que no havia millorat el que māesperava. AixĆ que, amb 18 anys, em vaig retirarā.
Va ser escollida Millor esportista estatal en dues ocasions, el 1966 i 1968.
Moment #100FCN 33: Fundació del CN KallĆpolis
El Club Natació KallĆpolis es va constituir el 30 dāabril de 1968. Suposava la continuĆÆtat de la feina feta per la Societat AtlĆØtica Barcelona i pel Club Drink.
El seu primer i Ćŗnic President ha estat CĆ©sar Villegas, un home que ha lluitat per aquesta especialitat des del primer moment i que sempre ha estat el seu mĆ©s ferm protector. Villegas, que va aprendre de forma autodidacta, va ser tambĆ© lāentrenador del grup durant molts anys.
Lāany de la seva fundació, el CN KallĆpolis ja va ser triple campió dāEspanya, amb Maria JosĆ© Bilbao de protagonista. Altres nedadores destacades de lāĆØpoca van ser Lolita Arias, NĆŗria Lomas, Montserrat Batalla, Regina Valls, Enriqueta Moyano i Rosalia Bilbao.
Als anys 70, seāls obren les portes de la Piscina municipal de Can Caralleu. Amb una seu estable comencen els anys de la consolidació.
El punt dāinflexió va arribar lāany 1984, a Los Angeles. La Natació Sincronitzada Ć©s disciplina olĆmpica i dues noies del āKalliā, Anna TarrĆ©s i Mònica Antich, hi participen.
Eva López, Marta Amorós i NĆŗria Ayala van competir als Jocs OlĆmpics de Seül’88 i de Barcelona’92.
I el KallĆpolis continua, amb nedadores de totes les edats, i lāesport va evolucionant, convertint-se en una disciplina esportiva molt exigent.
Va aparĆØixer la figura de Gemma Mengual, Subcampiona OlĆmpica, Campiona del Món i Campiona dāEuropa.
Andrea Fuentes va agafar el relleu com a solista i, mĆ©s tard, Ona Carbonell, acompanyades de Gisela Morón, Irina RodrĆguez, Tina Fuentes, Clara Basiana, Paula Klamburg, Irene Montrucchio, Laia Pons, … entre dāaltres.
Els ĆØxits dāaquesta ĆØpoca van lligats a la tasca dāAnna TarrĆ©s, seleccionadora estatal de 1997 a 2012, acompanyada de Bet FernĆ”ndez en molts esdeveniments.
Enguany, mĆ©s de tres-centes nedadores i nedadors formen part del CN KallĆpolis. En el 50ĆØ aniversari del Club, lāany 2018, va rebre la Medalla dāOr al MĆØrit Esportiu de Barcelona, atorgada per lāAjuntament de Barcelona.
Moment #100FCN 34: Inauguració de les Piscines Bernat Picornell
Les Piscines Bernat Picornell van ser construĆÆdes amb motiu del XII Campionat dāEuropa de Natació Barcelona 1970.
Es van inaugurar lā11 de setembre de 1969, en la primera jornada del 54ĆØ Campionat dāEspanya de Natació. El dia 14 va acabar l’esdeveniment, un assaig previ a lāEuropeu, que va servir per a demostrar que les piscines estaven preparades i reunien les condicions òptimes.
DesprĆ©s d’un any de manteniment i de correcció de possibles deficiĆØncies, el dissabte 5 de setembre de 1970 va tenir lloc la inauguració del XII Campionat Europeu de Natació.
Aprovat el projecte constructiu, va guanyar la proposta presentada pels arquitectes Antoni Lozoya, Pere Ricart i Aleix AgullĆ©. El complex es va erigir a l’Avinguda de l’Estadi, sobre els terrenys de l’antic Pavelló de BĆØlgica de l’Exposició Internacional de 1929. Les obres es van iniciar el 25 d’octubre de 1968. La construcció es va dur a terme amb les tĆØcniques mĆ©s avanƧades del moment, el que va contribuir a situar-les entre les piscines mĆ©s rĆ pides del món.
La instalĀ·lació disposava de 3 piscines descobertes: la de competició (de 50x20m), la de salts (de 25x20m i 5,10m de profunditat) i la d’entrenament (de 25x30m).
El nou complex de piscines rebria el nom de Bernat Picornell, en homenatge al pioner de la natació catalana i espanyola.
DesprĆ©s d’haver estat designada Barcelona seu olĆmpica dels Jocs OlĆmpics de 1992, les Piscines Bernat Picornell es veurien profundament remodelades per acollir les competicions de natació, natació sincronitzada i la fase final del torneig de waterpolo.
Sota la direcció dels arquitectes MoisĆØs Gallego i Franc FernĆ”ndez, el 1990 es van iniciar les obres. El resultat va ser la conservació i rehabilitació de les graderies laterals mentre que la resta va ser enderrocat i reconstruĆÆt completament nou. Es van construir 2 piscines de dimensions olĆmpiques i 2 edificis per a serveis i administració. La instalĀ·lació tambĆ© contenia una piscina descoberta per a la modalitat de salts.
El 16 juliol de 1991, les Piscines Bernat Picornell van ser reinaugurades amb la celebració de la VII Copa del Món de Waterpolo.
Arribats a 1992, entre el 25 de juliol i el 9 d’agost es van celebrar a Barcelona els Jocs de la XXV OlimpĆada de la història.
Les Piscines Bernat Picornell ha vist nombrosos campionats catalans i espanyols de les diferents disciplines aquĆ tiques. Entre els esdeveniments internacionals hi ha la celebració del Campionat dāEuropa JĆŗnior de Waterpolo de 1971, el Campionat del Món JĆŗnior de Waterpolo de 1983, els Campionats del Món de Natació de 2003, els Campionats del Món de Natació de 2013, les Final Six de Waterpolo 2014 i 2015, i el Campionat dāEuropa de Waterpolo de 2018.
Moment #100FCN 35: El Club Natació Barceloneta trenca lāhegemonia waterpolĆstica del CNB
El 20 de novembre de 1969, el CN Barceloneta va vèncer al CN Barcelona, després de 57 anys de domini dels cenebistes.
Va ser en un partit de la 2a volta del Campionat de Catalunya de 1a categoria, disputat a la Piscina del Pg. MarĆtim de la Barceloneta.
Ćs just assenyalar que el CN Barcelona no va poder alinear, per lesions i malaltia, a jugadors importants com LluĆs Bestit, Joan JanĆ© o Juan EscartĆn.
Des de 1912, el CN Barcelona no havia perdut mai cap partit nacional. NomƩs el CN Sabadell havia empatat amb el CNB en 4 ocasions.
Lāequip estava format per: Eduard Arruga, LluĆs Cillero, Genaro Bosque, Antoni Culebras, Joan Fortuny, Josep LluĆs MĆ©ndez, Vicent MonsonĆs, Sito CĆ”novas, Pepe Ruiz-Orland i Lolo Ibern. Entrenador: Polichón Ibern.
La temporada següent, la 1969-1970, el CN Barceloneta confirmaria la seva superioritat, guanyant al CNB en 2 ocasions i proclamant-se Campió de la Lliga Nacional de Waterpolo.
Des dāaleshores, el CN Barceloneta, convertit lāany 1992 en CN AtlĆØtic-Barceloneta (fruit de la fusió entre el Club Natació AtlĆØtic i el Barceloneta Amateur Club), ha guanyat 21 Lligues, les Ćŗltimes 16 de forma consecutiva: 1969-70, 1972-73, 1973-74, 2000-01, 2002-03, 2005-06, 2006-07, 2007-08, 2008-09, 2009-10, 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20 i 2020-21.
Moment #100FCN 36: Campionats dāEuropa de Natació Barcelona 1970
Barcelona va acollir els XII Campionats dāEuropa de Natació, entre els dies 5 i 12 de setembre de 1970. La competició es va disputar a les Piscines Bernat Picornell.
Van ser el gran esdeveniment esportiu estatal de lāany perquĆØ mai, fins aleshores, no sāhavia afrontat una empresa dāaquesta magnitud que involucrava 300 periodistes acreditats, 400 oficials i uns 600 esportistes representant 26 paĆÆsos.
Lāesdeveniment va ser un ĆØxit total, tant des del punt de vista de lāorganització com dels resultats esportius obtinguts, ja que es van millorar mĆ©s de 350 rĆØcords (6 del món, 28 dāEuropa, 25 dāEspanya, 227 dāaltres nacions i 66 dels Campionats).
A destacar els noms de Gunnar Larsson (SuĆØcia), amb 4 medalles, 3 dāor i 3 rĆØcords del món i Roland Matthes (RDA), amb 6 medalles, 3 dāor i 2 rĆØcords del món.
No menys important va ser lāĆØxit dels nedadors catalans que hi van participar, amb 4 medalles per al lĆder de lāequip, Santiago Esteva.
Pere Balcells, Jordi Comas, Josep Pujol, Antoni Corell, Josep Bas, Antoni Culebras i MĀŖ Paz Corominas van estar entre els recordistes espanyols. TambĆ© van participar Josep Duran, Gabriel Soler, Manuel Garriga, Esteban Cardellach, Aurora Chamorro, Manuela GutiĆ©rrez i Isabel Ortega. I entre els tĆØcnics: Carles Adern, AgustĆn Mestres, Guillem Alsina, Bert Sitters i Jan Freese.
En el Torneig de Waterpolo, medalla dāor per a la URSS, que va revalidar el seu tĆtol de Campiona dāEuropa. Hongria es va penjar la plata i IugoslĆ via, el bronze. Espanya es va classificar en 8a posició.
Lāequip espanyol estava format per: Joan JanĆ©, LluĆs Bestit, Juan Rubio, Manel Ibern, Josep Padrós, PonƧ Puigdevall, AgustĆ Codera, Sito CĆ”novas, Jordi Borrell, Salvador Franch i Joan Sans. Entrenador: Bandy Zolyomy.
Franco Cagnotto (ItĆ lia) i Lothar Matthes (RDA) van ser els triomfadors dels Salts masculins, i Heidi Becker (RDA) i Milena Duchkova (TxecoslovĆ quia), del Salts femenins.
Els membres del ComitĆØ Organitzador van ser distingits amb la Medalla dāArgent al MĆØrit Esportiu de la DNEFD: Manel DomĆØnech, Ramon Solanes, Andreu Varela, Josep A. Merino, LluĆs Miravitlles, Antoni MonĆ©s, Ferran Riba, Juan JosĆ© Castillo i Juan Antonio Sierra.
Durant la disputa dels Campionats, es va celebrar el CongrĆ©s de la LEN en el que es va procedir a designar el nou Bureau. Lāegarenc Joaquim Morera va ser nomenat Secretari general de la Ligue EuropĆ©enne de Natation.
Pocs dies desprĆ©s de ser clausurats els Europeus, moria Bernat Picornell, lāhome que havia fet possible que la nostra natació esdevinguĆ©s tan important.
Moment #100FCN 37: Santi Esteva, 4 medalles als Campionats dāEuropa Barcelona 1970
Santiago Esteva va ser un dels protagonistes dels XII Campionats dāEuropa de Natació, Salts i Waterpolo Barcelona 1970.
Es va penjar 4 medalles: 2 de plata, als 100m i 200m esquena, i 2 de bronze, als 400m (4:08.3) i 1500m lliure (16:35.7).
I va assolir dos rĆØcords estatals: als 100m esquena, amb 58.9, i als 200m esquena amb 2:09.7.
Del 1969 al 1974 va residir als Estats Units, becat primer per la Delegación Nacional de Educación FĆsica i, mĆ©s tard, per la Universitat dāIndiana, on es va graduar en ciĆØncies quĆmiques i on va entrenar a les ordres de James Doc Counsilman.
Va aconseguir nombrosos rĆØcords de Catalunya i dāEspanya (68 individuals i 33 en relleus ) i va ser 70 vegades campió estatal (41 individual i 29 en relleus).
El 1986, va ser director de competició de natació als Campionats del Món de Madrid i tambĆ© als Jocs OlĆmpics de Barcelona 1992.
Moment #100FCN 38: El CN MontjuĆÆc, Campió dāEspanya de Waterpolo 1972
El 17 de setembre de 1972, el CN MontjuĆÆc es va proclamar Campió dāEspanya. El CN Barcelona perdia el tĆtol que havia aixecat 40 vegades seguides, des dels inicis de la competició, lāany 1912.
El torneig definitiu va tenir lloc a la piscina Folch i Torres. El Montjuïc va guanyar la competició, després de vèncer al Barceloneta per 6 a 4 i al Barcelona per 5 a 4.
Lāequip estava format per: Joan Sans, Salvador Franch, Carlos SĆ”nchez, PonƧ Puigdevall, Alberto Solanas, Antoni Comas, Francesc Segura, Jaume Puig, DĆdac Devesa, Carles Nogueroles i Josep MĀŖ Asensio.
El CN Montjuïc ja havia derrotat al CN Barcelona en el partit final de la II Copa Catalana de Waterpolo. Aquest encontre es va disputar el dia 11 de juny de 1972 i va ser realment la primera vegada en la seva història que el Montjuïc guanyava al CNB en un partit de waterpolo de la categoria absoluta (4-3).
4 anys mĆ©s tard, lāany 1976, el CN MontjuĆÆc es van endur la 11a Lliga Nacional. Repetiria el 1977, 1978 i 1979. I el 1984, quan sāintrodueix el sistema de play-off, en guanya 3 mĆ©s, la 19a, 20a i 21a (1984, 1985 i 1986).
El MontjuĆÆc tambĆ© va disputar la final de la Copa dāEuropa, el 1978, i de la Recopa, lāany 1982, essent subcampió en ambdues competicions.
Moment #100FCN 39: NatĆ lia Mas, primera dona que neda els 100 metres lliure per sota del minut
Primer ho va fer en piscina de 25 metres. Va ser el 17 de marƧ de 1977, als Campionats dāEspanya dāhivern celebrats a Vigo (59.9).
Un any mĆ©s tard, va baixar del minut en piscina de 50 metres. Va ser el 4 dāagost de 1978, als Campionats dāEspanya de Natació dāestiu celebrats a Ourense. NatĆ lia va aturar el crono en 59.5, el mateix temps que tambĆ© va marcar Julia López-Zubero.
A la VIII Copa Latina, celebrada a Madrid del 18 al 20 dāabril de 1980, va baixar dels 59 segons. Va aturar el cronòmetre en 58.87, convertint-se en la primera nedadora espanyola en fer-ho.
Amb nomĆ©s 12 anys, es va proclamar campiona d’Espanya absoluta. De 1976 a 1985, es va proclamar 45 vegades campiona estatal i va establir 50 rĆØcords nacionals.
La nedadora del CN Terrassa i el seu entrenador Toni Codina van ser un tĆ ndem dāĆØxit durant una dĆØcada.
OlĆmpica a Moscou 1980, va nedar els 100, 200 i 400 metres lliure i va ser finalista en el relleu de 4 x 100m lliure. 8a posició i diploma olĆmpic per a Margarita Armengol, Gloria Casado, Laura FlaquĆ© i NatĆ lia Mas (3:58.33).
Va participar als Campionats del Món de BerlĆn 1978 i als Campionats dāEuropa de Jonkƶping 1977 i Split 1981. A Jonkƶping va aconseguir una sisena plaƧa en el relleu 4 x 100 m lliure, amb Julia López-Zubero, Gloria Casado i Montserrat Majó i, a Split, va nedar la final dels 4 x 100m estils, amb Pilar Tejel, Henar Alonso-Pimentel i Carmen Valiente, finalitzant en 8a posició.
Va ser medallista als Jocs del Mediterrani Split 1979, amb 2 ors, 1 plata i 2 bronzes. Dos anys mƩs tard, va aconseguir 1 plata i 1 bronze als Jocs del Mediterrani Casablanca 1983.
Va ser escollida Millor esportista estatal en 2 ocasions, el 1979 i el 1980.
Moment #100FCN 40: Campions dāEuropa JĆŗnior de Waterpolo a Sittard 1980
El 10 dāagost de 1980, a la localitat holandesa de Sittard, es va assolir una de les fites mĆ©s perseguides i somiades pel waterpolo espanyol: el tĆtol continental en categoria jĆŗnior.
Lāequip estava format per Enric BertrĆ”n i Manuel Vila (CN MontjuĆÆc), Rafa Aguilar i JosĆ© Luis Morillo (CN Terrassa), Antoni Aguilar, Joaquim Barceló, Ernest GonzĆ”lez, i Jordi PĆ mies (CN Barcelona), Antonio Aparicio i Jordi Signes (CN Barceloneta), Albert Canal i Manel Estiarte (CN Manresa) i FĆ©lix FernĆ”ndez (Canoe NC). Entrenadors: Manel Ibern i PonƧ Puigdevall.
Manel Estiarte i Antoni Aguilar van ser escollits dins ālāEquip idealā del Campionat.Ā
Els nostres jĆŗniors van ser segons a Rotterdam 1970, sorprenent a tothom. Van tornar a ser segons a Barcelona 1971. Van ser tercers a Duisburg 1973. Van tornar a pujar al segon calaix del podi a Jonkoping 1975 i es van penjar la medalla de bronze a Malta 1976.
En tot aquest recorregut, van tenir 2 grans rivals: Hongria i la URSS, amb la que sempre s’havia perdut de forma inqüestionable. A Sittard, es va vĆØncer per primera vegada a aquesta primerĆssima potĆØncia del waterpolo mundial.
Moment #100FCN 41: Els incis del Waterpolo femenĆ a casa nostra
La Federació Catalana de Natació va organitzar el primer Campionat de Catalunya de Waterpolo femenĆ el mes dāabril de 1981. Van participar 4 equips: el CN Sabadell, el CE Mediterrani, el CN Poble Nou i el CN Badalona. El Club Esportiu Mediterrani es va proclamar primer Campió de Catalunya. Lāequip estava format per: Gemma BernĆŗs, Mònica Bosch, Montse CiprĆ©s, Anna Cortina, Matilde de Miguel, Enriqueta Ferri, Elvira Gil, Ćngels Gimeno, Teresa Gimeno, Cristina MarĆn, NĆŗria Ruiz i Silvia Saltó. Entrenador: ValeriĆ Cardona.
La bona acollida del Campionat va propiciar que el mateix any es posƩs en marxa una Lliga Catalana.
El primer Campionat dāEspanya femenĆ es va celebrar del 23 al 26 de juny de 1988. El CN Molins de Rei va proclamar-se primer Campió dāEspanya.
Lāequip estava format per: Montse Antón, Mònica Arriola, Maria CardĆŗs, Teresa Xambó, LĆdia Calomardo, LluĆÆsa GonzĆ”lez, NĆŗria JanĆ©s, Iolanda CaƱellas, SĆlvia CaƱellas, Txell MartĆ, Rosa Valls, Elisabeth Alcalde i Anna Arriola. Entrenador: Xavier Ricart. Delegat: LluĆs Calomardo.
El CN Catalunya va ser Campió dāEspanya el 1989, amb Esteva Ribalta dāentrenador. El āCataā va tornar a repetir victòria la temporada 1990-91.
Lāequip estava format per: Amparo BallbĆ©, Montserrat Cabanas, Montse Cerezo, Susana Maroto, Margarita Puig, Anna SotĆ©s, Laura FlaquĆ©, Sònia Moreno, MĀŖ Rosa PĆ©rez, Yolanda Gelpi, Olga GonzĆ”lez, Judith Burriel, Maria CardĆŗs i Cristina Felani.
El CE Mediterrani va ser el dominador de la dĆØcada del 90, amb 9 Campionats dāEspanya de Divisió dāHonor. TambĆ© va ser el guanyador de la I Copa de la Reina, la temporada 1996-1997. Lāequip estava format per: Elisabeth Fuentes, BelĆ©n MartĆn, Cristina Marcos, Meritxell SirĆ©, Ana RamĆrez, Eva Bernardo, Matilde de Miguel, Laura PĆ©rez, Mariona Ribera, Vanessa SirĆ©, Montse JassĆ©, Diana BernĆŗs i Mar Parera. Entrenadora: Mar SanromĆ . 2n entrenador: Carles Monterde.
La temporada 1999-200, el CN Sabadell va trencar lāhegemonia del conjunt santsenc. Lāequip estava format per: Isabel Bonet, MercĆØ VallĆØs, Samantha Miquel, Patricia del Soto, Esther MartĆnez, Blanca Yubero, Mercedes López, Mònica Santos, Montse Casanovas, Carlota Trias, Raquel GonzĆ”lez, SĆlvia Ortega i BelĆ©n Hidalgo. Entrenador: David Vidal.
A partir dāaquĆ, el CN Sabadell ha guanyat 18 Lligues Nacionals, nomĆ©s interromput pel CE Mediterrani en 2 ocasions (2002-2003 i 2009-2010), el CN Ondarreta-Alcorcón (2005-2006) i el CN Mataró (2019-2020). TambĆ© tĆ© en el seu palmarĆØs 17 Copes de la Reina.
Moment #100FCN 42: El Club Natació Barcelona, Campió dāEuropa de Waterpolo
L’any 1981 va ser l’any del Club Natació Barcelona.
En aquell pont de desembre, els cenebistes es proclamaven Campions d’Europa a la Piscina Sant Jordi, convertint-se en el primer equip catalĆ i espanyol en aconseguir aquesta fita.
Aleshores, es jugava la final a quatre en format lligueta i el CNB es va imposar al Vasas hongarĆØs, a l’Alphen holandĆØs i a l’Spandau 04 alemany, en el partit definitiu 12-11.
Joan JanĆ©, qui als seus 28 anys va demostrar estar en magnĆfica forma, va aconseguir cinc dels dotze gols del seu equip. Una altra peƧa clau va ser el jove manresĆ Manel Estiarte, mĆ xim golejador als passats Jocs OlĆmpics de Moscou.
Una setmana desprĆ©s, el Natació Barcelona tambĆ© aconseguia la Supercopa a Skopje, derrotant en la pròrroga al POSK de Split (12-11), completant d’aquesta manera una ĆØpoca memorable, en la que tambĆ© va aconseguir 4 tĆtols de lliga consecutius.
Lāequip comptava a les seves files amb Joan Marimon, DĆdac Ćdena, Manel Estiarte, Jordi Carmona, Joan JanĆ©, Salvador Franch, Leandre Ribera (Jr.), Frederic SabriĆ , Miquel Chillida, Joaquim Barceló, Ernest GonzĆ”lez, Ignacio Lobera i Antoni Aguilar. Entrenador: lāhongarĆØs Kalman Markovits.
Moment #100FCN 43: Primera medalla europea en waterpolo a Roma 1983
El 27 dāagost de 1983 es va guanyar la primera medalla europea en waterpolo. Havien estat necessaris 56 anys per arribar a assolir una medalla en aquesta competició, des del debut dāEspanya als Campionats dāEuropa de Bolonya 1927.
El Campionat es disputava en format lliga, tots contra tots. Lāequip va perdre els 2 primers partits, contra Hongria (10-12) i la Unió SoviĆØtica (9-10), però desprĆ©s va guanyar els 4 següents, contra Romania (9-8), IugoslĆ via (9-8), Alemanya (8-7) i Holanda (8-7), assegurant-se la medalla de bronze.
Manel Estiarte va ser el mà xim golejador de la competició.
Lāequip estava format per: Manel Estiarte, Pere Robert, DĆdac Ćdena, Antoni Aguilar, Jordi Neira, JosĆ© Luis Morillo, Manolo Delgado, Jordi Signes, Jordi PayĆ , Albert Canal, Rafa Aguilar, Mariano Moya i FĆ©lix FernĆ”ndez. Entrenador: Manel Ibern.
Moment #100FCN 44: Primera medalla mundial JĆŗnior a Barcelona 1983
El II Campionat Del Món JĆŗnior de Waterpolo es va celebrar a les Piscines Bernat Picornell, del 29 de juliol al 5 dāagost de 1983.
La Seleccions estatals de waterpolo havien tingut actuacions molt bones en els 8 Campionats dāEuropa JĆŗnior disputats fins el moment, per la qual cosa es veia amb optimisme la celebració a Barcelona del Campionat del Món dāaquesta categoria.
A la fase preliminar, victòries davant CanadĆ (22-7) i Israel (19-5). A la fase semifinal, es va superar als Estats Units (10-6) i es va perdre davant dāItĆ lia (6-9). En el partits finals, triomfs davant IugoslĆ via (10-8) i Cuba (9-6), que donaven la medalla dāor al combinat espanyol.
Aquesta victòria suposava el primer tĆtol mundial que assolia la Selecció espanyola en tota la seva història, en qualsevol especialitat aquĆ tica i categoria dāedat.
Lāequip estava format per: Jordi Sans, Manel Silvestre i Eduard Pujol (CN MontjuĆÆc), Daniel Bonet i Miquel PĆ©rez (CN Barceloneta), Marco Antonio GonzĆ”lez, Joan Carles GomĆ i Emili Olivella (CN Barcelona), Francesc Granada (CN Catalunya), Jordi SĆ”nchez (CN Martorell), Carlos PĆ©rez-Blanco (Parque Móvil), Vicente Alonso i Alfredo Gómez (Canoe). Entrenador: Cornel Marculescu.
Jordi Sans va assolir el 1r lloc a la taula de golejadors, amb 29 dianes. A destacar tambĆ© lāexcelĀ·lent actuació arbitral dāEugeni Asencio.
Aquesta important fita es repetiria a Sao Paulo, el 1987, i a Long Beach, el 1991. TambĆ© sāha aconseguit una plata a El Cairo, el 1993, a Volos, el 2011, i un bronze a Mar del Plata, el 2005.
Moment #100FCN 45: Sergi López, primer medallista olĆmpic
El 23 de setembre de 1988, Sergi López Miró va aconseguir la medalla de bronze dels 200 metres braƧa als Jocs OlĆmpics de Seül. Va arribar en tercera posició, per darrera lāhongarĆØs Szabo i lāanglĆØs Gillingham, amb una marca de 2:15.21.
Aquest fet el convertia en el primer medallista olĆmpic catalĆ i espanyol de la història.
Es va iniciar al Club Natació AtlĆØtic, va fitxar pel CN Sant Andreu i, el 1987, seguint al seu entrenador Jordi Murio, va anar al CN MontjuĆÆc. El mateix any, va marxar a estudiar a la Universitat dāIndiana. Posteriorment, va competir per lāAmerican University de Washington.
Va guanyar la medalla dāor dels 200 metres braƧa als Jocs del Mediterrani Latakia 1987. Va ser quart als JJOO de Barcelona 1992 i bronze als Campionats dāEuropa Atenes 1991, a la mateixa prova. TambĆ© es va penjar la medalla de plata amb lāequip espanyol de 4Ć100m estils als Campionats del Món en piscina curta Palma 1993, juntament amb Carlos Ventosa, Jaime FernĆ”ndez i Josep MĀŖ Rojano.
Va batre en 7 ocasions el rĆØcord d’Espanya dels 200 metres braƧa en piscina de 50 metres. El 1990, a Seattle, el va deixar en 2:12.24.
Es va retirar el 1996 i va començar la seva carrera com a tècnic.
Moment #100FCN 46: JoaquĆn FernĆ”ndez estableix una millor marca mundial
El 24 de gener de 1991, JoaquĆn FernĆ”ndez va establir la millor marca mundial de 200m braƧa en piscina de 25 metres.
Ho va fer als Campionats de Catalunya celebrats a Sabadell, amb una marca de 2:08.62. Una plusmarca que va desbordar l’entusiasme de tota la grada, que no va dubtar en corejar el nom pel qual era conegut, “Humphrey”.
Deixeble de Dolors JanĆ©, JoaquĆn FernĆ”ndez va militar a les files del CN Mataró i del CN Sant Andreu.
Va participar en 3 Jocs OlĆmpics, Seülā88, Barcelonaā92 i Atlantaā96 i va aconseguir un 4rt lloc als Mundials de Perth 1991, a tan sols 30 centĆØsimes del britĆ nic Nick Gillingham.
JoaquĆn FernĆ”ndez va mantenir durant anys un duel particular amb Sergi López, un enfrontament molt ben portat per tots dos, que els va beneficiar i va apujar el llistó del doble hectòmetre braƧa catalĆ i espanyol a un nivell extraordinari.
.
Moment #100FCN 47: Plata als Mundials de Perth 1991
El 13 de gener de 1991, la Selecció espanyola es va proclamar Subcampiona del Món a Perth.
Els Campionats del Món de 1990 es van ajornar fins al gener de 1991 per ajustar-los al calendari estiuenc dāAustrĆ lia.
Sāassolia una fita històrica, era la primera medalla mundial per al Waterpolo estatal.
Van començar malament el Campionat, perdent contra Iugoslà via (3-8) a la Fase preliminar, però van seguir amb dues victòries en els següents partits, davant la Xina (21-9) i Romania (12-10).
A la 2a fase, importants triomfs davant dāItĆ lia (8-7) i de la URSS (7-4).
En semifinals, la Selecció va superar Hongria (9-8) i es va plantar en la seva primera final mundial.
A la final, davant IugoslĆ via, es perdia per la mĆnima diferĆØncia 7-8.
Lāequip estava format per: Josep Picó i JesĆŗs RollĆ”n (CN Catalunya), Joan Valls (CN Terrassa), Jordi Sans, Dani Ballart i Ricardo SĆ”nchez (CE Mediterrani), RubĆ©n Michavila, Salvador Gómez, Pedro GarcĆa, Marco Antonio GonzĆ”lez i Miki Oca (CN Barcelona), Manel Silvestre (CN MontjuĆÆc) i Manel Estiarte (Savona).
Seleccionador: Dragan Matutinovic: 2n entrenador: Rafa Aguilar. Delegat: Pere Robert; Metge: Miquel Masgrau. Fisoterapeuta: R. Guerrero.
Moment #100FCN 48: Jocs OlĆmpics Barcelonaā92
A les 13.30 hores del 17 d’octubre de 1986, a Lausana, Joan Antoni Samaranch va pronunciar aquella frase que es va fer històrica: “Ć la ville de … Barcelona”, i la ciutat va esdevenir la seu dels Jocs OlĆmpics de 1992.
Els Jocs OlĆmpics marquen el punt mĆ©s alt del moviment esportiu mundial. I organitzar-los Ć©s el mĆ xim al que una ciutat pot aspirar.
Els sĆmbols dels Jocs de la XXV OlimpĆada van ser el logotip, dissenyat per Josep Maria Trias, i la mascota Cobi, un gos d’atura catalĆ obra de Javier Mariscal.
La cerimònia inaugural dels Jocs OlĆmpics de Barcelona, celebrada el 25 de juliol de 1992 a l’Estadi OlĆmpic de MontjuĆÆc, va marcar un abans i un desprĆ©s en la història dels Jocs OlĆmpics, de les cerimònies i de la pròpia ciutat. Barcelona ’92 va deixar de ser un somni per convertir-se en una realitat.
A la inauguració es va representar l’escena mitològica d’HĆØrcules separant els continents d’Europa i Ćfrica creant el mar Mediterrani, aixĆ com el naixement de la ciutat de Barcelona.
El moment culminant de la cerimònia va arribar amb lāentrada de la torxa a lāEstadi OlĆmpic. El jugador de bĆ squet del FC Barcelona Juan Antonio San Epifanio, āEpiā, va cedir el foc olĆmpic a l’arquer paralĆmpic Antonio Rebollo que va encendre el peveter.
El nostre Ć rbitre internacional de Waterpolo, Eugeni Asencio, va pronunciar el Jurament OlĆmpic dāimparcialitat en nom de tots els jutges i Ć rbitres presents als Jocs.
Pel que fa a la competició aquĆ tica, a les Piscines Picornell es van disputar 31 proves de natació. Van participar un total de 641 nedadors de 92 comitĆØs nacionals diferents. Estats Units es va imposar en el medaller amb 27 medalles, seguit de lāEquip Unificat i dāHongria.
Les estrelles de la competició van ser Evgueni Sadovi, amb 3 ors, i Aleksandr Popov, que es va imposar en les proves de 50 i 100m lliures. En dones, la gran triomfadora va ser lāhongaresa Krisztina Egerszegi, amb 3 ors.
El nedador del CN Sabadell, MartĆn Lopez-Zubero, va guanyar el primer or olĆmpic per a Espanya. Va ser als 200m esquena.
Lourdes Becerra, Elisenda PĆ©rez, MartĆn López-Zubero i Marc SĆ”nchez (CN Sabadell), NĆŗria Castelló (CE Mediterrani), Itziar Esparza (CN Lleida), Joaquim FernĆ”ndez i SĆlvia Parera (CN Sant Andreu), Sergi López (CN MontjuĆÆc), Cristina Rey (CN Terrassa), Carles Ventosa (CN Barcelona), RocĆo Ruiz i MĀŖ Luisa FernĆ”ndez (CN Catalunya), van ser els representants dels Clubs catalans als Jocs. TambĆ© hi va participar el lleidatĆ del CN Metropole, Sergi Roure.
L’Ć rbitre Maria Riba va participar en la competició natació.
El Waterpolo es va disputar a les Piscines Bernat Picornell i a la Piscina Municipal de MontjuĆÆc (la fase preliminar).
La SelecciĆ³Ģ espanyola de waterpolo es va penjar la medalla de plata, la 1a medalla olĆmpica de la seva història. ItĆ lia es va proclamar campiona olĆmpica per tercer cop, al guanyar a Espanya en la final (8-9).Ā
2 jutges catalans van participar en lāarbitratge del Torneig de Waterpolo: Eugeni Asencio i LluĆs Cillero.
La competició de Natació Sincronitzada es va desenvolupar a les Piscines Bernat Picornell. Van participar un total de 53 nedadores de 22 comitès nacionals diferents. Estats Units, Canadà i el Japó van ocupar les 3 primeres posicions, tant en la modalitat de Solo, com en la de Duo.
Eva López, Marta Amorós i NĆŗria Ayala van ser les representants catalanes del CN KallĆpolis a la competició. Eva López va finalitzar en 13a posició en la competició de Solo, i López i Amorós van disputar la final de Duo, acabant en 11a posició.
La presĆØncia arbitral catalana va venir per part de lāHelena Wüst.
La competició de Salts es va desenvolupar a la Piscina Municipal de Montjuïc. Van participar un total de 100 saltadors de 31 comitès nacionals diferents. La Xina, amb 3 ors, una plata i un bronze es va imposar en el medaller.
Dos dels llegats de Barcelona’92 han estat la imatge i la reputació. El Jocs OlĆmpics de 1992 van transformar la ciutat i van posar Barcelona al mapa de les ciutats mĆ©s importants del planeta. LāexcelĀ·lĆØncia en l’organització, reconeguda a nivell internacional, va donar lloc a un sentiment d’orgull, no nomĆ©s entre els implicats en l’esdeveniment, sinó tambĆ© entre els ciutadans en general.
Moment #100FCN 49: Eugeni Asencio fa el Jurament OlĆmpic dels jutges als JJOO Barcelonaā92
Eugeni Asencio va pronunciar el Jurament OlĆmpic dāimparcialitat en nom de tots els jutges i Ć rbitres presents als Jocs OlĆmpics Barcelona’92.
El Sr. Asencio, que sāacomiadava com a Ć rbitre internacional de waterpolo, va tenir lāhonor de ser escollit dāentre tots els jutges, Ć rbitres i oficials que havien dāintervenir en els Jocs. Just reconeixement a tota una vida dedicada al waterpolo, amb 432 partits internacionals.
Va iniciar la seva carrera com a porter de waterpolo al Club Natació Barcelona. Va guanyar 6 Campionats dāEspanya (1957, 1959, 1960, 1962, 1963 i 1965) i una Lliga (1966).
L’any 1969 va iniciar la seva activitat com a Ć rbitre. Va estar present a 5 Jocs OlĆmpics, Munic (1972), Moscou (1980), Los Angeles (1984), Seül (1988) i Barcelona (1992) i va dirigir les finals dels de Los Angeles’84 i Seül’88. TambĆ© va arbitrar la final masculina del Campionat del Món de Madrid 1986.
Va presidĆir el ColĀ·legi CatalĆ dāĆrbitres (1971-72 i 1977-78), la comissió dāarbitratge de la RFEN (1980) i el ComitĆØ dāĆrbitres espanyol (1981-82).
Moment #100FCN 50: JJOO Barcelonaā92: Primera medalla olĆmpica per al Waterpolo
La final contra ItĆ lia va ser un partit tan disputat que va necessitar els 28 minuts reglamentaris i 18 mĆ©s: 6 corresponents a la pròrroga normal i 12, a les següents quatre pròrrogues addicionals. ItĆ lia va guanyar el partit 8-9, marcant lāĆŗltim gol a 32 segons de finalitzar el sisĆØ overtime.
La Selecció estava formada per: JesĆŗs RollĆ”n, Josep Picó, Sergi Pedrerol i Manel Estiarte (CN Catalunya), Salvador Gómez, Pedro GarcĆa, Miki Oca, RubĆ©n Michavila i Marco Antonio GonzĆ”lez (CN Barcelona), Jordi Sans, Dani Ballart i Ricardo SĆ”nchez (CE Mediterrani) i Manel Silvestre (CN MontjuĆÆc). Seleccionador: Dragan Matutinovic; 2n entrenador: Rafa Aguilar; Delegat: Pere Robert.
Per quarta vegada en uns Jocs, Manel Estiarte va acabar com a mà xim anotador, després de Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Seül 1988.
MalgratĀ lāextraordinĆ ria competició que va fer lāequip, la medalla de plata va tenir un regust amarg. Però desprĆ©s de 29 anys es recorda amb nostĆ lgia. Va ser un gran partit de Waterpolo!
Moment #100FCN 51: SĆlvia Parera, primera medallista europea
El 7 dāagost de 1993, la incombustible nedadora SĆlvia Parera i Carrau, es convertia en la primera nedadora espanyola que pujava a un podi europeu. Es va penjar la medalla de bronze dels 200m estilsal Campionat dāEuropa Sheffieldā93, amb una marca de 2:17.06. Al mateix Europeu, es va classificar en 5a posició als 400m estils (4.48.77).
La SĆlvia va comenƧar a competir al CN PremiĆ , on va coincidir amb Dolors JanĆ© com a entrenadora, a la que va seguir desprĆ©s al CN Mataró i al CN Sant Andreu.
OlĆmpica a Seülā88, Barcelonaā92 i Atlantaā96, va ser campiona dāEspanya en 33 ocasions i va batre 36 rĆØcords estatals durant el perĆode 1986-93.
Moment #100FCN 52: El CN Catalunya, Campió dāEuropa i de la Supercopa 1994-1995
El 10 dāabril de 1995, el CN Catalunya es va proclamar Campió de la Copa dāEuropa, en vĆØncer al Ujpest Torna Egylet dāHongria per 7 gols a 6, a Barcelona, i 8 a 7, a Budapest.
Va superar a lāAmersfoort holandĆØs en quarts de final i al Mladost de CroĆ cia en semifinals.
Els de GrĆ cia es van convertir aixĆ en el segon club catalĆ Campió d’Europa de Waterpolo.
I 19 dies mĆ©s tard, el 29 dāabril, el CN Catalunya va guanyar la seva segona Supercopa dāEuropa (la primera, a la temporada 1991-1992). En aquesta ocasió, davant el Vasas hongarĆØs. Va perdre 6 a 8 a lāanada, a Budapest, i es va imposar 12 a 9 a la tornada, a Barcelona.
Lāequip de la temporada 1994-1995 estava format per: Jordi PayĆ , Sergi Pedrerol, Josep MĀŖ Abarca, Pedro GarcĆa, JesĆŗs RollĆ”n, Jordi Neira, Igor Milanovic, Igor Gocanin, Francesc Xavier Garcia, Ćscar ArĆ©valo, Joaquim Serracanta, Ramon Rosell, Xavier Garcia, Albert Estruga, Oriol Garcia, Eduard Montero, RaĆŗl Navarro, VĆctor Ramos, Pau Castro i Carles OllĆ©.
Entrenador: Dragan Andric. Assistent: Josep A. Montero
Van ser els anys d’or de l’equip masculĆ de waterpolo del “Cata”, que ja havia arribat a dues finals de la Copa d’Europa, el 1988 i 1994, i a la tercera va aconseguir el somni.
A mĆ©s dāaquests 3 grans triomfs internacionals, el CN Catalunya tĆ© un palmarĆØs brillant, amb 1 Recopa dāEuropa (1992), 7 Lligues Nacionals (1988-1989-1990-1992-1993-1994-1998) i 6 Copes del Rei (1987-1988-1990-1992-1994-1997).
Moment #100FCN 53: Campions olĆmpics a Atlanta 1996
DesprĆ©s de 90 anys de treball i un munt dāilĀ·lusions, somnis i esperances es va aconseguir la glòria olĆmpica.
Els integrants de lāequip: Jordi Sans (CN Poble Nou), Dani Ballart, Salvador Gómez, IvĆ”n Moro i Miki Oca (CN Barcelona), Josep MĀŖ Abarca, Jordi PayĆ , Sergi Pedrerol, JesĆŗs RollĆ”n i Pedro GarcĆa (CN Catalunya), Carles Sanz (CN Terrassa), Ćngel Andreo (CN MontjuĆÆc) i Manel Estiarte (Pescara). Entrenador: Joan JanĆ©. 2n Entrenador: Santi FernĆ”ndez. Delegat: Pere Robert. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Sergi Planella.
A la fase preliminar, 3 victòries, contra Alemanya (9-3), contra Holanda (8-7) i contra Rússia (8-6) i 2 derrotes, contra Iugoslà via (7-9) i contra Hongria (7-8).
A quarts de final, el creuament amb Estats Units es va resoldre amb una victòria per 5 gols a 4 a favor dāEspanya. En semifinals, van derrotar a Hongria (7-6) i, ja a la final, van superar a CroĆ cia per 7 gols a 5.
El somni ja era una realitat!
Com era dāesperar, tots els mitjans de comunicació es van fer ressò de lāanhelat ĆØxit waterpolĆstic. Fins i tot, van arribar a desfilar per la firma Armand Basi a la PassarelĀ·la de moda GaudĆ, on els jugadors van poder exhibir la seva preuada medalla dāor.
Moment #100FCN 54: Lourdes Becerra, finalista olĆmpica a Atlanta 1996
Lourdes Becerra va participar en tres Jocs OlĆmpics (1992, 1996 i 2000) i va aconseguir el millor resultat a Atlanta 1996, amb una setena plaƧa als 400m estils.
La seva marca, 4:45.17, un rĆØcord dāEspanya que va estar vigent fins al 2008.
La nedadora del CN Sabadell va igualar la millor classificació femenina de la història de la natació espanyola en uns Jocs OlĆmpics, la 7a posició de Mari Paz Corominas a MĆØxicā68.
Als Campionats dāEuropa en piscina curta de 1998 a Sheffield, va guanyar una medalla de plata als 200m braƧa i una de bronze als 400m estils.
Als Campionats del Món en piscina curta de 1999 a Hong Kong, es va penjar la medalla de bronze als 400m estils.
Va batre 19 rĆØcords dāEspanya i va ser campiona individual en 39 ocasions.
Moment #100FCN 55: Campions del Món de Waterpolo a Perth 1998
A Perth’98, la Selecció estatal es va adjudicar el seu primer tĆtol de Campiona del Món guanyant a Hongria per 6 gols a 4.
El combinat que dirigia Joan JanĆ© va arribar invicte a la final, desprĆ©s de deixar pel camĆ a seleccions tan potents com la de IugoslĆ via, a la que van derrotar en semifinals (5-3) i, anteriorment, a lāamfitriona AustrĆ lia (5-4), als Estats Units (5-4) i a GrĆØcia (7-6).
A destacar el treball defensiu de lāequip i la gran actuació de JesĆŗs RollĆ”n, amb parades d’autĆØntic mĆØrit i, en molts casos, determinants per trencar el ritme del rival. Va ser nomenat millor porter de la competició. Estiarte, que a la final va marcar dos gols, el primer i l’Ćŗltim, es va adjudicar el tĆtol de mĆ xim golejador de la competició.
La Selecció estava formada per: Sergi Pedrerol, Jordi Sans, Carles Sanz, Pedro GarcĆa i JesĆŗs RollĆ”n (CN Catalunya), Salvador Gómez i Gustavo Marcos (CN AtlĆØtic-Barceloneta), RubĆ©n Michavila (CE Mediterrani), Dani Ballart (CN Sabadell), IvĆ”n PĆ©rez (CN Barcelona), Miguel Ćngel GonzĆ”lez i Ivan Moro (Real Canoe NC), Manel Estiarte (Pallanuoto Pescara). Entrenador: Joan JanĆ©. 2n Entrenador: Antonio Aparicio. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Miguel A. RodrĆguez. Delegat: Pere Robert.
Moment #100FCN 56: Mireia Garcia, Bronze europeu a HĆØlsinki 2000
Mireia Garcia es va penjar la medalla de bronze dels 200m papallona al Campionat dāEuropa HĆØlsinki 2000.
La nedadora del CN LāHospitalet, que a lāEuropeu dāIstanbul 1999 ja va ser finalista (7a), va pujar al tercer calaix del podi.
En semifinals, Mireia Garcia havia marcat el segon millor registre, amb 2:10.53, millor marca personal. A la final va arribar tercera, amb un temps de 2:10.44. Primera va ser la polaca Otylia Jedrzeczak i segona, la danesa Mette Jacobsen.
OlĆmpica a Sydney 2000 i finalista als Mundials de Fukuoka 2001 (7a), va guanyar la medalla dāor als XIV Jocs del Mediterrani de Tunis 2001.
Moment #100FCN 57: Campions del Món de Waterpolo a Fukuoka 2001
A Fukuoka 2001, Espanya va guanyar a IugoslĆ via en la final per 4 gols a 2 i va revalidar el seu tĆtol mundial.
Els iugoslaus eren un equip molt difĆcil a batre, encara que els nostres portaven quatre finals consecutives i havien aconseguit la glòria en lāĆŗltim Campionat del Món Perth 1998. Però havia comenƧat la renovació de lāequip i el futur podia perillar.
Gabi HernƔndez, amb tres gols, va ser el jugador mƩs destacat de la final. Dani Ballart ho va ser en semifinals, amb 2 dianes.
Joan JanĆ© va basar el Mundial en una defensa extraordinĆ ria. 6 victòries consecutives a la fase classificatòria (AustrĆ lia, Japó, CroĆ cia, Estats Units, Holanda i RĆŗssia) i una davant dāItĆ lia en semifinals (4-2), van portar lāequip a la desitjada final.
Lāequip estava format per: Gabriel HernĆ”ndez, Daniel Ballart, Sergi Pedrerol, Gustavo Marcos, Carles Sanz, IvĆ”n PĆ©rez, JesĆŗs RollĆ”n, Guillermo Molina, Ćngel Andreo, IvĆ”n Moro, Salvador Gómez, Javier SĆ”nchez-Toril i Daniel Moro. Entrenador: Joan JanĆ©. 2n Entrenador: Antonio Aparicio. Delegat: Pere Robert.
Moment #100FCN 58: Les primeres medalles internacionals per al Waterpolo femenà en categoria júnior a Loulé 2002 i Calgary 2003
Lāestiu de 2002, sāaconseguia la primera medalla internacional del Waterpolo femenĆ espanyol, un bronze. Va tenir lloc al Campionat dāEuropa JĆŗnior de LoulĆ© (Portugal), del 26 de juny al 6 de juliol.
Lāequip va acabar invicte a la fase preliminar, guanyant a SuĆÆssa (28-3), Alemanya (11-5), Portugal (16-5), TxĆØquia (10-8) i Holanda (7-4). En semifinals Espanya va perdre per la mĆnima (6-5) davant GrĆØcia. I, al partit pel 3r i 4rt lloc, triomf davant les russes (10-9), desprĆ©s de remuntar un 3-0 advers.
Lāequip estava format per: Blanca Gil, Samantha Miquel i Pepa JimĆ©nez (CN Sabadell), MarĆa Zorita, NĆŗria Casas i Patricia Prat (CN Sant Andreu), Carolina López i Jennifer Pareja (CN Sant Feliu), Anna Pardo i Sonia Rebordosa (CE Mediterrani), Elisabeth Tutusaus (CN RubĆ), Beatriz HernĆ”ndez i Gema Flores (CN La Latina), Marta Bautista (CN Moscardó) i Cayetana Ayuso (AR Concepción). Entrenadora: Mar SanromĆ . Assistent: Andreu Roig. Psicòleg: Pep MarĆ. Metge: Carme Comellas. Fisioterapeuta: Laia MonnĆ©. Nutricionista: Vicky Pons.
Lāany següent, la Selecció va prendre part, per primera vegada, en el Campionat del Món JĆŗnior, que va celebrar la seva cinquena edició a Calgary (CanadĆ ), del 23 al 21 dāagost de 2003.
Primeres de grup després de la fase preliminar amb 5 victòries, davant Nova Zelanda (15-7), Holanda (12-6), Txèquia (13-5), França (10-3) i Austrà lia (7-6), i un empat amb Rússia (7-7). En semifinals, derrota davant la sòlida defensa de Canadà (6-9). I, al partit pel bronze, victòria davant les russes (9-7), aconseguint la primera medalla mundial per a Espanya.
Pocs canvis en lāalineació respecte a LoulĆ©: Blanca Gil, Samantha Miquel i Pepa JimĆ©nez (CN Sabadell), MarĆa Zorita, Carolina López, NĆŗria Casas i Yurema Sabio (CN Sant Andreu), Jennifer Pareja (CN Sant Feliu), Anna Pardo i Sonia Rebordosa (CE Mediterrani), Elisabeth Tutusaus (CN RubĆ), Beatriz HernĆ”ndez i Gema Flores (CN La Latina). Entrenadora: Mar SanromĆ . Assistent: Andreu Roig. Metge: Carme Comellas. Fisioterapeuta: Laia MonnĆ©. Delegada: LĆdia FlaquĆ©.
Moment #100FCN 59: Campionats del Món Barcelona 2003
Els X Campionats del Món de Natació van tenir lloc a Barcelona del 12 al 27 de juliol de 2003. Van participar un total de 2015 esportistes de 157 federacions nacionals.
Els escenaris es van repartir entre el Port Vell i les platges, per a les proves d’Aigües Obertes, la nova piscina del Club Natació Barcelona, per al Waterpolo, la Piscina Municipal de MontjuĆÆc, per acollir els Salts, les Piscines Bernat Picornell, per a la competició de Natació Sincronitzada i, sobretot, la gran aposta dels Campionats, la increĆÆble piscina del Palau Sant Jordi, per a disputar les proves de Natació i les semifinals i finals de Waterpolo masculĆ.
La mascota era una gota dāaigua amb casquet de bany i sāanomenava I-plash.
āSerĆ increĆÆbleā, lāeslògan de campanya, anticipava uns grans Mundials.
Al Palau Sant Jordi, Phelps es va convertir en el primer nedador en batre 5 rècords del món en una mateixa competició. 3 ors i 2 plates per al nord-americà , amb només 18 anys.
Altres noms propis van ser Alexandr Popov, guanyador de les proves de velocitat, Ian Thorpe en el mig fons, Grant Hackett en el fons, Aaron Peirsol en les proves dāesquena i Kosuke Kitajima en les de braƧa.
Lāalemanya Hannah Stockbaauer, amb 3 ors, lāholandesa Inge de Bruijn i la ucraĆÆnesa Yana Klochkova, amb dos ors cadascuna, van protagonitzar la competició femenina.
Nina Zhivanevskaya va guanyar lāor per a Espanya. La nedadora del CN Sabadell va vĆØncer en els 50m esquena.
En la competició de Natació Sincronitzada, la francesa Virginie Dedieu va ser la gran triomfadora en el Solo, amb 99,251 punts. Les āAnastasiesā russes van impressionar en el Duo i el Japó es va imposar en la Combinada lliure, primera vegada que aquesta modalitat entrava en acció.
Lāequip espanyol va aconseguir 3 medalles, un bronze de Gemma Mengual en Solo, un bronze de Mengual i Paola Tirados en Duo, i una plata compartida amb els Estats Units en Combo. Eren les primeres medalles assolides per la Natació Sincronitzada espanyola en uns Mundials de Natació.
David Meca va aconseguir la medalla de plata als 25 kilòmetres Aigües Obertes. També es va penjar el bronze en la prova dels 10 kilòmetres.
Rússia va dominar la competició masculina amb 3 ors de Diatchin, Kochkarov i Kudinov. La italiana Viola Valli es va adjudicar els 5 i 10 km en categoria femenina.
En Waterpolo masculĆ, la medalla dāor va ser per a Hongria. Espanya es va classificar en 5ĆØ lloc.
En la competició femenina, la Selecció dāEstats Units es va proclamar Campiona del món. Espanya va finalitzar en 8a posició.
En Salts, 4 paĆÆsos van repartir-se les medalles dāor: la Xina, RĆŗssia, AustrĆ lia i CanadĆ .
Els Mundials de Natació Barcelona 2003 van tornar a convertir Barcelona en una ciutat prodigiosa.
La premsa, la mateixa organització, federacions, pĆŗblic i nedadors, van coincidir que aquests Mundials van ser tot un ĆØxit, tant en l’organització com en els resultats aquĆ tics, amb 14 rĆØcords de el món, 205.563 espectadors a les diferents seus, 12.250 persones en una jornada de natació i 645 milions de telespectadors.
Moment #100FCN 60: Plata i bronze per a David Meca als Campionats del Món Barcelona 2003
David Meca va aconseguir la medalla de plata als 25 kilòmetres Aigües Obertes, desprĆ©s d’una arribada que va necessitar la foto-finish.
DesprĆ©s de mĆ©s de cinc hores de competició, 7 nedadors es van jugar la victòria en un llarg esprint en aigües del Port de Barcelona. Tres d’ells, Kudinov, Meca i Stoichev, es van avanƧar als seus rivals en els Ćŗltims metres. Tot i que el rus va aixecar els braƧos desprĆ©s de creuar la meta, ningĆŗ es va atrevir a dir qui havia tocat primer.
Per megafonia es va anunciar que els jutges estudiarien lāarribada per a determinar el guanyador. DesprĆ©s d’una interminable espera, van adjudicar l’or al rus Yury Kudinov (5:02:20.0), la plata a David Meca (5:02:20.4) i el bronze al bĆŗlgar Petar Stoichev (5:02:20.6).
El nedador sabadellenc, que militava a les files del CN AtlĆØtic-Barceloneta, tambĆ© es va penjar el bronze en la prova dels 10 kilòmetres. Va superar en l’Ćŗltima braƧada al rus Evgeny Bezruchenko, al que va avantatjar per una sola dĆØcima de segon.
Meca: “Aconseguir una medalla aquĆ Ć©s el mĆ xim, a la teva ciutat”.
Amb les dues medalles de Barcelona, sumades a les quatre obtingudes en anteriors Campionats (or als 10km i plata als 25 km a Perth 1998 i dues plates als 5 i 25 km a Honolulu 2000), Meca ja sumava 6 metalls mundials i 3 europeus (plata als 25 km i bronze als 5 km a HĆØlsinki 2000 i bronze als 25 km a BerlĆn 2002).
Moment #100FCN 61: Les primeres medalles mundials per a la Natació Sincronitzada a Barcelona 2003
Lāequip de natació sincronitzada va triomfar als Mundials de Barcelona 2003.
Va aconseguir 3 medalles, un bronze de Gemma Mengual en Solo, un bronze de Mengual i Paola Tirados en Duo, i una plata, compartida amb els Estats Units, en Combo.
Eren les primeres medalles assolides per la natació sincronitzada espanyola en uns Mundials de Natació. També era la primera vegada que la competició de Combinada lliure entrava en acció.
En el Solo, interpretant la pĆØrfida SalomĆ©, la nedadora del CN KallĆpolis va fer un exercici ple d’expressió i forƧa, al ritme d’una mĆŗsica Ć rab. En el Duo, Mengual i Tirados van nedar una coreografia inspirada en el Cirque du Soleil. En el Combo, les noies de TarrĆ©s van realitzar un exercici impecable amb la cançó “Barcelona” de Freddy Mercury i Montserrat CaballĆ©, barrejada amb compassos de “The show must go on” de Queen.
Lāequip estava format per Gemma Mengual, Paola Tirados, Irina RodrĆguez, Andrea Fuentes, Gisela Morón Rovira, Alicia Sanz, Ione Serrano, Tina Fuentes, Raquel Corral i Ana Montero. Entrenadora: Anna TarrĆ©s. Assistents: Mayu Fujiki i Aurora Gil.
Amb tres metalls, Gemma Mengual es va erigir com la millor esportista espanyola de tots els temps.
Moment #100FCN 62: El relleu 4x200m lliure femenĆ, Campiones dāEuropa a Madrid 2004
El 4 x 200m lliure femenĆ va aconseguir, per primera vegada, un gran tĆtol per equips.
El ja contrastat relleu, medalla de plata als Europeus de BerlĆn 2002 i cinquĆØ als Mundials de Barcelona 2003, va pujar al 1r calaix del podi (8:03.41).
Tatiana Rouba (2:00.14), del CN Catalunya, Melissa Caballero (2:00.66), del CN Sabadell, Laura Roca (2:02.85), del CN Terrassa, i Erika VillaĆ©cija (1:59.76), del CN L’Hospitalet, van guanyar per quasi 3 segons al 2n classificat, FranƧa. Romania es va penjar el bronze.
Joan Fortuny, l’entrenador de les quatre nedadores al CAR de Sant Cugat: “Tenia esperances de guanyar. PensĆ vem que ItĆ lia i FranƧa serien una mica mĆ©s difĆcils, però … al final, han lluitat molt i ho han fet molt bĆ©”.
Les noies d’or van portar llaƧos negres als xandalls en record de les vĆctimes de lā11 M.
Moment #100FCN 63: Erika VillaĆ©cija, Campiona dāEuropa a Madrid 2004
El 12 de maig de 2004, Erika Villaecija es va proclamar Campiona dāEuropa dels 800m lliure.
Or i rĆØcord dāEspanya (8:31.26) per a la nedadora del Club Natació L’Hospitalet als Campionats dāEuropa de Natació de Madrid 2004.
La barcelonina, que ja sāhavia proclamat Campiona dāEuropa dels 800m en piscina curta a DublĆn, va reconĆØixer que āaixò Ć©s el que jo volia, guanyar la medalla dāor i acostar-me als 8:30ā.
El seu palmarĆØs als Campionats dāEuropa en piscina llarga Ć©s extens: dues plates a Eindhoven 2008, en 800 i 1500m, un bronze a Budapest 2010, en 1500m, i un bronze a Debrecen 2012, en 1500m. Als resultats individuals, cal afegir una plata en el relleu 4x200m lliure a BerlĆn 2002 i lāor aconseguit a Madrid 2004 en la mateixa prova.
En piscina curta, a lāor de DublĆn 2003, cal sumar 3 plates en els 800m, a Debrecen 2007, Istanbul 2009 i Szczecin 2011, 2 bronzes, tambĆ© en els 800m, a Viena 2004 i HĆØlsinki 2006, i 1 bronze en els 400m tambĆ© a Viena 2004.
Moment #100FCN 64: Xènia López, bronze continental als 5 km Aigües Obertes
XĆØnia López va aconseguir la medalla de bronze dels 5 quilòmetres en Aigües Obertes als Campionats d’Europa de natació de Madrid 2004.
La nedadora del Club Natació Sabadell va arribar darrere de les alemanyes Britta Kamram i Stefanie Biller. Va nedar els 5 quilòmetres en un temps de 59:16.06, cinc segons més que la guanyadora.
La prova es va celebrar al PantĆ de San Juan, amb una temperatura de lāaigua de 14ĀŗC.
Lāany següent, als Mundials de Montreal 2005, la XĆØnia va finalitzar en 6a posició a la prova dels 10 km (1:56:08.50), a nomĆ©s 8 segons de la vencedora, lāholandesa Edith Van Dij.
TambƩ va participar als Mundials de:
– Barcelona 2003, amb un excelĀ·lent 10ĆØ lloc als 5 km.
– Melbourne 2007, 15a als 5km i 26a als 10 km.
– Sevilla 2008, 10a en 5 km.
Moment #100FCN 65: Marta NoguĆ©s, Subcampiona dāEuropa en 10 km Aigües Obertes
Marta NoguĆ©s va penjar-se la medalla de plata dels 10 quilòmetres en Aigües Obertes als Campionats dāEuropa de Madrid 2004.
Amb nomĆ©s 18 anys, la nedadora del CN Catalunya va arribar en segona posició (1:54:25), protagonitzant un emocionant esprint. NoguĆ©s va treure les poques forces que li quedaven desprĆ©s de 10 quilòmetres i gairebĆ© dues hores de travessia nedant, per prendre-li la plata a lāalemanya Angela Maurer, a la que va avantatjar en menys dāun segon. Primera va ser la tambĆ© alemanya Britta Kamram.
NoguĆ©s competia per primera vegada aquell any en Aigües Obertes a causa dāuna lesió en una espatlla que la va tenir parada la major part de 2004.
“Māho he deixat tot, no sĆ© dāon he tret les forces. He pensat en tots els entrenaments que he fet, en els meus entrenadors, en els meus pares … No sabia on era. La clau ha estat seguir el camĆ recte entre les boies”, va explicar NoguĆ©s desprĆ©s de la prova.
El 2003, es va proclamar Subcampiona dāEuropa JĆŗnior dels 5 km a Sevilla i va ser 14a als 10 km dels Mundials de Natació de Barcelona.
Moment #100FCN 66: David Meca, Campió del Món dels 25 km Aigües Obertes a Montreal 2005
El 24 de juliol de 2005, David Meca es va proclamar Campió del Món dels 25 quilòmetres Aigües Obertes als Mundials de Natació de Montreal 2005.
Aconseguia aixà la seva anhelada corona mundial, després que se li escapés a Perth 1998 i a Honolulú 2000, on va ser subcampió.
El temps del guanyador a la lĆnia dāarribada va ser de 5 hores i 21 segons.
Meca va aprofitar que els seus principals rivals paraven per a recuperar forces en lāĆŗltim avituallament per donar el cop dāautoritat i marxar en solitari, arribant en primera posició desprĆ©s dāun llarg esprint.
David Meca: āVaig fer lāavituallament abans de lāĆŗltima volta, en el pas pel km 23, i quan vaig veure que Capell parava a beure, vaig aprofitar per tirar. Quan vaig tenir set, vaig beure aigua de lāestanyā.
āTenia molta porā, va dir Meca, a lāacabar. āQuan māhe llevat aquest matĆ he vomitat dels nervis. Des de que vaig comenƧar a competir, he guanyat medalles en tots els campionats del món, en tots els europeus, en totes les copes de món, i ja em veia molt gran. Seguia sense lāor. Pensava que no ho aconseguiriaā.
Moment #100FCN 67: 4 medalles per a la Natació Sincronitzada als Mundials de Montreal 2005
Gemma Mengual va aconseguir la medalla de bronze en Solo, en una competició de gran nivell. Amb la seva interpretació de āSalomĆ©ā va emocionar als espectadors amb un exercici ple de sentiment i de qualitat tĆØcnica.
En Duo, Gemma Mengual-Paola Tirados es penjaven la plata, per darrere de les āAnastasiesā russes i per davant de Japó.
En Combo, van pujar al tercer calaix del podi. Les noies dāAnna TarrĆ©s van veure recompensat el bon exercici que van realitzar a la final, una vistosa coreografia basada en la mĆŗsica del grup āQueenā.
TambĆ© van obtenir la medalla de bronze en Equip. Una composició de Salvador Niebla, titulada āDalĆā, va permetre que lāequip gaudĆs a lāaigua dāun exercici molt original i amb molt de risc. Aquesta medalla suposava el primer metall mundial en aquesta modalitat.
Anna TarrĆ©s: āAquesta medalla vol dir que estem a lāelit. Estem als podis de totes les especialitatsā.
Lāequip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Tina Fuentes, Irina RodrĆguez, Gisela Morón i Cristina ViolĆ”n (CN KallĆpolis), Paola Tirados (CN Las Palmas), Raquel Corral (Real Canoe NC) i ThaĆÆs HenrĆquez (CN Metropole). Entrenadora: Anna TarrĆ©s. Assistent: Mayu Fuyiki.
Moment #100FCN 68: Eduard Lorente, Campió dāEuropa a HĆØlsinki 2006
Eduard Lorente es va proclamar Campió dāEuropa de 50 metres lliure als Campionats dāEuropa de natació en piscina curta HĆØlsinki 2006.
El nedador del CN Sant Andreu va arribar a la capital finlandesa en un notable estat de forma. Va signar la seva millor marca (21.53) i, per tant, va batre el rĆØcord d’Espanya que ell mateix posseĆÆa.
OlĆmpic a Sydney 2000 i Atenes 2004, va ser el primer nedador espanyol que va participar en una final mundial de 50m lliure, a Montreal 2005. TambĆ© es va penjar el bronze als Europeus de Viena 2004 i va ser el primer nedador espanyol en baixar dels 50 segons als 100m lliure.
Moment #100FCN 69: 6 medalles mundials per a la Natació Sincronitzada a Melbourne 2007
Gemma Mengual es va penjar la plata en Solo tĆØcnic. Seguint una mĆŗsica de reminiscĆØncies africanes va obtenir 98 punts sobre 100 i nomĆ©s l’enorme potencial de la russa Natalia Ischenko (99 punts) li va impedir pujar al mĆ©s alt de podi.
Bronze per a Mengual en Solo lliure (98 punts), amb una coreografia basada en un poema de Federico GarcĆa Lorca. Una cançó de bressol, musicada per la portuguesa Dulce Pontes, que la nedadora del CN KallĆpolis va defensar amb molt de sentiment.
Gemma Mengual i Paola Tirados van aconseguir la medalla de plata en la prova tècnica de Duo (97.500 punts). Perfectament sincronitzades, seguint una música popular búlgara, van donar mostres de la seva qualitat i van superar a les japoneses, les seves rivals per la segona posició.
TambĆ© van ser plata en el Duo lliure (97.667 punts). Van defensar la composició “Els quatre elements”, obra de Salvador Niebla.
En Equips, plata en la rutina lliure (98.500 punts) i bronze en la prova tĆØcnica (97.167 punts).
Lāequip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Ona Carbonell, Tina Fuentes, Gisela Morón, Irina RodrĆguez i Cristina ViolĆ”n (CN KallĆpolis), Alba Cabello (AD Sincro Retiro), Paola Tirados (CN Las Palmas), ThaĆÆs HenrĆquez (CN Metropole) i Laura López (CS Fabionelli).
Entrenadora Anna Tarrés. Assistents: Mayu Fuyiki, Bet FernÔndez i Laura Amorós.
Moment #100FCN 70: Bronze del Waterpolo masculĆ a Melbourne 2007
La Selecció estatal de Waterpolo va aconseguir la medalla de bronze als Mundials de Melbourne, desprĆ©s d’una victòria de mĆØrit davant SĆØrbia, actual campiona del Món i d’Europa, en un partit resolt desprĆ©s d’una pròrroga (9-9) i 17 penals (8-9).
El porter, Iñaki Aguilar, va estar sensacional. Va aturar una pena mà xima durant el partit i dos més a la tanda de penals.
Guillermo Molina va ser escollit “Millor jugador” del Torneig mundialista.
Rafa Aguilar: “Hem somiat temps i temps amb aquesta medalla i ara s’ha fet realitat. Sento molta alegria pels jugadors que han estat excelĀ·lents”.
Lāequip estava format per: David MartĆn, Xavi GarcĆa, Felipe Perrone i Xavi VallĆØs (CN AtlĆØtic-Barceloneta), IƱaki Aguilar, Ricardo Perrone, IvĆ”n PĆ©rez i Guillermo Molina (CN Barcelona), IvĆ”n Gallego i Svilen Piralkov (CN Terrassa), Marc Minguell (CE Mediterrani), Mario GarcĆa (CN Ondarreta-Alcorcón) i Ćngel Andreo (WP Zaragoza).
Entrenador: Rafa Aguilar. Assistents: Antonio Aparicio i Joaquim Colet. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Emili DurƔn. Delegat: Miquel TrapƩ.
Moment #100FCN 71: 4 ors de la Natació Sincronitzada a Eindhoven 2008
La Selecció estatal va tenir una brillant actuació als Campionats dāEuropa dāEindhoven 2008 a lāaconseguir 4 medalles dāor: en Solo, Duo, Equips i Combo.
Lāequip va aprofitar lāabsĆØncia de RĆŗssia en les proves dāEquip i Duo, però en el Solo, Gemma Mengual (98.400 punts) va guanyar a Natalia Ischenko (98.300 punts), campiona de món i Ćŗnica nedadora russa present a la competició.
Aquesta era la primera medalla dāor internacional en una prova individual. A mĆ©s, Mengual es convertia en lāĆŗnica nedadora del món en aconseguir quatre medalles dāor en uns Europeus.
En Duo, Gemma Mengual i Andrea Fuentes no van tenir problemes per a superar a les seves rivals per un ampli marge: 97.800 punts per a les nedadores del CN KallĆpolis i 94.900 punts per a les italianes.Ā Era la primera vegada que Espanya es proclamava campiona continental en lāexercici per parelles.
Primera posició tambĆ© en la competició dāEquips (97.800 punts) i en el Combo (97.900 punts).
Lāequip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Gisela Morón, Irina RodrĆguez, Ona Carbonell, Cristina ViolĆ”n, Alba Cabello Raquel Corral, ThaĆÆs HenrĆquez, Laura López i Paola Tirados. Entrenadora Anna TarrĆ©s. Assistents: Mayu Fuyiki, Bet FernĆ”ndez i Laura Amorós.
Moment #100FCN 72: Subcampiones dāEuropa de Waterpolo a MĆ laga 2008
La Selecció femenina de Waterpolo va guanyar la medalla de plata als Campionats dāEuropa de Waterpolo celebrats al Centro AcuĆ”tico de MĆ laga, del 4 al 13 de juliol de 2008. Una medalla de plata amb sabor dāor ja que representava la primera medalla continental absoluta que guanyava el combinat femenĆ espanyol.
A la fase preliminar es va guanyar a RĆŗssia (10-9) i a Alemanya (13-7), i es va empatar amb Holanda (10-10). Les noies de VicenƧ TarrĆ©s van finalitzar primeres de grup i van passar directament a semifinals, on van derrotar Hongria (8-7). En el partit de la final, van aconseguir remuntar un marcador advers (3-8), però finalment RĆŗssia es va proclamar Campiona dāEuropa per 8 gols a 9. Blanca Gil va ser escollida MVP del Campionat.
Lāequip estava format per: Patricia del Soto (Olympiacos), Laura Ester, Maica GarcĆa i Cristina López (CN Sabadell), Laura Ester, Ona Meseguer, Anna Pardo, Cristina Pardo i Jennifer Pareja (CE Mediterrani), Pili PeƱa, Laura López, Irene Hagen i MĆriam López-Escribano (CN Alcorcón Arena), Blanca Gil (Orizzonte Catania). Entrenador: VicenƧ TarrĆ©s. 2n Entrenador: Sergio Aguilera. Metge: Lourdes Quirós. Fisioterapeuta: Fidel Sust. Delegada: Lidia FlaquĆ©.
Moment #100FCN 73: Primeres medalles olĆmpiques de la Natació Sincronitzada a PequĆn 2008
Gemma Mengual i Andrea Fuentes van aconseguir la primera medalla olĆmpica per a Espanya en Natació Sincronitzada.
Va ser en la modalitat de Duo. Van acabar en segona posició desprĆ©s de l’exercici tĆØcnic. Al ritme de la mĆŗsica tradicional russa de “Kalinka”, Mengual i Fuentes van realitzar un exercici impecable.
La rutina lliure comenƧava amb una espectacular apnea de gairebĆ© 30 segons. Jugant en tot moment amb la mirada i l’expressió de les mans, van captivar a les jutges amb la seva interpretació de l’òpera moderna “Flama”, que van acabar amb una sincronització gairebĆ© perfecta, la suficient per a que una de les jutges els donĆ©s un 10 en execució artĆstica.
L’equip tambĆ© es va penjar la medalla de plata. DesprĆ©s de la rutina tĆØcnica ocupaven la segona posició, grĆ cies a un exercici caracteritzat per la velocitat i les agrupacions compactes, amb una contagiosa mĆŗsica soul i rap.
En lāexercici lliure, lāequip va realitzar una de les mĆ©s brillants interpretacions de la seva rutina “Ćfrica”, basada en elements i mĆŗsica tribal africana amb la que les nedadores formaven figures i elements relacionats amb els animals africans.
Lāequip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Irina RodrĆguez, Gisela Morón i Laura López (CN KallĆpolis), Paola Tirados (CN Las Palmas), Alba Cabello (Sincro Retiro), Raquel Corral (Real Canoe NC) i ThaĆÆs HenrĆquez (CN Metropole). Entrenadora: Anna TarrĆ©s. Ajudants: Bet FernĆ”ndez i Mayu Fujiki.
Gemma Mengual: “Ćs el reconeixement als anys d’esforƧ i treball que hem fet totesā.
Moment #100FCN 74: Alan Cabello, medalla de bronze als Europeus dāIstanbul 2009
Alan Cabello va aconseguir la medalla de bronze dels 200m estils als Europeus de Natació en piscina curta dāIstanbul 2009.
Alan Cabello: āAquest bronze tĆ© gust a glòria. La clau ha estat en el tram de braƧa que Ć©s on he perdut de vista a Cseh i he anat directe a per la medalla. Estic molt feliƧā.
El nedador del CN Sant Andreu, que al matĆ havia batut el rĆØcord nacional amb 1:53.99, va tornar a superar la plusmarca estatal a la final, amb un crono d’1:53.04. Aquest rĆØcord encara ara estĆ vigent. I mantĆ© el rĆØcord dāEspanya dels 400m estils en piscina curta, que tambĆ© va aconseguir a Istanbul (4:05.09).
A lāanterior edició, a Rijeka 2008, tambĆ© va ser tercer als 200m estils. I a Eindhoven 2010, va tornar a pujar al tercer calaix del podi, aquesta vegada en els 100m estils.
Cabello va ser Campió dāEspanya individual en 19 ocasions i va batre 11 rĆØcords dāEspanya.
A mĆ©s, va proclamar-se Campió dāEuropa JĆŗnior dels 4Ć100 estils a Palma de Mallorca 2006, amb MelquĆades Ćlvarez, Pablo OrdoƱez i Marcos VĆ”zquez.
Moment #100FCN 75: 7 medalles de la Natació Sincronitzada als Mundials de Roma 2009
Al Campionat del Món de Natació, celebrat a Roma el 2009, la Selecció estatal, amb Gemma Mengual al capdavant, va guanyar set medalles, 1 or en combo i 6 de plata en Solo, Duet i Equip, tant en rutina tècnica com en lliure.
Gemma Mengual no va obtenir lāor que esperava en el Solo lliure (98.333 punts), però la seva actuació al Foro ItĆ”lico, al ritme dāuna versió de āYesterdayā dels Beatles, va ser de matrĆcula dāhonor.
TambĆ© va ser plata en el Solo TĆØcnic (97.883 punts). Va fer un exercici molt complet, seguint la mĆŗsica dāOtis Redding āI have been loving youā.
Plata també en Duo Tècnic (97.333 punts) i en Duo Lliure (98.333 punts), formant parella amb Andrea Fuentes.
En Equip lliure, un cop mĆ©s en segona posició (98.167 punts), seguint els ritmes instrumentals del tema āLa casa encantadaā, del mĆŗsic Salvador Niebla.
En equip tĆØcnic, segones (97,833 punts), sense la participació de Gemma Mengual a lāaigua i, en la Combinada lliure, les noies dāAnna TarrĆ©s es van penjar la medalla dāor (98,333 punts).
La Selecció va rebre el premi al millor equip de Natació Sincronitzada dels Mundials de Natació de Roma, a lāhaver aconseguit mĆ©s puntuació sumant les set modalitats.
Lāequip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Irina RodrĆguez, Gisela Morón, Ona Carbonell, Paula Klamburg, Raquel Corral, ThaĆÆs HenrĆquez, Margalida CrespĆ, Cristina Salvador, Clara Basiana i Alba Cabello. Entrenadora: Anna TarrĆ©s. Ajudants: Bet FernĆ”ndez i Mayu Fuyiki.
Moment #100FCN 76: Aschwin Wildeboer, bronze europeu i rècord del món
Aschwin Wildeboer va aconseguir la medalla de bronze als Mundials de Roma 2009, al finalitzar tercer en la final dels 100m esquena, amb un temps de 52.64.
Aquell mateix any es va penjar 2 bronzes als Europeus de piscina curta celebrats a Istambul, en 50m i 100m esquena.
També va guanyar 4 ors als Jocs del Mediterrani de Pescara 2009, en 50m, 100m i 200m esquena i en el relleu 4x100m estils, prova en la que va establir un nou rècord del món, aturant el cronòmetre en 52.38.
Lāany següent, va ser plata en 50m esquena i bronze en 100m esquena als Mundials de piscina curta de Dubai.
Aschwin Wildeboer ha participat en 3 Jocs OlĆmpics, a Atenes 2004, a PequĆn 2008, on va quedar 7ĆØ a la final dels 100m esquena, i a Londres 2012.
Moment #100FCN 77: Subcampions del Món a Roma 2009
DesprĆ©s d’una intensa final en la que hi va haver gols, emoció, pròrroga i una llarga tanda de llanƧaments de penal, la Selecció estatal es va penjar la medalla de plata als Mundials de Roma 2009. Lāequip mai va perdre la cara a la final, va remuntar les ajustades avantatges dels serbis i va tenir la medalla d’or molt a prop.
Espanya forƧava l’empat a sis al final del temps reglamentari. La pròrroga va acabar amb empat a set i els penals van deixar el resultat final en un 14-13 per a la selecció de SĆØrbia.
Lāequip estava format per: Marc Minguell, Felipe Perrone, David MartĆn, Albert EspaƱol, Dani López Pinedo, Xavi VallĆØs i Xavi Garcia (CN AtlĆØtic-Barceloneta), IvĆ”n Gallego (CN Terrassa), IƱaki Aguilar i Blai Mallarach (CN Barcelona), Mario GarcĆa (CN Ondarreta), Guillermo Molina i IvĆ”n PĆ©rez (Brescia). Entrenador: Rafa Aguilar; Assistents: Joaquim Colet i Antonio Aparicio.
Moment #100FCN 78: Erika Villaécija, Campiona del Món a Dubai 2010
En una prova inoblidable, plena de coratge i estratĆØgia, Erika VillaĆ©cija es va proclamar Campiona del Món en la prova dels 800m lliure. Va ser el 16 de desembre de 2010 als Mundials de piscina curta de Dubai. A mĆ©s, va batre el rĆØcord dāEspanya, deixant-lo en un temps de 8:11.61.
La nedadora barcelonina es va enganxar des de l’inici a la danesa Lotte Friis, que competia al costat d’ella, i es va mantenir en 2a posició fins al pas pel 650m quan va superar a la nòrdica.
VillaĆ©cija: āAquest or Ć©s molt gran. He treballat molt perquĆØ arribĆ©s un dia com aquestā.
A la mateixa prova, Mireia Belmonte es va penjar la medalla de plata (8:12.48).
Moment #100FCN 79: Aschwin Wildeboer, Campió dāEuropa a Szczecin 2011
Aschwin Wildeboer es va penjar la medalla dāor dels 50m esquena al Campionat dāEuropa de piscina curta disputat a la localitat polonesa de Szczecin.
Wildeboer va passar en 4rt lloc el primer llarg, però el seu viratge i la natació subaquà tica posterior van ser perfectes i va emergir primer. Ja no va abandonar la primera plaça fins al final (23.43).
Als 200m esquena, el nedador del CN Sabadell va entrar a la final amb el sisĆØ millor crono, però al pas pels primers 50 metres va tocar segon, nomĆ©s superat pel polonĆØs Radoslaw Kawecki, que seria el guanyador de la prova. Aschwin va ser segon amb un temps dā1:50.63.
També va aconseguir la medalla de plata a la prova dels 100m esquena, amb una marca de 50.61, a 18 centèsimes del vencedor.
Moment #100FCN 80: El CN Sabadell, Campió dāEuropa femenĆ de Waterpolo 2011
El CN Sabadell va fer història desprĆ©s de convertir-se en el primer equip femenĆ espanyol en conquerir la mĆ xima competició continental de waterpolo, la Copa d’Europa.
La competició va tenir lloc a Can Llong els dies 22 i 23 dāabril de 2011.
A la final, es va imposar al club italiĆ Orizzonte CatĆ nia per 13-8. En semifinals es va desfer del Kinef Kirishi rus per 15-13.
Lāequip estava format per: Olga DomĆØnech, Laura Ester, Jennifer Pareja, Maica GarcĆa, Mati Ortiz, Helena Lloret, Grabriela Szucs, Anni Espar, Clara Espar, Pili PeƱa, Marta Recio, Judith Forca i Elisabeth Gazulla. Entrenador: Nani Guiu.
Va ser el punt i final a una temporada sublim en la que les vallesanes van aconseguir tots els tĆtols en joc i, a mĆ©s, aquest Ćŗltim davant del seu pĆŗblic.
Moment #100FCN 81: Andrea Fuentes, 6 medalles als Mundials de Shanghai 2011
Amb una coreografia al compĆ s de la famosa cançó francesa “Rien de rien”, Andrea Fuentes va aconseguir la medalla de plata en Solo Lliure.
En Solo TĆØcnic, es va penjar el bronze. Va realitzar un exercici inspirat en el tema “Summertime” de Janis Joplin.
Va formar parella amb Ona Carbonell. Van quedar terceres en Duo TĆØcnic. Seguint la melodia instrumental de “Popcorn” van fer vibrar als espectadors amb la seva velocitat i amb la intensitat dels seus moviments.
TambĆ© es van penjar la medalla de bronze en Duo Lliure, nedant un “Tango” espectacular.
Lāequip estava format per Clara Basiana, Alba Cabello, Ona Carbonell, Margalida CrespĆ, Andrea Fuentes, ThaĆÆs HenrĆquez, Paula Klamburg, Irene Montucchio, Sara Gijón, Judith Requena i Cristina Salvador.
En Equip Tècnic van ser terceres, amb una coreografia basada en una peça musical dels Balcans.
En Equip Lliure van sumar el cinquĆØ bronze del Campionat. Van realitzar un original exercici amb uns impressionats banyadors i casquets de bany, inspirats en la fauna marina.
Lāequip, entrenat per Anna TarrĆ©s i Bet FernĆ”ndez, s’havia anat renovant des dels Jocs OlĆmpics de Beijing 2008. Des de llavors ja nomĆ©s quedaven 3 nedadores: Fuentes, Cabello i HenrĆquez.
Moment #100FCN 82: Campiones del Món Júnior de waterpolo femenà 2011
La Selecció JĆŗnior de waterpolo femenĆ es va penjar la medalla dāor als IX Campionats del Món Sub-20, celebrats a la localitat italiana de Trieste, de l’11 al 17 de setembre de 2011.
El combinat jĆŗnior va fer un gran Campionat guanyant tots els seus partits: 16-6 a Alemanya, 17-5 al Brasil i 9-5 a CanadĆ a la fase preliminar. A quarts, va derrotar Holanda (11-9) i en semifinals, victòria per la mĆnima davant dāAustrĆ lia (8-7).
A la final, va vèncer Hongria (9-11), grà cies a un últim quart molt bo en el que Roser Tarragó va anotar 5 dels 11 gols.
Lāequip estava format per: Paula Chillida, Cristina PĆ©rez, Laura Vicente i Lidia Escoda (CE Mediterrani), Marta Bach, Mar Listerri i Roser Tarragó (CN Mataró), Anni Espar i Helena Lloret (CN Sabadell), Teresa GorrĆa (CN Sant Andreu), Andrea Blas (EW Zaragoza) i Lorena Miranda (WP Dos Hermanas).
Entrenadors: Miki Oca i Jordi Valls. Metge: Marta Bonjorn. Fisioterapeuta: Laura Castells.
PalmarĆØs internacional de les categories inferiors
Campionat del Món sub-20
Or: 2011 i 2021
Plata: 2013 i 2015
Bronze: 2003
Campionat del Món sub-18
Or: 2018
Plata: 2016
Campionat dāEuropa sub-19
Or: 2018
Plata: 2010 i 2016
Bronze: 2002 i 2014
Campionat dāEuropa sub-17
Or: 2017 i 2019
Plata: 2013 i 2015
Bronze: 2011
Moment #100FCN 83: Bronze europeu de Marina Garcia Urzainqui a Debrecen 2012
Amb nomĆ©s 17 anys, Marina Garcia va guanyar la medalla de bronze dels 100 metres braƧa al Campionat d’Europa de Debrecen 2012.
Marina va pujar al 3r calaix del podi desprĆ©s d’una fantĆ stica remuntada en el segon llarg. Era Ćŗltima als 50 metres (32.39), però desprĆ©s va anar superant a les rivals amb un gran esprint final (1:07.91).
Mesos desprĆ©s, va aconseguir dues medalles a l’Europeu de piscina curta de Chartres: bronze als 100m braƧa i plata als 200m.
El 2010, a HĆØlsinki, es va proclamar Campiona dāEuropa JĆŗnior en 100m (1:09.40) i 200m braƧa (2:27.12) .
OlĆmpica a Londres 2012 i a Tòquio 2020, Marina Garcia va ser finalista als Mundials de Barcelona 2013 (6a en 200m braƧa i 7a en 100). TambĆ© va aconseguir dues plates als Jocs del Mediterrani Tarragona 2018.
Moment #100FCN 84: Plata i bronze per a la Natació Sincronitzada als Jocs OlĆmpics de Londres 2012
Andrea Fuentes i Ona Carbonell van arrencar en 3a posició desprĆ©s de la rutina tĆØcnica, per darrere de l’equip rus i de la parella xinesa.
En lāexercici lliure, desprĆ©s d’una meravellosa interpretació del tango “La Cumparsita”, van superar la Xina per 3 centĆØsimes i es van penjar la medalla de plata.
En la competició per Equips, les noies dāAnna TarrĆ©s van pujar al 3r calaix del podi.
Les vuit nedadores van aparĆØixer a la piscina amb un futurista banyador platejat que imitava les escates dels peixos i un casquet a joc. I perquĆØ s’adaptĆ©s millor al cap, es van tallar els cabells el dia abans.
Amb la mĆŗsica de “L’OceĆ ” de Salvador Niebla de fons, la coreografia evocava un banc de peixos.
Lāequip estava format per: Andrea Fuentes, Ona Carbonell, Alba Cabello, Clara Basiana, Margalida CrespĆ, ThaĆÆs HenrĆquez, Paula Klamburg, Irene Montrucchio i Laia Pons. Entrenadora: Anna TarrĆ©s. 2a entrenadora: Bet FernĆ”ndez.
Moment #100FCN 85: Primera medalla OlĆmpica per al Waterpolo femenĆ: plata a Londres 2012
La selecció femenina de waterpolo es va penjar la medalla de plata als Jocs OlĆmpics de Londres 2012, desprĆ©s de caure en la final davant el poderós equip dāEstats Units (8-5).
Malgrat la derrota, les noies estaven exultants de felicitat al 2n calaix del podi. Debutaven en uns Jocs, havien guanyat una medalla i havien fet història, aconseguint el primer metall olĆmpic per al waterpolo femenĆ espanyol.
En la fase preliminar van guanyar a la Xina (11-6), a Hongria (13-11) i van empatar amb Estats Units (9-9). El primer lloc del grup A les va emparellar amb Gran Bretanya als quarts de final (9-7). Es van enfrontar a Hongria en semifinals, a la que van tornar a derrotar (9-10), aconseguint lāaccĆ©s a la final olĆmpica.
L’equip estava format per: Jennifer Pareja, Laura Ester, Maica GarcĆa, Anni Espar, Matilde Ortiz, Pili PeƱa (CN Sabadell), Marta Bach, Roser Tarragó (CN Mataró), Ona Meseguer, Ana Copado (CN Sant Andreu), Andrea Blas (EWP Zaragoza), Laura López (CN Madrid Moscardó) i Lorena Miranda (CW Dos Hermanas). Entrenador: Miki Oca; Entrenadors assistents: Jordi Valls i Claudio Camarena. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Christian FernĆ”ndez. Delegat: Pere Robert.
Anni Espar: “Encara no ens creiem el que hem fet. El somni era arribar a uns Jocs OlĆmpics. Guanyar una medalla Ć©s un somni mĆ©s gran si cap”.
Anni Espar i Jennifer Pareja van formar part de ālāequip idealā del Torneig.
Moment #100FCN 86: Dues plates per a Mireia Belmonte a Londres 2012
Mireia Belmonte va aconseguir les seves primeres medalles olĆmpiques a Londres 2012.
Es va penjar la medalla de plata dels 200m papallona, amb un temps de 2:05.25, superant a mĆ©s el rĆØcord d’Espanya.
Va realitzar una gran sortida i va tocar segona després dels primers 50 metres. Va aconseguir la primera posició en el pas dels 100 i dels 150 metres. A la recta final, un gran esprint de la xinesa Jiao Liuyang va deixar a la nedadora catalana amb el segon lloc.
Belmonte es convertia en la segona nedadora espanyola en aconseguir una medalla olĆmpica, desprĆ©s del bronze de Nina Zhivanevskaya a Sydney 2000.
Mireia va aconseguir un segon metall als Jocs de Londres. Va acabar segona a la final dels 800m lliure, amb un crono de 8:18.76.
Va realitzar una cursa ĆØpica, rebaixant en 4 segons el rĆØcord d’Espanya que ella mateixa havia establert. L’or va ser per a la nord-americana Katie Ledecky.
Amb aquesta segona plata, Mireia Belmonte es convertia en la millor nedadora espanyola de tots els temps, lāĆŗnica en tenir dos metalls olĆmpics, tant en categoria masculina com femenina.
Moment #100FCN 87: Dues plates per a Mireia Belmonte a Londres 2012
Sergi Borrell va arbitrar la final masculina dels Jocs OlĆmpics de Londres 2012 entre les Seleccions de CroĆ cia i ItĆ lia, partit que va posar punt i final als Jocs i que va acabar amb el triomf dels balcĆ nics (8-6).
Borrell, considerat un dels millors col·legiats del món, fou à rbitre des de 1980 (territorial), 1985 (nacional) i 1992 (internacional). Va militar molts anys a les files del CN Sant Andreu i es va iniciar en aquest à mbit mentre encara era jugador.
Sergi Borrell: āAbans de finalitzar la meva carrera com a jugador ja havia decidit que seria Ć rbitre. DesprĆ©s d’haver jugat durant mĆ©s de 10 anys a waterpolo, era una forma de mantenir contacte amb aquest esport del que sóc un apassionatā.
Va debutar internacionalment al Torneig dāIstanbul classificatori per a l’Europeu de Sheffieldā93.
A l’Europeu de Budapest 2001 va protagonitzar un fet insòlit: arbitrar 2 finals dāuna mateixa competició, la masculina i la femenina.
Va fer el seu debut olĆmpic a Atenes 2004, on va arbitrar fins a 9 partits. A Barcelonaā92 havia actuat com a jutge de gol.
Va arbitrar la final masculina de lāEuropeu de Belgrad 2006, entre SĆØrbia i Hongria, i la femenina de Zagreb 2010, entre GrĆØcia i RĆŗssia.
També va dirigir les finals mundials masculines de Melbourne 2007, entre Croà cia i Hongria, i de Barcelona 2013, entre Hongria i Montenegro.
El 31 de desembre de 2014 va deixar lāarbitratge en actiu desprĆ©s dāuna trajectòria internacional impressionant.
Moment #100FCN 88: Campionats del Món de Natació Barcelona 2013
Els XV Mundials de Natació es van celebrar a Barcelona entre el 19 de juliol i el 4 d’agost de 2013.
La simbiosi de la ciutat de Barcelona amb el mar va ser el fil argumental de la cerimònia inaugural, una reflexió sobre la preservació de l’aigua del Planeta a travĆ©s del somni d’un nen. El punt culminant va ser la construcció d’un castell humĆ que va emergir de les aigües de la piscina de 50 metres del Palau Sant Jordi.
La mascota del Campionat, anomenada Xop, era una gota dāaigua amb el trencadĆs de GaudĆ.
La campanya promocional girava entorn al Planeta Aigua. Tots els participants en lāesdeveniment (esportistes, organització, premsa, voluntaris, …) esdevenien habitants dāaquest planeta.
Hi van prendre part 2.293 nedadors de 181 països, 1.144 en la disciplina de natació, 416 en waterpolo, 308 en natació sincronitzada, 231 saltadors, 173 en aigües obertes i 21 saltadors en high diving.
La competició de natació es va desenvolupar a la piscina de 50 metres instal·lada al Palau Sant Jordi.
La gran estrella de la natació va ser Missy Franklin. La nedadora de Pasadena va guanyar 6 medalles dāor. Una altra nord-americana, Katie Ledecky, va deixar clar que amb 16 anys liderava les proves de fons, amb 4 ors i dos rĆØcords del món. La lituana Ruta Meilutyte tambĆ© va aconseguir rebaixar 2 rĆØcords del món i es va penjar lāor als 100m braƧa.
Ryan Lochte, CƩsar Cielo, James Magnussen, Chad Le Clos, Sun Yang i els francesos Yannick Agnel i Camille Lacourt van ser els protagonistes en categoria masculina.
Belmonte va confirmar el seu gran nivell internacional amb 3 podis: plata als 200m papallona i 400m estils, i bronze als 200m estils. Melanie Costa es va penjar la plata als 400m lliure.
La natació sincronitzada tambĆ© es va disputar a la piscina del Palau Sant Jordi. Lāequip espanyol va guanyar set medalles, tres de plata i quatre de bronze. Tercer lloc per a Ona Carbonell en la modalitat de Solo i Duo, amb Margalida CrespĆ, i segona posició per a lāEquip en la rutina lliure, la prova tĆØcnica i el combo.
RĆŗssia, amb Svetlana Romashina al capdavant, es va endur 7 ors, la Xina 4 plates i UcraĆÆna 3 bronzes.
Tensi Graupera va arbitrar totes les finals de natació sincronitzada.
La competició de Salts va tenir lloc a la Piscina Municipal de MontjuĆÆc. La Xina va dominar la competició amb 13 medalles, 9 dāor. NomĆ©s els alemanys Klein i Hausding van aconseguir prendreāls lāor en plataforma de 10 metres sincronitzats.
Una de les novetats dels Campionats van ser els Salts de Gran AlƧada. La competició es va disputar al Moll de la Fusta. Ells van saltar des de 27 metres, elles des de 20, deixant-nos les vistes mĆ©s espectaculars de la ciutat. Lāor masculĆ va ser per al colombiĆ Orlando Duque, mentre que en categoria femenina va anar a parar a la nord-americana Cesilie Carlton.
En aigües obertes, disputades al Port de Barcelona, 2 noms propis, lāalemany Tomas Lurz i la brasilera Poliana Okimota.
Erika Villaécija va ser la primera nedadora espanyola en alternar la piscina i les aigües obertes. Ho va fer als Mundials de Xangai, el 2011, ho va repetir als JJOO de Londres 2012 i a Barcelona 2013 va competir en 1500 metres a la piscina del Sant Jordi (15a) i en 10 km Aigües Obertes al Moll de la Fusta (17a).
Les Piscines Bernat Picornell van ser lāescenari del Waterpolo.
Lāequip espanyol femenĆ va fer història a Barcelona guanyant lāor. Va imposar-se a AustrĆ lia (6-8) en la final. Aquesta victòria suposava el primer tĆtol mundial per a la Selecció femenina de waterpolo. El bronze va ser per a Hongria.
Jennifer Pareja va ser designada MVP del Torneig i Laura Ester, millor portera.
En la competició masculina, tĆtol per a Hongria que va vĆØncer a Montenegro (8-7). El bronze va ser per a CroĆ cia.
MVP per a DƩnes Varga i millor porter, Viktor Nagy.
Espanya va finalitzar en 5a posició. Va caure derrotada per la mĆnima (4-3) davant dāItĆ lia a quarts de final.
Sergi Borrell va arbitrar la final masculina de Waterpolo.
Un cop mĆ©s, Barcelona es va convertir en la capital mundial de l’esport, demostrant la seva solvĆØncia organitzativa i la gran participació popular.
Més de 2.500 voluntaris van donar suport a la competició. 267.000 persones van assistir a alguna de les seus. A més, les diferents competicions van arribar a 3.000 milions de persones de més de 200 països a través de la televisió.
Els mitjans de comunicació van batejar lāesdeveniment com el “Mundial de les noies” ja que les onze medalles aconseguides per Espanya i els sis rĆØcords mundials els van aconseguir dones.
Moment #100FCN 89: Ona Carbonell es penja 7 medalles als Mundials de Natació Barcelona 2013
Va nedar el Solo lliure amb la mĆŗsica de Freddie Mercury i Montserrat CaballĆ© que va sonar als JJOO Barcelona 1992. La coreografia, supervisada per la pròpia Montserrat CaballĆ©, li va valer per guanyar la medalla de bronze. El Palau es va emocionar amb la mĆŗsica i el fantĆ stic exercici i lāOna va confessar āAixò no ho tornarĆ© a viure en la vidaā.
Pel que fa al Duo, va formar parella amb Margalida CrespĆ. Van aconseguir dos medalles de bronze en les dues modalitats, Duo tĆØcnic i Duo lliure.
LāEquip, format per Ona Carbonell, Clara Basiana, Alba Cabello, Margalida CrespĆ, ThaĆÆs HenrĆquez, Paula Klamburg, Meritxell Mas, Cristina Salvador, Sara Levy i Laia Pons, va guanyar 3 medalles de plata, en rutina tĆØcnica, en rutina lliure i en combo.
Moment #100FCN 90: 3 medalles mundials per a Mireia Belmonte a Barcelona 2013
En total, Mireia es va tirar a lāaigua 15 vegades, va disputar 6 finals (5 individuals i el relleu 4x200m) i va aconseguir tres medalles. El seu esforƧ va tenir recompensa.
La primera medalla va arribar als 200m estils. Bronze, amb un temps de 2:09.45, que suposava el primer metall de la catalana en uns Mundials.
Belmonte: “Aquesta medalla em dona molta confianƧa i forƧa per afrontar les següents provesā.
Va guanyar la seva segona medalla als 200m papallona, plata. Encoratjada pel seu pĆŗblic, Mireia va polvoritzar la seva plusmarca londinenca. Nou rĆØcord dāEspanya, amb una marca de 2:04.78.
Mireia: āHe baixat quatre dĆØcimes el temps que vaig fer a Londres. AixĆ que no puc estar mĆ©s contentaā.
La badalonina va aconseguir la seva tercera medalla en la prova dels 400m estils, una altra plata. Va competir amb unes dècimes de febre però va aturar el cronòmetre en 4:31.21.
Mireia Belmonte: āLāambient al Palau Sant Jordi ha sigut molt especial. Ćs dāagrair a tot el pĆŗblic el seu suport i afecte. Ha estat tota una sorpresa sentir a la gent corejant el meu nomā.
Belmonte es convertia en la primera espanyola que guanyava tres medalles en uns Campionats del Món.
Moment #100FCN 91: Or de la Selecció femenina de Waterpolo als Mundials de Barcelona 2013
Van ser segones de grup a la fase prĆØvia, desprĆ©s de caure amb RĆŗssia (6-7). Es van enfrontar als Estats Units, la campiona olĆmpica, als quarts de final i van vĆØncer (9-6). A semifinals les esperaven les hongareses. DesprĆ©s d’una remuntada ĆØpica (13-12), es van plantar a la final. L’escenari era immillorable, les piscines Picornell amb el pĆŗblic a favor i lāequip no van defraudar. Espanya es va imposar a AustrĆ lia per 6 gols a 8.
L’equip estava format per: Jennifer Pareja, Laura Ester, Maica GarcĆa, Anni Espar, Matilde Ortiz, Pili PeƱa (CN Sabadell) Marta Bach, Roser Tarragó (CN Mataró), Ona Meseguer (CN Sant Andreu), Andrea Blas (EWP Zaragoza), Laura López, Patricia Herrera (CN Madrid Moscardó) i Lorena Miranda (CW Dos Hermanas). Entrenador: Miki Oca; Entrenadors assistents: Jordi Valls i Claudio Camarena.
Maica Garcia: “Hem jugat com un equip. Si alguna falla, hi ha una altra per donar-li suportā.
Anni Espar: “El somni sāha fet realitat”.
Jennifer Pareja, MVP del Mundial: “Aquest equip s’ho mereixiaā.
Aquest triomf suposava la primera medalla d’or mundial per a la Selecció femenina de Waterpolo.
Moment #100FCN 92: El CN AtlĆØtic-Barceloneta, Campió dāEuropa de Waterpolo 2014
El 31 de maig de 2014, el Club Natació AtlĆØtic-Barceloneta es va proclamar Campió d’Europa per primera vegada en la seva història.
El conjunt mariner, que no era favorit, va aconseguir guanyar els tres partits de la Final Six de Waterpolo Barcelona 2014. Va eliminar al Brescia italiĆ a quarts de final i al potent Primorje croat en semifinals. A la final, es va imposar al Radnicki serbi per un ajustat 7-6.
A mĆ©s, el CNAB va ser lāorganitzador de lāesdeveniment a les Piscines Bernat Picornell. Ćxit organitzatiu i esportiu per al Club mariner que el 2013, venia de celebrar els 100 anys dāhistòria.
Lāequip estava format per: Dani López Pinedo, Felipe Perrone, Albert EspaƱol, Marc Minguell, Marc Roca, Fran FernĆ”ndez, Alberto MunĆ”rriz, Balasz Sziranyi, Gonzalo Echenique, Nemanja Ubovic, Marco Petkovic, RubĆ©n de Lera, Mario Lloret i Joshua Monpeat. Entrenador: Chus MartĆn. 2n Entrenador: David MartĆn.
Albert EspaƱol va ser designat el jugador mĆ©s valuós d’aquesta Final Six. 7 gols en 3 partits i una actuació impecable li van valer aquest reconeixement.
Mesos desprĆ©s, tambĆ© va guanyar la Supercopa dāEuropa desprĆ©s de derrotar al Spartak de Volgograd rus (12-7) a la Piscina Sant Jordi de Barcelona.
Moment #100FCN 93: Or de la Selecció femenina de Waterpolo al Campionat dāEuropa de Budapest 2014
La Selecció femenina va aconseguir un or històric a l’Europeu de Budapest 2014, desprĆ©s d’imposar-se en la final a Holanda (10-5).
Representava el primer or continental per a lāequip, desprĆ©s de la plata aconseguida a MĆ laga 2008.
Espanya va comenƧar perdent contra RĆŗssia (10-9), però desprĆ©s es va imposar a FranƧa (4-18) i va guanyar a ItĆ lia (8-12) per arribar a semifinals, on va vĆØncer a lāamfitriona Hongria per la mĆnima (8-9).
L’equip estava format per: Jennifer Pareja, Laura Ester, Maica GarcĆa, Anni Espar, Matilde Ortiz, Pili PeƱa (CN Sabadell), Marta Bach, Roser Tarragó, Ona Meseguer (CN Mataró), Andrea Blas (EWP Zaragoza), Laura López, Patricia Herrera (CN Madrid Moscardó) i Lorena Miranda (CW Dos Hermanas). Entrenador: Miki Oca. Ajudant: Claudio Camarena. Preparador fĆsic: Jordi Valls.
La boia Maica GarcĆa va ser designada MVP del Torneig.
GarcĆa va considerar clau la derrota de la primera jornada davant RĆŗssia: “Ens va donar l’empenta que necessitĆ vem per a demostrar qui som. A partir d’aquesta derrota, vam treure el coratge que tĆ© aquest equip i hem aconseguit reivindicar que seguim a dalt de totā.
Moment #100FCN 94: Judit Ignacio, Subcampiona dāEuropa a BerlĆn 2014
Judit Ignacio es va penjar la medalla de plata dels 200 papallona a l’Europeu de BerlĆn 2014.
2:06.66 per a la nedadora del CN Sabadell, en un doblet històric, amb Mireia Belmonte al primer calaix del podi i Katinka Hosszu al tercer.
Als Europeus de 2016, a Londres, va aconseguir el bronze a la mateixa prova (2:07.52).
OlĆmpica a Londres 2012 i a Rio de Janeiro 2016, tambĆ© va ser finalista als Mundials de Barcelona de 2013 (7a).
L’any 2010 es va proclamar Campiona d’Europa JĆŗnior a HĆØlsinki en 200m papallona i subcampiona en 100m, i va guanyar dues medalles de plata als Jocs de la Joventut, en 100 i 200m papallona.
La temporada següent va aconseguir la medalla d’or dels 200m papallona al Campionat del Món JĆŗnior de Lima (PerĆŗ).
Moment #100FCN 95: JĆØssica Vall, Bronze als Mundials Kazan 2015
El 7 dāagost de 2015, JĆØssica Vall va guanyar la medalla de bronze dels 200m braƧa als Mundials de Kazan. Vall va marcar un temps de 2.22.76, el mateix que 2 nedadores, la danesa Rikkie Moller Pedersen i la xinesa Jinglin Shi, amb les qui va compartir el tercer esglaó del podi.
La nedadora del CN Sant Andreu va protagonitzar una d’aquelles carreres ĆØpiques que defineixen a una esportista, sense perdre la fe en cap moment, conservant la sang freda i donant el cop definitiu als Ćŗltims 50 metres de la prova.
Vall: āUn somni fet realitat”.
Jou: “La d’avui Ć©s una data que recordarĆ© sempre. Sempre li dic que cal posar passió, ilĀ·lusió i sortir a competir. La JĆØssica ho tĆ© molt clar. Avui ha posat les tres coses i, sobretot, ha competitā.
Moment #100FCN 96: Ona Carbonell, plata i bronze als Mundials de Kazan 2015
Ona Carbonell es va penjar la medalla de plata en la final de Solo TĆØcnic als Mundials de Kazan 2015.
La interpretació de “RĆØquiem per un somni” va proporcionar a la solista catalana la segona millor nota d’entre les 12 finalistes (93.1284 punts).
En Solo lliure es va adjudicar el bronze (94,900 punts). Va apostar fort per la rutina al ritme dels acords del violĆ del tema “He Nevuh Said a Mumbalin” i va realitzar un brillant exercici.
Carbonell va descartar les proves d’equip per centrar-se en el Solo i en el Duo.
En Duo Tècnic, formant parella amb Clara Camacho i, en Duo Lliure, amb Paula Klamburg, van ocupar la cinquena posició.
Moment #100FCN 97: Pau Ribes, pioner de la Natació ArtĆstica masculina
Pau Ribes Ć©s el pioner catalĆ i espanyol de la Natació ArtĆstica masculina.
Va començar fent natació i als 7 anys va descobrir la natació sincronitzada.
Amb 19 anys va participar al Campionat del Món de Kazan 2015. Va competir en la prova de rutina lliure mixta formant duo amb Gemma Mengual. Van obtenir la cinquena posició.
A lāEuropeu de Natació de Londres 2016, fent parella amb Berta Ferreras, van guanyar la medalla de bronze en la rutina tĆ©cnica (82.0645). I tambĆ© van ser bronze en la prova lliure, quedant-se a menys d’1 punt de la plata.
Al Campionat d’Europa de 2018, disputat a Glasgow, Pau Ribes i Berta Ferreras van revalidar la medalla de bronze, tant en la prova de rutina tĆØcnica mixta com en la prova lliure.
Format duet amb Emma GarcĆa, van aconseguir dues plates al Campionat dāEuropa de Budapest 2021, en Duo lliure i en Duo tĆØcnic.
Pau Ribes a Budapest: āEstem molt contents per com hem nedat i molt agraĆÆts a tot el nostre equip, especialment a la nostra entrenadora Ana Vega, que avui no ha pogut ser aquĆ amb nosaltres. Li volem dedicar aquest triomf perquĆØ tota aquesta gran tasca ha estat grĆ cies a ella i tambĆ© a Gemma Mengualā.
Moment #100FCN 98: El CN Mataró, Campió de la LEN TROPHY 2015-2016
Gran festa a El Sorrall després que el CN Mataró aixequés la Copa LEN a casa.
Lāequip del Maresme va jugar la final contra el Vouliagmeni grec i van aconseguir la victòria per un ajustat 5-6.
El Vouliagmeni va anar per davant en el marcador gairebĆ© tot partit, però el Mataró anava empatant al final de cada quart. Dos gols seguits de Clara Cambray, el darrer decisiu en lāĆŗltim perĆode, van donar al conjunt mataronĆ el seu primer tĆtol europeu.
Dāaquesta manera, les noies de FlorĆn Bonca, que havien guanyat el seu primer tĆtol de la història la setmana anterior, la Copa de la Reina, feien història de nou deixant la LEN Trophy a casa.
L’equip estava format per: Marta Bach, Laura López, Roser Tarragó, Clara Cambray, Ona Meseguer, Ciara Gibson-Byrne, Elizabeth Keeve, Mireia Neddermann, Arianna Gragnolatti, Alkistis Benekou, Aina Bonamusa, Alba Bonamousa i Marcela RĆos. Entrenador: FlorĆn Bonca.
Moment #100FCN 99: Mireia Belmonte, Campiona OlĆmpica als JJOO Rio 2016
Mireia Belmonte va fer història a Rio 2016, convertint-se en la primera nedadora espanyola en guanyar una medalla d’or en uns Jocs OlĆmpics.
Lā11 dāagost de 2016 va aconseguir la victòria als 200m papallona, amb una gran marca: 2:04.85. Va acabar el seu 1r llarg en 3a posició, però quan havia completat els primers 100m ja estava en posició de plata. I va anar a per mĆ©s. Va tocar paret per davant de Groves als 150m i va aguantar lāĆŗltima piscina amb molta forƧa, coronant-se Campiona OlĆmpica.
La badalonina també guanyar el bronze a la prova dels 400m estils, amb 4:32.39. Va passar 3a en papallona, va baixar fins a la 5a plaça en esquena, va recuperar una posició als 100m braça i, a base de coratge, va superar en els últims metres a la brità nica Miley, en un esprint èpic, i la recompensa va valer la pena, la medalla de bronze.
Moment #100FCN 100: Xevi Buch, à rbitre de la final femenina dels JJOO Rio 2016 i de la masculina a Tòquio 2020
LāolotĆ Xevi Buch va arbitrar la final femenina de Waterpolo dels JJOO Rio 2016, entre ItĆ lia i Estats Units (5-12), i la final masculina dels JJOO Tòquio 2020-21, entre SĆØrbia i GrĆØcia (13-10).
NomĆ©s tres Ć rbitres espanyols han xiulat una final olĆmpica de waterpolo: Eugeni Asencio, Sergi Borrell i Xevi Buch.
Abans de fer-se Ć rbitre (el 1992 es treia el tĆtol), va ser jugador i entrenador del CN Olot. Ćs Ć rbitre internacional des de 2006.
Va dirigir partits a lāEuropeu de Zagreb 2010 i a Eindhoven 2012. Va ser Ć rbitre auxiliar als Mundials de Barcelona 2013 i Ć rbitre principal als Campionats del Món de Kazan 2015.
Buch Ć©s lāĆ rbitre espanyol que mĆ©s competicions internacionals va xiular entre 2016 i 2017. Va arbitrar els Jocs OlĆmpics de Rio, lāEuropeu de Belgrad 2016, la Final de lāEurocup de Clubs, la Final a 6 de la Champions, la fase final de la World League i els Mundials de Budapest 2017.
Va ser President del ComitĆ© Nacional de Ćrbitros (CNA) en el perĆode 2017-2018.
El 2018 va estar present al Campionat dāEuropa de Waterpolo de Barcelona 2018.
Moment #100FCN 101: Mireia Belmonte, Campiona del Món a Budapest 2017
El 27 de juliol de 2017, Mireia Belmonte es va proclamar Campiona de Món als 200m papallona (2:05.26). Era la primera medalla d’or de Belmonte en uns Mundials.
La badalonina completava aixĆ la triple corona en aquesta especialitat, desprĆ©s de lāor europeu i lāor olĆmpic. A lāor, cal sumar dues plates, en els 1.500m lliure i en els 400m estils.
Als 1500m lliure (15:50.89), va arribar per darrere la plusmarquista mundial Katie Ledecky.
A la prova dels 400m estils, desprĆ©s de la braƧa, Belmonte era quarta, però en l’Ćŗltim 100, va remuntar per aconseguir la plata amb un temps de 4:32.17.
Fred Vergnoux: āPer a mi ha estat la victòria mĆ©s difĆcil de la carrera de la Mireia. Ha demostrat la classe de campiona que Ć©s, trobant solucions a les dificultats que ha anat trobant. No hi ha res fĆ cil”.
Moment #100FCN 102: Ona Carbonell, dues plates als Mundials de Budapest 2017
Ona Carbonell es va penjar la medalla de plata en Solo TĆØcnic (93.6534), revalidant el segon lloc que ja va ocupar a Kazan 2015.
Enfundada en un vestit de bany de color verd, que jugava amb formes de serp, va interpretar “Snake”, una rutina dissenyada per Esther JaumĆ i Virginie Dedieu, acompanyada per “The Feeling Begins” de Peter Gabriel, una composició d’evocació oriental.
TambĆ© va aconseguir la plata en Solo lliure (95,0333 punts). Al ritme de “Padam” d’Edith Piaf, versionada per lāalemanya Ute Lemper, Carbonell va interpretar les diverses fases de l’enamorament, amb un exercici a dues velocitats que s’ajustava perfectament a les seves caracterĆstiques.
Carbonell: “Ha estat molt emocionant perquĆØ m’he quedat mĆ©s a prop que mai de l’or. Pensava que era possible, sabia que era molt difĆcil, però m’he quedat a nomĆ©s un puntet, mai havia estat tan a prop”.
Ona sumava la seva vintena medalla en una competició mundialista i igualava en nombre a Gemma Mengual.
Moment #100FCN 103: Plata mundial del Waterpolo femenĆ a Budapest 2017
La Selecció femenina de waterpolo es va penjar la medalla de plata en la final del Campionat del Món de Budapest 2017.
No van poder superar a la totpoderosa Estats Units (6-13). Malgrat la derrota, les noies de Miki Oca van mostrar carĆ cter i valentia tot i anar sempre per darrere en el marcador.
NomĆ©s dues derrotes de lāequip en la competició i davant les americanes, a la fase prĆØvia dins del grup B (12-8) i en el partit per lāor. A la ronda final, Espanya es va imposar a la Xina (13-5). En els quarts de final a GrĆØcia, en la tanda de penals (14-12). I va vĆØncer a CanadĆ en semifinals (12-10).
La Selecció va tornar al podi després de tres anys de sequera. I va ser a la mateixa piscina on va guanyar la seva última medalla, el 2014.
La regeneració de la selecció no podia comenƧar millor, tot i la derrota en la final. El Mundial apuntava a primer torneig de transició i va acabar amb un nou podi. NomĆ©s quedaven 5 supervivents de lāor mundial de Barcelona 2013: Laura Ester, Marta Bach, Anni Espar, Mati Ortiz i Pili PeƱa.
Laura Ester i Paula Leitón van ser escollides dins de lāequip ideal del Campionat.
Lāequip estava format per: Marta Bach (CN Mataró), Helena Lloret i Paula CrespĆ (CN Sant Andreu), Anni Espar, Clara Espar, Paula Leitón, Laura Ester, Judith Forca, Bea Ortiz, Mati Ortiz i Pili PeƱa (CN Sabadell), Anna Gual (SIS Roma) i Sandra Domene (CN Terrassa). Entrenador: Miki Oca. Assistents: Jordi Valls i Ćngel Andreo. Metge: Griselda Sirvent. Fisioterapeuta: Oscar Muncunill. Delegat: Antonio Aparicio.
Moment #100FCN 104: JĆØssica Vall, Campiona dāEuropa a Copenhagen 2017
El 17 de desembre de 2017, JĆØssica Vall es va penjar la medalla d’or al XIX Campionat dāEuropa de piscina curta, celebrat a la Royal Arena de Copenhaguen. Va ser als 200m braƧa, la seva millor prova.
Nedant en negatiu, va passar els primers 50 metres en una discreta setena posició. Un desavantatge que no va inquietar la JĆØssica que, braƧada a braƧada, va anar remuntant per situar-se en la quarta posició superat l’equador de la prova.
Però encara faltava un nou canvi de ritme de Vall. En els dos següents llargs, va ser l’Ćŗnica capaƧ de nedar en 35 segons, fet que li va permetre guanyar lāor amb un temps de 2:18.41 i rebaixar en gairebĆ© un segon i mig la seva plusmarca nacional.
Va arribar a la capital danesa en un excepcional moment de forma. La nedadora del CN Sant Andreu va nedar mĆ©s rĆ pid que mai en totes i cadascuna de les proves que va disputar en aquest Europeu, com confirmen els 30.53 que va fer als 50m braƧa, la seva millor marca personal, i, sobretot, lā1:04.80 dels 100m braƧa, amb el que va aconseguir la medalla de bronze i un nou rĆØcord d’Espanya.
Moment #100FCN 105: Bronze del Waterpolo femenĆ a lāEuropeu de Barcelona 2018
El 27 de juliol de 2018, la Selecció estatal femenina va aconseguir la medalla de bronze al Campionat d’Europa de Waterpolo de Barcelona 2018, amb una exhibició davant 4.000 aficionats reunits a la Picornell. Va derrotar a Hongria per 6 gols a 12.
Aquest bronze suposava la tercera medalla que la Selecció guanyava en un Europeu, desprĆ©s de lāor de Budapest 2014 i la plata de MĆ laga 2008.
Lāequip va fer una fase preliminar impecable, guanyant tots els partits. Davant Hongria 9-13, Alemanya 2-27, Turquia 32-2, SĆØrbia 2-26 i RĆŗssia 12-11.
A quarts de final, victòria clara contra França 5-14, i a semifinals, les noies de Miki Oca van veure trencat el seu somni de disputar la final a casa. Van perdre davant Grècia per 11-9.
Bea Ortiz va ser la mà xima golejadora de la competició, amb 25 gols.
Lāequip estava format per: Laura Ester, Maica GarcĆa, Bea Ortiz, Mati Ortiz, Paula Leitón, Judith Forca, Anni Espar i Pili PeƱa (CN Sabadell), Marta Bach i Helena Lloret (CN Mataro), Clara Espar (CE Mediterrani), Anna Gual (SIS Roma) i MĀŖ Elena SĆ”nchez (CN Sant Andreu). Entrenador: Miki Oca. Assistents: Jordi Valls i Ćngel Andreo. Metge: Griselda Sirvent. Fisioterapeuta: Oscar Muncunill. Delegat: Pere Robert.
Moment #100FCN 106: WPB2018BCN: Un gran espectacle!
Barcelona va ser la seu 33ens Campionats dāEuropa de Waterpolo. La competició es va celebrar a les Piscines Bernat Picornell, del 14 al 28 de juliol de 2018. 14 dies de competició i 92 partits, amb 12 equips femenins i 16 masculins. Holanda, en categoria femenina, i SĆØrbia, en categoria masculina, van ser les Seleccions guanyadores de la competició.
WP2018BCN va esdevenir un ĆØxit organitzatiu, un ĆØxit esportiu i un ĆØxit dāassistĆØncia. Es va viure un autĆØntic espectacle esportiu, aconseguint que Barcelona tornĆ©s a vibrar amb el waterpolo i convertint la ciutat en un referent mundial dāaquest esport.
Wopit, una pilota de waterpolo, va ser la mascota de la competició.
Els bons resultats de les Seleccions estatals, plata per a lāequip masculĆ i bronze per al femenĆ, van ser el complement ideal a una gran organització.
El Comitè Organitzador va estar presidit pel Sr. Fernando Carpena (RFEN), amb les vicepresidències del Sr. Enric BertrÔn (FCN) i la Sra. Marta Carranza (IBE).
El Comitè de Direcció estava format per:
– Eugeni BallarĆn: Director General
– Jordi Cadens: Director dāOperacions
– Mado Madonar: Directora de Serveis
– Carlos MartĆn: Director de Comunicació
– Mar SanromĆ : Directora de MĆ rqueting i Event Presentation
– Juan Carlos Sanchón: Director de Competició
– Paloma Mendoza: Directora de Recursos
Cal destacar també la tasca del Voluntariat, amb 331 persones voluntà ries.
WP2018BCN va rebre el reconeixement de totes les Institucions esportives, tant de casa com a nivell internacional.
Enric BertrĆ”n, President de la Federació Catalana i Vicepresident del ComitĆØ Organitzador: āEl nivell dāorganització demostrat a Barcelona 2018 marcarĆ un abans i un desprĆ©sā.
DON’T STOP IT!
Moment #100FCN 107: Subcampions dāEuropa a Barcelona 2018
El 28 de juliol de 2018, la Selecció estatal masculina va tancar l’Europeu de Waterpolo Barcelona 2018 penjant-se la medalla de plata, en una final no apta per a cardĆacs.
L’equip va sortir a per totes en l’enfrontament contra SĆØrbia, que era l’actual campiona olĆmpica. El partit va finalitzar en empat a 7 gols. Els serbis es van imposar 12 a 10 a la tanda de penals.
El porter Dani López Pinedo va ser guardonat com a millor porter de la competició. El jugador del CN AtlĆØtic-Barceloneta va destacar la gran forƧa de l’equip, especialment en defensa, permetent-los “tornar a ser competitius” desprĆ©s de 9 anys sense pujar al podi, des dels Mundials de Roma 2009.
Lāequip estava format per: Daniel López Pinedo, Felipe Perrone, Blai Mallarach, Marc Larumbe, Roger Tahull, Ćlvaro Granados, Alejandro Bustos, Alberto MunĆ”rriz i Fran FernĆ”ndez (CN AtlĆØtic-Barceloneta), Marc Minguell i Miguel de Toro (CE Mediterrani), Sergi Cabanas (CN Sabadell) i Eduardo Lorrio (CN Barcelona).
Staff tĆØcnic: David MartĆn (Head Coach), Svilen Piralkov (Coach), Antonio Aparicio (Coach), Albert Estiarte (Metge), MarcelĀ·lĆ Massafret (Preparador fĆsic), Marc Estiarte (Fisioterapeuta).
Minguell (capitĆ ): “Avui estem capcots, però demĆ ho veurem d’un altre color, de color plata, que Ć©s un colorĆ sā.
Moment #100FCN 108: JĆØssica Vall, Subcampiona dāEuropa a Glasgow 2018
El 7 dāagost de 2018, JĆØssica Vall va aconseguir la medalla de plata dels 200 metres braƧa a l’Europeu de Glasgow.
La nedadora del CN Sant Andreu va marcar un temps de 2:23.02, a 1.71 de la guanyadora, la russa Yuliya Efimova. A la mateixa prova, Marina Garcia va finalitzar en quarta posició.
JĆØssica Vall era tercera al completar els primers 50 metres, es va colĀ·locar primera a lāequador de la prova, va baixar fins al tercer lloc a lāacabar el tercer llarg i va aconseguir la segona plaƧa al finalitzar la prova.
Vall: āLāesport Ć©s un joc i em sento afortunada de continuar encara jugant. Aquesta medalla māha fet especial ilĀ·lusió perquĆØ he passat uns anys difĆcils, sobretot desprĆ©s dels Jocs de Rioā.
Moment #100FCN 109: 5a Copa dāEuropa per a lāequip femenĆ del CN Sabadell
El 20 dāabril de 2019, lāequip femenĆ de waterpolo del CN Sabadell va aconseguir la seva 5a Champions de la història, la quarta a Can Llong, desprĆ©s de superar a lāOlympiakos grec amb una remuntada històrica (13-11).
Sāarribava a lāĆŗltim perĆode i lāOlympiakos guanyava per 8 gols a 11. Amb el suport de mĆ©s de 1000 persones entregades, el CN Sabadell va ser capaƧ, primer dāigualar el partit, i, desprĆ©s, de capgirar-lo, per acabar aixecant la cinquena Copa dāEuropa.
Darrera dāaquesta gesta sāamaguen uns nĆŗmeros de vertĆgen, en nomĆ©s 19 anys de participació de lāequip en competició europea. Va debutar a la mĆ xima competició internacional la temporada 99-00 a Palerm, en lāantiga Recopa dāEuropa. Des de llavors sāha participat sempre a la mĆ xima competició europea (Copa dāEuropa, i mĆ©s tard Eurolliga), amb 5 victòries:
– El 2011, el CN Sabadell va golejar 13-8 a les sicilianes de lāOrizzonte.
– El 2013 va aconseguir la segona Copa dāEuropa, al guanyar 13-11 al Kinef Kirishi rus.
– El 2014, alƧava la tercera Copa de Europa davant el Vouliagmeni grec, amb un contundent 19-5.
– La quarta, el 2016, desprĆ©s de vĆØncer en una dura final a lāUVSE Budapest (8-11).
– I el 2019, la cinquena.
Tret de les temporades 2003-04 i 2020-2021, en les que el CN Sabadell va participar a la Copa LEN. En la 1a, va arribar a la Final Four de Siracusa, i en la 2a, a la Final Four de Barcelona, acabant en 3a posició en ambdues ocasions.
Moment #100FCN 110: Ona Carbonell, 2 plates i 1 bronze a Gwangju 2019
Ona Carbonell va fer història al guanyar la seva 23a medalla mundial, convertint-se aixà en la nedadora amb més metalls de la història dels Campionats del Món de Natació, només per darrere de les llegendes americanes de Michael Phelps (33) i Ryan Lochte (27).
El seu exercici, titulat āMandelaā i basat en un discurs de l’històric lĆder sud-africĆ sobre els valors de l’esport realitzat durant els premis Laureus, li va valer per aconseguir la plata en Solo TĆØcnic.
L’equip va guanyar la medalla de bronze en Highlights, una nova modalitat de la natació artĆstica que va debutar en un Mundial. Vestides amb jaquetes curtes de cuir vermell, van defensar una gran interpretació de āThunderstruckā dāAC/DC, una actuació plena d’energia i amb un bon nombre d’acrobĆ cies.
Carbonell es va acomiadar de Gwangju amb una medalla de plata en el Solo Lliure, desprĆ©s nedar al ritme dā’Itās a man’s world’, el tema de James Brown, acompanyat per Luciano Pavarotti en aquesta versió.
Ona Carbonell: “No m’ho crec. La veritat Ć©s que estic superemocionada. Costa moltĆssim aconseguir tantĆssimes medalles. Ćs molt dur encadenar set Mundials sense baixar del podiā.
Moment #100FCN 111: El Waterpolo femenĆ, plata a Gwangju 2019
La selecció femenina de waterpolo es va penjar la medalla de plata als Mundials de Gwangju 2019. També es va classificar automà ticament per als JJOO de Tòquio.
En una final sota la pluja, Espanya va caure davant la favorita, Estats Units, per 6 gols a 11.
En la fase preliminar, va acabar primera de grup al guanyar a GrĆØcia (4-14), a Kazakhstan (18-6) i a Cuba (6-19). Es va imposar a Holanda (12-4) en el partit de quarts de final i va guanyar a Hongria amb gran autoritat en semifinals (16-10).
Lāequip estava format per: Anni Espar, Laura Ester, Maica GarcĆa, Judith Forca, Paula Leitón, Beatriz Ortiz (CN Sabadell), Marta Bach (CN Mataró), Roser Tarragó, Clara Espar (CE Mediterrani), Pilar PeƱa, Paula CrespĆ, MĀŖ Elena SĆ”nchez (CN Sant Andreu) i Irene GonzĆ”lez (Hawaii). Entrenador: Miki Oca. Assistents: Jordi Valls i Ćngel Andreo.
Al mateix Campionat, Espanya es va proclamar Subcampiona del Món de Waterpolo Beach. Estats Units es va imposar en la final (14-12).
Lāequip estava format per Sandra Domene, Anna Gual, Helena Lloret, Alejandra Aznar, SĆlvia Morell, Alba Bonamusa i Helena Dalmases. Entrenador: Javi Aznar.
Moment #100FCN 112: Plata per al Waterpolo masculĆ a Gwangju 2019
La selecció espanyola masculina de waterpolo va aconseguir la medalla de plata als Mundials de Gwangju 2019 i la classificació olĆmpica per a Tòquio 2020.
La selecció de David MartĆn va perdre la final 10 a 5 contra ItĆ lia. Els italians no van donar cap opció als espanyols que es van veure superats des del segon quart.
Però la derrota no va entelar la gran actuació de la Selecció en la competició que va tornar a penjar-se una medalla en uns Mundials.
En la fase preliminar, van guanyar a Nova Zelanda (3-23), a Sud-Ć frica (3-23) i van perdre amb Hongria (13-11). Victòria contra el Japó en la classificació per quarts (15-7). Als quarts de final van derrotar a la vigent campiona dāEuropa, SĆØrbia (9-12) i en semifinals, van vĆØncer a CroĆ cia (6-5) amb una espectacular defensa.
Lāequip estava format per: Daniel López Pinedo, Roger Tahull, Marc Larumbe, Alberto MunĆ”rriz, Ćlvaro Granados, Fran FernĆ”ndez, Felipe Perrone, Alejandro Bustos i Blai Mallarach (CN AtlĆØtic-Barceloneta), Miguel De Toro (CE Mediterrani), Eduardo Lorrio (CN Barcelona), Sergi Cabanas (CN Sabadell) i Alberto Barroso (CN Terrassa). Entrenador: David MartĆn. Assistents: Svilen Piralkov i Antonio Aparicio.
A mĆ©s, per primer cop en la història, els dos combinats estatals, tant el masculĆ com el femenĆ, arribaven a la final dāun mateix Mundial.
Moment #100FCN 113: La Selecció femenina de Waterpolo, Campiona dāEuropa a Budapest 2020
El 25 de gener de 2020, la selecció estatal femenina de Waterpolo es va proclamar Campiona d’Europa a Budapest. Va vĆØncer a RĆŗssia en la final per 13 gols a 12.
Les jugadores van fer un campionat brillant, amb 7 victòries i 1 derrota.
Bea Ortiz va ser nomenada MVP de lāEuropeu i Laura Ester va rebre el guardó com a millor jugadora europea del 2019.
La Selecció estava formada per:Paula Leitón, Bea Ortiz i Pili PeƱa (CN Terrassa), Roser Tarragó i Clara Espar (CE Mediterrani), Paula CrespĆ i Maria Elena SĆ”nchez (CN Sant Andreu), Laura Ester, Judith Forca, i Maica Garcia (CN Sabadell), Anni Espar, Marta Bach i Irene GonzĆ”lez (CN Mataró). Seleccionador: Miki Oca; 2n Entrenador: Jordi Valls; TĆØcnic de porters: Ćngel Andreo.
Amb aquesta medalla, l’equip sumava dos ors europeus, conquerits ambdós a la capital hongaresa, a les competicions de 2014 i 2020.
Moment #100FCN 114: La Selecció masculina de Waterpolo, Subcampiona dāEuropa a Budapest 2020
La selecció estatal masculina de waterpolo va aconseguir la medalla de plata a lāEuropeu de Budapest.
La igualtat va regnar a la piscina del Duna Arena durant tot el partit. En els minuts decisius de la final, cap dels dos conjunts va aconseguir marcar, i amb lāempat a 9 es va arribar al final del temps reglamentari. Els penals no van somriure a Espanya i Hongria es va endur la victòria (14-13).
Els jugadors i tĆØcnics van fer un balanƧ positiu del Campionat, malgrat tenir lāor a tocar i acabar amb la medalla de plata.
David MartĆn: āHem estat un dels millors equips del Campionat. Potser per individualitats hi ha seleccions amb mĆ©s renom, però com a conjunt hem estat els millorsā.
Espanya va acabar 2a de grup a la Fase preliminar, amb 2 victòries, contra Malta (7-23) i Turquia (7-24) i un empat davant dāHongria (11-11). En la classificació per a quarts, la Selecció es va desfer clarament dāAlemanya (6-12) i, a quarts de final, va vĆØncer a SĆØrbia en una agònica tanda de penals (9-10). A semifinals, victòria davant CroĆ cia (9-8), amb un partidĆ s de Dani López Pinedo a la porteria, amb un 62% d’aturades.
Lāequip estava format per: Dani López Pinedo, Felipe Perrone, Blai Mallarach, Marc Larumbe, Roger Tahull, Ćlvaro Granados, Alejandro Bustos, Alberto MunĆ”rriz, Fran FernĆ”ndez i Miguel de Toro (CN AtlĆØtic-Barceloneta), Bernat Sanahuja (CN Terrassa), Eduardo Lorrio (CN Sabadell) i AdriĆ Delgado (CN Barcelona). Entrenador: David MartĆn. Assistents: Svilen Piralkov i Antonio Aparicio.
Un altre fet històric era que la Selecció, tant masculina com femenina, estaria en una final continental, per primera vegada en la història dāaquests Campionats.
Moment #100FCN 115: Esther Nuñez al Saló de la Fama de la Federació Internacional de Natació de llarga distà ncia
Esther NuƱez va ingressar a lāInternational Marathon Swimming Hall of Fame lāany 2020, juntament amb el seu marit i nedador argentĆ de llargues distĆ ncies DamiĆ”n Blaum.
La nedadora del CN Sabadell es va proclamar Campiona del Món al Grand Prix de la FINA dāAigües Obertes el 2007 i el 2012. TambĆ© va assolir el subcampionat el 2010, 2011 i 2013, i la tercera plaƧa el 2014 i 2015.
DesprĆ©s de disputar els 25 km dāAigües Obertes als Mundials de Natació Barcelona 2003 (9a), va comenƧar a competir en les Copes de el Món de Maratons. En la seva primera Copa, el 2004, va finalitzar vuitena en el rĆ nquing, amb nomĆ©s 3 proves realitzades.
Al Grand Prix de 2007, va pujar al podi en 7 proves de 8, essent primera a Hernandarias-ParanĆ” (88 km), a Santa Fe de Coronda (57 km), al Llac d’Ohrid (30 km) i al Llac St-Jean (32 km).
Al Grand Prix de 2012, va aconseguir lāor en les proves Capri-NĆ pols (36 km) i al Llac Magog (34 km). El 2013 va guanyar a Rosario (15 km).
TambĆ© ha sigut 6 vegades Campiona de Catalunya de gran fons, al guanyar la Travessia al Port de Barcelona (1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2006), Campiona d’Espanya de 25 km (2003), de 15 km (2005) i de 10 km (2006), i ha guanyat el Descens de la Ria de Navia (1999, 2007 i 2014).
Moment #100FCN 116: La Selecció femenina de Waterpolo, Subcampiona OlĆmpica a Tòquio 2020
La Selecció femenina de Waterpolo es va penjar la medalla de plata als Jocs OlĆmpics de Tòquio 2020, celebrats a la capital japonesa del 26 de juliol al 8 d’agost de 2021.
En la final, les jugadores de Miki Oca no van poder fer molt davant dāuna superior Estats Units, que es va acabar imposant per 5-14 al Centre AquĆ tic Internacional de Tatsumi.
La Selecció va fer un gran Torneig a la capital japonesa. Primera de grup en la fase preliminar, amb les victòries davant Sud-Ć frica (4-29), CanadĆ (14-10), AustrĆ lia (15-10) i la derrota contra PaĆÆsos Baixos (14-13). A quarts de final, va ser tremendament superior a la Xina, grĆ cies a una excelĀ·lent defensa (11-7). I en semifinals, clara victòria davant dāHongria (8-6), amb una Laura Ester infranquejable, figura indiscutible del partit.
Lāequip estava format per: Laura Ester, Irene GonzĆ”lez, Judith Forca i Maica GarcĆa (CN Sabadell), Anni Espar, Marta Bach i MĀŖ Elena SĆ”nchez (CN Mataró), Bea Ortiz, Pili PeƱa i Paula Leitón (CN Terrassa), Clara Espar i Roser Tarragó (CE Mediterrani) i Elena Ruiz (CN RubĆ). Entrenador: Miki Oca. 2n Entrenador: Jordi Valls. TĆØcnic de porteres: Ćngel Andreo.
Moment #100FCN 117: Pau Comas, Subcampió dāEuropa JĆŗnior de Salts
Pau Comas es va proclamar Subcampió dāEuropa JĆŗnior en trampolĆ dā1 metre a Rijeka 2021.
A lāeliminatòria del matĆ, ja havia aconseguit una gran puntuació (378,85), acabant 4rt, molt a prop del possible podi. A la final, el saltador del CN Barcelona va fer una gran competició i va aconseguir escalar posicions fins arribar a la plata europea (396,50).
Aquesta medalla de plata el va convertir en el primer saltador català medallista internacional en un esdeveniment individual. Una fita històrica per aquest modalitat aquà tica.
Recentment, Pau Comas i Max LiƱƔn, sota la batuta del tĆØcnic de la FCN, AgustĆn SĆ”nchez, han participat al Campionat del Món JĆŗnior de KĆev. Comas ha quedat 8ĆØ en 3 metres i 9ĆØ en 1 metre, i LiƱƔn, 6ĆØ en plataforma i 11ĆØ en 3 metres.
El 2016, Paula Gilabert va ser la primera saltadora catalana en participar en un Mundial JĆŗnior.
Moment #100FCN 118: Els mĆ sters a Catalunya
A partir dels anys 70, als EEUU, es van iniciar unes competicions de natació per a majors de 25 anys, fent classificacions en grups de 5 en 5 anys. Aquest moviment sāha anat estenent per tot el món adquirint a lāactualitat nivells impensables.
Es celebren competicions a nivell europeu (la 1a lāany 1987) i mundial (la 1a lāany 1986), amb una participació dāentre 3.000 i 4.000 nedadors.
Catalunya ha estat capdavantera a nivell nacional i, des de 1985, sāorganitza el Campionat de Catalunya, amb una participació que augmenta any rere any.
Un grup nombrós de nedadores i nedadors catalans han participat en Campionats dāEuropa, del Món i als Jocs MĆ sters, els āMasters Gamesā, conquerint medalles i bones classificacions.
Josep Claret, del Club Nagi, Ć©s un dels nedadors catalans que mĆ©s ha competit internacionalment, guanyant medalles en Campionats del Món, dāEuropa, i rebaixant el rĆØcord del món en diverses proves, especialment als 50 papallona.
Altres Campions del món, dāEuropa i recordistes mundials i continentals són Lola Balbuena, Claudia Núñez, Francesc MĆ”rquez, Dani Serra, Frederick Hendrik de Bruijin, Sabina MartĆnez, Montse GomĆ”riz, Anna Diago, Pere Balcells, Laura Roca i Mario Lloret, entre dāaltres.
En lāespecialitat de Waterpolo MĆ ster es juguen dues lligues, MĆ ster i Veterans. La primera lliga catalana per a MĆ sters data de 1976, promoguda per un grup dāantics nedadors i waterpolistes, comandats per Eduard Arruga.
La competició de Waterpolo mĆ ster femenina la va promocionar lāOna Meseguer fa tres temporades i aquesta temporada sāha consolidat. Hi ha tres clubs participants: el CN Mataró, el CN Sabadell i el CN Catalunya.
Hi ha participació internacional en Natació ArtĆstica i Salts i tambĆ© sāorganitza el Campionat de Catalunya MĆ ster dāambdues especialitats.
Moment #100FCN 119: Juan Antonio Sierra, el gran historiador de la natació catalana i espanyola
Nascut a Barcelona el 22 de juliol de 1925.
Les seves activitats esportives, centrades majoritĆ riament en la natació i el waterpolo, abracen totes les vessants dāaquestes dues disciplines, des de practicant a historiador, passant per directiu, tĆØcnic, entrenador, Ć rbitre, gestor i cronista.
Com a practicant, va formar part dels equips de natació i waterpolo del CN Atlètic (1939-52).
Ha sigut directiu del CN Atlètic, del CN Atlètic-Barceloneta, de la Federació Espanyola de Natació, de la Lliga Europea de Natació (LEN) i de la Federació Catalana de Natació.
Com a tĆØcnic, va ser seleccionador territorial de natació i secretari tĆØcnic de la junta directiva de la FCN. Amb la Federació Espanyola, va ser el cap de la delegació espanyola als Campionats dāEuropa dāUtrecht (1966) i cap dels equips de waterpolo als Jocs OlĆmpics de MĆØxic (1968) i Munic (1972). De la LEN, ha estat comissari tĆØcnic en diferents competicions europees.
Com a gestor, va ser administrador de la Piscina Sant Jordi (1966-68) i Director de les Piscines Bernat Picornell (1971-82).
Va ser redactor i secretari de redacció de la revista āCROLā de la RFEN (1965-79) i director (1979-86).
Ćs autor de les obres sobre natació i waterpolo:
– ā50 Aniversario de la Federación Catalana de Nataciónā.
– āHistoria del Waterpolo EspaƱol 1908-1994ā.
– āFites en la història de la natació catalanaā.
– ā75 Aniversari del ColĀ·legi CatalĆ dāĆrbitresā.
– āHistoria del Waterpolo EspaƱol. ApĆ©ndice 1995-1998ā.
– āUn siglo de waterpolo y de filatelia temĆ”tica en el mundoā.
– ā90 anys dāhistòria del Club Natació AtlĆØtic-Barcelonetaā.
– āEl waterpolo olĆmpic Ć©s cosa dels catalansā.
– āEl llibre dāOr de la Travessia del Port de Barcelonaā.
– ā100 aƱos de waterpolo espaƱol, 1908-2008ā.
– āHistoria del Waterpolo EspaƱol. ApĆ©ndice II, 1999-2008ā.
– āCentenari del Club Natació AtlĆØtic-Barceloneta. Els darrers 10 anys de la seva històriaā.
– āHistoria del waterpolo femenino espaƱol 1981-2016ā.
El 2003 va rebre, per part de la Generalitat de Catalunya, la medalla de forjador de la història esportiva de Catalunya.
GrĆ cies al Sierra, hem pogut explicar molts dels fets que han succeĆÆt durant aquests 100 anys dāhistòria. El seu llegat Ć©s incalculable.
Destacar tambĆ© les figures de Joaquim Morera i Manel DomĆØnech en aquesta gran tasca dāescriure la nostra història.
Moment #100FCN 120: Campiones del Món Júnior a Netanya 2021
La Selecció júnior femenina de waterpolo es va proclamar Campiona del Món a Netanya (Israel).
Les noies, dirigides per Jordi Valls, van fer un campionat perfecte. No van perdre cap partit, ni a la fase prèvia, ni a les eliminatòries de vuitens, quarts i semis.
A la fase prèvia es van enfrontar a França. (5-15), a Holanda (5-5) i a Sud-à frica (4-16). Els vuitens de final van ser contra Alemanya i van guanyar per 2-18, els quarts de final contra Rússia i també van vèncer per 5-10. A les semifinals va tocar Ità lia (12-14) i a la final van derrotar a Grècia per 5-10.
Elena Ruiz (CN RubĆ) va ser escollida MVP i Martina TerrĆ© (CN Sant Andreu), Millor Portera.
L’equip estava format per: Martina Cardona i Paula CamĆŗs (CN Terrassa), GiselĀ·la FarrĆ©, Ariadna Ruiz, Martina TerrĆ© i MarĆa Palacio (CN Sant Andreu), Paula Prats (CE Mediterrani), Elena Ruiz i Elia JimĆ©nez (CN RubĆ), Cristina NoguĆ© (CN Mataró), Nona PĆ©rez (CN Sabadell), Elena Camarena (CDN Boadilla) i LucĆa Gómez (Real Canoe NC).
Entrenador: Jordi Valls. 2n entrenador: Enric Arnella. Metge: Griselda Sirvent. Fisioterapeuta: Nuria Falla. Delegat: Sergi Borrell.