100fcn-logo
Moment #100FCN 1: Els orĆ­gens de la nataciĆ³ catalana i la FundaciĆ³ del Club NataciĆ³ Barcelona

La primera activitat ā€œoficialā€ que figura a la nostra histĆ²ria Ć©s la ā€œCopa SolĆ©ā€. A lā€™estiu de 1907, Manuel SolĆ©, lā€™entusiasta professor de cultura fĆ­sica i propietari del Gimnasio SolĆ©, va crear una Copa de NataciĆ³ per a ser disputada tres anys consecutius. La prova va esdevenir el ā€œI Campionat dā€™Espanya de NataciĆ³ā€.

Fixada per al 27 dā€™agost, es va ajornar a causa del mal temps. Finalment, es va celebrar el 15 de setembre de 1907.

La prova va tenir lloc davant dels Molls dā€™Espanya i Muralla, entre les Golondrines i unes boies. A terra, mĆ©s de dues mil persones esperaven la sortida de la primera competiciĆ³ oficial de nataciĆ³.

5 minuts abans de l’inici de la competiciĆ³, va comenƧar a ploure d’una manera horrible, dispersant a la majoria del pĆŗblic que va quedar reduĆÆt a unes 500 persones. Al veure que la pluja no remetia, es va donar la sortida dels 1.500 metres, 15 minuts desprĆ©s de l’hora prevista.

Els guanyadors van ser els alemanys Edwald Poeschke, en 60 metres, i Adolfo von den Heyden, en 1.500m. PerĆ² el tĆ­tol de CampiĆ³ dā€™Espanya el va aconseguir Leopoldo Lafuente que va arribar 3r en ambdues proves, per davant de Bernat Picornell.

Lā€™ĆØxit obtingut per la ā€œCopa SolĆ©ā€ va animar als seus organitzadors a plantejar la creaciĆ³ dā€™un Club de NataciĆ³. El 10 de novembre de 1907, en una reuniĆ³ celebrada al ā€œGimnasio SolĆ©ā€, es va aprovar per unanimitat el projecte de reglament que havien presentat Manuel SolĆ©, Josep MĀŖ VergĆ©s i Bernat Picornell, i va sorgir el primer Consell Directiu del Club NataciĆ³ Barcelona, composat per:

  • President: Bernat Picornell
  • Vicepresident: Manuel SolĆ©
  • Secretari: Josep MĀŖ VergĆ©s
  • Vicesecretari: Miquel Useros
  • Tresorer: Carles Balaguer
  • Comptador: Juli Marial
  • Vocal metge assessor: Pere CercĆ³s

La primera seu esportiva del CNB va ser als Banys Orientals, establiment pĆŗblic ubicat a la Barceloneta. Aquest espai va ser cedit als 20 socis fundadors del Club a canvi dā€™una quota de dues pessetes.

Moment #100FCN 2: Sā€™instaura la Copa Nadal

 

La Copa Nadal va neĢixer amb el nom de ā€œCampionat dā€™Hivernā€. Va ser la primera organitzacioĢ del ā€œnounatā€ Club NatacioĢ Barcelona.

La prova es va celebrar el 19 de gener de 1908. Va ser tot un eĢ€xit de puĢblic. Va tenir lloc a la platja de la Barceloneta, davant dels Banys Orientals, on estava ubicat el Club NataciĆ³ Barcelona.

Va resultar guanyador Edwald Poeschke, nedador alemany del Club organitzador, que va nedar els 200m amb un temps de 3 minuts i 17 segons. El van seguir Bernat Picornell i Leopoldo Lafuente, 2n i 3r respectivament.

Degut als continus ajornaments de la competicioĢ, a causa del temporal, la 2a edicioĢ es va celebrar a lā€™interior del Port. Gastor Giraud, Enric Claret i Pere Picornell van ser els 3 primers classificats.

A partir de 1914, quan el CN ā€‹ā€‹Barcelona es va traslladar al Moll Nou, va passar a disputar-se a la daĢ€rsena de la InduĢstria, davant de les instalĀ·lacions del Club.

El primer vencedor local va ser Joaquin Cuadrada, lā€™any 1911. TambeĢ va guanyar les edicions de 1912, 1913, 1918 i 1919.

La primera edicioĢ amb participacioĢ femenina va tenir lloc el 1928, resultant vencedora Maria LluiĢˆsa Vigo, amb un crono de 3 minuts 27 segons.

Dani Serra eĢs el participant que meĢs vegades ha guanyat la prova (10 edicions) i Carme Soriano en categoria femenina (6 edicions). El reĢ€cord de la Copa Nadal el tenen Carles Ventosa (1:51.05) i BaĢrbara BernuĢs (2:03.89).

Moment #100FCN 3: Es juga el primer partit de Waterpolo

A la platja de la Barceloneta, davant dels ā€œBanys Orientalsā€, seu del recent constituĆÆt Club NataciĆ³ Barcelona, es va jugar el primer partit de waterpolo a Espanya. Va ser el 12 de juliol de 1908.

Bernat Picornell va formar els equips:
Blaus: Edwald Poeschke, Charles Wallace, Enric GalofrƩ, Pere Picornell, Detlev Rabe, Hugo Moller i Frederic Baerstchi.
Blancs: Adolfo von den Heyden, Manuel FernƔndez, Carles Granicher, Edward Miles, Frederic Rauret, Robert Miller i Ricard LujƔn.

El propi Bernat Picornell va dirigir el partit, convertint-se en el primer Ć rbitre de waterpolo espanyol.

Des dā€™aquell dia, tots els diumenges i festius, desprĆ©s de les habituals curses de nataciĆ³, es disputava un partit de waterpolo.

Buscant adversaris dels qui aprendre, aquells pioners van jugar contra els tripulants de vaixells de guerra anglesos amarrats al Port de Barcelona, com el ā€œBacchanteā€ o el ā€œRussellā€.

El 24 de setembre de 1910, el CNB es va enfrontar amb lā€™equip francĆØs Foot-ball Velo Club de NiƧa, capitanejat per Paul Vasseur. Lā€™equip del CNB estava format per: Adolfo von den Heyden, Pere Picornell, Manuel FernĆ”ndez, Carles Granicher, Gaston Giraud, LluĆ­s Lliboutry i NĆ©stor LujĆ”n. El resultat, 0-4 a favor de lā€™equip francĆØs.

El waterpolo es va posar de moda. Va augmentar tant el nĆŗmero de practicants que va ser necessari establir 3 categories i organitzar el ā€œConcurs Espanyol de Waterpoloā€, gĆØnesi del que mĆ©s tard seria el ā€œCampionat dā€™Espanyaā€.

El CN Barcelona i el CN AthlĆØtic van jugar el 1r partit entre Clubs el 21 de juny de 1914, en un racĆ³ del Port de Barcelona. La prova va ser positiva, perĆ² els athlĆØtics van decidir no jugar encara el Campionat dā€™Espanya. NomĆ©s els equips del CNB hi van prendre part. Lā€™equip ā€œblauā€ va guanyar per 6-2 a lā€™equip groc. El 18 dā€™octubre de 1914 es van proclamar campions: Amat, PomĆ©s, Mira, Pere Picornell, Wagner, BerdemĆ”s i Domingo, formant part d’aquest equip ā€œblauā€.

Moment #100FCN 4: Les pioneres de la nataciĆ³ catalana femenina

El 15 dā€™agost de 1911, amb motiu de la Travessa nedant Barcelona-Badalona, quatre noies van participar en una prova de 100 metres, organitzada pel CN Barcelona: MercĆØ Ribalta, Rosita Bulbena, Clementina Ribalta i Margarida Ramoneda (una nena de 6 anys). La mateixa experiĆØncia es repetiria lā€™any segĆ¼ent.

I finalment, el 24 de desembre de 1912, 19 dones, entre les quals hi havia franceses, angleses i alemanyes, van fundar el FĆØmina NataciĆ³ Club. Les germanes Ribalta, MercĆØ i Clementina, van tenir un paper destacat en la creaciĆ³ del Club. Clementina va ser la 1a Presidenta i MercĆØ, una nedadora destacada. La seu del Club, els Banys de Sant SebastiĆ , propietat de la famĆ­lia Ribalta.

Entre 1912 i 1916, les associades del Club solien trobar-se exclusivament per a preparar les competicions anuals que sā€™organitzaven a finals del mes dā€™agost.

La 1a Copa FĆØmina es va celebrar el 31 dā€™agost de 1913. MercĆØ Ribalta va guanyar els 100m, la Sra. Ruggerberg, els 400m, i Consol Morgan, els 75m, prova reservada per a nenes.

El 1914, Eva Illing de Morral va esdevenir la 2a Presidenta. 1 any mĆ©s tard, la PresidĆØncia va tornar a a mans de Clementina Ribalta. Si Clementina regentava el Club, la seva germana anava sumant tĆ­tols a la Copa FĆØmina, que es repetia cada any.

A partir de la finalitzaciĆ³ de lā€™estiu de 1918, no sā€™ha trobat mĆ©s informaciĆ³ del Club en premsa escrita.

La constituciĆ³ dā€™aquest petit i elitista club femenĆ­ de nataciĆ³ a la Barcelona de 1912 es deu, no tant a un canvi de rumb en lā€™actitud de les dones esportistes, que a Catalunya arribaria alguns anys mĆ©s tard, sinĆ³ a que, donades les grans dificultats que tenien les dones per a practicar el seu esport preferit en els clubs masculins, van haver dā€™organitzar-se.

Moment #100FCN 5: FundaciĆ³ del Club NataciĆ³ AthlĆØtic

El mes de maig de 1913, una colla dā€™amics, amants de lā€™esport i del mar, va fundar el Club NataciĆ³ AthlĆØtic.

La 1a Junta Directiva estava formada per:
– President: Esteve Candell
– Vicepresident: Eduard Almenar
– Secretari: Emili Salas
– Vicesecretari: Roc GraĆ±Ć³
– Tresorer: Salvador Salas
– Comptador: Enric Masses
– Cap de Material: LluĆ­s Torrents
– Vocals: Ramon Candell i Enric Purcalla

TambĆ© es va implicar en les tasques directives Ernest Masses, que va resultar ser lā€™autĆØntic animador del Club pel seu carĆ cter obert i alegre.

La nova associaciĆ³ va emprendre tot tipus dā€™activitats en pro del foment de la nataciĆ³, colze a colze amb el CN Barcelona, que es va mostrra content de tenir un rival amb el que competir.

El CNA va participar a la Copa SolĆ© de 1914. El 12 de juliol va prendre part en un triangular de waterpolo amb el CN Barcelona i lā€™Herculis de MĆ²naco. El 16 de maig, Emili RodrĆ­guez va nedar els 100m lliures en 1ā€™19ā€, temps que es va considerar rĆØcord, perĆ² que mai va ser homologat, per haver estat obtingut al mar. El 25 de juliol, Enric Gil i Santiago Maria Arnau van portar a terme el projecte de creuar nedant el Port de Barcelona.

Els ā€œathlĆØticsā€ lluĆÆen un escut provisional a lā€™espera que Emili Salas dissenyĆ©s el definitiu. El nou logotip, amb lā€™emblemĆ tic cavallet de mar, es va estrenar el 22 dā€™agost de 1915 al Festival de Sabadell.

Lā€™any 1916, desprĆ©s dā€™una sĆØrie dā€™incidents, Esteve Candell va haver de deixar el Club i es va produir el primer relleu a la PresidĆØncia, que va passar a ocupar Enric MartĆ­nez, amb el recolzament de Gerard CollardĆ­n, soci dā€™origen austrĆ­ac que dominava diferents idiomes i tenia un cert esperit de mecenes. Van decidir obrir el Club a altres activitats per ampliar el nombre de socis. Va crear la secciĆ³ dā€™atletisme i van posar en marxa la Challenge Arnau. TambĆ© van entrar en el mĆ³n de la boxa, sense descuidar les activitats de nataciĆ³.

Lā€™any 1917, per seguir les pautes que marcava lā€™actualitat, lā€™AthlĆØtic va haver dā€™abocar-se en lā€™especialitat de waterpolo, cosa que va fer tot presentant 3 equips als Campionats dā€™Espanya. El mes de desembre, Gerard CollardĆ­n va ser escollit President. Ho fou fins al 1921, en ser elegit Secretari General de la FENA (FederaciĆ³n EspaƱola de NataciĆ³n Amateur).

Moment #100FCN 6: FundaciĆ³ del Club NataciĆ³ Sabadell

Els orĆ­gens del CN Sabadell es remunten al primer festival de nataciĆ³ organitzat per la secciĆ³ dā€™esports del Centre Autonomista de Dependents del ComerƧ i la IndĆŗstria (CADCI), el 22 dā€™agost de 1915 a la bassa de Ca la Paula, al MolĆ­ de les Tres Creus.

A lā€™acte hi participaren nedadors del Club NataciĆ³ Barcelona i del Club NataciĆ³ AthlĆØtic. En el programa dā€™actes es van exhibir algunes proves de nataciĆ³, de salts i es va disputar un partit de waterpolo entre el CN Barcelona i el CN AthlĆØtic.

Lā€™ĆØxit del festival va portar als organitzadors a plantejar-se la possibilitat de constituir un club de nataciĆ³ a la ciutat. Aquest grup impulsor estava format per una vintena de joves, la majoria del CADCI, dirigits per Joan Valls. Valls s’havia iniciat esportivament l’any 1913, quan va comenƧar a freqĆ¼entar les instalĀ·lacions del CN AthlĆØtic i va establir una forta amistat amb el directiu Emili Salas.

El desembre de 1915 es va formar un junta interina i es van inscriure els primers socis. El 17 de gener de 1916 es va organitzar el segon festival a la bassa de Ca la Paula, concebut com la presentaciĆ³ del Club NataciĆ³ Sabadell, amb lā€™assistĆØncia dā€™esportistes del CN AthlĆØtic.

El febrer de 1916 es va fundar el CN Sabadell, encara que els seus estatuts no foren aprovats fins al 25 de juny. El primer President fou Pere Mestre.

Les diferents instalĀ·lacions que el CN Sabadell utilitzava no donaven satisfacciĆ³ als socis. Es va buscar un lloc on emplaƧar una nova instalĀ·laciĆ³ i es va triar el Vapor Codina, al carrer Lacy. El 23 de juny de 1918 sā€™inaugurava. Era una fita histĆ²rica, suposava la primera piscina de lā€™Estat espanyol (25Ɨ12 metres) vĆ lida per homologar rĆØcords i practicar el waterpolo en bones condicions.

Moment #100FCN 7: Els primers Campionats de Catalunya de NataciĆ³

El Club NataciĆ³ AthlĆØtic va organitzar els 3 primers Campionats de Catalunya de la histĆ²ria de la nataciĆ³ catalana.

La 1a ediciĆ³ va tenir lloc el 29 de setembre de 1918 al Varadero del Port de Barcelona, espai habitual dels festivals natatoris.

Ramon Bulbena, del CN AthlĆØtic, va guanyar els 60 metres i Joaquim Cuadrada, del CN Barcelona, els 500m.

En les 2 edicions posteriors, 1919 i 1920, la prova de velocitat se la va endur Josep Manifold, de lā€™AthlĆØtic, i la de resistĆØncia, el mateix Joaquim Cuadrada.

A partir de 1921, creada la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³, va ser aquesta qui va prendre la responsabilitat dā€™organitzar-los, portant-los arreu de Catalunya per a promocionar la nataciĆ³.

Lleida, que disposava dā€™una piscina adient i dā€™un club, va organitzar els Campionats de 1921. De 2 proves es va passar a 9, mĆ©s la competiciĆ³ de salts de trampolĆ­ i palanca. En estil lliure es van disputar les proves de 100, 400 i 1.500m, en braƧa, els 200 i 400m, en ā€œespatllaā€, els 100m. TambĆ© dos relleus, el 5x50m i el 4x200m, i els 2000m de mar lliure.

Lā€™any 1922, lā€™organitzaciĆ³ va anar a cĆ rrec del Club NataciĆ³ Barcelona, el 1923, del Club NataciĆ³ GuĆ­xols, el 1924, una altra vegada a cĆ rrec del Centre dā€™Esports Lleida, i el 1925, del Club NĆ utic Tarragona.

Jaume Cruells, Josep Maria Puig, Josep Pinillo, Ricard Arruga, Joan Costa, Alfons Tusell, Salvador Laguia, Josep Francesc, Ramon Artigas, i els saltadors Santiago UliĆ³, Antoni Tort i Joan Bonemain, sĆ³n alguns dels protagonistes dā€™aquest perĆ­ode.

Moment #100FCN 8: FundaciĆ³ de la FederaciĆ³ Espanyola de NataciĆ³

El Club NataciĆ³ Barcelona considerava que tenia nedadors i waterpolistes amb el nivell suficient per a participar dignament en els Jocs OlĆ­mpics d’Anvers. Per a prendre part en la competiciĆ³, s’havia d’afiliar a la FederaciĆ³ Internacional, cosa que la seva condiciĆ³ de club no ho permetia. Calia constituir-se com a federaciĆ³.

Els cenebistes van mobilitzar als clubs afins, Ć©s a dir, el CN AthlĆØtic i el CN Sabadell, i van aconseguir que el 19 d’abril de 1920 es constituĆ­s la FENA (FederaciĆ³n EspaƱola de NataciĆ³n Amateur). MĆ©s tard, es van adherir a aquesta fundaciĆ³ els clubs NĆ”utico, d’Alacant, i el Deportivo Fortuna, de Sant SebastiĆ .

Es va acordar que estaria constituĆÆda per Clubs i regida per un ComitĆØ Directiu. El primer Consell Directiu va estar composat per:

  • President: CN Barcelona, representat per Jaume Mestres i Fossas.
  • Secretari: CN AthlĆØtic, representat per Emili Salas i SallarĆ©s.
  • Tresorer: CN Sabadell, representat per Jacint MartĆ­ i Moragas.
  • Secretari FINA: CN AthlĆØtic, representat per Gerardo ColladĆ­n.

Catalunya va presidir la FederaciĆ³ Espanyola fins al 1968, any en el que Bernat Picornell va deixar el cĆ rrec per imperatiu reglamentari (tenir mĆ©s de 70 anys).

Moment #100FCN 9: Primera participaciĆ³ OlĆ­mpica a Anvers 1920

El dia 8 dā€™agost de 1920, la SelecciĆ³ va sortir cap a Anvers. Estava composada per 11 waterpolistes (8 titulars i 3 reserves), 1 saltador i 2 nedadors.

L’Estadi NĆ utic d’Anvers, de 100 metres de llargada, es va construir habilitant un dels fossars de les fortificacions de la ciutat.

Joaquim Cuadrada va nedar les eliminatĆ²ries dels 1.500m lliure. Lā€™altre nedador es va retirar.

El saltador no es va atrevir a saltar des de la palanca de 10 metres. Mai abans ho havia fet des dā€™una plataforma tan alta.

Lā€™equip de waterpolo estava format per: LluĆ­s Gibert, Manuel ArmanguĆ©, Ramon BerdemĆ”s, Jaume Fontanet, Francesc Gibert, Alfons Tusell, Antoni Vila Coro i Enric Granados. Entrenador: Albert Berglund.

Van empatar a 1 gol amb ItĆ lia en el temps reglamentari. A la prĆ²rroga, Espanya va marcar el gol de la victĆ²ria. Per part dels italians nomĆ©s es va tirar el porter. Els jugadors de camp van renunciar a jugar mĆ©s estona perquĆØ lā€™aigua estava molt freda, per sota de 12 graus. En els segĆ¼ents partits, es va perdre contra els britĆ nics (0-9) i contra Estats Units (0-5).

Enric Granados Gal (fill del famĆ³s compositor Enric Granados i CampiƱa) era el capitĆ  de l’equip. Durant la seva estada a Anvers, Granados va compartir entrenaments amb el hawaiĆ  Duke Kahanamoku, campiĆ³ olĆ­mpic i recordman mundial. Duke utilitzava una tĆØcnica de nataciĆ³ fins llavors desconeguda a Espanya, el crol. Al nostre paĆ­s, per aquelles dates, es nedava amb l’estil doble over.

Granados, desprĆ©s de comprovar l’eficĆ cia de l’estil hawaiĆ , li va demanar consell a Duke per aprendre aquesta tĆØcnica revolucionĆ ria. Duke i el seu compatriota, Pua Keaola, tambĆ© li van explicar la tĆØcnica del crol d’esquena.

Al tornar de BĆØlgica, Granados va aplicar al Club NataciĆ³ Barcelona la tĆØcnica i els sistemes d’entrenament que li havien ensenyat els americans.

Moment #100FCN 10: FundaciĆ³ de la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³

Els resultats obtinguts al Jocs OlĆ­mpics dā€™Anvers lā€™any 1920 van demostrar que Ć©rem manifestament inferiors als nostres contrincants. Calia una profunda reflexiĆ³ i introduir canvis. Es necessitaven piscines dā€™aigua temperada per entrenar regularment tot lā€™any i evolucionar els mĆØtodes de preparaciĆ³.

TambĆ© calia desenvolupar la nataciĆ³ arreu de Catalunya. AixĆ² exigia els esforƧos de tothom i, conseqĆ¼entment, lā€™existĆØncia dā€™una FederaciĆ³ de Clubs que els coordinĆ©s. Amb aquest objectiu es va constituir la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³.

La FederaciĆ³ es va fundar el 25 de febrer de 1921 al Centre Autonomista de Dependents del ComerƧ i de la IndĆŗstria de Barcelona, el CADCI, de la mĆ  del Club NataciĆ³ Barcelona, el Club NataciĆ³ AthlĆØtic i el Club NataciĆ³ Sabadell, que eren els clubs que lideraven la nataciĆ³ i van prendre la iniciativa. TambĆ© van comptar amb lā€™adhesiĆ³ dels altres clubs que practicaven el nostre esport: el Club NataciĆ³ MatarĆ³, el Club NataciĆ³ Pop de Badalona, el Camp dā€™Esports de Lleida, el Club XX, lā€™Ateneu EnciclopĆØdic Popular i el Club de Mar.

Disset Presidents han dirigit la nostra InstituciĆ³.

El Sr. Jaume Mestres va ser el primer President de la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³.
Va formar part de la junta directiva del CNB, del qual va ser vicepresident el 1920, i representant del Club en els actes fundacionals de la FederaciĆ³ Espanyola, que va arribar a presidir, des de lā€™abril del 1920 fins al gener del 1921.
Va ser un dels impulsors de la candidatura olĆ­mpica de Barcelona als Jocs OlĆ­mpics de 1924, que finalment el ComitĆØ OlĆ­mpic Internacional va concedir a ParĆ­s.
Pioner de lā€™arquitectura esportiva a Catalunya, va impulsar i dissenyar la construcciĆ³ de la primera piscina coberta de lā€™estat espanyol, la piscina de lā€™Escullera del Club NataciĆ³ Barcelona.
El Sr. Jaume Mestres va dirigir la FederaciĆ³ Catalana fins al setembre de 1922.

Des de lā€™any 2008, el Sr. Enric BertrĆ”n Ć©s lā€™actual President de la FCN.

La 1a seu fou el propi CNB, situat als Banys de Sant SebastiĆ  de la platja de la Barceloneta. Lā€™Ćŗltima, des de 1987, al carrer DiputaciĆ³ 237. Els 9 clubs que van constituir la FederaciĆ³, sā€™han convertit en 128, amb gairebĆ© 17.000 llicĆØncies i multitud d’ĆØxits esportius, tant nacionals com internacionals.

Moment #100FCN 12: Primera piscina coberta de lā€™Estat espanyol

La gran lliĆ§Ć³ dā€™Anvers 1920 fou que, sense piscina coberta, millor amb lā€™aigua temperada, no era possible el progrĆ©s.

En arribar dels Jocs, els responsables del CN Barcelona, amb Bernat Picornell al capdavant, van comenƧar a treballar per aconseguir aquesta indispensable instalĀ·laciĆ³ el mĆ©s aviat possible.

A proposta de lā€™arquitecte Jaume Mestres i Fossas, la Junta del CNB va convocar als socis a una assemblea informativa al CADCI. Volia explicar-los el projecte de la piscina coberta que es pretenia realitzar.

El 17 dā€™abril de 1921, en un acte solemne, es va posar la primera pedra a lā€™Escullera de Llevant.

La construcciĆ³ del cubell va durar uns 7 mesos. El desembre de 1921 es va omplir la piscina.

El 21 de maig de 1922, amb la piscina encara al descobert, es va celebrar un torneig de waterpolo al que van ser convidats tots els clubs catalans que practicaven aquest esport: el CN AthlĆØtic, el CN Sabadell, el CN MaratĆ³ i el CN Arenys. Aquesta competiciĆ³ es va batejar amb el nom de ā€œTrofeu Joan Barbaā€, en memĆ²ria dā€™un dels jugadors mĆ©s emblemĆ tics de lā€™ĆØpoca.

Es va inaugurar la 1a fase de la piscina amb un Trofeu Internacional de NataciĆ³. TambĆ© es va jugar un partit de waterpolo contra el Brussels Swimming Club. El CNB es va imposar 3 a 0.

Tot seguit es van aixecar les parets i les arcades.

El 22 de juliol de 1923 es va celebrar un partit internacional contra lā€™equip hongarĆØs del Ferenczvarosi de Budapest, amb jugadors que van enlluernar als aficionats.

I, finalment, es va colĀ·locar el sostre i es va instalĀ·lar la calefacciĆ³.

La piscina coberta amb aigua temperada es va inaugurar el 23 de marƧ de 1924. Cal assenyalar, com a curiositat, que lā€™aigua utilitzada era la del mar.

El dia 25 de marƧ de 1924 es va jugar el primer partit de waterpolo amb la piscina coberta i aigua temperada.

Moment #100FCN 13: Debut OlĆ­mpic dels saltadors catalans

El debut olĆ­mpic dels saltadors catalans es va produir el 14 de juliol de 1924. Antoni Tort, del CN Barcelona, i lā€™infantil Santiago UliĆ³, del CN AthlĆØtic, van participar als Jocs OlĆ­mpics de ParĆ­s. Santiago UliĆ³, amb 14 anys, va ser el benjamĆ­ de tots els participants.

Van disputar dues proves del programa de salts, el salt de palanca de 10 metres i la palanca alta, i van caure eliminats en sĆØries.

Santiago UliĆ³ va ser campiĆ³ de Catalunya (1922) i d’Espanya (1924) de trampolĆ­. Per la seva banda, Antoni Tort va ser campiĆ³ de Catalunya de trampolĆ­ (1924), de palanca (1922, 1924, 1925) i de salts variats (1926), aixĆ­ com d’Espanya de salts de palanca (1923).

Els salts foren introduĆÆts a Catalunya per Bernat Picornell, que nā€™havia aprĆØs la tĆØcnica durant els seus anys de vida a Marsella. El 1910, el Club NataciĆ³ Barcelona va instalĀ·lar el seu primer trampolĆ­ a la platja de la Barceloneta i, el 1911, va organitzar per primera vegada una prova de salts al Campionat dā€™Espanya de nataciĆ³. Un dels problemes recurrents, any darrere any, era que els temporals trencaven la palanca. Els salts es van haver de traslladar a lā€™interior del Port de Barcelona.

Els guanyadors de les primeres edicions pertanyien al CNB. AixĆ­, van ser campions dā€™Espanya Enric GalofrĆ©, Camil Balat, Enric Quintana i Antoni Vila-Coro, tots en lā€™especialitat de palanca. Vila-Coro va ser el guanyador de la prova de salt de palanca al Campionat de Catalunya de 1921 a Lleida.

El 1921 es va incloure la prova de trampolĆ­ de 3 metres als Campionats dā€™Espanya. Isidre FernĆ”ndez, saltador del CN AtlĆØtic, va ser el vencedor.

El 1923, el CN Barcelona va construir una torre de salts a la seva piscina, fet que va permetre millorar la preparaciĆ³ dels saltadors.

A finals dels anys 20 i principis dels 30 van destacar Josep Bonnemain, del CN AthlĆØtic, amb 2 tĆ­tols de CampiĆ³ dā€™Espanya, i, sobretot, el cenebista Estanislau Artal, amb 7 tĆ­tols de CampiĆ³ dā€™Espanya i 7 de Catalunya.

MercĆØ Homdedeu va guanyar les dues primeres edicions del Campionat dā€™Espanya de salt de trampolĆ­ (1934 i 1935).

DesprĆ©s de la Guerra Civil, va sobresortir Joan Ricart, amb 11 tĆ­tols de CampiĆ³ dā€™Espanya.

El 1951 va tenir lloc la primera ediciĆ³ del Campionat dā€™Espanya de palanca femenĆ­. Les primeres dominadores van ser les catalanes Montserrat MechĆ³, Paquita Clos, Renata Muller i Margarita Dittman. En aquesta ĆØpoca tambĆ© va destacar Xavier Rotllant i Joaquim FrancĆØs i, sobretot, Jaume MuntĆ”n, amb 8 tĆ­tols, des de 1955 a 1959.

Posteriorment, va destacar Isabel PiĆ±Ć³n, acompanyada de saltadors com Xavier Oliver i Margarita Meya.

Lā€™hegemonia dels saltadors catalans en lā€™Ć mbit estatal es va acabar a partir de la dĆØcada dels 70.

Moment #100FCN 14: El 1r Campionat de Catalunya femenĆ­

A lā€™Assemblea del CN Barcelona de 1924, es va tractar un tema pendent des de feia molt de temps: si calia obrir el Club a les dones i donar-li aixĆ­ el carĆ cter mixt.

Lā€™influent Emili SolĆ© Brufau havia realitzat feina silenciosa a favor de crear un estat dā€™opiniĆ³ favorable. De fet, havia estat pioner en aquella lluita des de 1911.

Tan aviat com es va crear la SecciĆ³ Femenina, SolĆ© en va ser el protector i lā€™any segĆ¼ent ja va ser inscrita en el Campionat de Catalunya.

El 1r Campionat de Catalunya femenĆ­ es va celebrar el 25 de juliol de 1925, en una piscina construĆÆda dins del Port de Tarragona, com a complement dels Campionats masculins.

NomĆ©s es va disputar 1 prova, els 100m lliures. Lā€™alemanya Elsa Paschke, del CNB, va guanyar la prova, perĆ² no se li va concedir el tĆ­tol a causa de la seva condiciĆ³ dā€™estrangera i li va ser adjudicat a Pilar Garcia.

El 1925 es trencaven motlles i, a partir dā€™aquest moment, la nataciĆ³ femenina va comenƧar a anar amunt. Els noms de Maria Aumacellas, Lucrecia MuƱoz, Maria LluĆÆsa Vigo, MercĆØ Bassols i Josefina Torrents van despuntar en el perĆ­ode 1925-1930.

A partir de 1930, van destacar les germanes Soriano. El 19 de marƧ de 1930, amb nomĆ©s 12 anys, Carme Soriano va millorar el rĆØcord dā€™Espanya dels 200m braƧa. Durant la seva vida activa, Carme va aconseguir 31 rĆØcords dā€™Espanya en diferents estils i especialitats. La seva germana Enriqueta, 25, en proves de fons i braƧa. Ambdues van marcar una ĆØpoca gloriosa de la nataciĆ³ femenina catalana.

El Club “FemenĆ­ i d’Esports” va sorgir a finals dels anys 20 amb la pretensiĆ³ d’ocupar la parcelĀ·la femenina de lā€™esport barcelonĆ­. Raimunda Laurent va vĆØncer en 4 Travessies del Port (1931-33-34-35), perĆ² en el terreny dels Campionats de Catalunya i dā€™Espanya, el CNB no li va cedir el mĆ©s mĆ­nim terreny.

Lā€™any 1934 es va sumar el CN AthlĆØtic. Es va aprovar el reglament que formalitzava la constituciĆ³ de la secciĆ³ femenina i va acabar lā€™any amb una vuitantena dā€™associades. Mary Bernet va assumir tot el protagonisme de la secciĆ³ i de les proves dā€™esquena als Campionats de Catalunya i dā€™Espanya.

Moment #100FCN 15: La Travessia al Port de Barcelona

El 24 de setembre de 1926, el Club NataciĆ³ AthlĆØtic va organitzar la I Travessia al Port de Barcelona.

Ramon Artigas Rigual (CN AthlĆØtic), guanyador de la primera ediciĆ³ i de cinc mĆ©s, de 1928 a 1932, i VicenƧ Olmos Ayza (CN Barceloneta), guanyador de les edicions de 1933, 1936 i 1939, van portar la prova a les primeres pĆ gines dels diaris de tota Espanya.

Maria MartĆ­nez (Independent) i Maria Aumacellas (CN Barcelona) van ser les primeres vencedores en categoria femenina, en la 3a i 4a ediciĆ³ respectivament.

92 edicions sā€™han celebrat fins lā€™any 2019. La longitud de la prova ha anat variant segons la seva ubicaciĆ³ i categoria. Fins lā€™any 2001, la Travessia gran tenia una longitud aproximada de 3.800 metres.

El 1954 es va crear el Campionat Infantil de Fons, el 1983, la Travessia per a Discapacitats, el 2000, la cursa MĆ sters, el 2001, la Travessia menors i el 2019, la prova benjamina.

El 2017, la 90a ediciĆ³ de la Travessia nedant al Port de Barcelona es va convertir en una etapa de la Copa d’Europa d’AigĆ¼es Obertes, a mĆ©s de formar part de la Copa d’Espanya. TambĆ© ho va ser el 2018 i 2019.

La Travessia al Port de Barcelona Ć©s una de les proves dā€™AigĆ¼es Obertes mĆ©s populars del calendari. AixĆ­ doncs, podem veure en el seu palmarĆØs els noms dels mĆ©s ilĀ·lustres fondistes.

Moment #100FCN 16: InauguraciĆ³ de la Piscina Municipal de MontjuĆÆc

Inaugurada el 10 dā€™agost de 1929, amb motiu de lā€™ExposiciĆ³ Internacional de Barcelona, va ser la primera piscina de dimensions olĆ­mpiques que es va construir a lā€™Estat espanyol.

La persona que mĆ©s va lluitar per aconseguir-la fou Francesc de Sales Gibert, tant des de la PresidĆØncia de la FederaciĆ³ Catalana com des de les tribunes de premsa, on va desenvolupar una gran campanya, convenƧut de saber el que convenia a la nostra nataciĆ³.

DesprĆ©s de la seva participaciĆ³ als Jocs OlĆ­mpics dā€™Anvers 1920, Paco Gibert va arribar amb la convicciĆ³ que per progressar calien instalĀ·lacions adequades i fer obligatĆ²ria la nataciĆ³ entre els nens. Lā€™any 1924, va aconseguir que el CN Barcelona creĆ©s una secciĆ³ infantil, la primera dā€™Espanya.

La inauguraciĆ³ oficial de la Piscina Municipal de MontjuĆÆc va coincidir amb la celebraciĆ³ dels Campionats de Catalunya de nataciĆ³ i salts. El primer partit internacional va ser un doble Espanya-Hongria de waterpolo.

Els primers anys, la Piscina va acollir diversos clubs de la ciutat que no disposaven de piscina prĆ²pia.

Durant el perĆ­ode 1929-62, va ser seu permanent dels Campionats de Catalunya i escenari dā€™onze Campionats absoluts dā€™Espanya.

A part de la seva projecciĆ³ nacional i internacional, la Piscina Municipal de MontjuĆÆc va ser forja, des de 1948, dels primers cursets dā€™ensenyament escolar, dels que van sortir beneficiats desenes de milers de nens i nenes.

El 1955, desprƩs de ser reformada, va ser la seu dels II Jocs del Mediterrani.

El 1990 va ser remodelada de nou per acollir les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs OlĆ­mpics de Barcelonaā€™92, i va passar a tenir 2 piscines: una de 33Ɨ25 metres, per a waterpolo, i una altra de 25Ɨ25Ɨ5 metres, amb torre, per a salts, i una capacitat de 4.100 espectadors permanents.

La realitzaciĆ³ dels salts des de la Piscina Municipal de MontjuĆÆc va ser probablement lā€™impacte visual mĆ©s important dels Jocs, per la seva plĆ stica, espectacularitat i les atractives vistes de la ciutat de Barcelona.

 

Moment #100FCN 17: Neix la Travessia de lā€™Estany de Banyoles

Lā€™estiu de 1944, un soci del GEiEG i nedador de llargues distĆ ncies, de nom Felip ā€œPipeā€ SĆ”nchez Babot, va tenir la idea dā€™organitzar una prova de resistĆØncia de nataciĆ³ a lā€™Estany de Banyoles. Va rebre el suport de lā€™Ajuntament de la ciutat i, el 17 de setembre, prenien la sortida de la ā€œ1ĀŖ TravesĆ­a del Lago de BaƱolas ā€“ Primer Campeonato Provincial de Gran Fondo -, 11 nedadors del GEiEG i 7 del CN Banyoles, sobre una distĆ ncia de 2.000 metres.

En ā€œPipeā€, de 19 anys, estudiant de medicina aleshores i metge gironĆ­ molt popular anys mĆ©s tard, va ser el guanyador de la 1a Travessia de l’Estany, amb un temps de 36ā€™86ā€.

A partir de la 2a ediciĆ³, es va donar una medalla commemorativa a tots els nedadors que acabaven la Travessia. 40 nedadors van acabar la prova, entre ells, 2 dones.

El 19 de setembre de 1946, la 3a ediciĆ³ va ser portada de La Vanguardia.

Miquel Torres va aconseguir guanyar en 5 edicions: el 1960, 1961, 1962, 1965 i el 1966.

Pepe Pujol ha sigut lā€™Ćŗnic banyolĆ­ guanyador de la Travessia, en les edicions 24 i 28, els anys 1967 i 1971.

Des dels inicis i fins lā€™any 1990, els participants van disposar dā€™un mitjĆ  de transport per portar-los a la sortida i tambĆ©, una vegada completada, per retornar-los al Club. Eren els famosos camions!

Lā€™any 2003 va ser lā€™Ćŗltima vegada que el fundador de la Travessia, en ā€œPipeā€, hi va participar, a lā€™edat de 79 anys. La va nedar un total de 57 vegades.

El rĆØcord masculĆ­ el va establir Kiko HervĆ”s lā€™any 2007, amb 23ā€™05ā€, i el rĆØcord femenĆ­, Mireia Belmonte, el 2014, amb un temps de 24ā€™52ā€. El rĆØcord de participaciĆ³ es va aconseguir lā€™any 2018, amb 2.470 nedadors.

En el decurs de les 75 edicions, la Travessia de lā€™Estany sā€™ha consolidat, essent actualment reconeguda com la ā€œFesta Major de la NataciĆ³ Catalanaā€, i ha esdevingut una prova emblemĆ tica en la que hi participen esportistes i aficionats a la nataciĆ³ de totes les edats.

Moment #100FCN 18: Els nostres primers Ć rbitres OlĆ­mpics de Waterpolo

Als JJ00 de Munic 1972, van estar presents els nostres primers Ơrbitres olƭmpics: TomƠs BatallƩ, Mateu Manguillot i Eugeni Asencio.

TomĆ s BatallĆ©, com a membre del ComitĆØ de Waterpolo de la FINA, Mateu Manguillot, que deixava lā€™arbitratge per imperatiu reglamentari de lā€™edat i substituĆÆa a BatallĆØ en el cĆ rrec, i Eugeni Asencio, que debutava en uns Jocs OlĆ­mpics.

TomĆ s BatallĆ© va ser el primer Ć rbitre catalĆ  de waterpolo que va tenir lā€™honor de xiular en uns Jocs OlĆ­mpics. Va ser a Londres 1948, on va dirigir 4 partits.

Iniciava una trajectĆ²ria internacional que el portaria a ser considerat el ā€œNĆŗmero 1″ del mĆ³nĀ pocs anys desprĆ©s.

TambĆ© va estar present als JJOO de HĆØlsinki 1952, Melbourne 1956, Roma 1960 i TĆ²quio 1964. Ɖs el primer Ć rbitre espanyol en dirigir una final olĆ­mpica, a Melbourne 1956, entre les seleccions dā€™Hongria i IugoslĆ via.

Mateu Manguillot ha estat un dels personatges internacionals mĆ©s populars del nostre esport, i no nomĆ©s per la seva qualitat com a Ć rbitre de waterpolo, sinĆ³ tambĆ© per la seva afabilitat, que li va comportar el sobrenom de ā€œPapiā€.

Va debutar internacionalment als Jocs del Mediterrani de Barcelona 1955.

DesprĆ©s tindria grans intervencions al Campionat dā€™Europa de Budapest 1958. Precisament, per aquesta magnĆ­fica actuaciĆ³ va ser homenatjat a la seva arribada, juntament amb TomĆ s BatallĆ©.

El seu debut olĆ­mpic va tenir lloc el 27 de setembre de 1960, a Roma.

A partir dā€™aquĆ­, va ser convidat a xiular per tot el mĆ³n, especialment als paĆÆsos de lā€™Est dā€™Europa. Va ser considerat ā€œel millor xiulet del mĆ³nā€.

Va ser olĆ­mpic a Roma 1960, TĆ²quio 1964, MĆØxic 1968 i a Munic 1972. Als Jocs OlĆ­mpics de MĆØxic 1968, va dirigir el partit pel bronze entre les seleccions dā€™Hongria i ItĆ lia.

Es va acomiadar de lā€™arbitratge el 1972, desprĆ©s de 232 partits internacionals.

Eugeni Asencio, va iniciar la seva activitat arbitral al Torneig de les 6 Nacions a Vasteras (SuĆØcia), l’any 1969.

Va estar present com a Ć rbitre en 5 Jocs OlĆ­mpics: Munic 1972, Moscou 1980, Los Angeles 1984, SeĆ¼l 1988 i Barcelona 1992.

Va dirigir les finals dels JJOO de Los Angeles 1984 i SeĆ¼l 1988.

Als Jocs OlĆ­mpics de Barcelona 1992 va ser l’encarregat de realitzar, en catalĆ , el Jurament OlĆ­mpic per part dels jutges en la cerimĆ²nia inaugural.

En finalitzar aquests Jocs, es va retirar de l’arbitratge, amb un total de 432 partits internacionals.

Va ser durant anys, el ā€œprofessorā€ en els cursos per a nous Ć rbitres de la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³.

A aquesta llista, cal afegir el nom dā€™Antoni Bayarri Ayza,Ā que va arbitrar el IoguslĆ via-GrĆØcia de la fase de grups dels JJOO de MĆØxic 1968.

Moment #100FCN 19: Roberto Queralt baixa del minut en 100m lliures

Roberto Queralt va ser lā€™heroi del 40ĆØ Campionat dā€™Espanya de NataciĆ³, celebrat a la Piscina Municipal de MontjuĆÆc del 8 al 10 de setembre de 1950.

En la primera jornada del divendres, Queralt va nedar lā€™eliminatĆ²ria dels 100 metres lliure per sota del minut (59.8). Es convertia en el primer nedador espanyol que ho aconseguia en piscina de 50 metres. Es va penjar lā€™or en la final, i es va imposar en els 400m lliure i els 100m esquena.

TambĆ© va ser el guanyador de 5 edicions de la Copa Nadal. La primera, lā€™any 1948 i, desprĆ©s, es va adjudicar les celebrades des de 1950 a 1953 consecutivament.

El seu company, Ricardo Conde, va ser el primer en baixar dels 59 segons.

Queralt i Conde van ser jugadors de Waterpolo del Club NataciĆ³ Barcelona i van formar part de la SelecciĆ³ espanyola. Es van penjar lā€™or als I Jocs del Mediterrani Alexandria 1951 i van participar als JJOO HĆØlsinki 1952.

Moment #100FCN 20: Medalla dā€™or del Waterpolo als I Jocs del Mediterrani Alexandria 1951

El 19 dā€™octubre de 1951, la SelecciĆ³ espanyola de Waterpolo es penjava lā€™or als I Jocs del Mediterrani, disputats a Alexandria (Egipte) el 1951.

Lā€™equip estava format pels jugadors i el tĆØcnic del Club NataciĆ³ Barcelona.

Leandro Ribera, Roberto Queralt, Ricardo Conde, Carlos MartĆ­, Francisco Castillo, Juan Luis AbellĆ”n, AgustĆ­n Mestres i Antoni Subirana, sota les ordres de Bandy Zolyomy, van assolir grans ĆØxits internacionals.

Als Jocs del Mediterrani dā€™Alexandria van guanyar a Egipte i GrĆØcia, i, el mateix any, van obtenir una sonada victĆ²ria davant FranƧa (6-2), a Madrid, i contra Alemanya (10-6), a MontjuĆÆc.

Aquests mateixos jugadors, mĆ©s JosĆ© BazĆ”n, Amadeo DurĆ”n i Juan Serra, van participar als XV Jocs OlĆ­mpics, a HĆØlsinki el 1952, classificant-se en 8a posiciĆ³.

Moment #100FCN 21: Els inicis de la NataciĆ³ ArtĆ­stica a Catalunya

El ballet aquĆ tic va nĆ©ixer de manera espontĆ nia per iniciativa dā€™unes nedadores del CN Barcelona, que seguien amb entusiasme les evolucions aquĆ tiques de lā€™actriu Esther Williams a les pelĀ·lĆ­cules americanes de finals dels anys 40. El detonant va esclatar lā€™any 1951, desprĆ©s de les diferents exhibicions que van fer ballets aquĆ tics europeus a la ciutat de Barcelona.

Les nedadores, dirigides per Esteban Amat (germĆ  dā€™una dā€™elles), i recolzades per lā€™entrenador de nataciĆ³ Jaume Soler, van decidir formar un conjunt homogeni. Estava composat per: Else Herbolzheimer, Paquita Romeu, Maria Sans, Paquita Clos, MĀŖ Dolors Amat, Montserrat MechĆ³, Mercedes Ferrer, Juanita Ferrerons, Pilar Miralles, Elsa Verdugo i Maria Lluisa Maestro. Al principi feien uns ā€œdibuixosā€ sobre lā€™aigua sense mĆŗsica ni moviment.

El 31 dā€™agost de 1952 van actuar a la cloenda del Curset de NataciĆ³ dā€™Estiu del CNB. Ɖs la 1a exhibiciĆ³ realitzada per un equip catalĆ .
El mes de setembre van realitzar una demostraciĆ³ al Campionat dā€™Espanya de NataciĆ³ celebrat a la Piscina de Montjuich.

Dā€™altra banda, el juliol de 1952, Maria Aumacellas, nedadora del CNB i campiona dā€™Espanya de nataciĆ³ durant els anys trenta, va crear el primer grup de ballet aquĆ tic espanyol, al Canoe NataciĆ³n Club.

El juliol de 1953 es va presentar oficialment lā€™equip de nataciĆ³ ornamental Societat AtlĆØtica Barcelona (SAB), una creaciĆ³ del campiĆ³ de salts Joan Ricart. Estava composat per: Cristina, Margarida i Rosa Maria AguilĆ , Neus Carreras, AlĆ­cia Engel, NĆŗria OnsĆ©s, NĆŗria i Carme Serra, Paquita Ballesta, Elvira Font, Rosa Maria Gasol i AmĆ lia Romeu.

El 20 de juliol de 1953 tambĆ© es va presentar lā€™equip del CN Montjuich en un festival organitzat a la seva piscina.

El 1954, el grup de ballet aquĆ tic del CNB ofereix nombroses actuacions en diferents piscines de Catalunya, el 1955 dā€™Espanya i el 1956 de FranƧa.
Una de les actuacions mĆ©s destacades de lā€™ĆØpoca va ser la que duguĆ© a terme Maria Dolors Amat, del CNB, durant els Jocs del Mediterrani de Barcelona 1955, amb un Solo que va titular ā€œTango Azulā€. En la clausura del mateixos Jocs, lā€™equip format per Maria Dolors Amat, Merche Ferrer, Carmen Hartmann i MĀŖ Lluisa Maestro va interpretar la peƧa Barcarola.

Els dies 25 i 26 de juliol de 1958, la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³ i el CN Montjuich van organitzar el I Campionat de Catalunya de NataciĆ³ ArtĆ­stica i Ornamental. Es va celebrar a la Piscina Municipal de Montjuich. Les primeres campiones de Catalunya van ser:
– Solo: VictĆ²ria Meya (CN MontjuĆÆc)
– Duo: Carmen Hartmann i MĀŖ Lluisa Virgili (CNB)
– Equips: SAB

El 6 i 7 de setembre de 1958 es va celebrar el I Campeonato de EspaƱa de NataciĆ³n ArtĆ­stica y Ornamental, que va organitzar la FederaciĆ³n EspaƱola de NataciĆ³n, la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³ i la SAB. Hi van prendre part el CN Barcelona, el CN Montjuich, el CN Catalunya, la SAB i el Canoe NataciĆ³n Club. Les primeres campiones dā€™Espanya van ser:
– Solo: Maria Dolors Amat (CNB)
– Duo: Carmen Hartmann i MĀŖ Lluisa Virgili (CNB)
– Equips: CNB

A partir del 1960, va prendre notorietat la SAB, que va guanyar tres Campionats dā€™Espanya en Solo, Duo i per Equips (1960, 1961, 1962), amb nedadores provinents dā€™altres clubs, com NĆŗria Llacuna, que va guanyar els tres tĆ­tols de Solo, Maria LluĆÆsa Virgili i Maria Rosa JuliĆ .

I quan la SAB es va dissoldre, van continuar amb el mateix tarannĆ  el Club Drink i, mĆ©s tard, el Club NataciĆ³ KallĆ­polis.

Moment #100FCN 22: Picornell Ć©s escollit membre del Bureau de la FINA

La nataciĆ³ catalana sempre ha tingut presĆØncia internacional enels comitĆØs que regulen lā€™esport, tant de la FINA com de la LEN.

Bernat Picornell fou el primer directiu catalĆ  en assolir un cĆ rrec a la FederaciĆ³ Internacional.

El seu nomenament arribĆ  durant el CongrĆ©s de la FINA, celebrat en ocasiĆ³ dels Jocs OlĆ­mpics dā€™HĆØlsinki 1952.

Picornell era una personalitat ben coneguda a Europa i a AmĆØrica Llatina. En especial, confraternitzĆ  amb lā€™argentĆ­ Mario L. Negri, Vice-president de la FINA. Negri aspirava a assolir la presidĆØncia dā€™aquest organisme. Es van recolzar mĆŗtuament i en van sortir guanyadors.

Una altre gran dirigent fou lā€™egarenc Joaquim Morera. Va ser nomenat Vocal de la LEN el 1966, President del ComitĆØ tĆØcnic de NataciĆ³ el 1968 i Secretari General el 1970.

Durant el CongrĆ©s de la FINA, celebrat a MĆØxic el 27 dā€™octubre de 1968, va ser nomenat Vocal del Bureau i, el 1972, va assumir el cĆ rrec de Secretari TĆØcnic de NataciĆ³.

El seu currĆ­culum Ć©s impressionant:
En lā€™Ć mbit local: President del CN Terrassa i promotor de la piscina coberta municipal.
En lā€™Ć mbit catalĆ : Secretari de la FCN, Director del ButlletĆ­ federatiu i colĀ·laborador de La Vanguardia i Vida Deportiva.
En lā€™Ć mbit estatal: Secretari general i de relacions institucionals de la FederaciĆ³n EspaƱola de NataciĆ³n, fundador de la revista Crol i autor del llibre “Historia de la NataciĆ³n EspaƱola”.

Joaquim Pujol ha format part de la FINA presidint el ComitĆØ tĆØcnic de waterpolo (1992-1996). Actualment, Ć©s el Chairman del ComitĆØ dā€™instalĀ·lacions.

Nedador format en les files del CN Banyoles, es va proclamar 8 vegades campiĆ³ dā€™Espanya i va obtenir 10 rĆØcords. Va ser olĆ­mpic a TĆ²quio 1964.

Va ser Vice-president de la RFEN i mĆ xim responsable de la comissiĆ³ tĆØcnica de waterpolo durant deu anys.

Premio Nacional de Arquitectura Deportiva, atorgat pel Consejo Superior de Deportes (2001), entre les seves obres destaquen el Centro de NataciĆ³n M-86 a Madrid, la nova Piscina del Club NataciĆ³ Barcelona, construĆÆda per albergar la competiciĆ³ de waterpolo dels Mundials de 2003, lā€™Estadi OlĆ­mpic AquĆ tic a Rio de Janeiro per als JJOO de 2016 i el Danube Arena de Budapest.

LluĆ­s Bestit va ser membre del ComitĆØ tĆØcnic de waterpolo de la LEN (1993-2008) i de la FINA (1999-2010).

Va defensar la porteria de lā€™equip de waterpolo del CN Barcelona (1962- 1972), guanyant 10 Campionats dā€™Espanya i 5 lligues nacionals espanyoles. Amb mĆ©s de 100 internacionalitats, va ser OlĆ­mpic a MĆØxicā€™68 i a Municā€™72.

President de la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³ (1995- 2008), va crear la Diada de la NataciĆ³ Catalana i va ser impulsor del waterpolo femenĆ­, tant a Catalunya com a la resta de lā€™estat espanyol. Va ser Vice-president de la FederaciĆ³ Espanyola de NataciĆ³ durant dotze anys.

Manel Ibern Ć©s actualment el mĆ xim responsable de lā€™Ć€rea de waterpolo de la FINA. Ho Ć©s des de 2017.

Va formar part del ComitĆØ tĆØcnic de waterpolo de la FINA i de la LEN (1988-1994).

Va comenƧar la seva carrera esportiva practicant nataciĆ³ al CN Barceloneta.

El 1965 es va passar al waterpolo i va formar part de lā€™histĆ²ric equip del CN Barceloneta que va guanyar la lliga el 1970. Internacional en 85 ocasions, va participar als Jocs OlĆ­mpics de MĆØxic 1968.

El 1978 va ser nomenat Seleccionador nacional de waterpolo. El 1983 va aconseguir el bronze al Campionat dā€™Europa de Roma, primera medalla de la histĆ²ria de la SelecciĆ³ espanyola de waterpolo. Va dirigir al combinat nacional en 2 Jocs OlĆ­mpics, Moscou 1980 i Los Angeles 1984.

En clau organitzativa, va ser Director general dels Campionats del MĆ³n de Barcelona 2003 i Director de competiciĆ³ dels Mundials de NataciĆ³ Barcelona 2013.

TambĆ© va ser Director dā€™Esports de lā€™Ajuntament de Barcelona (1986-1995) i Secretari General de lā€™Esport (2006-2007).

ƀngel Moliner Ć©s actualment el mĆ xim responsable de lā€™Ć€rea de waterpolo de la LEN. Ho Ć©s des de 2020.

El 2012 fou nomenat vocal del ComitĆØ tĆØcnic de waterpolo de la LEN, i el 2016 fou designat Vice-president dā€™aquest ComitĆØ.

Vinculat al Club NataciĆ³ Barcelona, ingressĆ  al ComitĆØ CatalĆ  dā€™Ć€rbitres el 1981, a lā€™estatal el 1983, fou reconegut per la Lliga Europea el 1988 i per la FINA el 1990.

Amb mƩs de 400 actuacions internacionals, va participar als Jocs de Sydney 2000.

Va presidir el ComitĆØ CatalĆ  dā€™Ć€rbitres (2001-05) i va ser el vocal de waterpolo del ComitĆØ Estatal dā€™Ć€rbitres (2004-2014).

En el perĆ­ode 2016-2020 va ser responsable de lā€™Ć€rea de waterpolo de la RFEN.

El President de la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³, Enric BertrĆ”n, va ser escollit nou cap del ComitĆØ de disciplina de la LEN en el decurs del CongrĆ©s anual de la Ligue EuropĆ©enne de Natation el 2020. Aquest nou cĆ rrec comprĆØn el nou cicle olĆ­mpic 2021-2024.

Des de 2016, era membre de la Legal Commission de la LEN. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, abans de ser President de la FCN el 2008, havia estat President del ComitĆØ dā€™apelĀ·laciĆ³ de lā€™entitat catalana.

Nedador i waterpolista del CN MontjuĆÆc, va ser sis vegades CampiĆ³ dā€™Espanya de Clubs, SubcampiĆ³ dā€™Europa de Clubs (1978) i SubcampiĆ³ de la Recopa dā€™Europa de Clubs (1982). Amb la SelecciĆ³ estatal jĆŗnior, va proclamar-se CampiĆ³ dā€™Europa, a Sittard 1980.

Des de 2016 Ć©s Vice-president 1r de la RFEN.

Tensi Graupera
SecretĆ ria del ComitĆØ TĆØcnic de NataciĆ³ Sincronitzada de la LEN durant 17 anys.

Va arribar a ser jutgessa de NataciĆ³ Sincronitzada FINA, categoria A el 1999. El 2000 va comenƧar a participar como formadora de la FINA en diferents llocs de formaciĆ³ de jutges de nataciĆ³ sincronitzada a AmĆØrica i Europa.

Ha participat als Jocs OlĆ­mpics de Sidney 2000, Atenes 2004 i Beijing 2008.

Ha sigut nedadora, entrenadora, organitzadora i Presidenta de la FederaciĆ³ Catalana de Salvament i Socorrisme (1992-2008). Va formar part del ComitĆØ Organitzador dels Jocs OlĆ­mpics de Barcelona 1992 i dels Mundials de Barcelona de 2003.

La seva gran trajectĆ²ria esportiva inclou tambĆ© la DirecciĆ³ de la ResidĆØncia Blume.

Altres noms catalans que figuren o han figurat en cĆ rrecs directius dā€™organismes internacionals sĆ³n:
Esteban Amat, membre del ComitĆØ Internacional de NataciĆ³ Sincronitzada de la FINA des de 1960.
TomĆ”s BatallĆ©, membre del ComitĆØ Internacional de Waterpolo de la FINA des de 1960.
JosĆ© A. Merino Vendrell, membre del ComitĆØ MĆØdic de la FINA des de 1970, Vice-President des de 1972 i va arribar a presidir el ComitĆØ.
Mateo Manguillot, membre del ComitĆØ Internacional de Waterpolo de la FINA des de 1972.
Juan Antonio Sierra, membre del ComitĆØ TĆØcnic de Waterpolo de la LEN des de 1974.
MĀŖ JosĆ© Bilbao, membre del ComitĆØ TĆØcnic de NataciĆ³ Sincronitzada de la FINA.
Manel Estiarte, membre del ComitĆØ dā€™Esportistes del ComitĆØ OlĆ­mpic Internacional.
Joan JanĆ©, membre del ComitĆØ de TĆØcnics de la FINA.
Jordi Segura Ć©s lā€™actual Chairman del Doping control review board de la FINA.
Pere MirĆ³ Ć©s el Director General adjunt del ComitĆØ OlĆ­mpic Internacional (COI). Nedador i jugador de waterpolo del CN Manresa, va treballar al ComitĆØ Organitzador OlĆ­mpic Barcelonaā€™92 com a Subdirector esportiu i, posteriorment, Subdirector general dā€™operacions.

Moment #100FCN 23: II Jocs del Mediterrani Barcelona 1955

Els II Jocs del Mediterrani es van celebrar a Barcelona del 16 al 25 de juliol de 1955.

La fita tinguĆ© molts aspectes positius, com la construcciĆ³ del Palau dā€™Esports, la remodelaciĆ³ i ampliaciĆ³ de la Piscina Municipal de MontjuĆÆc, i lā€™interĆØs del pĆŗblic barcelonĆ­ cap al nostre esport, que omplia la graderia de gom a gom en cada sessiĆ³.

Hi havia un ComitĆØ organitzador permanent i diferents Comissions encarregades de portar a terme les diferents propostes: EconĆ²mica, OrganitzaciĆ³ esportiva, Premsa i rĆ dio, Propaganda, Protocol, Allotjaments, Transports i Activitats complementĆ ries.

Les proves de nataciĆ³ i waterpolo es van disputar a la Piscina Municipal de MontjuĆÆc, que podia albergar fins a 8.000 espectadors. La piscina coberta del Club NataciĆ³ Barcelona acollia els entrenaments.

Lā€™aigua va esdevenir el sĆ­mbol dels II Jocs del Mediterrani. Una Ć mfora grega va transportar lā€™aigua del Mediterrani fins a la Ciutat Comtal.

La Jornada Inaugural constava de 3 parts:
1. CerimĆ²nia a les RuĆÆnes d’EmpĆŗries.
2. Relleu dā€™atletes des dā€™EmpĆŗries fins a lā€™Estadi OlĆ­mpic.
3. CerimĆ²nia a lā€™Estadi.

Pel que fa a la competiciĆ³ esportiva, el millor resultat en nataciĆ³ va ser un 4rt lloc de Jordi Nicolau en 200m braƧa. Lā€™equip de waterpolo, format per Leandro Ribera, Ricardo Llordachs, Roberto Queralt, Armando MuntĆ©, Francisco GodĆ­a, Antoni Subirana, Joan LluĆ­s AbellĆ”n i Francisco Castillo, van perdre davant ItĆ lia (3-4) i FranƧa (3-4) i van quedar relegats al 3r lloc.

La premsa es va fer ressĆ² de la satisfacciĆ³ general pel resultat dels II Jocs del Mediterrani que van esdevenir un ĆØxit de transcendĆØncia mundial.

Moment #100FCN 24: Montserrat Tresserras, pionera olotina de les AigĆ¼es Obertes

Montserrat Tresserras va ser ā€œel primer espanyolā€ en creuar lā€™Estret de Gibraltar, el 12 de setembre de 1957. Ho va fer en 5 hores i 19 minuts.

Lā€™any 1958 va travessar el Canal de la MĆ nega en 14 hores i 14 minuts, de la platja francesa de Cap Gris Nez fins a les costes de Dover. El 1961, el va tornar a creuar en sentit invers, fet que la convertiria en la primera dona de la histĆ²ria en completar el recorregut en ambdĆ³s sentits.

I va realitzar moltes altres proeses: va ser la primera en completar la travessia entre ConcĆ²rdia (Argentina) i Colon (Uruguai), el 1963. El 1969 va creuar el Llac Ness i va nedar de Menorca a Mallorca en 21 hores i 10 minuts.

El 1970 va ingressar al SalĆ³ de la Fama de la FederaciĆ³ Internacional de NataciĆ³ de llarga distĆ ncia.

Va publicar ā€œNedant lā€™Estret. Els seus orĆ­gens i la seva histĆ²riaā€ (2008) i va protagonitzar el llibre ā€œMontserrat Tresserras, la guanyadora del canalā€ (1959).

Tresserras va ser reconeguda amb nombrosos guardons, com la creu de plata de l’Ordre del MĆØrit Civil i la Reial Ordre del MĆØrit Esportiu.

Moment #100FCN 26: Miquel Torres, SubcampiĆ³ d'Europa

Miquel Torres va esdevenir el primer nedador catalĆ  i espanyol que va pujar al podi en una competiciĆ³ internacional de mĆ xim nivell. Es va penjar la medalla de plata dels 1.500 metres lliure al Campionat dā€™Europa de NataciĆ³ Leipzig 1962.

El 1960, amb nomĆ©s 14 anys, Torres ja era campiĆ³ dā€™Espanya absolut dels 1.500m, recordista de la distĆ ncia i olĆ­mpic. Aquesta precocitat li va valer per ser l’esportista olĆ­mpic mĆ©s jove durant 48 anys, fins que Tom Daley el va superar a PequĆ­n 2008.

El 1963 va aconseguir la medalla d’or dels 1.500 metres als Jocs del Mediterrani de NĆ pols. En aquests Jocs va ser el portador de lā€™Ć mfora a la CerimĆ²nia dā€™InauguraciĆ³.

Va ser internacional en 51 ocasions. Va participar als Jocs OlĆ­mpics de Roma 1960, TĆ²quio 1964 i MĆØxic 1968.

Va ser plusmarquista nacional en mĆ©s de 60 ocasions. El seu palmarĆØs tambĆ© inclou 30 Campionats dā€™Espanya i 17 Campionats de Catalunya.

Com a waterpolista, de 1967 a 1970, va jugar 19 partits internacionals amb la SelecciĆ³ estatal.

DesprĆ©s, va exercir dā€™entrenador al CN Sabadell, a la UniĆ³n Deportiva Las Palmas, a la Blume de Madrid, al CN Barceloneta, al CN MontjuĆÆc i al Centre Escola Llor de Sant Boi.

El 1988 va ser nomenat Director tĆØcnic de nataciĆ³ dels Jocs OlĆ­mpics de Barcelona 1992. Posteriorment, va ser Director del Museu OlĆ­mpic i de lā€™Esport i, el 2011, va accedir a la PresidĆØncia del CN Sabadell, cĆ rrec que va assumir fins gener de 2017.

Moment #100FCN 27: InauguraciĆ³ de la Piscina Sant Jordi, primera piscina coberta de 50 metres

Lā€™any 1965, a la PonĆØncia dā€™Esports de la DiputaciĆ³ de Barcelona, que aleshores presidia Joan Antoni Samaranch, es posava sobre la taula un Pla de Piscines que projectava la construcciĆ³ de 5 instalĀ·lacions cobertes i 13 descobertes en un termini de 2 anys. La Piscina Sant Jordi de Barcelona tĆ© la seva gĆØnesi en aquest Pla de Piscines.

Va ser inaugurada el 25 de juny de 1966. Des de la seva posada en marxa, sempre ha estat gestionada per la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³.

El seu arquitecte, Manuel Baldrich, va projectar una gran piscina coberta al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, justament al mateix enclavament on ja hi havia una piscina de 50 metres a l’aire lliure que datava de lā€™any 1929.

Lā€™escultor Josep Maria Subirachs va dissenyar lā€™escut de la DiputaciĆ³ a lā€™accĆ©s a la piscina des del carrer ParĆ­s, i el pintor Albert RĆ fols-Casamada va dibuixar els vitralls i va decorar les parets laterals amb els Jocs OlĆ­mpics que sā€™havien celebrat fins aquell moment i les ciutats que havien acollit Campionats dā€™Europa i Jocs del Mediterrani.

La Piscina Sant Jordi va esdevenir la primera piscina olĆ­mpica coberta de tota Espanya. Es dotava a Barcelona dā€™un element primordial i indispensable per a la celebraciĆ³ de competicions de nivell internacional.

Entre 1989 i 1990 es va dur a terme una profunda remodelaciĆ³ de la piscina amb motiu de la celebraciĆ³ dels Jocs OlĆ­mpics de 1992. La Piscina Sant Jordi va ser seu dā€™entrenament de nataciĆ³ durant els Jocs.

Moment #100FCN 28: El CN Barcelona guanya la 1a Lliga Nacional de Waterpolo 1966

Lā€™any 1966 es van jugar 2 competicions estatals, el 35ĆØ Campionat dā€™Espanya i la 1a Lliga Nacional.

La nova Lliga Nacional va ser un ĆØxit. Es va desenvolupar durant 14 jornades amb 8 equips, 6 catalans i 2 madrilenys. El Club NataciĆ³ Barcelona va ser el vencedor, seguit del CN Sabadell que va empatar en les 2 confrontacions amb el club degĆ . El tercer va ser el CN Catalunya.

La final del Campionat dā€™Espanya es va jugar a Madrid. El Club NataciĆ³ Barcelona tambĆ© va guanyar aquesta competiciĆ³, seguit del CN Catalunya i el CN Sabadell. Els altres 3 equips que van jugar la final eren el Parque MĆ³vil, el Sevilla i el Canoe.

Lā€™equip del CN Barcelona el formaven: Leopoldo RodĆ©s, Josep MĀŖ Vall, AgustĆ­ Codera, LluĆ­s Bestit, Jordi Casas, FermĆ­ Mas, Eugeni Asencio, Jordi Borrell, Ricard MartĆ­, Jeroni Moner i Ricard Morata.

Aquest equip, amb algunes baixes i incorporacions, tambƩ va guanyar la Lliga Nacional 1967, la 1968 i la 1969.

El CN Barcelona va guanyar 40 Campionats dā€™Espanya, des del 1912 al 1971. A partir de lā€™any 1973, el Campionat va quedar suspĆØs i va perdurar la Lliga Nacional.

Moment #100FCN 29: Jaume MonzĆ³, SubcampiĆ³ dā€™Europa a Utretch 1966

Jaume MonzĆ³ es va penjar la medalla de plata dels 200m esquena als Campionats dā€™Europa de NataciĆ³ Utrecht 1966.

Nedava pel carrer 4 i va sortir malament. Va anar recuperant posicions fins a arribar en 2a posiciĆ³, amb un temps de 2:15.7.

Era nedador del CN MontjuĆÆc. Va ser 7 vegades CampiĆ³ dā€™Espanya i va batre 10 vegades el rĆØcord espanyol dels 200m esquena. Va guanyar la LVI Copa Nadal lā€™any 1965 i va ser bronze dels 100m esquena als Jocs del Mediterrani TunĆ­ssia 1967.

Va aconseguir una beca per estudiar Arquitectura i una plaƧa per entrenar a la ResidĆØncia Blume.

Lā€™any 1968 va anar a la Universitat dā€™Indiana per a preparar els Jocs OlĆ­mpics de MĆØxic amb Doc Counsilman, un dels millors entrenadors del mĆ³n.

Com a arquitecte va participar en una de les Ćŗltimes remodelacions de la Piscina Sant Jordi.

Una frase que el definia: ā€œLes medalles nomĆ©s serveixen per aprendre a viure sense ellesā€.

Moment #100FCN 30: Maria JosĆ© Bilbao, la primera gran campiona de NataciĆ³ ArtĆ­stica

MĀŖ JosĆ© Bilbao va dominar el panorama estatal durant la dĆØcada dels 70, amb 17 Campionats dā€™Espanya Absoluts en Solo.

Es va iniciar en el Ballet aquĆ tic al Club Drink, amb el que va ser Campiona Absoluta en Solo el 1967 i Campiona Absoluta en Equips el 1964, 1965 i 1967.

El Club Drink es va dissoldre el 1968 i les seves nedadores es van incorporar al Club NataciĆ³ KallĆ­polis.

El 1968, Bilbao va ser triple campiona dā€™Espanya en Solo, en Equips i en Duo, fent parella amb Lolita Arias.

Bilbao va ser campiona dā€™Espanya dā€™estiu amb el KallĆ­polis dotze anys consecutius (1968-80), campiona dā€™Espanya dā€™hivern des des la seva creaciĆ³ (1977-80) i va aconseguir nombrosos tĆ­tols en Duo i per Equips. FouĀ 5 vegades campiona de Catalunya dā€™estiu en Solo (1971-1975).

Va ser la primera nedadora espanyola en participar en un Campionat del MĆ³n (Belgrad 1973). TambĆ© va participar en el I Campionat dā€™Europa (Amsterdam 1974).

Entrenadora i jutge internacional de NataciĆ³ Sincronitzada, Ć©s membre del ComitĆØ tĆØcnic de NataciĆ³ ArtĆ­stica de la FINA.

TambĆ© va ser Directora de competiciĆ³ de NataciĆ³ Sincronitzada als Campionats del MĆ³n de Barcelona 2003 i als Jocs OlĆ­mpics de Barcelona 1992.

Moment #100FCN 31: Santi Esteva, primer finalista olĆ­mpic a MĆØxic 1968

Amb 16 anys, Santiago Esteva es va convertir en el primer nedador espanyol en nedar una final olĆ­mpica. Va ser als 200m esquena dels Jocs OlĆ­mpics de MĆØxic 1968. Va finalitzar en 5a posiciĆ³, amb un temps de 2:12.9.

TambĆ© va nedar la final olĆ­mpica dels 4x100m estils, amb Josep Duran, Arturo Lang-Lenton i Antonio Chicoy. 8ĆØ lloc per a lā€™equip, amb una marca de 4:08.8 (4:06.8 en sĆØries).

Una lesiĆ³ el va apartar dels Jocs OlĆ­mpics de Munic 1972, quan tenia la segona millor marca mundial als 100m esquena.

Els segĆ¼ents Jocs, a Montreal’76, ja van arribar una mica tard. Va ser semifinalista als 100m esquena.

El nedador del CN Sabadell va ser el primer en nedar una final individual en uns Campionats del MĆ³n. Va ser a Cali 1975. I no va ser una, sinĆ³ quatre: 6ĆØ en 200m esquena (2:09.21), 8ĆØ en 200m estils (2:15.14), 8ĆØ als 4x100m estils, amb Pere Balcells, Daniel Bonet i Jordi Comas (3:59.39), i 7ĆØ als 4x100m lliure, amb Jordi Comas, Diego Rojas i Josep Pujol (3:37.46).

El mateix any, Esteva va ser la gran estrella dels Jocs del Mediterrani dā€™Alger, amb 6 medalles.

I tambĆ© va ser el primer CampiĆ³ dā€™Europa JĆŗnior. El nedador reusenc va guanyar lā€™or dels 1.500m lliure (17:49.8) a lā€™Europeu de Linkƶping 1967. TambĆ© va guanyar dues plates, als 400m lliure (4:28.6) i als 200m esquena.

Va ser escollit Millor esportista estatal el 1968 i el 1970.

Moment #100FCN 32: Mari Paz Corominas, primera finalista OlĆ­mpica i Europea

El 7ĆØ lloc de Mari Paz Corominas en la final dels 200m esquena a MĆØxic’68 va suposar un abans i un desprĆ©s en la nataciĆ³ femenina catalana i espanyola.

Als Jocs OlĆ­mpics celebrats a la capital asteca, Corominas va donar la sorpresa classificant-se vuitena en les eliminatĆ²ries. En la final, va nedar en 2:33.9 aconseguint una 7a plaƧa histĆ²rica. Als 100m esquena va nedar les semifinals, desprĆ©s de marcar un temps de 1:10.70 en sĆØries.

L ‘equip que va representar a Espanya a MĆØxicā€™68 estava composat per 122 homes i nomĆ©s dues dones, ella i una altra nedadora, Pilar Von Carsten, del Real Canoe.

En el seu primer any com a nedadora, amb nomĆ©s 12 anys, ja va quedar tercera d’Espanya. L’any segĆ¼ent, campiona.

La nedadora del CN Sabadell va pujar al mĆ©s alt del podi en 15 ocasions i va establir 46 rĆØcords dā€™Espanya.

El 1966, als Campionats dā€™Europa dā€™Utrecht, va ser la primera finalista espanyola en uns Campionats d’Europa, nomĆ©s 18 mesos desprĆ©s de comenƧar a entrenar-se. Va ser a la final dels 100 m esquena. Va finalitzar en vuitena posiciĆ³, amb un registre de 1.12.6, en sĆØries, 1.11.5.

El 1967, als I Campionats dā€™Europa JĆŗnior de Linkƶping, Corominas es va penjar la medalla de plata als 100m esquena i la de bronze als 200m. El mateix any va guanyar la medalla dā€™or als 100m esquena dels Jocs del Mediterrani Tunis 1967.

Els holandesos Kees Oudigeest i Bert Sitters van ser els entrenadors puntals de la seva carrera esportiva. El 1970 es va traslladar als Estats Units per entrenar-se a les ordres de Doc Counsilman, un dels millors tĆØcnics de la histĆ²ria, i al costat del llegendari Mark Spitz.

Corominas: ā€œQuan vaig tornar i vaig participar als Europeus de Barcelona 1970, vaig veure que no havia millorat el que mā€™esperava. AixĆ­ que, amb 18 anys, em vaig retirarā€.

Va ser escollida Millor esportista estatal en dues ocasions, el 1966 i 1968.

Moment #100FCN 33: FundaciĆ³ del CN KallĆ­polis

El Club NataciĆ³ KallĆ­polis es va constituir el 30 dā€™abril de 1968. Suposava la continuĆÆtat de la feina feta per la Societat AtlĆØtica Barcelona i pel Club Drink.

El seu primer i Ćŗnic President ha estat CĆ©sar Villegas, un home que ha lluitat per aquesta especialitat des del primer moment i que sempre ha estat el seu mĆ©s ferm protector. Villegas, que va aprendre de forma autodidacta, va ser tambĆ© lā€™entrenador del grup durant molts anys.

Lā€™any de la seva fundaciĆ³, el CN KallĆ­polis ja va ser triple campiĆ³ dā€™Espanya, amb Maria JosĆ© Bilbao de protagonista. Altres nedadores destacades de lā€™ĆØpoca van ser Lolita Arias, NĆŗria Lomas, Montserrat Batalla, Regina Valls, Enriqueta Moyano i Rosalia Bilbao.

Als anys 70, seā€™ls obren les portes de la Piscina municipal de Can Caralleu. Amb una seu estable comencen els anys de la consolidaciĆ³.

El punt dā€™inflexiĆ³ va arribar lā€™any 1984, a Los Angeles. La NataciĆ³ Sincronitzada Ć©s disciplina olĆ­mpica i dues noies del ā€œKalliā€, Anna TarrĆ©s i MĆ²nica Antich, hi participen.

Eva LĆ³pez, Marta AmorĆ³s i NĆŗria Ayala van competir als Jocs OlĆ­mpics de SeĆ¼l’88 i de Barcelona’92.

I el KallĆ­polis continua, amb nedadores de totes les edats, i lā€™esport va evolucionant, convertint-se en una disciplina esportiva molt exigent.

Va aparĆØixer la figura de Gemma Mengual, Subcampiona OlĆ­mpica, Campiona del MĆ³n i Campiona dā€™Europa.

Andrea Fuentes va agafar el relleu com a solista i, mĆ©s tard, Ona Carbonell, acompanyades de Gisela MorĆ³n, Irina RodrĆ­guez, Tina Fuentes, Clara Basiana, Paula Klamburg, Irene Montrucchio, Laia Pons, … entre dā€™altres.

Els ĆØxits dā€™aquesta ĆØpoca van lligats a la tasca dā€™Anna TarrĆ©s, seleccionadora estatal de 1997 a 2012, acompanyada de Bet FernĆ”ndez en molts esdeveniments.

Enguany, mĆ©s de tres-centes nedadores i nedadors formen part del CN KallĆ­polis. En el 50ĆØ aniversari del Club, lā€™any 2018, va rebre la Medalla dā€™Or al MĆØrit Esportiu de Barcelona, atorgada per lā€™Ajuntament de Barcelona.

Moment #100FCN 34: InauguraciĆ³ de les Piscines Bernat Picornell

Les Piscines Bernat Picornell van ser construĆÆdes amb motiu del XII Campionat dā€™Europa de NataciĆ³ Barcelona 1970.

Es van inaugurar lā€™11 de setembre de 1969, en la primera jornada del 54ĆØ Campionat dā€™Espanya de NataciĆ³. El dia 14 va acabar l’esdeveniment, un assaig previ a lā€™Europeu, que va servir per a demostrar que les piscines estaven preparades i reunien les condicions Ć²ptimes.

DesprĆ©s d’un any de manteniment i de correcciĆ³ de possibles deficiĆØncies, el dissabte 5 de setembre de 1970 va tenir lloc la inauguraciĆ³ del XII Campionat Europeu de NataciĆ³.

Aprovat el projecte constructiu, va guanyar la proposta presentada pels arquitectes Antoni Lozoya, Pere Ricart i Aleix AgullĆ©. El complex es va erigir a l’Avinguda de l’Estadi, sobre els terrenys de l’antic PavellĆ³ de BĆØlgica de l’ExposiciĆ³ Internacional de 1929. Les obres es van iniciar el 25 d’octubre de 1968. La construcciĆ³ es va dur a terme amb les tĆØcniques mĆ©s avanƧades del moment, el que va contribuir a situar-les entre les piscines mĆ©s rĆ pides del mĆ³n.

La instalĀ·laciĆ³ disposava de 3 piscines descobertes: la de competiciĆ³ (de 50x20m), la de salts (de 25x20m i 5,10m de profunditat) i la d’entrenament (de 25x30m).

El nou complex de piscines rebria el nom de Bernat Picornell, en homenatge al pioner de la nataciĆ³ catalana i espanyola.

DesprĆ©s d’haver estat designada Barcelona seu olĆ­mpica dels Jocs OlĆ­mpics de 1992, les Piscines Bernat Picornell es veurien profundament remodelades per acollir les competicions de nataciĆ³, nataciĆ³ sincronitzada i la fase final del torneig de waterpolo.

Sota la direcciĆ³ dels arquitectes MoisĆØs Gallego i Franc FernĆ”ndez, el 1990 es van iniciar les obres. El resultat va ser la conservaciĆ³ i rehabilitaciĆ³ de les graderies laterals mentre que la resta va ser enderrocat i reconstruĆÆt completament nou. Es van construir 2 piscines de dimensions olĆ­mpiques i 2 edificis per a serveis i administraciĆ³. La instalĀ·laciĆ³ tambĆ© contenia una piscina descoberta per a la modalitat de salts.

El 16 juliol de 1991, les Piscines Bernat Picornell van ser reinaugurades amb la celebraciĆ³ de la VII Copa del MĆ³n de Waterpolo.

Arribats a 1992, entre el 25 de juliol i el 9 d’agost es van celebrar a Barcelona els Jocs de la XXV OlimpĆ­ada de la histĆ²ria.

Les Piscines Bernat Picornell ha vist nombrosos campionats catalans i espanyols de les diferents disciplines aquĆ tiques. Entre els esdeveniments internacionals hi ha la celebraciĆ³ del Campionat dā€™Europa JĆŗnior de Waterpolo de 1971, el Campionat del MĆ³n JĆŗnior de Waterpolo de 1983, els Campionats del MĆ³n de NataciĆ³ de 2003, els Campionats del MĆ³n de NataciĆ³ de 2013, les Final Six de Waterpolo 2014 i 2015, i el Campionat dā€™Europa de Waterpolo de 2018.

Moment #100FCN 35: El Club NataciĆ³ Barceloneta trenca lā€™hegemonia waterpolĆ­stica del CNB

El 20 de novembre de 1969, el CN Barceloneta va vĆØncer al CN Barcelona, desprĆ©s de 57 anys de domini dels cenebistes.

Va ser en un partit de la 2a volta del Campionat de Catalunya de 1a categoria, disputat a la Piscina del Pg. MarĆ­tim de la Barceloneta.

Ɖs just assenyalar que el CN Barcelona no va poder alinear, per lesions i malaltia, a jugadors importants com LluĆ­s Bestit, Joan JanĆ© o Juan EscartĆ­n.

Des de 1912, el CN Barcelona no havia perdut mai cap partit nacional. NomƩs el CN Sabadell havia empatat amb el CNB en 4 ocasions.

Lā€™equip estava format per: Eduard Arruga, LluĆ­s Cillero, Genaro Bosque, Antoni Culebras, Joan Fortuny, Josep LluĆ­s MĆ©ndez, Vicent MonsonĆ­s, Sito CĆ”novas, Pepe Ruiz-Orland i Lolo Ibern. Entrenador: PolichĆ³n Ibern.

La temporada segĆ¼ent, la 1969-1970, el CN Barceloneta confirmaria la seva superioritat, guanyant al CNB en 2 ocasions i proclamant-se CampiĆ³ de la Lliga Nacional de Waterpolo.

Des dā€™aleshores, el CN Barceloneta, convertit lā€™any 1992 en CN AtlĆØtic-Barceloneta (fruit de la fusiĆ³ entre el Club NataciĆ³ AtlĆØtic i el Barceloneta Amateur Club), ha guanyat 21 Lligues, les Ćŗltimes 16 de forma consecutiva: 1969-70, 1972-73, 1973-74, 2000-01, 2002-03, 2005-06, 2006-07, 2007-08, 2008-09, 2009-10, 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20 i 2020-21.

Moment #100FCN 36: Campionats dā€™Europa de NataciĆ³ Barcelona 1970

Barcelona va acollir els XII Campionats dā€™Europa de NataciĆ³, entre els dies 5 i 12 de setembre de 1970. La competiciĆ³ es va disputar a les Piscines Bernat Picornell.

Van ser el gran esdeveniment esportiu estatal de lā€™any perquĆØ mai, fins aleshores, no sā€™havia afrontat una empresa dā€™aquesta magnitud que involucrava 300 periodistes acreditats, 400 oficials i uns 600 esportistes representant 26 paĆÆsos.

Lā€™esdeveniment va ser un ĆØxit total, tant des del punt de vista de lā€™organitzaciĆ³ com dels resultats esportius obtinguts, ja que es van millorar mĆ©s de 350 rĆØcords (6 del mĆ³n, 28 dā€™Europa, 25 dā€™Espanya, 227 dā€™altres nacions i 66 dels Campionats).

A destacar els noms de Gunnar Larsson (SuĆØcia), amb 4 medalles, 3 dā€™or i 3 rĆØcords del mĆ³n i Roland Matthes (RDA), amb 6 medalles, 3 dā€™or i 2 rĆØcords del mĆ³n.

No menys important va ser lā€™ĆØxit dels nedadors catalans que hi van participar, amb 4 medalles per al lĆ­der de lā€™equip, Santiago Esteva.

Pere Balcells, Jordi Comas, Josep Pujol, Antoni Corell, Josep Bas, Antoni Culebras i MĀŖ Paz Corominas van estar entre els recordistes espanyols. TambĆ© van participar Josep Duran, Gabriel Soler, Manuel Garriga, Esteban Cardellach, Aurora Chamorro, Manuela GutiĆ©rrez i Isabel Ortega. I entre els tĆØcnics: Carles Adern, AgustĆ­n Mestres, Guillem Alsina, Bert Sitters i Jan Freese.

En el Torneig de Waterpolo, medalla dā€™or per a la URSS, que va revalidar el seu tĆ­tol de Campiona dā€™Europa. Hongria es va penjar la plata i IugoslĆ via, el bronze. Espanya es va classificar en 8a posiciĆ³.

Lā€™equip espanyol estava format per: Joan JanĆ©, LluĆ­s Bestit, Juan Rubio, Manel Ibern, Josep PadrĆ³s, PonƧ Puigdevall, AgustĆ­ Codera, Sito CĆ”novas, Jordi Borrell, Salvador Franch i Joan Sans. Entrenador: Bandy Zolyomy.

Franco Cagnotto (ItĆ lia) i Lothar Matthes (RDA) van ser els triomfadors dels Salts masculins, i Heidi Becker (RDA) i Milena Duchkova (TxecoslovĆ quia), del Salts femenins.

Els membres del ComitĆØ Organitzador van ser distingits amb la Medalla dā€™Argent al MĆØrit Esportiu de la DNEFD: Manel DomĆØnech, Ramon Solanes, Andreu Varela, Josep A. Merino, LluĆ­s Miravitlles, Antoni MonĆ©s, Ferran Riba, Juan JosĆ© Castillo i Juan Antonio Sierra.

Durant la disputa dels Campionats, es va celebrar el CongrĆ©s de la LEN en el que es va procedir a designar el nou Bureau. Lā€™egarenc Joaquim Morera va ser nomenat Secretari general de la Ligue EuropĆ©enne de Natation.

Pocs dies desprĆ©s de ser clausurats els Europeus, moria Bernat Picornell, lā€™home que havia fet possible que la nostra nataciĆ³ esdevinguĆ©s tan important.

Moment #100FCN 37: Santi Esteva, 4 medalles als Campionats dā€™Europa Barcelona 1970

Santiago Esteva va ser un dels protagonistes dels XII Campionats dā€™Europa de NataciĆ³, Salts i Waterpolo Barcelona 1970.

Es va penjar 4 medalles: 2 de plata, als 100m i 200m esquena, i 2 de bronze, als 400m (4:08.3) i 1500m lliure (16:35.7).

I va assolir dos rĆØcords estatals: als 100m esquena, amb 58.9, i als 200m esquena amb 2:09.7.

Del 1969 al 1974 va residir als Estats Units, becat primer per la DelegaciĆ³n Nacional de EducaciĆ³n FĆ­sica i, mĆ©s tard, per la Universitat dā€™Indiana, on es va graduar en ciĆØncies quĆ­miques i on va entrenar a les ordres de James Doc Counsilman.

Va aconseguir nombrosos rĆØcords de Catalunya i dā€™Espanya (68 individuals i 33 en relleus ) i va ser 70 vegades campiĆ³ estatal (41 individual i 29 en relleus).

El 1986, va ser director de competiciĆ³ de nataciĆ³ als Campionats del MĆ³n de Madrid i tambĆ© als Jocs OlĆ­mpics de Barcelona 1992.

Moment #100FCN 38: El CN MontjuĆÆc, CampiĆ³ dā€™Espanya de Waterpolo 1972

El 17 de setembre de 1972, el CN MontjuĆÆc es va proclamar CampiĆ³ dā€™Espanya. El CN Barcelona perdia el tĆ­tol que havia aixecat 40 vegades seguides, des dels inicis de la competiciĆ³, lā€™any 1912.

El torneig definitiu va tenir lloc a la piscina Folch i Torres. El MontjuĆÆc va guanyar la competiciĆ³, desprĆ©s de vĆØncer al Barceloneta per 6 a 4 i al Barcelona per 5 a 4.

Lā€™equip estava format per: Joan Sans, Salvador Franch, Carlos SĆ”nchez, PonƧ Puigdevall, Alberto Solanas, Antoni Comas, Francesc Segura, Jaume Puig, DĆ­dac Devesa, Carles Nogueroles i Josep MĀŖ Asensio.

El CN MontjuĆÆc ja havia derrotat al CN Barcelona en el partit final de la II Copa Catalana de Waterpolo. Aquest encontre es va disputar el dia 11 de juny de 1972 i va ser realment la primera vegada en la seva histĆ²ria que el MontjuĆÆc guanyava al CNB en un partit de waterpolo de la categoria absoluta (4-3).

4 anys mĆ©s tard, lā€™any 1976, el CN MontjuĆÆc es van endur la 11a Lliga Nacional. Repetiria el 1977, 1978 i 1979. I el 1984, quan sā€™introdueix el sistema de play-off, en guanya 3 mĆ©s, la 19a, 20a i 21a (1984, 1985 i 1986).

El MontjuĆÆc tambĆ© va disputar la final de la Copa dā€™Europa, el 1978, i de la Recopa, lā€™any 1982, essent subcampiĆ³ en ambdues competicions.

Moment #100FCN 39: NatĆ lia Mas, primera dona que neda els 100 metres lliure per sota del minut

Primer ho va fer en piscina de 25 metres. Va ser el 17 de marƧ de 1977, als Campionats dā€™Espanya dā€™hivern celebrats a Vigo (59.9).

Un any mĆ©s tard, va baixar del minut en piscina de 50 metres. Va ser el 4 dā€™agost de 1978, als Campionats dā€™Espanya de NataciĆ³ dā€™estiu celebrats a Ourense. NatĆ lia va aturar el crono en 59.5, el mateix temps que tambĆ© va marcar Julia LĆ³pez-Zubero.

A la VIII Copa Latina, celebrada a Madrid del 18 al 20 dā€™abril de 1980, va baixar dels 59 segons. Va aturar el cronĆ²metre en 58.87, convertint-se en la primera nedadora espanyola en fer-ho.

Amb nomĆ©s 12 anys, es va proclamar campiona d’Espanya absoluta. De 1976 a 1985, es va proclamar 45 vegades campiona estatal i va establir 50 rĆØcords nacionals.

La nedadora del CN Terrassa i el seu entrenador Toni Codina van ser un tĆ ndem dā€™ĆØxit durant una dĆØcada.

OlĆ­mpica a Moscou 1980, va nedar els 100, 200 i 400 metres lliure i va ser finalista en el relleu de 4 x 100m lliure. 8a posiciĆ³ i diploma olĆ­mpic per a Margarita Armengol, Gloria Casado, Laura FlaquĆ© i NatĆ lia Mas (3:58.33).

Va participar als Campionats del MĆ³n de BerlĆ­n 1978 i als Campionats dā€™Europa de Jonkƶping 1977 i Split 1981. A Jonkƶping va aconseguir una sisena plaƧa en el relleu 4 x 100 m lliure, amb Julia LĆ³pez-Zubero, Gloria Casado i Montserrat MajĆ³ i, a Split, va nedar la final dels 4 x 100m estils, amb Pilar Tejel, Henar Alonso-Pimentel i Carmen Valiente, finalitzant en 8a posiciĆ³.

Va ser medallista als Jocs del Mediterrani Split 1979, amb 2 ors, 1 plata i 2 bronzes. Dos anys mƩs tard, va aconseguir 1 plata i 1 bronze als Jocs del Mediterrani Casablanca 1983.

Va ser escollida Millor esportista estatal en 2 ocasions, el 1979 i el 1980.

Moment #100FCN 40: Campions dā€™Europa JĆŗnior de Waterpolo a Sittard 1980

El 10 dā€™agost de 1980, a la localitat holandesa de Sittard, es va assolir una de les fites mĆ©s perseguides i somiades pel waterpolo espanyol: el tĆ­tol continental en categoria jĆŗnior.

Lā€™equip estava format per Enric BertrĆ”n i Manuel Vila (CN MontjuĆÆc), Rafa Aguilar i JosĆ© Luis Morillo (CN Terrassa), Antoni Aguilar, Joaquim BarcelĆ³, Ernest GonzĆ”lez, i Jordi PĆ mies (CN Barcelona), Antonio Aparicio i Jordi Signes (CN Barceloneta), Albert Canal i Manel Estiarte (CN Manresa) i FĆ©lix FernĆ”ndez (Canoe NC). Entrenadors: Manel Ibern i PonƧ Puigdevall.

Manel Estiarte i Antoni Aguilar van ser escollits dins ā€œlā€™Equip idealā€ del Campionat.Ā 

Els nostres jĆŗniors van ser segons a Rotterdam 1970, sorprenent a tothom. Van tornar a ser segons a Barcelona 1971. Van ser tercers a Duisburg 1973. Van tornar a pujar al segon calaix del podi a Jonkoping 1975 i es van penjar la medalla de bronze a Malta 1976.

En tot aquest recorregut, van tenir 2 grans rivals: Hongria i la URSS, amb la que sempre s’havia perdut de forma inqĆ¼estionable. A Sittard, es va vĆØncer per primera vegada a aquesta primerĆ­ssima potĆØncia del waterpolo mundial.

Moment #100FCN 41: Els incis del Waterpolo femenĆ­ a casa nostra

La FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³ va organitzar el primer Campionat de Catalunya de Waterpolo femenĆ­ el mes dā€™abril de 1981. Van participar 4 equips: el CN Sabadell, el CE Mediterrani, el CN Poble Nou i el CN Badalona. El Club Esportiu Mediterrani es va proclamar primer CampiĆ³ de Catalunya. Lā€™equip estava format per: Gemma BernĆŗs, MĆ²nica Bosch, Montse CiprĆ©s, Anna Cortina, Matilde de Miguel, Enriqueta Ferri, Elvira Gil, ƀngels Gimeno, Teresa Gimeno, Cristina MarĆ­n, NĆŗria Ruiz i Silvia SaltĆ³. Entrenador: ValeriĆ  Cardona.

La bona acollida del Campionat va propiciar que el mateix any es posƩs en marxa una Lliga Catalana.

El primer Campionat dā€™Espanya femenĆ­ es va celebrar del 23 al 26 de juny de 1988. El CN Molins de Rei va proclamar-se primer CampiĆ³ dā€™Espanya.
Lā€™equip estava format per: Montse AntĆ³n, MĆ²nica Arriola, Maria CardĆŗs, Teresa XambĆ³, LĆ­dia Calomardo, LluĆÆsa GonzĆ”lez, NĆŗria JanĆ©s, Iolanda CaƱellas, SĆ­lvia CaƱellas, Txell MartĆ­, Rosa Valls, Elisabeth Alcalde i Anna Arriola. Entrenador: Xavier Ricart. Delegat: LluĆ­s Calomardo.

El CN Catalunya va ser CampiĆ³ dā€™Espanya el 1989, amb Esteva Ribalta dā€™entrenador. El ā€œCataā€ va tornar a repetir victĆ²ria la temporada 1990-91.
Lā€™equip estava format per: Amparo BallbĆ©, Montserrat Cabanas, Montse Cerezo, Susana Maroto, Margarita Puig, Anna SotĆ©s, Laura FlaquĆ©, SĆ²nia Moreno, MĀŖ Rosa PĆ©rez, Yolanda Gelpi, Olga GonzĆ”lez, Judith Burriel, Maria CardĆŗs i Cristina Felani.

El CE Mediterrani va ser el dominador de la dĆØcada del 90, amb 9 Campionats dā€™Espanya de DivisiĆ³ dā€™Honor. TambĆ© va ser el guanyador de la I Copa de la Reina, la temporada 1996-1997. Lā€™equip estava format per: Elisabeth Fuentes, BelĆ©n MartĆ­n, Cristina Marcos, Meritxell SirĆ©, Ana RamĆ­rez, Eva Bernardo, Matilde de Miguel, Laura PĆ©rez, Mariona Ribera, Vanessa SirĆ©, Montse JassĆ©, Diana BernĆŗs i Mar Parera. Entrenadora: Mar SanromĆ . 2n entrenador: Carles Monterde.

La temporada 1999-200, el CN Sabadell va trencar lā€™hegemonia del conjunt santsenc. Lā€™equip estava format per: Isabel Bonet, MercĆØ VallĆØs, Samantha Miquel, Patricia del Soto, Esther MartĆ­nez, Blanca Yubero, Mercedes LĆ³pez, MĆ²nica Santos, Montse Casanovas, Carlota Trias, Raquel GonzĆ”lez, SĆ­lvia Ortega i BelĆ©n Hidalgo. Entrenador: David Vidal.

A partir dā€™aquĆ­, el CN Sabadell ha guanyat 18 Lligues Nacionals, nomĆ©s interromput pel CE Mediterrani en 2 ocasions (2002-2003 i 2009-2010), el CN Ondarreta-AlcorcĆ³n (2005-2006) i el CN MatarĆ³ (2019-2020). TambĆ© tĆ© en el seu palmarĆØs 17 Copes de la Reina.

Moment #100FCN 42: El Club NataciĆ³ Barcelona, CampiĆ³ dā€™Europa de Waterpolo

L’any 1981 va ser l’any del Club NataciĆ³ Barcelona.

En aquell pont de desembre, els cenebistes es proclamaven Campions d’Europa a la Piscina Sant Jordi, convertint-se en el primer equip catalĆ  i espanyol en aconseguir aquesta fita.

Aleshores, es jugava la final a quatre en format lligueta i el CNB es va imposar al Vasas hongarĆØs, a l’Alphen holandĆØs i a l’Spandau 04 alemany, en el partit definitiu 12-11.

Joan JanƩ, qui als seus 28 anys va demostrar estar en magnƭfica forma, va aconseguir cinc dels dotze gols del seu equip. Una altra peƧa clau va ser el jove manresƠ Manel Estiarte, mƠxim golejador als passats Jocs Olƭmpics de Moscou.

Una setmana desprĆ©s, el NataciĆ³ Barcelona tambĆ© aconseguia la Supercopa a Skopje, derrotant en la prĆ²rroga al POSK de Split (12-11), completant d’aquesta manera una ĆØpoca memorable, en la que tambĆ© va aconseguir 4 tĆ­tols de lliga consecutius.

Lā€™equip comptava a les seves files amb Joan Marimon, DĆ­dac ƒdena, Manel Estiarte, Jordi Carmona, Joan JanĆ©, Salvador Franch, Leandre Ribera (Jr.), Frederic SabriĆ , Miquel Chillida, Joaquim BarcelĆ³, Ernest GonzĆ”lez, Ignacio Lobera i Antoni Aguilar. Entrenador: lā€™hongarĆØs Kalman Markovits.

Moment #100FCN 43: Primera medalla europea en waterpolo a Roma 1983

El 27 dā€™agost de 1983 es va guanyar la primera medalla europea en waterpolo. Havien estat necessaris 56 anys per arribar a assolir una medalla en aquesta competiciĆ³, des del debut dā€™Espanya als Campionats dā€™Europa de Bolonya 1927.

El Campionat es disputava en format lliga, tots contra tots. Lā€™equip va perdre els 2 primers partits, contra Hongria (10-12) i la UniĆ³ SoviĆØtica (9-10), perĆ² desprĆ©s va guanyar els 4 segĆ¼ents, contra Romania (9-8), IugoslĆ via (9-8), Alemanya (8-7) i Holanda (8-7), assegurant-se la medalla de bronze.

Manel Estiarte va ser el mĆ xim golejador de la competiciĆ³.

Lā€™equip estava format per: Manel Estiarte, Pere Robert, DĆ­dac ƒdena, Antoni Aguilar, Jordi Neira, JosĆ© Luis Morillo, Manolo Delgado, Jordi Signes, Jordi PayĆ , Albert Canal, Rafa Aguilar, Mariano Moya i FĆ©lix FernĆ”ndez. Entrenador: Manel Ibern.

 

Moment #100FCN 44: Primera medalla mundial JĆŗnior a Barcelona 1983

El II Campionat Del MĆ³n JĆŗnior de Waterpolo es va celebrar a les Piscines Bernat Picornell, del 29 de juliol al 5 dā€™agost de 1983.

La Seleccions estatals de waterpolo havien tingut actuacions molt bones en els 8 Campionats dā€™Europa JĆŗnior disputats fins el moment, per la qual cosa es veia amb optimisme la celebraciĆ³ a Barcelona del Campionat del MĆ³n dā€™aquesta categoria.

A la fase preliminar, victĆ²ries davant CanadĆ  (22-7) i Israel (19-5). A la fase semifinal, es va superar als Estats Units (10-6) i es va perdre davant dā€™ItĆ lia (6-9). En el partits finals, triomfs davant IugoslĆ via (10-8) i Cuba (9-6), que donaven la medalla dā€™or al combinat espanyol.

Aquesta victĆ²ria suposava el primer tĆ­tol mundial que assolia la SelecciĆ³ espanyola en tota la seva histĆ²ria, en qualsevol especialitat aquĆ tica i categoria dā€™edat.

Lā€™equip estava format per: Jordi Sans, Manel Silvestre i Eduard Pujol (CN MontjuĆÆc), Daniel Bonet i Miquel PĆ©rez (CN Barceloneta), Marco Antonio GonzĆ”lez, Joan Carles GomĆ  i Emili Olivella (CN Barcelona), Francesc Granada (CN Catalunya), Jordi SĆ”nchez (CN Martorell), Carlos PĆ©rez-Blanco (Parque MĆ³vil), Vicente Alonso i Alfredo GĆ³mez (Canoe). Entrenador: Cornel Marculescu.

Jordi Sans va assolir el 1r lloc a la taula de golejadors, amb 29 dianes. A destacar tambĆ© lā€™excelĀ·lent actuaciĆ³ arbitral dā€™Eugeni Asencio.

Aquesta important fita es repetiria a Sao Paulo, el 1987, i a Long Beach, el 1991. TambĆ© sā€™ha aconseguit una plata a El Cairo, el 1993, a Volos, el 2011, i un bronze a Mar del Plata, el 2005.

 

Moment #100FCN 45: Sergi LĆ³pez, primer medallista olĆ­mpic

El 23 de setembre de 1988, Sergi LĆ³pez MirĆ³ va aconseguir la medalla de bronze dels 200 metres braƧa als Jocs OlĆ­mpics de SeĆ¼l. Va arribar en tercera posiciĆ³, per darrera lā€™hongarĆØs Szabo i lā€™anglĆØs Gillingham, amb una marca de 2:15.21.

Aquest fet el convertia en el primer medallista olĆ­mpic catalĆ  i espanyol de la histĆ²ria.

Es va iniciar al Club NataciĆ³ AtlĆØtic, va fitxar pel CN Sant Andreu i, el 1987, seguint al seu entrenador Jordi Murio, va anar al CN MontjuĆÆc. El mateix any, va marxar a estudiar a la Universitat dā€™Indiana. Posteriorment, va competir per lā€™American University de Washington.

Va guanyar la medalla dā€™or dels 200 metres braƧa als Jocs del Mediterrani Latakia 1987. Va ser quart als JJOO de Barcelona 1992 i bronze als Campionats dā€™Europa Atenes 1991, a la mateixa prova. TambĆ© es va penjar la medalla de plata amb lā€™equip espanyol de 4Ɨ100m estils als Campionats del MĆ³n en piscina curta Palma 1993, juntament amb Carlos Ventosa, Jaime FernĆ”ndez i Josep MĀŖ Rojano.

Va batre en 7 ocasions el rĆØcord d’Espanya dels 200 metres braƧa en piscina de 50 metres. El 1990, a Seattle, el va deixar en 2:12.24.

Es va retirar el 1996 i va comenƧar la seva carrera com a tĆØcnic.

 

Moment #100FCN 46: Joaquƭn FernƔndez estableix una millor marca mundial

El 24 de gener de 1991, Joaquƭn FernƔndez va establir la millor marca mundial de 200m braƧa en piscina de 25 metres.

Ho va fer als Campionats de Catalunya celebrats a Sabadell, amb una marca de 2:08.62. Una plusmarca que va desbordar l’entusiasme de tota la grada, que no va dubtar en corejar el nom pel qual era conegut, “Humphrey”.

Deixeble de Dolors JanĆ©, JoaquĆ­n FernĆ”ndez va militar a les files del CN MatarĆ³ i del CN Sant Andreu.

Va participar en 3 Jocs OlĆ­mpics, SeĆ¼lā€™88, Barcelonaā€™92 i Atlantaā€™96 i va aconseguir un 4rt lloc als Mundials de Perth 1991, a tan sols 30 centĆØsimes del britĆ nic Nick Gillingham.

JoaquĆ­n FernĆ”ndez va mantenir durant anys un duel particular amb Sergi LĆ³pez, un enfrontament molt ben portat per tots dos, que els va beneficiar i va apujar el llistĆ³ del doble hectĆ²metre braƧa catalĆ  i espanyol a un nivell extraordinari.

.

 

Moment #100FCN 47: Plata als Mundials de Perth 1991

El 13 de gener de 1991, la SelecciĆ³ espanyola es va proclamar Subcampiona del MĆ³n a Perth.

Els Campionats del MĆ³n de 1990 es van ajornar fins al gener de 1991 per ajustar-los al calendari estiuenc dā€™AustrĆ lia.

Sā€™assolia una fita histĆ²rica, era la primera medalla mundial per al Waterpolo estatal.

Van comenƧar malament el Campionat, perdent contra IugoslĆ via (3-8) a la Fase preliminar, perĆ² van seguir amb dues victĆ²ries en els segĆ¼ents partits, davant la Xina (21-9) i Romania (12-10).

A la 2a fase, importants triomfs davant dā€™ItĆ lia (8-7) i de la URSS (7-4).

En semifinals, la SelecciĆ³ va superar Hongria (9-8) i es va plantar en la seva primera final mundial.

A la final, davant IugoslĆ via, es perdia per la mĆ­nima diferĆØncia 7-8.

Lā€™equip estava format per: Josep PicĆ³ i JesĆŗs RollĆ”n (CN Catalunya), Joan Valls (CN Terrassa), Jordi Sans, Dani Ballart i Ricardo SĆ”nchez (CE Mediterrani), RubĆ©n Michavila, Salvador GĆ³mez, Pedro GarcĆ­a, Marco Antonio GonzĆ”lez i Miki Oca (CN Barcelona), Manel Silvestre (CN MontjuĆÆc) i Manel Estiarte (Savona).
Seleccionador: Dragan Matutinovic: 2n entrenador: Rafa Aguilar. Delegat: Pere Robert; Metge: Miquel Masgrau. Fisoterapeuta: R. Guerrero.

Moment #100FCN 48: Jocs OlĆ­mpics Barcelonaā€™92

A les 13.30 hores del 17 d’octubre de 1986, a Lausana, Joan Antoni Samaranch va pronunciar aquella frase que es va fer histĆ²rica: “ƀ la ville de … Barcelona”, i la ciutat va esdevenir la seu dels Jocs OlĆ­mpics de 1992.

Els Jocs Olƭmpics marquen el punt mƩs alt del moviment esportiu mundial. I organitzar-los Ʃs el mƠxim al que una ciutat pot aspirar.

Els sĆ­mbols dels Jocs de la XXV OlimpĆ­ada van ser el logotip, dissenyat per Josep Maria Trias, i la mascota Cobi, un gos d’atura catalĆ  obra de Javier Mariscal.

La cerimĆ²nia inaugural dels Jocs OlĆ­mpics de Barcelona, celebrada el 25 de juliol de 1992 a l’Estadi OlĆ­mpic de MontjuĆÆc, va marcar un abans i un desprĆ©s en la histĆ²ria dels Jocs OlĆ­mpics, de les cerimĆ²nies i de la prĆ²pia ciutat. Barcelona ’92 va deixar de ser un somni per convertir-se en una realitat.

A la inauguraciĆ³ es va representar l’escena mitolĆ²gica d’HĆØrcules separant els continents d’Europa i ƀfrica creant el mar Mediterrani, aixĆ­ com el naixement de la ciutat de Barcelona.

El moment culminant de la cerimĆ²nia va arribar amb lā€™entrada de la torxa a lā€™Estadi OlĆ­mpic. El jugador de bĆ squet del FC Barcelona Juan Antonio San Epifanio, ā€œEpiā€, va cedir el foc olĆ­mpic a l’arquer paralĆ­mpic Antonio Rebollo que va encendre el peveter.

El nostre Ć rbitre internacional de Waterpolo, Eugeni Asencio, va pronunciar el Jurament OlĆ­mpic dā€™imparcialitat en nom de tots els jutges i Ć rbitres presents als Jocs.

Pel que fa a la competiciĆ³ aquĆ tica, a les Piscines Picornell es van disputar 31 proves de nataciĆ³. Van participar un total de 641 nedadors de 92 comitĆØs nacionals diferents. Estats Units es va imposar en el medaller amb 27 medalles, seguit de lā€™Equip Unificat i dā€™Hongria.

Les estrelles de la competiciĆ³ van ser Evgueni Sadovi, amb 3 ors, i Aleksandr Popov, que es va imposar en les proves de 50 i 100m lliures. En dones, la gran triomfadora va ser lā€™hongaresa Krisztina Egerszegi, amb 3 ors.

El nedador del CN Sabadell, MartĆ­n Lopez-Zubero, va guanyar el primer or olĆ­mpic per a Espanya. Va ser als 200m esquena.

Lourdes Becerra, Elisenda PĆ©rez, MartĆ­n LĆ³pez-Zubero i Marc SĆ”nchez (CN Sabadell), NĆŗria CastellĆ³ (CE Mediterrani), Itziar Esparza (CN Lleida), Joaquim FernĆ”ndez i SĆ­lvia Parera (CN Sant Andreu), Sergi LĆ³pez (CN MontjuĆÆc), Cristina Rey (CN Terrassa), Carles Ventosa (CN Barcelona), RocĆ­o Ruiz i MĀŖ Luisa FernĆ”ndez (CN Catalunya), van ser els representants dels Clubs catalans als Jocs. TambĆ© hi va participar el lleidatĆ  del CN Metropole, Sergi Roure.

L’Ć rbitre Maria Riba va participar en la competiciĆ³ nataciĆ³.

El Waterpolo es va disputar a les Piscines Bernat Picornell i a la Piscina Municipal de MontjuĆÆc (la fase preliminar).

La SelecciĆ³Ģ espanyola de waterpolo es va penjar la medalla de plata, la 1a medalla olĆ­mpica de la seva histĆ²ria. ItĆ lia es va proclamar campiona olĆ­mpica per tercer cop, al guanyar a Espanya en la final (8-9).Ā 

2 jutges catalans van participar en lā€™arbitratge del Torneig de Waterpolo: Eugeni Asencio i LluĆ­s Cillero.

La competiciĆ³ de NataciĆ³ Sincronitzada es va desenvolupar a les Piscines Bernat Picornell. Van participar un total de 53 nedadores de 22 comitĆØs nacionals diferents. Estats Units, CanadĆ  i el JapĆ³ van ocupar les 3 primeres posicions, tant en la modalitat de Solo, com en la de Duo.

Eva LĆ³pez, Marta AmorĆ³s i NĆŗria Ayala van ser les representants catalanes del CN KallĆ­polis a la competiciĆ³. Eva LĆ³pez va finalitzar en 13a posiciĆ³ en la competiciĆ³ de Solo, i LĆ³pez i AmorĆ³s van disputar la final de Duo, acabant en 11a posiciĆ³.

La presĆØncia arbitral catalana va venir per part de lā€™Helena WĆ¼st.

La competiciĆ³ de Salts es va desenvolupar a la Piscina Municipal de MontjuĆÆc. Van participar un total de 100 saltadors de 31 comitĆØs nacionals diferents. La Xina, amb 3 ors, una plata i un bronze es va imposar en el medaller.

Dos dels llegats de Barcelona’92 han estat la imatge i la reputaciĆ³. El Jocs OlĆ­mpics de 1992 van transformar la ciutat i van posar Barcelona al mapa de les ciutats mĆ©s importants del planeta. Lā€™excelĀ·lĆØncia en l’organitzaciĆ³, reconeguda a nivell internacional, va donar lloc a un sentiment d’orgull, no nomĆ©s entre els implicats en l’esdeveniment, sinĆ³ tambĆ© entre els ciutadans en general.

Moment #100FCN 49: Eugeni Asencio fa el Jurament OlĆ­mpic dels jutges als JJOO Barcelonaā€™92

Eugeni Asencio va pronunciar el Jurament OlĆ­mpic dā€™imparcialitat en nom de tots els jutges i Ć rbitres presents als Jocs OlĆ­mpics Barcelona’92.

El Sr. Asencio, que sā€™acomiadava com a Ć rbitre internacional de waterpolo, va tenir lā€™honor de ser escollit dā€™entre tots els jutges, Ć rbitres i oficials que havien dā€™intervenir en els Jocs. Just reconeixement a tota una vida dedicada al waterpolo, amb 432 partits internacionals.

Va iniciar la seva carrera com a porter de waterpolo al Club NataciĆ³ Barcelona. Va guanyar 6 Campionats dā€™Espanya (1957, 1959, 1960, 1962, 1963 i 1965) i una Lliga (1966).

L’any 1969 va iniciar la seva activitat com a Ć rbitre. Va estar present a 5 Jocs OlĆ­mpics, Munic (1972), Moscou (1980), Los Angeles (1984), SeĆ¼l (1988) i Barcelona (1992) i va dirigir les finals dels de Los Angeles’84 i SeĆ¼l’88. TambĆ© va arbitrar la final masculina del Campionat del MĆ³n de Madrid 1986.

Va presidĆ­ir el ColĀ·legi CatalĆ  dā€™Ć€rbitres (1971-72 i 1977-78), la comissiĆ³ dā€™arbitratge de la RFEN (1980) i el ComitĆØ dā€™Ć€rbitres espanyol (1981-82).

Moment #100FCN 50: JJOO Barcelonaā€™92: Primera medalla olĆ­mpica per al Waterpolo

La final contra ItĆ lia va ser un partit tan disputat que va necessitar els 28 minuts reglamentaris i 18 mĆ©s: 6 corresponents a la prĆ²rroga normal i 12, a les segĆ¼ents quatre prĆ²rrogues addicionals. ItĆ lia va guanyar el partit 8-9, marcant lā€™Ćŗltim gol a 32 segons de finalitzar el sisĆØ overtime.

La SelecciĆ³ estava formada per: JesĆŗs RollĆ”n, Josep PicĆ³, Sergi Pedrerol i Manel Estiarte (CN Catalunya), Salvador GĆ³mez, Pedro GarcĆ­a, Miki Oca, RubĆ©n Michavila i Marco Antonio GonzĆ”lez (CN Barcelona), Jordi Sans, Dani Ballart i Ricardo SĆ”nchez (CE Mediterrani) i Manel Silvestre (CN MontjuĆÆc). Seleccionador: Dragan Matutinovic; 2n entrenador: Rafa Aguilar; Delegat: Pere Robert.

Per quarta vegada en uns Jocs, Manel Estiarte va acabar com a mĆ xim anotador, desprĆ©s de Moscou 1980, Los Angeles 1984 i SeĆ¼l 1988.

MalgratĀ lā€™extraordinĆ ria competiciĆ³ que va fer lā€™equip, la medalla de plata va tenir un regust amarg. PerĆ² desprĆ©s de 29 anys es recorda amb nostĆ lgia. Va ser un gran partit de Waterpolo!

Moment #100FCN 51: SĆ­lvia Parera, primera medallista europea

El 7 dā€™agost de 1993, la incombustible nedadora SĆ­lvia Parera i Carrau, es convertia en la primera nedadora espanyola que pujava a un podi europeu. Es va penjar la medalla de bronze dels 200m estilsal Campionat dā€™Europa Sheffieldā€™93, amb una marca de 2:17.06. Al mateix Europeu, es va classificar en 5a posiciĆ³ als 400m estils (4.48.77).

La SĆ­lvia va comenƧar a competir al CN PremiĆ , on va coincidir amb Dolors JanĆ© com a entrenadora, a la que va seguir desprĆ©s al CN MatarĆ³ i al CN Sant Andreu.

OlĆ­mpica a SeĆ¼lā€™88, Barcelonaā€™92 i Atlantaā€™96, va ser campiona dā€™Espanya en 33 ocasions i va batre 36 rĆØcords estatals durant el perĆ­ode 1986-93.

Moment #100FCN 52: El CN Catalunya, CampiĆ³ dā€™Europa i de la Supercopa 1994-1995

El 10 dā€™abril de 1995, el CN Catalunya es va proclamar CampiĆ³ de la Copa dā€™Europa, en vĆØncer al Ujpest Torna Egylet dā€™Hongria per 7 gols a 6, a Barcelona, i 8 a 7, a Budapest.

Va superar a lā€™Amersfoort holandĆØs en quarts de final i al Mladost de CroĆ cia en semifinals.

Els de GrĆ cia es van convertir aixĆ­ en el segon club catalĆ  CampiĆ³ d’Europa de Waterpolo.

I 19 dies mĆ©s tard, el 29 dā€™abril, el CN Catalunya va guanyar la seva segona Supercopa dā€™Europa (la primera, a la temporada 1991-1992). En aquesta ocasiĆ³, davant el Vasas hongarĆØs. Va perdre 6 a 8 a lā€™anada, a Budapest, i es va imposar 12 a 9 a la tornada, a Barcelona.

Lā€™equip de la temporada 1994-1995 estava format per: Jordi PayĆ , Sergi Pedrerol, Josep MĀŖ Abarca, Pedro GarcĆ­a, JesĆŗs RollĆ”n, Jordi Neira, Igor Milanovic, Igor Gocanin, Francesc Xavier Garcia, Ɠscar ArĆ©valo, Joaquim Serracanta, Ramon Rosell, Xavier Garcia, Albert Estruga, Oriol Garcia, Eduard Montero, RaĆŗl Navarro, VĆ­ctor Ramos, Pau Castro i Carles OllĆ©.
Entrenador: Dragan Andric. Assistent: Josep A. Montero

Van ser els anys d’or de l’equip masculĆ­ de waterpolo del “Cata”, que ja havia arribat a dues finals de la Copa d’Europa, el 1988 i 1994, i a la tercera va aconseguir el somni.

A mĆ©s dā€™aquests 3 grans triomfs internacionals, el CN Catalunya tĆ© un palmarĆØs brillant, amb 1 Recopa dā€™Europa (1992), 7 Lligues Nacionals (1988-1989-1990-1992-1993-1994-1998) i 6 Copes del Rei (1987-1988-1990-1992-1994-1997).

Moment #100FCN 53: Campions olĆ­mpics a Atlanta 1996

DesprĆ©s de 90 anys de treball i un munt dā€™ilĀ·lusions, somnis i esperances es va aconseguir la glĆ²ria olĆ­mpica.

Els integrants de lā€™equip: Jordi Sans (CN Poble Nou), Dani Ballart, Salvador GĆ³mez, IvĆ”n Moro i Miki Oca (CN Barcelona), Josep MĀŖ Abarca, Jordi PayĆ , Sergi Pedrerol, JesĆŗs RollĆ”n i Pedro GarcĆ­a (CN Catalunya), Carles Sanz (CN Terrassa), Ɓngel Andreo (CN MontjuĆÆc) i Manel Estiarte (Pescara). Entrenador: Joan JanĆ©. 2n Entrenador: Santi FernĆ”ndez. Delegat: Pere Robert. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Sergi Planella.

A la fase preliminar, 3 victĆ²ries, contra Alemanya (9-3), contra Holanda (8-7) i contra RĆŗssia (8-6) i 2 derrotes, contra IugoslĆ via (7-9) i contra Hongria (7-8).

A quarts de final, el creuament amb Estats Units es va resoldre amb una victĆ²ria per 5 gols a 4 a favor dā€™Espanya. En semifinals, van derrotar a Hongria (7-6) i, ja a la final, van superar a CroĆ cia per 7 gols a 5.

El somni ja era una realitat!

Com era dā€™esperar, tots els mitjans de comunicaciĆ³ es van fer ressĆ² de lā€™anhelat ĆØxit waterpolĆ­stic. Fins i tot, van arribar a desfilar per la firma Armand Basi a la PassarelĀ·la de moda GaudĆ­, on els jugadors van poder exhibir la seva preuada medalla dā€™or.

Moment #100FCN 54: Lourdes Becerra, finalista olĆ­mpica a Atlanta 1996

Lourdes Becerra va participar en tres Jocs Olƭmpics (1992, 1996 i 2000) i va aconseguir el millor resultat a Atlanta 1996, amb una setena plaƧa als 400m estils.

La seva marca, 4:45.17, un rĆØcord dā€™Espanya que va estar vigent fins al 2008.

La nedadora del CN Sabadell va igualar la millor classificaciĆ³ femenina de la histĆ²ria de la nataciĆ³ espanyola en uns Jocs OlĆ­mpics, la 7a posiciĆ³ de Mari Paz Corominas a MĆØxicā€™68.

Als Campionats dā€™Europa en piscina curta de 1998 a Sheffield, va guanyar una medalla de plata als 200m braƧa i una de bronze als 400m estils.

Als Campionats del MĆ³n en piscina curta de 1999 a Hong Kong, es va penjar la medalla de bronze als 400m estils.

Va batre 19 rĆØcords dā€™Espanya i va ser campiona individual en 39 ocasions.

Moment #100FCN 55: Campions del MĆ³n de Waterpolo a Perth 1998

A Perth’98, la SelecciĆ³ estatal es va adjudicar el seu primer tĆ­tol de Campiona del MĆ³n guanyant a Hongria per 6 gols a 4.

El combinat que dirigia Joan JanĆ© va arribar invicte a la final, desprĆ©s de deixar pel camĆ­ a seleccions tan potents com la de IugoslĆ via, a la que van derrotar en semifinals (5-3) i, anteriorment, a lā€™amfitriona AustrĆ lia (5-4), als Estats Units (5-4) i a GrĆØcia (7-6).

A destacar el treball defensiu de lā€™equip i la gran actuaciĆ³ de JesĆŗs RollĆ”n, amb parades d’autĆØntic mĆØrit i, en molts casos, determinants per trencar el ritme del rival. Va ser nomenat millor porter de la competiciĆ³. Estiarte, que a la final va marcar dos gols, el primer i l’Ćŗltim, es va adjudicar el tĆ­tol de mĆ xim golejador de la competiciĆ³.

La SelecciĆ³ estava formada per: Sergi Pedrerol, Jordi Sans, Carles Sanz, Pedro GarcĆ­a i JesĆŗs RollĆ”n (CN Catalunya), Salvador GĆ³mez i Gustavo Marcos (CN AtlĆØtic-Barceloneta), RubĆ©n Michavila (CE Mediterrani), Dani Ballart (CN Sabadell), IvĆ”n PĆ©rez (CN Barcelona), Miguel Ɓngel GonzĆ”lez i Ivan Moro (Real Canoe NC), Manel Estiarte (Pallanuoto Pescara). Entrenador: Joan JanĆ©. 2n Entrenador: Antonio Aparicio. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Miguel A. RodrĆ­guez. Delegat: Pere Robert.

Moment #100FCN 56: Mireia Garcia, Bronze europeu a HĆØlsinki 2000

Mireia Garcia es va penjar la medalla de bronze dels 200m papallona al Campionat dā€™Europa HĆØlsinki 2000.

La nedadora del CN Lā€™Hospitalet, que a lā€™Europeu dā€™Istanbul 1999 ja va ser finalista (7a), va pujar al tercer calaix del podi.

En semifinals, Mireia Garcia havia marcat el segon millor registre, amb 2:10.53, millor marca personal. A la final va arribar tercera, amb un temps de 2:10.44. Primera va ser la polaca Otylia Jedrzeczak i segona, la danesa Mette Jacobsen.

OlĆ­mpica a Sydney 2000 i finalista als Mundials de Fukuoka 2001 (7a), va guanyar la medalla dā€™or als XIV Jocs del Mediterrani de Tunis 2001.

Moment #100FCN 57: Campions del MĆ³n de Waterpolo a Fukuoka 2001

A Fukuoka 2001, Espanya va guanyar a IugoslĆ via en la final per 4 gols a 2 i va revalidar el seu tĆ­tol mundial.

Els iugoslaus eren un equip molt difĆ­cil a batre, encara que els nostres portaven quatre finals consecutives i havien aconseguit la glĆ²ria en lā€™Ćŗltim Campionat del MĆ³n Perth 1998. PerĆ² havia comenƧat la renovaciĆ³ de lā€™equip i el futur podia perillar.

Gabi HernƔndez, amb tres gols, va ser el jugador mƩs destacat de la final. Dani Ballart ho va ser en semifinals, amb 2 dianes.

Joan JanĆ© va basar el Mundial en una defensa extraordinĆ ria. 6 victĆ²ries consecutives a la fase classificatĆ²ria (AustrĆ lia, JapĆ³, CroĆ cia, Estats Units, Holanda i RĆŗssia) i una davant dā€™ItĆ lia en semifinals (4-2), van portar lā€™equip a la desitjada final.

Lā€™equip estava format per: Gabriel HernĆ”ndez, Daniel Ballart, Sergi Pedrerol, Gustavo Marcos, Carles Sanz, IvĆ”n PĆ©rez, JesĆŗs RollĆ”n, Guillermo Molina, Ɓngel Andreo, IvĆ”n Moro, Salvador GĆ³mez, Javier SĆ”nchez-Toril i Daniel Moro. Entrenador: Joan JanĆ©. 2n Entrenador: Antonio Aparicio. Delegat: Pere Robert.

Moment #100FCN 58: Les primeres medalles internacionals per al Waterpolo femenĆ­ en categoria jĆŗnior a LoulĆ© 2002 i Calgary 2003

Lā€™estiu de 2002, sā€™aconseguia la primera medalla internacional del Waterpolo femenĆ­ espanyol, un bronze. Va tenir lloc al Campionat dā€™Europa JĆŗnior de LoulĆ© (Portugal), del 26 de juny al 6 de juliol.

Lā€™equip va acabar invicte a la fase preliminar, guanyant a SuĆÆssa (28-3), Alemanya (11-5), Portugal (16-5), TxĆØquia (10-8) i Holanda (7-4). En semifinals Espanya va perdre per la mĆ­nima (6-5) davant GrĆØcia. I, al partit pel 3r i 4rt lloc, triomf davant les russes (10-9), desprĆ©s de remuntar un 3-0 advers.

Lā€™equip estava format per: Blanca Gil, Samantha Miquel i Pepa JimĆ©nez (CN Sabadell), MarĆ­a Zorita, NĆŗria Casas i Patricia Prat (CN Sant Andreu), Carolina LĆ³pez i Jennifer Pareja (CN Sant Feliu), Anna Pardo i Sonia Rebordosa (CE Mediterrani), Elisabeth Tutusaus (CN RubĆ­), Beatriz HernĆ”ndez i Gema Flores (CN La Latina), Marta Bautista (CN MoscardĆ³) i Cayetana Ayuso (AR ConcepciĆ³n). Entrenadora: Mar SanromĆ . Assistent: Andreu Roig. PsicĆ²leg: Pep MarĆ­. Metge: Carme Comellas. Fisioterapeuta: Laia MonnĆ©. Nutricionista: Vicky Pons.

Lā€™any segĆ¼ent, la SelecciĆ³ va prendre part, per primera vegada, en el Campionat del MĆ³n JĆŗnior, que va celebrar la seva cinquena ediciĆ³ a Calgary (CanadĆ ), del 23 al 21 dā€™agost de 2003.

Primeres de grup desprĆ©s de la fase preliminar amb 5 victĆ²ries, davant Nova Zelanda (15-7), Holanda (12-6), TxĆØquia (13-5), FranƧa (10-3) i AustrĆ lia (7-6), i un empat amb RĆŗssia (7-7). En semifinals, derrota davant la sĆ²lida defensa de CanadĆ  (6-9). I, al partit pel bronze, victĆ²ria davant les russes (9-7), aconseguint la primera medalla mundial per a Espanya.

Pocs canvis en lā€™alineaciĆ³ respecte a LoulĆ©: Blanca Gil, Samantha Miquel i Pepa JimĆ©nez (CN Sabadell), MarĆ­a Zorita, Carolina LĆ³pez, NĆŗria Casas i Yurema Sabio (CN Sant Andreu), Jennifer Pareja (CN Sant Feliu), Anna Pardo i Sonia Rebordosa (CE Mediterrani), Elisabeth Tutusaus (CN RubĆ­), Beatriz HernĆ”ndez i Gema Flores (CN La Latina). Entrenadora: Mar SanromĆ . Assistent: Andreu Roig. Metge: Carme Comellas. Fisioterapeuta: Laia MonnĆ©. Delegada: LĆ­dia FlaquĆ©.

 

Moment #100FCN 59: Campionats del MĆ³n Barcelona 2003

Els X Campionats del MĆ³n de NataciĆ³ van tenir lloc a Barcelona del 12 al 27 de juliol de 2003. Van participar un total de 2015 esportistes de 157 federacions nacionals.

Els escenaris es van repartir entre el Port Vell i les platges, per a les proves d’AigĆ¼es Obertes, la nova piscina del Club NataciĆ³ Barcelona, per al Waterpolo, la Piscina Municipal de MontjuĆÆc, per acollir els Salts, les Piscines Bernat Picornell, per a la competiciĆ³ de NataciĆ³ Sincronitzada i, sobretot, la gran aposta dels Campionats, la increĆÆble piscina del Palau Sant Jordi, per a disputar les proves de NataciĆ³ i les semifinals i finals de Waterpolo masculĆ­.

La mascota era una gota dā€™aigua amb casquet de bany i sā€™anomenava I-plash.

ā€œSerĆ  increĆÆbleā€, lā€™eslĆ²gan de campanya, anticipava uns grans Mundials.

Al Palau Sant Jordi, Phelps es va convertir en el primer nedador en batre 5 rĆØcords del mĆ³n en una mateixa competiciĆ³. 3 ors i 2 plates per al nord-americĆ , amb nomĆ©s 18 anys.

Altres noms propis van ser Alexandr Popov, guanyador de les proves de velocitat, Ian Thorpe en el mig fons, Grant Hackett en el fons, Aaron Peirsol en les proves dā€™esquena i Kosuke Kitajima en les de braƧa.

Lā€™alemanya Hannah Stockbaauer, amb 3 ors, lā€™holandesa Inge de Bruijn i la ucraĆÆnesa Yana Klochkova, amb dos ors cadascuna, van protagonitzar la competiciĆ³ femenina.

Nina Zhivanevskaya va guanyar lā€™or per a Espanya. La nedadora del CN Sabadell va vĆØncer en els 50m esquena.

En la competiciĆ³ de NataciĆ³ Sincronitzada, la francesa Virginie Dedieu va ser la gran triomfadora en el Solo, amb 99,251 punts. Les ā€œAnastasiesā€ russes van impressionar en el Duo i el JapĆ³ es va imposar en la Combinada lliure, primera vegada que aquesta modalitat entrava en acciĆ³.

Lā€™equip espanyol va aconseguir 3 medalles, un bronze de Gemma Mengual en Solo, un bronze de Mengual i Paola Tirados en Duo, i una plata compartida amb els Estats Units en Combo. Eren les primeres medalles assolides per la NataciĆ³ Sincronitzada espanyola en uns Mundials de NataciĆ³.

David Meca va aconseguir la medalla de plata als 25 kilĆ²metres AigĆ¼es Obertes. TambĆ© es va penjar el bronze en la prova dels 10 kilĆ²metres.

RĆŗssia va dominar la competiciĆ³ masculina amb 3 ors de Diatchin, Kochkarov i Kudinov. La italiana Viola Valli es va adjudicar els 5 i 10 km en categoria femenina.

En Waterpolo masculĆ­, la medalla dā€™or va ser per a Hongria. Espanya es va classificar en 5ĆØ lloc.

En la competiciĆ³ femenina, la SelecciĆ³ dā€™Estats Units es va proclamar Campiona del mĆ³n. Espanya va finalitzar en 8a posiciĆ³.

En Salts, 4 paĆÆsos van repartir-se les medalles dā€™or: la Xina, RĆŗssia, AustrĆ lia i CanadĆ .

Els Mundials de NataciĆ³ Barcelona 2003 van tornar a convertir Barcelona en una ciutat prodigiosa.

La premsa, la mateixa organitzaciĆ³, federacions, pĆŗblic i nedadors, van coincidir que aquests Mundials van ser tot un ĆØxit, tant en l’organitzaciĆ³ com en els resultats aquĆ tics, amb 14 rĆØcords de el mĆ³n, 205.563 espectadors a les diferents seus, 12.250 persones en una jornada de nataciĆ³ i 645 milions de telespectadors.

Moment #100FCN 60: Plata i bronze per a David Meca als Campionats del MĆ³n Barcelona 2003

David Meca va aconseguir la medalla de plata als 25 kilĆ²metres AigĆ¼es Obertes, desprĆ©s d’una arribada que va necessitar la foto-finish.

DesprĆ©s de mĆ©s de cinc hores de competiciĆ³, 7 nedadors es van jugar la victĆ²ria en un llarg esprint en aigĆ¼es del Port de Barcelona. Tres d’ells, Kudinov, Meca i Stoichev, es van avanƧar als seus rivals en els Ćŗltims metres. Tot i que el rus va aixecar els braƧos desprĆ©s de creuar la meta, ningĆŗ es va atrevir a dir qui havia tocat primer.

Per megafonia es va anunciar que els jutges estudiarien lā€™arribada per a determinar el guanyador. DesprĆ©s d’una interminable espera, van adjudicar l’or al rus Yury Kudinov (5:02:20.0), la plata a David Meca (5:02:20.4) i el bronze al bĆŗlgar Petar Stoichev (5:02:20.6).

El nedador sabadellenc, que militava a les files del CN AtlĆØtic-Barceloneta, tambĆ© es va penjar el bronze en la prova dels 10 kilĆ²metres. Va superar en l’Ćŗltima braƧada al rus Evgeny Bezruchenko, al que va avantatjar per una sola dĆØcima de segon.

Meca: “Aconseguir una medalla aquĆ­ Ć©s el mĆ xim, a la teva ciutat”.

Amb les dues medalles de Barcelona, sumades a les quatre obtingudes en anteriors Campionats (or als 10km i plata als 25 km a Perth 1998 i dues plates als 5 i 25 km a Honolulu 2000), Meca ja sumava 6 metalls mundials i 3 europeus (plata als 25 km i bronze als 5 km a HĆØlsinki 2000 i bronze als 25 km a BerlĆ­n 2002).

Moment #100FCN 61: Les primeres medalles mundials per a la NataciĆ³ Sincronitzada a Barcelona 2003

Lā€™equip de nataciĆ³ sincronitzada va triomfar als Mundials de Barcelona 2003.

Va aconseguir 3 medalles, un bronze de Gemma Mengual en Solo, un bronze de Mengual i Paola Tirados en Duo, i una plata, compartida amb els Estats Units, en Combo.

Eren les primeres medalles assolides per la nataciĆ³ sincronitzada espanyola en uns Mundials de NataciĆ³. TambĆ© era la primera vegada que la competiciĆ³ de Combinada lliure entrava en acciĆ³.

En el Solo, interpretant la pĆØrfida SalomĆ©, la nedadora del CN KallĆ­polis va fer un exercici ple d’expressiĆ³ i forƧa, al ritme d’una mĆŗsica Ć rab. En el Duo, Mengual i Tirados van nedar una coreografia inspirada en el Cirque du Soleil. En el Combo, les noies de TarrĆ©s van realitzar un exercici impecable amb la canĆ§Ć³ “Barcelona” de Freddy Mercury i Montserrat CaballĆ©, barrejada amb compassos de “The show must go on” de Queen.

Lā€™equip estava format per Gemma Mengual, Paola Tirados, Irina RodrĆ­guez, Andrea Fuentes, Gisela MorĆ³n Rovira, Alicia Sanz, Ione Serrano, Tina Fuentes, Raquel Corral i Ana Montero. Entrenadora: Anna TarrĆ©s. Assistents: Mayu Fujiki i Aurora Gil.

Amb tres metalls, Gemma Mengual es va erigir com la millor esportista espanyola de tots els temps.

Moment #100FCN 62: El relleu 4x200m lliure femenĆ­, Campiones dā€™Europa a Madrid 2004

El 4 x 200m lliure femenĆ­ va aconseguir, per primera vegada, un gran tĆ­tol per equips.

El ja contrastat relleu, medalla de plata als Europeus de BerlĆ­n 2002 i cinquĆØ als Mundials de Barcelona 2003, va pujar al 1r calaix del podi (8:03.41).

Tatiana Rouba (2:00.14), del CN Catalunya, Melissa Caballero (2:00.66), del CN Sabadell, Laura Roca (2:02.85), del CN Terrassa, i Erika VillaĆ©cija (1:59.76), del CN L’Hospitalet, van guanyar per quasi 3 segons al 2n classificat, FranƧa. Romania es va penjar el bronze.

Joan Fortuny, l’entrenador de les quatre nedadores al CAR de Sant Cugat: “Tenia esperances de guanyar. PensĆ vem que ItĆ lia i FranƧa serien una mica mĆ©s difĆ­cils, perĆ² … al final, han lluitat molt i ho han fet molt bĆ©”.

Les noies d’or van portar llaƧos negres als xandalls en record de les vĆ­ctimes de lā€™11 M.

Moment #100FCN 63: Erika VillaĆ©cija, Campiona dā€™Europa a Madrid 2004

El 12 de maig de 2004, Erika Villaecija es va proclamar Campiona dā€™Europa dels 800m lliure.

Or i rĆØcord dā€™Espanya (8:31.26) per a la nedadora del Club NataciĆ³ L’Hospitalet als Campionats dā€™Europa de NataciĆ³ de Madrid 2004.

La barcelonina, que ja sā€™havia proclamat Campiona dā€™Europa dels 800m en piscina curta a DublĆ­n, va reconĆØixer que ā€œaixĆ² Ć©s el que jo volia, guanyar la medalla dā€™or i acostar-me als 8:30ā€.

El seu palmarĆØs als Campionats dā€™Europa en piscina llarga Ć©s extens: dues plates a Eindhoven 2008, en 800 i 1500m, un bronze a Budapest 2010, en 1500m, i un bronze a Debrecen 2012, en 1500m. Als resultats individuals, cal afegir una plata en el relleu 4x200m lliure a BerlĆ­n 2002 i lā€™or aconseguit a Madrid 2004 en la mateixa prova.

En piscina curta, a lā€™or de DublĆ­n 2003, cal sumar 3 plates en els 800m, a Debrecen 2007, Istanbul 2009 i Szczecin 2011, 2 bronzes, tambĆ© en els 800m, a Viena 2004 i HĆØlsinki 2006, i 1 bronze en els 400m tambĆ© a Viena 2004.

Moment #100FCN 64: XĆØnia LĆ³pez, bronze continental als 5 km AigĆ¼es Obertes

XĆØnia LĆ³pez va aconseguir la medalla de bronze dels 5 quilĆ²metres en AigĆ¼es Obertes als Campionats d’Europa de nataciĆ³ de Madrid 2004.

La nedadora del Club NataciĆ³ Sabadell va arribar darrere de les alemanyes Britta Kamram i Stefanie Biller. Va nedar els 5 quilĆ²metres en un temps de 59:16.06, cinc segons mĆ©s que la guanyadora.

La prova es va celebrar al PantĆ  de San Juan, amb una temperatura de lā€™aigua de 14ĀŗC.

Lā€™any segĆ¼ent, als Mundials de Montreal 2005, la XĆØnia va finalitzar en 6a posiciĆ³ a la prova dels 10 km (1:56:08.50), a nomĆ©s 8 segons de la vencedora, lā€™holandesa Edith Van Dij.

TambƩ va participar als Mundials de:
– Barcelona 2003, amb un excelĀ·lent 10ĆØ lloc als 5 km.
– Melbourne 2007, 15a als 5km i 26a als 10 km.
– Sevilla 2008, 10a en 5 km.

Moment #100FCN 65: Marta NoguĆ©s, Subcampiona dā€™Europa en 10 km AigĆ¼es Obertes

Marta NoguĆ©s va penjar-se la medalla de plata dels 10 quilĆ²metres en AigĆ¼es Obertes als Campionats dā€™Europa de Madrid 2004.

Amb nomĆ©s 18 anys, la nedadora del CN Catalunya va arribar en segona posiciĆ³ (1:54:25), protagonitzant un emocionant esprint. NoguĆ©s va treure les poques forces que li quedaven desprĆ©s de 10 quilĆ²metres i gairebĆ© dues hores de travessia nedant, per prendre-li la plata a lā€™alemanya Angela Maurer, a la que va avantatjar en menys dā€™un segon. Primera va ser la tambĆ© alemanya Britta Kamram.

NoguĆ©s competia per primera vegada aquell any en AigĆ¼es Obertes a causa dā€™una lesiĆ³ en una espatlla que la va tenir parada la major part de 2004.

“Mā€™ho he deixat tot, no sĆ© dā€™on he tret les forces. He pensat en tots els entrenaments que he fet, en els meus entrenadors, en els meus pares … No sabia on era. La clau ha estat seguir el camĆ­ recte entre les boies”, va explicar NoguĆ©s desprĆ©s de la prova.

El 2003, es va proclamar Subcampiona dā€™Europa JĆŗnior dels 5 km a Sevilla i va ser 14a als 10 km dels Mundials de NataciĆ³ de Barcelona.

Moment #100FCN 66: David Meca, CampiĆ³ del MĆ³n dels 25 km AigĆ¼es Obertes a Montreal 2005

El 24 de juliol de 2005, David Meca es va proclamar CampiĆ³ del MĆ³n dels 25 quilĆ²metres AigĆ¼es Obertes als Mundials de NataciĆ³ de Montreal 2005.

Aconseguia aixĆ­ la seva anhelada corona mundial, desprĆ©s que se li escapĆ©s a Perth 1998 i a HonolulĆŗ 2000, on va ser subcampiĆ³.

El temps del guanyador a la lĆ­nia dā€™arribada va ser de 5 hores i 21 segons.

Meca va aprofitar que els seus principals rivals paraven per a recuperar forces en lā€™Ćŗltim avituallament per donar el cop dā€™autoritat i marxar en solitari, arribant en primera posiciĆ³ desprĆ©s dā€™un llarg esprint.

David Meca: ā€œVaig fer lā€™avituallament abans de lā€™Ćŗltima volta, en el pas pel km 23, i quan vaig veure que Capell parava a beure, vaig aprofitar per tirar. Quan vaig tenir set, vaig beure aigua de lā€™estanyā€.

ā€œTenia molta porā€, va dir Meca, a lā€™acabar. ā€œQuan mā€™he llevat aquest matĆ­ he vomitat dels nervis. Des de que vaig comenƧar a competir, he guanyat medalles en tots els campionats del mĆ³n, en tots els europeus, en totes les copes de mĆ³n, i ja em veia molt gran. Seguia sense lā€™or. Pensava que no ho aconseguiriaā€.

Moment #100FCN 67: 4 medalles per a la NataciĆ³ Sincronitzada als Mundials de Montreal 2005

Gemma Mengual va aconseguir la medalla de bronze en Solo, en una competiciĆ³ de gran nivell. Amb la seva interpretaciĆ³ de ā€œSalomĆ©ā€ va emocionar als espectadors amb un exercici ple de sentiment i de qualitat tĆØcnica.

En Duo, Gemma Mengual-Paola Tirados es penjaven la plata, per darrere de les ā€œAnastasiesā€ russes i per davant de JapĆ³.

En Combo, van pujar al tercer calaix del podi. Les noies dā€™Anna TarrĆ©s van veure recompensat el bon exercici que van realitzar a la final, una vistosa coreografia basada en la mĆŗsica del grup ā€œQueenā€.

TambĆ© van obtenir la medalla de bronze en Equip. Una composiciĆ³ de Salvador Niebla, titulada ā€œDalĆ­ā€, va permetre que lā€™equip gaudĆ­s a lā€™aigua dā€™un exercici molt original i amb molt de risc. Aquesta medalla suposava el primer metall mundial en aquesta modalitat.

Anna TarrĆ©s: ā€œAquesta medalla vol dir que estem a lā€™elit. Estem als podis de totes les especialitatsā€.

Lā€™equip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Tina Fuentes, Irina RodrĆ­guez, Gisela MorĆ³n i Cristina ViolĆ”n (CN KallĆ­polis), Paola Tirados (CN Las Palmas), Raquel Corral (Real Canoe NC) i ThaĆÆs HenrĆ­quez (CN Metropole). Entrenadora: Anna TarrĆ©s. Assistent: Mayu Fuyiki.

 

Moment #100FCN 68: Eduard Lorente, CampiĆ³ dā€™Europa a HĆØlsinki 2006

Eduard Lorente es va proclamar CampiĆ³ dā€™Europa de 50 metres lliure als Campionats dā€™Europa de nataciĆ³ en piscina curta HĆØlsinki 2006.

El nedador del CN Sant Andreu va arribar a la capital finlandesa en un notable estat de forma. Va signar la seva millor marca (21.53) i, per tant, va batre el rĆØcord d’Espanya que ell mateix posseĆÆa.

Olƭmpic a Sydney 2000 i Atenes 2004, va ser el primer nedador espanyol que va participar en una final mundial de 50m lliure, a Montreal 2005. TambƩ es va penjar el bronze als Europeus de Viena 2004 i va ser el primer nedador espanyol en baixar dels 50 segons als 100m lliure.

 

Moment #100FCN 69: 6 medalles mundials per a la NataciĆ³ Sincronitzada a Melbourne 2007

Gemma Mengual es va penjar la plata en Solo tĆØcnic. Seguint una mĆŗsica de reminiscĆØncies africanes va obtenir 98 punts sobre 100 i nomĆ©s l’enorme potencial de la russa Natalia Ischenko (99 punts) li va impedir pujar al mĆ©s alt de podi.

Bronze per a Mengual en Solo lliure (98 punts), amb una coreografia basada en un poema de Federico GarcĆ­a Lorca. Una canĆ§Ć³ de bressol, musicada per la portuguesa Dulce Pontes, que la nedadora del CN KallĆ­polis va defensar amb molt de sentiment.

Gemma Mengual i Paola Tirados van aconseguir la medalla de plata en la prova tĆØcnica de Duo (97.500 punts). Perfectament sincronitzades, seguint una mĆŗsica popular bĆŗlgara, van donar mostres de la seva qualitat i van superar a les japoneses, les seves rivals per la segona posiciĆ³.

TambĆ© van ser plata en el Duo lliure (97.667 punts). Van defensar la composiciĆ³ “Els quatre elements”, obra de Salvador Niebla.

En Equips, plata en la rutina lliure (98.500 punts) i bronze en la prova tĆØcnica (97.167 punts).

Lā€™equip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Ona Carbonell, Tina Fuentes, Gisela MorĆ³n, Irina RodrĆ­guez i Cristina ViolĆ”n (CN KallĆ­polis), Alba Cabello (AD Sincro Retiro), Paola Tirados (CN Las Palmas), ThaĆÆs HenrĆ­quez (CN Metropole) i Laura LĆ³pez (CS Fabionelli).
Entrenadora Anna TarrĆ©s. Assistents: Mayu Fuyiki, Bet FernĆ”ndez i Laura AmorĆ³s.

Moment #100FCN 70: Bronze del Waterpolo masculĆ­ a Melbourne 2007

La SelecciĆ³ estatal de Waterpolo va aconseguir la medalla de bronze als Mundials de Melbourne, desprĆ©s d’una victĆ²ria de mĆØrit davant SĆØrbia, actual campiona del MĆ³n i d’Europa, en un partit resolt desprĆ©s d’una prĆ²rroga (9-9) i 17 penals (8-9).

El porter, IƱaki Aguilar, va estar sensacional. Va aturar una pena mƠxima durant el partit i dos mƩs a la tanda de penals.

Guillermo Molina va ser escollit “Millor jugador” del Torneig mundialista.

Rafa Aguilar: “Hem somiat temps i temps amb aquesta medalla i ara s’ha fet realitat. Sento molta alegria pels jugadors que han estat excelĀ·lents”.

Lā€™equip estava format per: David MartĆ­n, Xavi GarcĆ­a, Felipe Perrone i Xavi VallĆØs (CN AtlĆØtic-Barceloneta), IƱaki Aguilar, Ricardo Perrone, IvĆ”n PĆ©rez i Guillermo Molina (CN Barcelona), IvĆ”n Gallego i Svilen Piralkov (CN Terrassa), Marc Minguell (CE Mediterrani), Mario GarcĆ­a (CN Ondarreta-AlcorcĆ³n) i Ɓngel Andreo (WP Zaragoza).
Entrenador: Rafa Aguilar. Assistents: Antonio Aparicio i Joaquim Colet. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Emili DurƔn. Delegat: Miquel TrapƩ.

Moment #100FCN 71: 4 ors de la NataciĆ³ Sincronitzada a Eindhoven 2008

La SelecciĆ³ estatal va tenir una brillant actuaciĆ³ als Campionats dā€™Europa dā€™Eindhoven 2008 a lā€™aconseguir 4 medalles dā€™or: en Solo, Duo, Equips i Combo.

Lā€™equip va aprofitar lā€™absĆØncia de RĆŗssia en les proves dā€™Equip i Duo, perĆ² en el Solo, Gemma Mengual (98.400 punts) va guanyar a Natalia Ischenko (98.300 punts), campiona de mĆ³n i Ćŗnica nedadora russa present a la competiciĆ³.

Aquesta era la primera medalla dā€™or internacional en una prova individual. A mĆ©s, Mengual es convertia en lā€™Ćŗnica nedadora del mĆ³n en aconseguir quatre medalles dā€™or en uns Europeus.

En Duo, Gemma Mengual i Andrea Fuentes no van tenir problemes per a superar a les seves rivals per un ampli marge: 97.800 punts per a les nedadores del CN KallĆ­polis i 94.900 punts per a les italianes.Ā Era la primera vegada que Espanya es proclamava campiona continental en lā€™exercici per parelles.

Primera posiciĆ³ tambĆ© en la competiciĆ³ dā€™Equips (97.800 punts) i en el Combo (97.900 punts).

Lā€™equip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Gisela MorĆ³n, Irina RodrĆ­guez, Ona Carbonell, Cristina ViolĆ”n, Alba Cabello Raquel Corral, ThaĆÆs HenrĆ­quez, Laura LĆ³pez i Paola Tirados. Entrenadora Anna TarrĆ©s. Assistents: Mayu Fuyiki, Bet FernĆ”ndez i Laura AmorĆ³s.

Moment #100FCN 72: Subcampiones dā€™Europa de Waterpolo a MĆ laga 2008

La SelecciĆ³ femenina de Waterpolo va guanyar la medalla de plata als Campionats dā€™Europa de Waterpolo celebrats al Centro AcuĆ”tico de MĆ laga, del 4 al 13 de juliol de 2008. Una medalla de plata amb sabor dā€™or ja que representava la primera medalla continental absoluta que guanyava el combinat femenĆ­ espanyol.

A la fase preliminar es va guanyar a RĆŗssia (10-9) i a Alemanya (13-7), i es va empatar amb Holanda (10-10). Les noies de VicenƧ TarrĆ©s van finalitzar primeres de grup i van passar directament a semifinals, on van derrotar Hongria (8-7). En el partit de la final, van aconseguir remuntar un marcador advers (3-8), perĆ² finalment RĆŗssia es va proclamar Campiona dā€™Europa per 8 gols a 9. Blanca Gil va ser escollida MVP del Campionat.

Lā€™equip estava format per: Patricia del Soto (Olympiacos), Laura Ester, Maica GarcĆ­a i Cristina LĆ³pez (CN Sabadell), Laura Ester, Ona Meseguer, Anna Pardo, Cristina Pardo i Jennifer Pareja (CE Mediterrani), Pili PeƱa, Laura LĆ³pez, Irene Hagen i MĆ­riam LĆ³pez-Escribano (CN AlcorcĆ³n Arena), Blanca Gil (Orizzonte Catania). Entrenador: VicenƧ TarrĆ©s. 2n Entrenador: Sergio Aguilera. Metge: Lourdes QuirĆ³s. Fisioterapeuta: Fidel Sust. Delegada: Lidia FlaquĆ©.

Moment #100FCN 73: Primeres medalles olĆ­mpiques de la NataciĆ³ Sincronitzada a PequĆ­n 2008

Gemma Mengual i Andrea Fuentes van aconseguir la primera medalla olĆ­mpica per a Espanya en NataciĆ³ Sincronitzada.

Va ser en la modalitat de Duo. Van acabar en segona posiciĆ³ desprĆ©s de l’exercici tĆØcnic. Al ritme de la mĆŗsica tradicional russa de “Kalinka”, Mengual i Fuentes van realitzar un exercici impecable.

La rutina lliure comenƧava amb una espectacular apnea de gairebĆ© 30 segons. Jugant en tot moment amb la mirada i l’expressiĆ³ de les mans, van captivar a les jutges amb la seva interpretaciĆ³ de l’Ć²pera moderna “Flama”, que van acabar amb una sincronitzaciĆ³ gairebĆ© perfecta, la suficient per a que una de les jutges els donĆ©s un 10 en execuciĆ³ artĆ­stica.

L’equip tambĆ© es va penjar la medalla de plata. DesprĆ©s de la rutina tĆØcnica ocupaven la segona posiciĆ³, grĆ cies a un exercici caracteritzat per la velocitat i les agrupacions compactes, amb una contagiosa mĆŗsica soul i rap.

En lā€™exercici lliure, lā€™equip va realitzar una de les mĆ©s brillants interpretacions de la seva rutina “ƀfrica”, basada en elements i mĆŗsica tribal africana amb la que les nedadores formaven figures i elements relacionats amb els animals africans.

Lā€™equip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Irina RodrĆ­guez, Gisela MorĆ³n i Laura LĆ³pez (CN KallĆ­polis), Paola Tirados (CN Las Palmas), Alba Cabello (Sincro Retiro), Raquel Corral (Real Canoe NC) i ThaĆÆs HenrĆ­quez (CN Metropole). Entrenadora: Anna TarrĆ©s. Ajudants: Bet FernĆ”ndez i Mayu Fujiki.

Gemma Mengual: “Ɖs el reconeixement als anys d’esforƧ i treball que hem fet totesā€.

 

Moment #100FCN 74: Alan Cabello, medalla de bronze als Europeus dā€™Istanbul 2009

Alan Cabello va aconseguir la medalla de bronze dels 200m estils als Europeus de NataciĆ³ en piscina curta dā€™Istanbul 2009.

Alan Cabello: ā€œAquest bronze tĆ© gust a glĆ²ria. La clau ha estat en el tram de braƧa que Ć©s on he perdut de vista a Cseh i he anat directe a per la medalla. Estic molt feliƧā€.

El nedador del CN Sant Andreu, que al matĆ­ havia batut el rĆØcord nacional amb 1:53.99, va tornar a superar la plusmarca estatal a la final, amb un crono d’1:53.04. Aquest rĆØcord encara ara estĆ  vigent. I mantĆ© el rĆØcord dā€™Espanya dels 400m estils en piscina curta, que tambĆ© va aconseguir a Istanbul (4:05.09).

A lā€™anterior ediciĆ³, a Rijeka 2008, tambĆ© va ser tercer als 200m estils. I a Eindhoven 2010, va tornar a pujar al tercer calaix del podi, aquesta vegada en els 100m estils.

Cabello va ser CampiĆ³ dā€™Espanya individual en 19 ocasions i va batre 11 rĆØcords dā€™Espanya.

A mĆ©s, va proclamar-se CampiĆ³ dā€™Europa JĆŗnior dels 4Ɨ100 estils a Palma de Mallorca 2006, amb MelquĆ­ades Ɓlvarez, Pablo OrdoƱez i Marcos VĆ”zquez.

Moment #100FCN 75: 7 medalles de la NataciĆ³ Sincronitzada als Mundials de Roma 2009

Al Campionat del MĆ³n de NataciĆ³, celebrat a Roma el 2009, la SelecciĆ³ estatal, amb Gemma Mengual al capdavant, va guanyar set medalles, 1 or en combo i 6 de plata en Solo, Duet i Equip, tant en rutina tĆØcnica com en lliure.

Gemma Mengual no va obtenir lā€™or que esperava en el Solo lliure (98.333 punts), perĆ² la seva actuaciĆ³ al Foro ItĆ”lico, al ritme dā€™una versiĆ³ de ā€œYesterdayā€ dels Beatles, va ser de matrĆ­cula dā€™honor.

TambĆ© va ser plata en el Solo TĆØcnic (97.883 punts). Va fer un exercici molt complet, seguint la mĆŗsica dā€™Otis Redding ā€œI have been loving youā€.

Plata tambĆ© en Duo TĆØcnic (97.333 punts) i en Duo Lliure (98.333 punts), formant parella amb Andrea Fuentes.

En Equip lliure, un cop mĆ©s en segona posiciĆ³ (98.167 punts), seguint els ritmes instrumentals del tema ā€œLa casa encantadaā€, del mĆŗsic Salvador Niebla.

En equip tĆØcnic, segones (97,833 punts), sense la participaciĆ³ de Gemma Mengual a lā€™aigua i, en la Combinada lliure, les noies dā€™Anna TarrĆ©s es van penjar la medalla dā€™or (98,333 punts).

La SelecciĆ³ va rebre el premi al millor equip de NataciĆ³ Sincronitzada dels Mundials de NataciĆ³ de Roma, a lā€™haver aconseguit mĆ©s puntuaciĆ³ sumant les set modalitats.

Lā€™equip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Irina RodrĆ­guez, Gisela MorĆ³n, Ona Carbonell, Paula Klamburg, Raquel Corral, ThaĆÆs HenrĆ­quez, Margalida CrespĆ­, Cristina Salvador, Clara Basiana i Alba Cabello. Entrenadora: Anna TarrĆ©s. Ajudants: Bet FernĆ”ndez i Mayu Fuyiki.

Moment #100FCN 76: Aschwin Wildeboer, bronze europeu i rĆØcord del mĆ³n

Aschwin Wildeboer va aconseguir la medalla de bronze als Mundials de Roma 2009, al finalitzar tercer en la final dels 100m esquena, amb un temps de 52.64.

Aquell mateix any es va penjar 2 bronzes als Europeus de piscina curta celebrats a Istambul, en 50m i 100m esquena.

TambĆ© va guanyar 4 ors als Jocs del Mediterrani de Pescara 2009, en 50m, 100m i 200m esquena i en el relleu 4x100m estils, prova en la que va establir un nou rĆØcord del mĆ³n, aturant el cronĆ²metre en 52.38.

Lā€™any segĆ¼ent, va ser plata en 50m esquena i bronze en 100m esquena als Mundials de piscina curta de Dubai.

Aschwin Wildeboer ha participat en 3 Jocs OlĆ­mpics, a Atenes 2004, a PequĆ­n 2008, on va quedar 7ĆØ a la final dels 100m esquena, i a Londres 2012.

 

Moment #100FCN 77: Subcampions del MĆ³n a Roma 2009

DesprĆ©s d’una intensa final en la que hi va haver gols, emociĆ³, prĆ²rroga i una llarga tanda de llanƧaments de penal, la SelecciĆ³ estatal es va penjar la medalla de plata als Mundials de Roma 2009. Lā€™equip mai va perdre la cara a la final, va remuntar les ajustades avantatges dels serbis i va tenir la medalla d’or molt a prop.

Espanya forƧava l’empat a sis al final del temps reglamentari. La prĆ²rroga va acabar amb empat a set i els penals van deixar el resultat final en un 14-13 per a la selecciĆ³ de SĆØrbia.

Lā€™equip estava format per: Marc Minguell, Felipe Perrone, David MartĆ­n, Albert EspaƱol, Dani LĆ³pez Pinedo, Xavi VallĆØs i Xavi Garcia (CN AtlĆØtic-Barceloneta), IvĆ”n Gallego (CN Terrassa), IƱaki Aguilar i Blai Mallarach (CN Barcelona), Mario GarcĆ­a (CN Ondarreta), Guillermo Molina i IvĆ”n PĆ©rez (Brescia). Entrenador: Rafa Aguilar; Assistents: Joaquim Colet i Antonio Aparicio.

 

Moment #100FCN 78: Erika VillaĆ©cija, Campiona del MĆ³n a Dubai 2010

En una prova inoblidable, plena de coratge i estratĆØgia, Erika VillaĆ©cija es va proclamar Campiona del MĆ³n en la prova dels 800m lliure. Va ser el 16 de desembre de 2010 als Mundials de piscina curta de Dubai. A mĆ©s, va batre el rĆØcord dā€™Espanya, deixant-lo en un temps de 8:11.61.

La nedadora barcelonina es va enganxar des de l’inici a la danesa Lotte Friis, que competia al costat d’ella, i es va mantenir en 2a posiciĆ³ fins al pas pel 650m quan va superar a la nĆ²rdica.

VillaĆ©cija: ā€œAquest or Ć©s molt gran. He treballat molt perquĆØ arribĆ©s un dia com aquestā€.

A la mateixa prova, Mireia Belmonte es va penjar la medalla de plata (8:12.48).

 

 

Moment #100FCN 79: Aschwin Wildeboer, CampiĆ³ dā€™Europa a Szczecin 2011

Aschwin Wildeboer es va penjar la medalla dā€™or dels 50m esquena al Campionat dā€™Europa de piscina curta disputat a la localitat polonesa de Szczecin.

Wildeboer va passar en 4rt lloc el primer llarg, perĆ² el seu viratge i la nataciĆ³ subaquĆ tica posterior van ser perfectes i va emergir primer. Ja no va abandonar la primera plaƧa fins al final (23.43).

Als 200m esquena, el nedador del CN Sabadell va entrar a la final amb el sisĆØ millor crono, perĆ² al pas pels primers 50 metres va tocar segon, nomĆ©s superat pel polonĆØs Radoslaw Kawecki, que seria el guanyador de la prova. Aschwin va ser segon amb un temps dā€™1:50.63.

TambĆ© va aconseguir la medalla de plata a la prova dels 100m esquena, amb una marca de 50.61, a 18 centĆØsimes del vencedor.

 

 

Moment #100FCN 80: El CN Sabadell, CampiĆ³ dā€™Europa femenĆ­ de Waterpolo 2011

El CN Sabadell va fer histĆ²ria desprĆ©s de convertir-se en el primer equip femenĆ­ espanyol en conquerir la mĆ xima competiciĆ³ continental de waterpolo, la Copa d’Europa.

La competiciĆ³ va tenir lloc a Can Llong els dies 22 i 23 dā€™abril de 2011.

A la final, es va imposar al club italiĆ  Orizzonte CatĆ nia per 13-8. En semifinals es va desfer del Kinef Kirishi rus per 15-13.

Lā€™equip estava format per: Olga DomĆØnech, Laura Ester, Jennifer Pareja, Maica GarcĆ­a, Mati Ortiz, Helena Lloret, Grabriela Szucs, Anni Espar, Clara Espar, Pili PeƱa, Marta Recio, Judith Forca i Elisabeth Gazulla. Entrenador: Nani Guiu.

Va ser el punt i final a una temporada sublim en la que les vallesanes van aconseguir tots els tĆ­tols en joc i, a mĆ©s, aquest Ćŗltim davant del seu pĆŗblic.

Moment #100FCN 81: Andrea Fuentes, 6 medalles als Mundials de Shanghai 2011

Amb una coreografia al compĆ s de la famosa canĆ§Ć³ francesa “Rien de rien”, Andrea Fuentes va aconseguir la medalla de plata en Solo Lliure.
En Solo TĆØcnic, es va penjar el bronze. Va realitzar un exercici inspirat en el tema “Summertime” de Janis Joplin.

Va formar parella amb Ona Carbonell. Van quedar terceres en Duo TĆØcnic. Seguint la melodia instrumental de “Popcorn” van fer vibrar als espectadors amb la seva velocitat i amb la intensitat dels seus moviments.

TambĆ© es van penjar la medalla de bronze en Duo Lliure, nedant un “Tango” espectacular.

Lā€™equip estava format per Clara Basiana, Alba Cabello, Ona Carbonell, Margalida CrespĆ­, Andrea Fuentes, ThaĆÆs HenrĆ­quez, Paula Klamburg, Irene Montucchio, Sara GijĆ³n, Judith Requena i Cristina Salvador.

En Equip TĆØcnic van ser terceres, amb una coreografia basada en una peƧa musical dels Balcans.

En Equip Lliure van sumar el cinquĆØ bronze del Campionat. Van realitzar un original exercici amb uns impressionats banyadors i casquets de bany, inspirats en la fauna marina.

Lā€™equip, entrenat per Anna TarrĆ©s i Bet FernĆ”ndez, s’havia anat renovant des dels Jocs OlĆ­mpics de Beijing 2008. Des de llavors ja nomĆ©s quedaven 3 nedadores: Fuentes, Cabello i HenrĆ­quez.

Moment #100FCN 82: Campiones del MĆ³n JĆŗnior de waterpolo femenĆ­ 2011

La SelecciĆ³ JĆŗnior de waterpolo femenĆ­ es va penjar la medalla dā€™or als IX Campionats del MĆ³n Sub-20, celebrats a la localitat italiana de Trieste, de l’11 al 17 de setembre de 2011.

El combinat jĆŗnior va fer un gran Campionat guanyant tots els seus partits: 16-6 a Alemanya, 17-5 al Brasil i 9-5 a CanadĆ  a la fase preliminar. A quarts, va derrotar Holanda (11-9) i en semifinals, victĆ²ria per la mĆ­nima davant dā€™AustrĆ lia (8-7).

A la final, va vĆØncer Hongria (9-11), grĆ cies a un Ćŗltim quart molt bo en el que Roser TarragĆ³ va anotar 5 dels 11 gols.

Lā€™equip estava format per: Paula Chillida, Cristina PĆ©rez, Laura Vicente i Lidia Escoda (CE Mediterrani), Marta Bach, Mar Listerri i Roser TarragĆ³ (CN MatarĆ³), Anni Espar i Helena Lloret (CN Sabadell), Teresa GorrĆ­a (CN Sant Andreu), Andrea Blas (EW Zaragoza) i Lorena Miranda (WP Dos Hermanas).
Entrenadors: Miki Oca i Jordi Valls. Metge: Marta Bonjorn. Fisioterapeuta: Laura Castells.

PalmarĆØs internacional de les categories inferiors

Campionat del MĆ³n sub-20
Or: 2011 i 2021
Plata: 2013 i 2015
Bronze: 2003

Campionat del MĆ³n sub-18
Or: 2018
Plata: 2016

Campionat dā€™Europa sub-19
Or: 2018
Plata: 2010 i 2016
Bronze: 2002 i 2014

Campionat dā€™Europa sub-17
Or: 2017 i 2019
Plata: 2013 i 2015
Bronze: 2011

 

Moment #100FCN 83: Bronze europeu de Marina Garcia Urzainqui a Debrecen 2012

Amb nomĆ©s 17 anys, Marina Garcia va guanyar la medalla de bronze dels 100 metres braƧa al Campionat d’Europa de Debrecen 2012.

Marina va pujar al 3r calaix del podi desprĆ©s d’una fantĆ stica remuntada en el segon llarg. Era Ćŗltima als 50 metres (32.39), perĆ² desprĆ©s va anar superant a les rivals amb un gran esprint final (1:07.91).

Mesos desprĆ©s, va aconseguir dues medalles a l’Europeu de piscina curta de Chartres: bronze als 100m braƧa i plata als 200m.

El 2010, a HĆØlsinki, es va proclamar Campiona dā€™Europa JĆŗnior en 100m (1:09.40) i 200m braƧa (2:27.12) .

OlĆ­mpica a Londres 2012 i a TĆ²quio 2020, Marina Garcia va ser finalista als Mundials de Barcelona 2013 (6a en 200m braƧa i 7a en 100). TambĆ© va aconseguir dues plates als Jocs del Mediterrani Tarragona 2018.

Moment #100FCN 84: Plata i bronze per a la NataciĆ³ Sincronitzada als Jocs OlĆ­mpics de Londres 2012

Andrea Fuentes i Ona Carbonell van arrencar en 3a posiciĆ³ desprĆ©s de la rutina tĆØcnica, per darrere de l’equip rus i de la parella xinesa.

En lā€™exercici lliure, desprĆ©s d’una meravellosa interpretaciĆ³ del tango “La Cumparsita”, van superar la Xina per 3 centĆØsimes i es van penjar la medalla de plata.

En la competiciĆ³ per Equips, les noies dā€™Anna TarrĆ©s van pujar al 3r calaix del podi.

Les vuit nedadores van aparĆØixer a la piscina amb un futurista banyador platejat que imitava les escates dels peixos i un casquet a joc. I perquĆØ s’adaptĆ©s millor al cap, es van tallar els cabells el dia abans.

Amb la mĆŗsica de “L’OceĆ ” de Salvador Niebla de fons, la coreografia evocava un banc de peixos.

Lā€™equip estava format per: Andrea Fuentes, Ona Carbonell, Alba Cabello, Clara Basiana, Margalida CrespĆ­, ThaĆÆs HenrĆ­quez, Paula Klamburg, Irene Montrucchio i Laia Pons. Entrenadora: Anna TarrĆ©s. 2a entrenadora: Bet FernĆ”ndez.

Moment #100FCN 85: Primera medalla OlĆ­mpica per al Waterpolo femenĆ­: plata a Londres 2012

La selecciĆ³ femenina de waterpolo es va penjar la medalla de plata als Jocs OlĆ­mpics de Londres 2012, desprĆ©s de caure en la final davant el poderĆ³s equip dā€™Estats Units (8-5).

Malgrat la derrota, les noies estaven exultants de felicitat al 2n calaix del podi. Debutaven en uns Jocs, havien guanyat una medalla i havien fet histĆ²ria, aconseguint el primer metall olĆ­mpic per al waterpolo femenĆ­ espanyol.

En la fase preliminar van guanyar a la Xina (11-6), a Hongria (13-11) i van empatar amb Estats Units (9-9). El primer lloc del grup A les va emparellar amb Gran Bretanya als quarts de final (9-7). Es van enfrontar a Hongria en semifinals, a la que van tornar a derrotar (9-10), aconseguint lā€™accĆ©s a la final olĆ­mpica.

L’equip estava format per: Jennifer Pareja, Laura Ester, Maica GarcĆ­a, Anni Espar, Matilde Ortiz, Pili PeƱa (CN Sabadell), Marta Bach, Roser TarragĆ³ (CN MatarĆ³), Ona Meseguer, Ana Copado (CN Sant Andreu), Andrea Blas (EWP Zaragoza), Laura LĆ³pez (CN Madrid MoscardĆ³) i Lorena Miranda (CW Dos Hermanas). Entrenador: Miki Oca; Entrenadors assistents: Jordi Valls i Claudio Camarena. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Christian FernĆ”ndez. Delegat: Pere Robert.

Anni Espar: “Encara no ens creiem el que hem fet. El somni era arribar a uns Jocs OlĆ­mpics. Guanyar una medalla Ć©s un somni mĆ©s gran si cap”.

Anni Espar i Jennifer Pareja van formar part de ā€œlā€™equip idealā€ del Torneig.

Moment #100FCN 86: Dues plates per a Mireia Belmonte a Londres 2012

Mireia Belmonte va aconseguir les seves primeres medalles olĆ­mpiques a Londres 2012.

Es va penjar la medalla de plata dels 200m papallona, amb un temps de 2:05.25, superant a mĆ©s el rĆØcord d’Espanya.

Va realitzar una gran sortida i va tocar segona desprĆ©s dels primers 50 metres. Va aconseguir la primera posiciĆ³ en el pas dels 100 i dels 150 metres. A la recta final, un gran esprint de la xinesa Jiao Liuyang va deixar a la nedadora catalana amb el segon lloc.

Belmonte es convertia en la segona nedadora espanyola en aconseguir una medalla olƭmpica, desprƩs del bronze de Nina Zhivanevskaya a Sydney 2000.

Mireia va aconseguir un segon metall als Jocs de Londres. Va acabar segona a la final dels 800m lliure, amb un crono de 8:18.76.

Va realitzar una cursa ĆØpica, rebaixant en 4 segons el rĆØcord d’Espanya que ella mateixa havia establert. L’or va ser per a la nord-americana Katie Ledecky.

Amb aquesta segona plata, Mireia Belmonte es convertia en la millor nedadora espanyola de tots els temps, lā€™Ćŗnica en tenir dos metalls olĆ­mpics, tant en categoria masculina com femenina.

Moment #100FCN 87: Dues plates per a Mireia Belmonte a Londres 2012

Sergi Borrell va arbitrar la final masculina dels Jocs OlĆ­mpics de Londres 2012 entre les Seleccions de CroĆ cia i ItĆ lia, partit que va posar punt i final als Jocs i que va acabar amb el triomf dels balcĆ nics (8-6).

Borrell, considerat un dels millors colĀ·legiats del mĆ³n, fou Ć rbitre des de 1980 (territorial), 1985 (nacional) i 1992 (internacional). Va militar molts anys a les files del CN Sant Andreu i es va iniciar en aquest Ć mbit mentre encara era jugador.

Sergi Borrell: ā€œAbans de finalitzar la meva carrera com a jugador ja havia decidit que seria Ć rbitre. DesprĆ©s d’haver jugat durant mĆ©s de 10 anys a waterpolo, era una forma de mantenir contacte amb aquest esport del que sĆ³c un apassionatā€.

Va debutar internacionalment al Torneig dā€™Istanbul classificatori per a l’Europeu de Sheffieldā€™93.

A l’Europeu de Budapest 2001 va protagonitzar un fet insĆ²lit: arbitrar 2 finals dā€™una mateixa competiciĆ³, la masculina i la femenina.

Va fer el seu debut olĆ­mpic a Atenes 2004, on va arbitrar fins a 9 partits. A Barcelonaā€™92 havia actuat com a jutge de gol.

Va arbitrar la final masculina de lā€™Europeu de Belgrad 2006, entre SĆØrbia i Hongria, i la femenina de Zagreb 2010, entre GrĆØcia i RĆŗssia.

TambƩ va dirigir les finals mundials masculines de Melbourne 2007, entre CroƠcia i Hongria, i de Barcelona 2013, entre Hongria i Montenegro.

El 31 de desembre de 2014 va deixar lā€™arbitratge en actiu desprĆ©s dā€™una trajectĆ²ria internacional impressionant.

Moment #100FCN 88: Campionats del MĆ³n de NataciĆ³ Barcelona 2013

Els XV Mundials de NataciĆ³ es van celebrar a Barcelona entre el 19 de juliol i el 4 d’agost de 2013.

La simbiosi de la ciutat de Barcelona amb el mar va ser el fil argumental de la cerimĆ²nia inaugural, una reflexiĆ³ sobre la preservaciĆ³ de l’aigua del Planeta a travĆ©s del somni d’un nen. El punt culminant va ser la construcciĆ³ d’un castell humĆ  que va emergir de les aigĆ¼es de la piscina de 50 metres del Palau Sant Jordi.

La mascota del Campionat, anomenada Xop, era una gota dā€™aigua amb el trencadĆ­s de GaudĆ­.

La campanya promocional girava entorn al Planeta Aigua. Tots els participants en lā€™esdeveniment (esportistes, organitzaciĆ³, premsa, voluntaris, …) esdevenien habitants dā€™aquest planeta.

Hi van prendre part 2.293 nedadors de 181 paĆÆsos, 1.144 en la disciplina de nataciĆ³, 416 en waterpolo, 308 en nataciĆ³ sincronitzada, 231 saltadors, 173 en aigĆ¼es obertes i 21 saltadors en high diving.

La competiciĆ³ de nataciĆ³ es va desenvolupar a la piscina de 50 metres instalĀ·lada al Palau Sant Jordi.

La gran estrella de la nataciĆ³ va ser Missy Franklin. La nedadora de Pasadena va guanyar 6 medalles dā€™or. Una altra nord-americana, Katie Ledecky, va deixar clar que amb 16 anys liderava les proves de fons, amb 4 ors i dos rĆØcords del mĆ³n. La lituana Ruta Meilutyte tambĆ© va aconseguir rebaixar 2 rĆØcords del mĆ³n i es va penjar lā€™or als 100m braƧa.

Ryan Lochte, CĆ©sar Cielo, James Magnussen, Chad Le Clos, Sun Yang i els francesos Yannick Agnel i Camille Lacourt van ser els protagonistes en categoria masculina.

Belmonte va confirmar el seu gran nivell internacional amb 3 podis: plata als 200m papallona i 400m estils, i bronze als 200m estils. Melanie Costa es va penjar la plata als 400m lliure.

La nataciĆ³ sincronitzada tambĆ© es va disputar a la piscina del Palau Sant Jordi. Lā€™equip espanyol va guanyar set medalles, tres de plata i quatre de bronze. Tercer lloc per a Ona Carbonell en la modalitat de Solo i Duo, amb Margalida CrespĆ­, i segona posiciĆ³ per a lā€™Equip en la rutina lliure, la prova tĆØcnica i el combo.

RĆŗssia, amb Svetlana Romashina al capdavant, es va endur 7 ors, la Xina 4 plates i UcraĆÆna 3 bronzes.

Tensi Graupera va arbitrar totes les finals de nataciĆ³ sincronitzada.

La competiciĆ³ de Salts va tenir lloc a la Piscina Municipal de MontjuĆÆc. La Xina va dominar la competiciĆ³ amb 13 medalles, 9 dā€™or. NomĆ©s els alemanys Klein i Hausding van aconseguir prendreā€™ls lā€™or en plataforma de 10 metres sincronitzats.

Una de les novetats dels Campionats van ser els Salts de Gran AlƧada. La competiciĆ³ es va disputar al Moll de la Fusta. Ells van saltar des de 27 metres, elles des de 20, deixant-nos les vistes mĆ©s espectaculars de la ciutat. Lā€™or masculĆ­ va ser per al colombiĆ  Orlando Duque, mentre que en categoria femenina va anar a parar a la nord-americana Cesilie Carlton.

En aigĆ¼es obertes, disputades al Port de Barcelona, 2 noms propis, lā€™alemany Tomas Lurz i la brasilera Poliana Okimota.

Erika VillaĆ©cija va ser la primera nedadora espanyola en alternar la piscina i les aigĆ¼es obertes. Ho va fer als Mundials de Xangai, el 2011, ho va repetir als JJOO de Londres 2012 i a Barcelona 2013 va competir en 1500 metres a la piscina del Sant Jordi (15a) i en 10 km AigĆ¼es Obertes al Moll de la Fusta (17a).

Les Piscines Bernat Picornell van ser lā€™escenari del Waterpolo.

Lā€™equip espanyol femenĆ­ va fer histĆ²ria a Barcelona guanyant lā€™or. Va imposar-se a AustrĆ lia (6-8) en la final. Aquesta victĆ²ria suposava el primer tĆ­tol mundial per a la SelecciĆ³ femenina de waterpolo. El bronze va ser per a Hongria.

Jennifer Pareja va ser designada MVP del Torneig i Laura Ester, millor portera.

En la competiciĆ³ masculina, tĆ­tol per a Hongria que va vĆØncer a Montenegro (8-7). El bronze va ser per a CroĆ cia.

MVP per a DĆ©nes Varga i millor porter, Viktor Nagy.

Espanya va finalitzar en 5a posiciĆ³. Va caure derrotada per la mĆ­nima (4-3) davant dā€™ItĆ lia a quarts de final.

Sergi Borrell va arbitrar la final masculina de Waterpolo.

Un cop mĆ©s, Barcelona es va convertir en la capital mundial de l’esport, demostrant la seva solvĆØncia organitzativa i la gran participaciĆ³ popular.

MĆ©s de 2.500 voluntaris van donar suport a la competiciĆ³. 267.000 persones van assistir a alguna de les seus. A mĆ©s, les diferents competicions van arribar a 3.000 milions de persones de mĆ©s de 200 paĆÆsos a travĆ©s de la televisiĆ³.

Els mitjans de comunicaciĆ³ van batejar lā€™esdeveniment com el “Mundial de les noies” ja que les onze medalles aconseguides per Espanya i els sis rĆØcords mundials els van aconseguir dones.

Moment #100FCN 89: Ona Carbonell es penja 7 medalles als Mundials de NataciĆ³ Barcelona 2013

Va nedar el Solo lliure amb la mĆŗsica de Freddie Mercury i Montserrat CaballĆ© que va sonar als JJOO Barcelona 1992. La coreografia, supervisada per la prĆ²pia Montserrat CaballĆ©, li va valer per guanyar la medalla de bronze. El Palau es va emocionar amb la mĆŗsica i el fantĆ stic exercici i lā€™Ona va confessar ā€œAixĆ² no ho tornarĆ© a viure en la vidaā€.

Pel que fa al Duo, va formar parella amb Margalida CrespĆ­. Van aconseguir dos medalles de bronze en les dues modalitats, Duo tĆØcnic i Duo lliure.

Lā€™Equip, format per Ona Carbonell, Clara Basiana, Alba Cabello, Margalida CrespĆ­, ThaĆÆs HenrĆ­quez, Paula Klamburg, Meritxell Mas, Cristina Salvador, Sara Levy i Laia Pons, va guanyar 3 medalles de plata, en rutina tĆØcnica, en rutina lliure i en combo.

 

Moment #100FCN 90: 3 medalles mundials per a Mireia Belmonte a Barcelona 2013

En total, Mireia es va tirar a lā€™aigua 15 vegades, va disputar 6 finals (5 individuals i el relleu 4x200m) i va aconseguir tres medalles. El seu esforƧ va tenir recompensa.

La primera medalla va arribar als 200m estils. Bronze, amb un temps de 2:09.45, que suposava el primer metall de la catalana en uns Mundials.

Belmonte: “Aquesta medalla em dona molta confianƧa i forƧa per afrontar les segĆ¼ents provesā€.

Va guanyar la seva segona medalla als 200m papallona, plata. Encoratjada pel seu pĆŗblic, Mireia va polvoritzar la seva plusmarca londinenca. Nou rĆØcord dā€™Espanya, amb una marca de 2:04.78.

Mireia: ā€œHe baixat quatre dĆØcimes el temps que vaig fer a Londres. AixĆ­ que no puc estar mĆ©s contentaā€.

La badalonina va aconseguir la seva tercera medalla en la prova dels 400m estils, una altra plata. Va competir amb unes dĆØcimes de febre perĆ² va aturar el cronĆ²metre en 4:31.21.

Mireia Belmonte: ā€œLā€™ambient al Palau Sant Jordi ha sigut molt especial. Ɖs dā€™agrair a tot el pĆŗblic el seu suport i afecte. Ha estat tota una sorpresa sentir a la gent corejant el meu nomā€.

Belmonte es convertia en la primera espanyola que guanyava tres medalles en uns Campionats del MĆ³n.

 

Moment #100FCN 91: Or de la SelecciĆ³ femenina de Waterpolo als Mundials de Barcelona 2013

Van ser segones de grup a la fase prĆØvia, desprĆ©s de caure amb RĆŗssia (6-7). Es van enfrontar als Estats Units, la campiona olĆ­mpica, als quarts de final i van vĆØncer (9-6). A semifinals les esperaven les hongareses. DesprĆ©s d’una remuntada ĆØpica (13-12), es van plantar a la final. L’escenari era immillorable, les piscines Picornell amb el pĆŗblic a favor i lā€™equip no van defraudar. Espanya es va imposar a AustrĆ lia per 6 gols a 8.

L’equip estava format per: Jennifer Pareja, Laura Ester, Maica GarcĆ­a, Anni Espar, Matilde Ortiz, Pili PeƱa (CN Sabadell) Marta Bach, Roser TarragĆ³ (CN MatarĆ³), Ona Meseguer (CN Sant Andreu), Andrea Blas (EWP Zaragoza), Laura LĆ³pez, Patricia Herrera (CN Madrid MoscardĆ³) i Lorena Miranda (CW Dos Hermanas). Entrenador: Miki Oca; Entrenadors assistents: Jordi Valls i Claudio Camarena.

Maica Garcia: “Hem jugat com un equip. Si alguna falla, hi ha una altra per donar-li suportā€.
Anni Espar: “El somni sā€™ha fet realitat”.
Jennifer Pareja, MVP del Mundial: “Aquest equip s’ho mereixiaā€.

Aquest triomf suposava la primera medalla d’or mundial per a la SelecciĆ³ femenina de Waterpolo.

Moment #100FCN 92: El CN AtlĆØtic-Barceloneta, CampiĆ³ dā€™Europa de Waterpolo 2014

El 31 de maig de 2014, el Club NataciĆ³ AtlĆØtic-Barceloneta es va proclamar CampiĆ³ d’Europa per primera vegada en la seva histĆ²ria.

El conjunt mariner, que no era favorit, va aconseguir guanyar els tres partits de la Final Six de Waterpolo Barcelona 2014. Va eliminar al Brescia italiĆ  a quarts de final i al potent Primorje croat en semifinals. A la final, es va imposar al Radnicki serbi per un ajustat 7-6.

A mĆ©s, el CNAB va ser lā€™organitzador de lā€™esdeveniment a les Piscines Bernat Picornell. ƈxit organitzatiu i esportiu per al Club mariner que el 2013, venia de celebrar els 100 anys dā€™histĆ²ria.

Lā€™equip estava format per: Dani LĆ³pez Pinedo, Felipe Perrone, Albert EspaƱol, Marc Minguell, Marc Roca, Fran FernĆ”ndez, Alberto MunĆ”rriz, Balasz Sziranyi, Gonzalo Echenique, Nemanja Ubovic, Marco Petkovic, RubĆ©n de Lera, Mario Lloret i Joshua Monpeat. Entrenador: Chus MartĆ­n. 2n Entrenador: David MartĆ­n.

Albert EspaƱol va ser designat el jugador mĆ©s valuĆ³s d’aquesta Final Six. 7 gols en 3 partits i una actuaciĆ³ impecable li van valer aquest reconeixement.

Mesos desprĆ©s, tambĆ© va guanyar la Supercopa dā€™Europa desprĆ©s de derrotar al Spartak de Volgograd rus (12-7) a la Piscina Sant Jordi de Barcelona.

Moment #100FCN 93: Or de la SelecciĆ³ femenina de Waterpolo al Campionat dā€™Europa de Budapest 2014

La SelecciĆ³ femenina va aconseguir un or histĆ²ric a l’Europeu de Budapest 2014, desprĆ©s d’imposar-se en la final a Holanda (10-5).

Representava el primer or continental per a lā€™equip, desprĆ©s de la plata aconseguida a MĆ laga 2008.

Espanya va comenƧar perdent contra RĆŗssia (10-9), perĆ² desprĆ©s es va imposar a FranƧa (4-18) i va guanyar a ItĆ lia (8-12) per arribar a semifinals, on va vĆØncer a lā€™amfitriona Hongria per la mĆ­nima (8-9).

L’equip estava format per: Jennifer Pareja, Laura Ester, Maica GarcĆ­a, Anni Espar, Matilde Ortiz, Pili PeƱa (CN Sabadell), Marta Bach, Roser TarragĆ³, Ona Meseguer (CN MatarĆ³), Andrea Blas (EWP Zaragoza), Laura LĆ³pez, Patricia Herrera (CN Madrid MoscardĆ³) i Lorena Miranda (CW Dos Hermanas). Entrenador: Miki Oca. Ajudant: Claudio Camarena. Preparador fĆ­sic: Jordi Valls.

La boia Maica GarcĆ­a va ser designada MVP del Torneig.

GarcĆ­a va considerar clau la derrota de la primera jornada davant RĆŗssia: “Ens va donar l’empenta que necessitĆ vem per a demostrar qui som. A partir d’aquesta derrota, vam treure el coratge que tĆ© aquest equip i hem aconseguit reivindicar que seguim a dalt de totā€.

Moment #100FCN 94: Judit Ignacio, Subcampiona dā€™Europa a BerlĆ­n 2014

Judit Ignacio es va penjar la medalla de plata dels 200 papallona a l’Europeu de BerlĆ­n 2014.

2:06.66 per a la nedadora del CN Sabadell, en un doblet histĆ²ric, amb Mireia Belmonte al primer calaix del podi i Katinka Hosszu al tercer.

Als Europeus de 2016, a Londres, va aconseguir el bronze a la mateixa prova (2:07.52).

Olƭmpica a Londres 2012 i a Rio de Janeiro 2016, tambƩ va ser finalista als Mundials de Barcelona de 2013 (7a).

L’any 2010 es va proclamar Campiona d’Europa JĆŗnior a HĆØlsinki en 200m papallona i subcampiona en 100m, i va guanyar dues medalles de plata als Jocs de la Joventut, en 100 i 200m papallona.

La temporada segĆ¼ent va aconseguir la medalla d’or dels 200m papallona al Campionat del MĆ³n JĆŗnior de Lima (PerĆŗ).

Moment #100FCN 95: JĆØssica Vall, Bronze als Mundials Kazan 2015

El 7 dā€™agost de 2015, JĆØssica Vall va guanyar la medalla de bronze dels 200m braƧa als Mundials de Kazan. Vall va marcar un temps de 2.22.76, el mateix que 2 nedadores, la danesa Rikkie Moller Pedersen i la xinesa Jinglin Shi, amb les qui va compartir el tercer esglaĆ³ del podi.

La nedadora del CN Sant Andreu va protagonitzar una d’aquelles carreres ĆØpiques que defineixen a una esportista, sense perdre la fe en cap moment, conservant la sang freda i donant el cop definitiu als Ćŗltims 50 metres de la prova.

Vall: ā€œUn somni fet realitat”.

Jou: “La d’avui Ć©s una data que recordarĆ© sempre. Sempre li dic que cal posar passiĆ³, ilĀ·lusiĆ³ i sortir a competir. La JĆØssica ho tĆ© molt clar. Avui ha posat les tres coses i, sobretot, ha competitā€.

Moment #100FCN 96: Ona Carbonell, plata i bronze als Mundials de Kazan 2015

Ona Carbonell es va penjar la medalla de plata en la final de Solo TĆØcnic als Mundials de Kazan 2015.

La interpretaciĆ³ de “RĆØquiem per un somni” va proporcionar a la solista catalana la segona millor nota d’entre les 12 finalistes (93.1284 punts).

En Solo lliure es va adjudicar el bronze (94,900 punts). Va apostar fort per la rutina al ritme dels acords del violĆ­ del tema “He Nevuh Said a Mumbalin” i va realitzar un brillant exercici.

Carbonell va descartar les proves d’equip per centrar-se en el Solo i en el Duo.

En Duo TĆØcnic, formant parella amb Clara Camacho i, en Duo Lliure, amb Paula Klamburg, van ocupar la cinquena posiciĆ³.

Moment #100FCN 97: Pau Ribes, pioner de la NataciĆ³ ArtĆ­stica masculina

Pau Ribes Ć©s el pioner catalĆ  i espanyol de la NataciĆ³ ArtĆ­stica masculina.

Va comenƧar fent nataciĆ³ i als 7 anys va descobrir la nataciĆ³ sincronitzada.

Amb 19 anys va participar al Campionat del MĆ³n de Kazan 2015. Va competir en la prova de rutina lliure mixta formant duo amb Gemma Mengual. Van obtenir la cinquena posiciĆ³.

A lā€™Europeu de NataciĆ³ de Londres 2016, fent parella amb Berta Ferreras, van guanyar la medalla de bronze en la rutina tĆ©cnica (82.0645). I tambĆ© van ser bronze en la prova lliure, quedant-se a menys d’1 punt de la plata.

Al Campionat d’Europa de 2018, disputat a Glasgow, Pau Ribes i Berta Ferreras van revalidar la medalla de bronze, tant en la prova de rutina tĆØcnica mixta com en la prova lliure.

Format duet amb Emma GarcĆ­a, van aconseguir dues plates al Campionat dā€™Europa de Budapest 2021, en Duo lliure i en Duo tĆØcnic.

Pau Ribes a Budapest: ā€œEstem molt contents per com hem nedat i molt agraĆÆts a tot el nostre equip, especialment a la nostra entrenadora Ana Vega, que avui no ha pogut ser aquĆ­ amb nosaltres. Li volem dedicar aquest triomf perquĆØ tota aquesta gran tasca ha estat grĆ cies a ella i tambĆ© a Gemma Mengualā€.

 

Moment #100FCN 98: El CN MatarĆ³, CampiĆ³ de la LEN TROPHY 2015-2016

Gran festa a El Sorrall desprĆ©s que el CN MatarĆ³ aixequĆ©s la Copa LEN a casa.

Lā€™equip del Maresme va jugar la final contra el Vouliagmeni grec i van aconseguir la victĆ²ria per un ajustat 5-6.

El Vouliagmeni va anar per davant en el marcador gairebĆ© tot partit, perĆ² el MatarĆ³ anava empatant al final de cada quart. Dos gols seguits de Clara Cambray, el darrer decisiu en lā€™Ćŗltim perĆ­ode, van donar al conjunt mataronĆ­ el seu primer tĆ­tol europeu.

Dā€™aquesta manera, les noies de FlorĆ­n Bonca, que havien guanyat el seu primer tĆ­tol de la histĆ²ria la setmana anterior, la Copa de la Reina, feien histĆ²ria de nou deixant la LEN Trophy a casa.

L’equip estava format per: Marta Bach, Laura LĆ³pez, Roser TarragĆ³, Clara Cambray, Ona Meseguer, Ciara Gibson-Byrne, Elizabeth Keeve, Mireia Neddermann, Arianna Gragnolatti, Alkistis Benekou, Aina Bonamusa, Alba Bonamousa i Marcela RĆ­os. Entrenador: FlorĆ­n Bonca.

 

Moment #100FCN 99: Mireia Belmonte, Campiona OlĆ­mpica als JJOO Rio 2016

Mireia Belmonte va fer histĆ²ria a Rio 2016, convertint-se en la primera nedadora espanyola en guanyar una medalla d’or en uns Jocs OlĆ­mpics.

Lā€™11 dā€™agost de 2016 va aconseguir la victĆ²ria als 200m papallona, amb una gran marca: 2:04.85. Va acabar el seu 1r llarg en 3a posiciĆ³, perĆ² quan havia completat els primers 100m ja estava en posiciĆ³ de plata. I va anar a per mĆ©s. Va tocar paret per davant de Groves als 150m i va aguantar lā€™Ćŗltima piscina amb molta forƧa, coronant-se Campiona OlĆ­mpica.

La badalonina tambĆ© guanyar el bronze a la prova dels 400m estils, amb 4:32.39. Va passar 3a en papallona, va baixar fins a la 5a plaƧa en esquena, va recuperar una posiciĆ³ als 100m braƧa i, a base de coratge, va superar en els Ćŗltims metres a la britĆ nica Miley, en un esprint ĆØpic, i la recompensa va valer la pena, la medalla de bronze.

Moment #100FCN 100: Xevi Buch, Ć rbitre de la final femenina dels JJOO Rio 2016 i de la masculina a TĆ²quio 2020

Lā€™olotĆ­ Xevi Buch va arbitrar la final femenina de Waterpolo dels JJOO Rio 2016, entre ItĆ lia i Estats Units (5-12), i la final masculina dels JJOO TĆ²quio 2020-21, entre SĆØrbia i GrĆØcia (13-10).

NomƩs tres Ơrbitres espanyols han xiulat una final olƭmpica de waterpolo: Eugeni Asencio, Sergi Borrell i Xevi Buch.

Abans de fer-se Ơrbitre (el 1992 es treia el tƭtol), va ser jugador i entrenador del CN Olot. Ɖs Ơrbitre internacional des de 2006.

Va dirigir partits a lā€™Europeu de Zagreb 2010 i a Eindhoven 2012. Va ser Ć rbitre auxiliar als Mundials de Barcelona 2013 i Ć rbitre principal als Campionats del MĆ³n de Kazan 2015.

Buch Ć©s lā€™Ć rbitre espanyol que mĆ©s competicions internacionals va xiular entre 2016 i 2017. Va arbitrar els Jocs OlĆ­mpics de Rio, lā€™Europeu de Belgrad 2016, la Final de lā€™Eurocup de Clubs, la Final a 6 de la Champions, la fase final de la World League i els Mundials de Budapest 2017.

Va ser President del ComitƩ Nacional de Ɓrbitros (CNA) en el perƭode 2017-2018.

El 2018 va estar present al Campionat dā€™Europa de Waterpolo de Barcelona 2018.

Moment #100FCN 101: Mireia Belmonte, Campiona del MĆ³n a Budapest 2017

El 27 de juliol de 2017, Mireia Belmonte es va proclamar Campiona de MĆ³n als 200m papallona (2:05.26). Era la primera medalla d’or de Belmonte en uns Mundials.

La badalonina completava aixĆ­ la triple corona en aquesta especialitat, desprĆ©s de lā€™or europeu i lā€™or olĆ­mpic. A lā€™or, cal sumar dues plates, en els 1.500m lliure i en els 400m estils.

Als 1500m lliure (15:50.89), va arribar per darrere la plusmarquista mundial Katie Ledecky.

A la prova dels 400m estils, desprĆ©s de la braƧa, Belmonte era quarta, perĆ² en l’Ćŗltim 100, va remuntar per aconseguir la plata amb un temps de 4:32.17.

Fred Vergnoux: ā€œPer a mi ha estat la victĆ²ria mĆ©s difĆ­cil de la carrera de la Mireia. Ha demostrat la classe de campiona que Ć©s, trobant solucions a les dificultats que ha anat trobant. No hi ha res fĆ cil”.

Moment #100FCN 102: Ona Carbonell, dues plates als Mundials de Budapest 2017

Ona Carbonell es va penjar la medalla de plata en Solo TĆØcnic (93.6534), revalidant el segon lloc que ja va ocupar a Kazan 2015.

Enfundada en un vestit de bany de color verd, que jugava amb formes de serp, va interpretar “Snake”, una rutina dissenyada per Esther JaumĆ  i Virginie Dedieu, acompanyada per “The Feeling Begins” de Peter Gabriel, una composiciĆ³ d’evocaciĆ³ oriental.

TambĆ© va aconseguir la plata en Solo lliure (95,0333 punts). Al ritme de “Padam” d’Edith Piaf, versionada per lā€™alemanya Ute Lemper, Carbonell va interpretar les diverses fases de l’enamorament, amb un exercici a dues velocitats que s’ajustava perfectament a les seves caracterĆ­stiques.

Carbonell: “Ha estat molt emocionant perquĆØ m’he quedat mĆ©s a prop que mai de l’or. Pensava que era possible, sabia que era molt difĆ­cil, perĆ² m’he quedat a nomĆ©s un puntet, mai havia estat tan a prop”.

Ona sumava la seva vintena medalla en una competiciĆ³ mundialista i igualava en nombre a Gemma Mengual.

Moment #100FCN 103: Plata mundial del Waterpolo femenĆ­ a Budapest 2017

La SelecciĆ³ femenina de waterpolo es va penjar la medalla de plata en la final del Campionat del MĆ³n de Budapest 2017.

No van poder superar a la totpoderosa Estats Units (6-13). Malgrat la derrota, les noies de Miki Oca van mostrar carĆ cter i valentia tot i anar sempre per darrere en el marcador.

NomĆ©s dues derrotes de lā€™equip en la competiciĆ³ i davant les americanes, a la fase prĆØvia dins del grup B (12-8) i en el partit per lā€™or. A la ronda final, Espanya es va imposar a la Xina (13-5). En els quarts de final a GrĆØcia, en la tanda de penals (14-12). I va vĆØncer a CanadĆ  en semifinals (12-10).

La SelecciĆ³ va tornar al podi desprĆ©s de tres anys de sequera. I va ser a la mateixa piscina on va guanyar la seva Ćŗltima medalla, el 2014.

La regeneraciĆ³ de la selecciĆ³ no podia comenƧar millor, tot i la derrota en la final. El Mundial apuntava a primer torneig de transiciĆ³ i va acabar amb un nou podi. NomĆ©s quedaven 5 supervivents de lā€™or mundial de Barcelona 2013: Laura Ester, Marta Bach, Anni Espar, Mati Ortiz i Pili PeƱa.

Laura Ester i Paula LeitĆ³n van ser escollides dins de lā€™equip ideal del Campionat.

Lā€™equip estava format per: Marta Bach (CN MatarĆ³), Helena Lloret i Paula CrespĆ­ (CN Sant Andreu), Anni Espar, Clara Espar, Paula LeitĆ³n, Laura Ester, Judith Forca, Bea Ortiz, Mati Ortiz i Pili PeƱa (CN Sabadell), Anna Gual (SIS Roma) i Sandra Domene (CN Terrassa). Entrenador: Miki Oca. Assistents: Jordi Valls i Ɓngel Andreo. Metge: Griselda Sirvent. Fisioterapeuta: Oscar Muncunill. Delegat: Antonio Aparicio.

Moment #100FCN 104: JĆØssica Vall, Campiona dā€™Europa a Copenhagen 2017

El 17 de desembre de 2017, JĆØssica Vall es va penjar la medalla d’or al XIX Campionat dā€™Europa de piscina curta, celebrat a la Royal Arena de Copenhaguen. Va ser als 200m braƧa, la seva millor prova.

Nedant en negatiu, va passar els primers 50 metres en una discreta setena posiciĆ³. Un desavantatge que no va inquietar la JĆØssica que, braƧada a braƧada, va anar remuntant per situar-se en la quarta posiciĆ³ superat l’equador de la prova.

PerĆ² encara faltava un nou canvi de ritme de Vall. En els dos segĆ¼ents llargs, va ser l’Ćŗnica capaƧ de nedar en 35 segons, fet que li va permetre guanyar lā€™or amb un temps de 2:18.41 i rebaixar en gairebĆ© un segon i mig la seva plusmarca nacional.

Va arribar a la capital danesa en un excepcional moment de forma. La nedadora del CN Sant Andreu va nedar mĆ©s rĆ pid que mai en totes i cadascuna de les proves que va disputar en aquest Europeu, com confirmen els 30.53 que va fer als 50m braƧa, la seva millor marca personal, i, sobretot, lā€™1:04.80 dels 100m braƧa, amb el que va aconseguir la medalla de bronze i un nou rĆØcord d’Espanya.

Moment #100FCN 105: Bronze del Waterpolo femenĆ­ a lā€™Europeu de Barcelona 2018

El 27 de juliol de 2018, la SelecciĆ³ estatal femenina va aconseguir la medalla de bronze al Campionat d’Europa de Waterpolo de Barcelona 2018, amb una exhibiciĆ³ davant 4.000 aficionats reunits a la Picornell. Va derrotar a Hongria per 6 gols a 12.

Aquest bronze suposava la tercera medalla que la SelecciĆ³ guanyava en un Europeu, desprĆ©s de lā€™or de Budapest 2014 i la plata de MĆ laga 2008.

Lā€™equip va fer una fase preliminar impecable, guanyant tots els partits. Davant Hongria 9-13, Alemanya 2-27, Turquia 32-2, SĆØrbia 2-26 i RĆŗssia 12-11.

A quarts de final, victĆ²ria clara contra FranƧa 5-14, i a semifinals, les noies de Miki Oca van veure trencat el seu somni de disputar la final a casa. Van perdre davant GrĆØcia per 11-9.

Bea Ortiz va ser la mĆ xima golejadora de la competiciĆ³, amb 25 gols.

Lā€™equip estava format per: Laura Ester, Maica GarcĆ­a, Bea Ortiz, Mati Ortiz, Paula LeitĆ³n, Judith Forca, Anni Espar i Pili PeƱa (CN Sabadell), Marta Bach i Helena Lloret (CN Mataro), Clara Espar (CE Mediterrani), Anna Gual (SIS Roma) i MĀŖ Elena SĆ”nchez (CN Sant Andreu). Entrenador: Miki Oca. Assistents: Jordi Valls i Ɓngel Andreo. Metge: Griselda Sirvent. Fisioterapeuta: Oscar Muncunill. Delegat: Pere Robert.

Moment #100FCN 106: WPB2018BCN: Un gran espectacle!

Barcelona va ser la seu 33ens Campionats dā€™Europa de Waterpolo. La competiciĆ³ es va celebrar a les Piscines Bernat Picornell, del 14 al 28 de juliol de 2018. 14 dies de competiciĆ³ i 92 partits, amb 12 equips femenins i 16 masculins. Holanda, en categoria femenina, i SĆØrbia, en categoria masculina, van ser les Seleccions guanyadores de la competiciĆ³.

WP2018BCN va esdevenir un ĆØxit organitzatiu, un ĆØxit esportiu i un ĆØxit dā€™assistĆØncia. Es va viure un autĆØntic espectacle esportiu, aconseguint que Barcelona tornĆ©s a vibrar amb el waterpolo i convertint la ciutat en un referent mundial dā€™aquest esport.

Wopit, una pilota de waterpolo, va ser la mascota de la competiciĆ³.

Els bons resultats de les Seleccions estatals, plata per a lā€™equip masculĆ­ i bronze per al femenĆ­, van ser el complement ideal a una gran organitzaciĆ³.

El ComitĆØ Organitzador va estar presidit pel Sr. Fernando Carpena (RFEN), amb les vicepresidĆØncies del Sr. Enric BertrĆ”n (FCN) i la Sra. Marta Carranza (IBE).

El ComitĆØ de DirecciĆ³ estava format per:
– Eugeni BallarĆ­n: Director General
– Jordi Cadens: Director dā€™Operacions
– Mado Madonar: Directora de Serveis
– Carlos MartĆ­n: Director de ComunicaciĆ³
– Mar SanromĆ : Directora de MĆ rqueting i Event Presentation
– Juan Carlos SanchĆ³n: Director de CompeticiĆ³
– Paloma Mendoza: Directora de Recursos

Cal destacar tambƩ la tasca del Voluntariat, amb 331 persones voluntƠries.

WP2018BCN va rebre el reconeixement de totes les Institucions esportives, tant de casa com a nivell internacional.

Enric BertrĆ”n, President de la FederaciĆ³ Catalana i Vicepresident del ComitĆØ Organitzador: ā€œEl nivell dā€™organitzaciĆ³ demostrat a Barcelona 2018 marcarĆ  un abans i un desprĆ©sā€.

DON’T STOP IT!

Moment #100FCN 107: Subcampions dā€™Europa a Barcelona 2018

El 28 de juliol de 2018, la SelecciĆ³ estatal masculina va tancar l’Europeu de Waterpolo Barcelona 2018 penjant-se la medalla de plata, en una final no apta per a cardĆ­acs.

L’equip va sortir a per totes en l’enfrontament contra SĆØrbia, que era l’actual campiona olĆ­mpica. El partit va finalitzar en empat a 7 gols. Els serbis es van imposar 12 a 10 a la tanda de penals.

El porter Dani LĆ³pez Pinedo va ser guardonat com a millor porter de la competiciĆ³. El jugador del CN AtlĆØtic-Barceloneta va destacar la gran forƧa de l’equip, especialment en defensa, permetent-los “tornar a ser competitius” desprĆ©s de 9 anys sense pujar al podi, des dels Mundials de Roma 2009.

Lā€™equip estava format per: Daniel LĆ³pez Pinedo, Felipe Perrone, Blai Mallarach, Marc Larumbe, Roger Tahull, Ɓlvaro Granados, Alejandro Bustos, Alberto MunĆ”rriz i Fran FernĆ”ndez (CN AtlĆØtic-Barceloneta), Marc Minguell i Miguel de Toro (CE Mediterrani), Sergi Cabanas (CN Sabadell) i Eduardo Lorrio (CN Barcelona).
Staff tĆØcnic: David MartĆ­n (Head Coach), Svilen Piralkov (Coach), Antonio Aparicio (Coach), Albert Estiarte (Metge), MarcelĀ·lĆ­ Massafret (Preparador fĆ­sic), Marc Estiarte (Fisioterapeuta).

Minguell (capitĆ ): “Avui estem capcots, perĆ² demĆ  ho veurem d’un altre color, de color plata, que Ć©s un colorĆ sā€.

Moment #100FCN 108: JĆØssica Vall, Subcampiona dā€™Europa a Glasgow 2018

El 7 dā€™agost de 2018, JĆØssica Vall va aconseguir la medalla de plata dels 200 metres braƧa a l’Europeu de Glasgow.

La nedadora del CN Sant Andreu va marcar un temps de 2:23.02, a 1.71 de la guanyadora, la russa Yuliya Efimova. A la mateixa prova, Marina Garcia va finalitzar en quarta posiciĆ³.

JĆØssica Vall era tercera al completar els primers 50 metres, es va colĀ·locar primera a lā€™equador de la prova, va baixar fins al tercer lloc a lā€™acabar el tercer llarg i va aconseguir la segona plaƧa al finalitzar la prova.

Vall: ā€œLā€™esport Ć©s un joc i em sento afortunada de continuar encara jugant. Aquesta medalla mā€™ha fet especial ilĀ·lusiĆ³ perquĆØ he passat uns anys difĆ­cils, sobretot desprĆ©s dels Jocs de Rioā€.

Moment #100FCN 109: 5a Copa dā€™Europa per a lā€™equip femenĆ­ del CN Sabadell

El 20 dā€™abril de 2019, lā€™equip femenĆ­ de waterpolo del CN Sabadell va aconseguir la seva 5a Champions de la histĆ²ria, la quarta a Can Llong, desprĆ©s de superar a lā€™Olympiakos grec amb una remuntada histĆ²rica (13-11).

Sā€™arribava a lā€™Ćŗltim perĆ­ode i lā€™Olympiakos guanyava per 8 gols a 11. Amb el suport de mĆ©s de 1000 persones entregades, el CN Sabadell va ser capaƧ, primer dā€™igualar el partit, i, desprĆ©s, de capgirar-lo, per acabar aixecant la cinquena Copa dā€™Europa.

Darrera dā€™aquesta gesta sā€™amaguen uns nĆŗmeros de vertĆ­gen, en nomĆ©s 19 anys de participaciĆ³ de lā€™equip en competiciĆ³ europea. Va debutar a la mĆ xima competiciĆ³ internacional la temporada 99-00 a Palerm, en lā€™antiga Recopa dā€™Europa. Des de llavors sā€™ha participat sempre a la mĆ xima competiciĆ³ europea (Copa dā€™Europa, i mĆ©s tard Eurolliga), amb 5 victĆ²ries:

– El 2011, el CN Sabadell va golejar 13-8 a les sicilianes de lā€™Orizzonte.
– El 2013 va aconseguir la segona Copa dā€™Europa, al guanyar 13-11 al Kinef Kirishi rus.
– El 2014, alƧava la tercera Copa de Europa davant el Vouliagmeni grec, amb un contundent 19-5.
– La quarta, el 2016, desprĆ©s de vĆØncer en una dura final a lā€™UVSE Budapest (8-11).
– I el 2019, la cinquena.

Tret de les temporades 2003-04 i 2020-2021, en les que el CN Sabadell va participar a la Copa LEN. En la 1a, va arribar a la Final Four de Siracusa, i en la 2a, a la Final Four de Barcelona, acabant en 3a posiciĆ³ en ambdues ocasions.

Moment #100FCN 110: Ona Carbonell, 2 plates i 1 bronze a Gwangju 2019

Ona Carbonell va fer histĆ²ria al guanyar la seva 23a medalla mundial, convertint-se aixĆ­ en la nedadora amb mĆ©s metalls de la histĆ²ria dels Campionats del MĆ³n de NataciĆ³, nomĆ©s per darrere de les llegendes americanes de Michael Phelps (33) i Ryan Lochte (27).

El seu exercici, titulat ā€œMandelaā€ i basat en un discurs de l’histĆ²ric lĆ­der sud-africĆ  sobre els valors de l’esport realitzat durant els premis Laureus, li va valer per aconseguir la plata en Solo TĆØcnic.

L’equip va guanyar la medalla de bronze en Highlights, una nova modalitat de la nataciĆ³ artĆ­stica que va debutar en un Mundial. Vestides amb jaquetes curtes de cuir vermell, van defensar una gran interpretaciĆ³ de ā€œThunderstruckā€ dā€™AC/DC, una actuaciĆ³ plena d’energia i amb un bon nombre d’acrobĆ cies.

Carbonell es va acomiadar de Gwangju amb una medalla de plata en el Solo Lliure, desprĆ©s nedar al ritme dā€™’Itā€™s a man’s world’, el tema de James Brown, acompanyat per Luciano Pavarotti en aquesta versiĆ³.

Ona Carbonell: “No m’ho crec. La veritat Ć©s que estic superemocionada. Costa moltĆ­ssim aconseguir tantĆ­ssimes medalles. Ɖs molt dur encadenar set Mundials sense baixar del podiā€.

Moment #100FCN 111: El Waterpolo femenĆ­, plata a Gwangju 2019

La selecciĆ³ femenina de waterpolo es va penjar la medalla de plata als Mundials de Gwangju 2019. TambĆ© es va classificar automĆ ticament per als JJOO de TĆ²quio.

En una final sota la pluja, Espanya va caure davant la favorita, Estats Units, per 6 gols a 11.

En la fase preliminar, va acabar primera de grup al guanyar a GrĆØcia (4-14), a Kazakhstan (18-6) i a Cuba (6-19). Es va imposar a Holanda (12-4) en el partit de quarts de final i va guanyar a Hongria amb gran autoritat en semifinals (16-10).

Lā€™equip estava format per: Anni Espar, Laura Ester, Maica GarcĆ­a, Judith Forca, Paula LeitĆ³n, Beatriz Ortiz (CN Sabadell), Marta Bach (CN MatarĆ³), Roser TarragĆ³, Clara Espar (CE Mediterrani), Pilar PeƱa, Paula CrespĆ­, MĀŖ Elena SĆ”nchez (CN Sant Andreu) i Irene GonzĆ”lez (Hawaii). Entrenador: Miki Oca. Assistents: Jordi Valls i Ɓngel Andreo.

Al mateix Campionat, Espanya es va proclamar Subcampiona del MĆ³n de Waterpolo Beach. Estats Units es va imposar en la final (14-12).
Lā€™equip estava format per Sandra Domene, Anna Gual, Helena Lloret, Alejandra Aznar, SĆ­lvia Morell, Alba Bonamusa i Helena Dalmases. Entrenador: Javi Aznar.

Moment #100FCN 112: Plata per al Waterpolo masculĆ­ a Gwangju 2019

La selecciĆ³ espanyola masculina de waterpolo va aconseguir la medalla de plata als Mundials de Gwangju 2019 i la classificaciĆ³ olĆ­mpica per a TĆ²quio 2020.

La selecciĆ³ de David MartĆ­n va perdre la final 10 a 5 contra ItĆ lia. Els italians no van donar cap opciĆ³ als espanyols que es van veure superats des del segon quart.

PerĆ² la derrota no va entelar la gran actuaciĆ³ de la SelecciĆ³ en la competiciĆ³ que va tornar a penjar-se una medalla en uns Mundials.

En la fase preliminar, van guanyar a Nova Zelanda (3-23), a Sud-Ć frica (3-23) i van perdre amb Hongria (13-11). VictĆ²ria contra el JapĆ³ en la classificaciĆ³ per quarts (15-7). Als quarts de final van derrotar a la vigent campiona dā€™Europa, SĆØrbia (9-12) i en semifinals, van vĆØncer a CroĆ cia (6-5) amb una espectacular defensa.

Lā€™equip estava format per: Daniel LĆ³pez Pinedo, Roger Tahull, Marc Larumbe, Alberto MunĆ”rriz, Ɓlvaro Granados, Fran FernĆ”ndez, Felipe Perrone, Alejandro Bustos i Blai Mallarach (CN AtlĆØtic-Barceloneta), Miguel De Toro (CE Mediterrani), Eduardo Lorrio (CN Barcelona), Sergi Cabanas (CN Sabadell) i Alberto Barroso (CN Terrassa). Entrenador: David MartĆ­n. Assistents: Svilen Piralkov i Antonio Aparicio.

A mĆ©s, per primer cop en la histĆ²ria, els dos combinats estatals, tant el masculĆ­ com el femenĆ­, arribaven a la final dā€™un mateix Mundial.

Moment #100FCN 113: La SelecciĆ³ femenina de Waterpolo, Campiona dā€™Europa a Budapest 2020

El 25 de gener de 2020, la selecciĆ³ estatal femenina de Waterpolo es va proclamar Campiona d’Europa a Budapest. Va vĆØncer a RĆŗssia en la final per 13 gols a 12.

Les jugadores van fer un campionat brillant, amb 7 victĆ²ries i 1 derrota.

Bea Ortiz va ser nomenada MVP de lā€™Europeu i Laura Ester va rebre el guardĆ³ com a millor jugadora europea del 2019.

La SelecciĆ³ estava formada per:Paula LeitĆ³n, Bea Ortiz i Pili PeƱa (CN Terrassa), Roser TarragĆ³ i Clara Espar (CE Mediterrani), Paula CrespĆ­ i Maria Elena SĆ”nchez (CN Sant Andreu), Laura Ester, Judith Forca, i Maica Garcia (CN Sabadell), Anni Espar, Marta Bach i Irene GonzĆ”lez (CN MatarĆ³). Seleccionador: Miki Oca; 2n Entrenador: Jordi Valls; TĆØcnic de porters: Ɓngel Andreo.

Amb aquesta medalla, l’equip sumava dos ors europeus, conquerits ambdĆ³s a la capital hongaresa, a les competicions de 2014 i 2020.

Moment #100FCN 114: La SelecciĆ³ masculina de Waterpolo, Subcampiona dā€™Europa a Budapest 2020

La selecciĆ³ estatal masculina de waterpolo va aconseguir la medalla de plata a lā€™Europeu de Budapest.

La igualtat va regnar a la piscina del Duna Arena durant tot el partit. En els minuts decisius de la final, cap dels dos conjunts va aconseguir marcar, i amb lā€™empat a 9 es va arribar al final del temps reglamentari. Els penals no van somriure a Espanya i Hongria es va endur la victĆ²ria (14-13).

Els jugadors i tĆØcnics van fer un balanƧ positiu del Campionat, malgrat tenir lā€™or a tocar i acabar amb la medalla de plata.

David MartĆ­n: ā€œHem estat un dels millors equips del Campionat. Potser per individualitats hi ha seleccions amb mĆ©s renom, perĆ² com a conjunt hem estat els millorsā€œ.

Espanya va acabar 2a de grup a la Fase preliminar, amb 2 victĆ²ries, contra Malta (7-23) i Turquia (7-24) i un empat davant dā€™Hongria (11-11). En la classificaciĆ³ per a quarts, la SelecciĆ³ es va desfer clarament dā€™Alemanya (6-12) i, a quarts de final, va vĆØncer a SĆØrbia en una agĆ²nica tanda de penals (9-10). A semifinals, victĆ²ria davant CroĆ cia (9-8), amb un partidĆ s de Dani LĆ³pez Pinedo a la porteria, amb un 62% d’aturades.

Lā€™equip estava format per: Dani LĆ³pez Pinedo, Felipe Perrone, Blai Mallarach, Marc Larumbe, Roger Tahull, Ɓlvaro Granados, Alejandro Bustos, Alberto MunĆ”rriz, Fran FernĆ”ndez i Miguel de Toro (CN AtlĆØtic-Barceloneta), Bernat Sanahuja (CN Terrassa), Eduardo Lorrio (CN Sabadell) i AdriĆ  Delgado (CN Barcelona). Entrenador: David MartĆ­n. Assistents: Svilen Piralkov i Antonio Aparicio.

Un altre fet histĆ²ric era que la SelecciĆ³, tant masculina com femenina, estaria en una final continental, per primera vegada en la histĆ²ria dā€™aquests Campionats.

Moment #100FCN 115: Esther NuƱez al SalĆ³ de la Fama de la FederaciĆ³ Internacional de NataciĆ³ de llarga distĆ ncia

Esther NuƱez va ingressar a lā€™International Marathon Swimming Hall of Fame lā€™any 2020, juntament amb el seu marit i nedador argentĆ­ de llargues distĆ ncies DamiĆ”n Blaum.

La nedadora del CN Sabadell es va proclamar Campiona del MĆ³n al Grand Prix de la FINA dā€™AigĆ¼es Obertes el 2007 i el 2012. TambĆ© va assolir el subcampionat el 2010, 2011 i 2013, i la tercera plaƧa el 2014 i 2015.

DesprĆ©s de disputar els 25 km dā€™AigĆ¼es Obertes als Mundials de NataciĆ³ Barcelona 2003 (9a), va comenƧar a competir en les Copes de el MĆ³n de Maratons. En la seva primera Copa, el 2004, va finalitzar vuitena en el rĆ nquing, amb nomĆ©s 3 proves realitzades.

Al Grand Prix de 2007, va pujar al podi en 7 proves de 8, essent primera a Hernandarias-ParanĆ” (88 km), a Santa Fe de Coronda (57 km), al Llac d’Ohrid (30 km) i al Llac St-Jean (32 km).

Al Grand Prix de 2012, va aconseguir lā€™or en les proves Capri-NĆ pols (36 km) i al Llac Magog (34 km). El 2013 va guanyar a Rosario (15 km).

TambĆ© ha sigut 6 vegades Campiona de Catalunya de gran fons, al guanyar la Travessia al Port de Barcelona (1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2006), Campiona d’Espanya de 25 km (2003), de 15 km (2005) i de 10 km (2006), i ha guanyat el Descens de la Ria de Navia (1999, 2007 i 2014).

Moment #100FCN 116: La SelecciĆ³ femenina de Waterpolo, Subcampiona OlĆ­mpica a TĆ²quio 2020

La SelecciĆ³ femenina de Waterpolo es va penjar la medalla de plata als Jocs OlĆ­mpics de TĆ²quio 2020, celebrats a la capital japonesa del 26 de juliol al 8 d’agost de 2021.

En la final, les jugadores de Miki Oca no van poder fer molt davant dā€™una superior Estats Units, que es va acabar imposant per 5-14 al Centre AquĆ tic Internacional de Tatsumi.

La SelecciĆ³ va fer un gran Torneig a la capital japonesa. Primera de grup en la fase preliminar, amb les victĆ²ries davant Sud-Ć frica (4-29), CanadĆ  (14-10), AustrĆ lia (15-10) i la derrota contra PaĆÆsos Baixos (14-13). A quarts de final, va ser tremendament superior a la Xina, grĆ cies a una excelĀ·lent defensa (11-7). I en semifinals, clara victĆ²ria davant dā€™Hongria (8-6), amb una Laura Ester infranquejable, figura indiscutible del partit.

Lā€™equip estava format per: Laura Ester, Irene GonzĆ”lez, Judith Forca i Maica GarcĆ­a (CN Sabadell), Anni Espar, Marta Bach i MĀŖ Elena SĆ”nchez (CN MatarĆ³), Bea Ortiz, Pili PeƱa i Paula LeitĆ³n (CN Terrassa), Clara Espar i Roser TarragĆ³ (CE Mediterrani) i Elena Ruiz (CN RubĆ­). Entrenador: Miki Oca. 2n Entrenador: Jordi Valls. TĆØcnic de porteres: Ɓngel Andreo.

Moment #100FCN 117: Pau Comas, SubcampiĆ³ dā€™Europa JĆŗnior de Salts

Pau Comas es va proclamar SubcampiĆ³ dā€™Europa JĆŗnior en trampolĆ­ dā€™1 metre a Rijeka 2021.

A lā€™eliminatĆ²ria del matĆ­, ja havia aconseguit una gran puntuaciĆ³ (378,85), acabant 4rt, molt a prop del possible podi. A la final, el saltador del CN Barcelona va fer una gran competiciĆ³ i va aconseguir escalar posicions fins arribar a la plata europea (396,50).

Aquesta medalla de plata el va convertir en el primer saltador catalĆ  medallista internacional en un esdeveniment individual. Una fita histĆ²rica per aquest modalitat aquĆ tica.

Recentment, Pau Comas i Max LiƱƔn, sota la batuta del tĆØcnic de la FCN, AgustĆ­n SĆ”nchez, han participat al Campionat del MĆ³n JĆŗnior de KĆ­ev. Comas ha quedat 8ĆØ en 3 metres i 9ĆØ en 1 metre, i LiƱƔn, 6ĆØ en plataforma i 11ĆØ en 3 metres.

El 2016, Paula Gilabert va ser la primera saltadora catalana en participar en un Mundial JĆŗnior.

Moment #100FCN 118: Els mĆ sters a Catalunya

A partir dels anys 70, als EEUU, es van iniciar unes competicions de nataciĆ³ per a majors de 25 anys, fent classificacions en grups de 5 en 5 anys. Aquest moviment sā€™ha anat estenent per tot el mĆ³n adquirint a lā€™actualitat nivells impensables.

Es celebren competicions a nivell europeu (la 1a lā€™any 1987) i mundial (la 1a lā€™any 1986), amb una participaciĆ³ dā€™entre 3.000 i 4.000 nedadors.

Catalunya ha estat capdavantera a nivell nacional i, des de 1985, sā€™organitza el Campionat de Catalunya, amb una participaciĆ³ que augmenta any rere any.

Un grup nombrĆ³s de nedadores i nedadors catalans han participat en Campionats dā€™Europa, del MĆ³n i als Jocs MĆ sters, els ā€œMasters Gamesā€, conquerint medalles i bones classificacions.

Josep Claret, del Club Nagi, Ć©s un dels nedadors catalans que mĆ©s ha competit internacionalment, guanyant medalles en Campionats del MĆ³n, dā€™Europa, i rebaixant el rĆØcord del mĆ³n en diverses proves, especialment als 50 papallona.

Altres Campions del mĆ³n, dā€™Europa i recordistes mundials i continentals sĆ³n Lola Balbuena, Claudia NĆŗƱez, Francesc MĆ”rquez, Dani Serra, Frederick Hendrik de Bruijin, Sabina MartĆ­nez, Montse GomĆ”riz, Anna Diago, Pere Balcells, Laura Roca i Mario Lloret, entre dā€™altres.

En lā€™especialitat de Waterpolo MĆ ster es juguen dues lligues, MĆ ster i Veterans. La primera lliga catalana per a MĆ sters data de 1976, promoguda per un grup dā€™antics nedadors i waterpolistes, comandats per Eduard Arruga.

La competiciĆ³ de Waterpolo mĆ ster femenina la va promocionar lā€™Ona Meseguer fa tres temporades i aquesta temporada sā€™ha consolidat. Hi ha tres clubs participants: el CN MatarĆ³, el CN Sabadell i el CN Catalunya.

Hi ha participaciĆ³ internacional en NataciĆ³ ArtĆ­stica i Salts i tambĆ© sā€™organitza el Campionat de Catalunya MĆ ster dā€™ambdues especialitats.

Moment #100FCN 119: Juan Antonio Sierra, el gran historiador de la nataciĆ³ catalana i espanyola

Nascut a Barcelona el 22 de juliol de 1925.

Les seves activitats esportives, centrades majoritĆ riament en la nataciĆ³ i el waterpolo, abracen totes les vessants dā€™aquestes dues disciplines, des de practicant a historiador, passant per directiu, tĆØcnic, entrenador, Ć rbitre, gestor i cronista.

Com a practicant, va formar part dels equips de nataciĆ³ i waterpolo del CN AtlĆØtic (1939-52).

Ha sigut directiu del CN AtlĆØtic, del CN AtlĆØtic-Barceloneta, de la FederaciĆ³ Espanyola de NataciĆ³, de la Lliga Europea de NataciĆ³ (LEN) i de la FederaciĆ³ Catalana de NataciĆ³.

Com a tĆØcnic, va ser seleccionador territorial de nataciĆ³ i secretari tĆØcnic de la junta directiva de la FCN. Amb la FederaciĆ³ Espanyola, va ser el cap de la delegaciĆ³ espanyola als Campionats dā€™Europa dā€™Utrecht (1966) i cap dels equips de waterpolo als Jocs OlĆ­mpics de MĆØxic (1968) i Munic (1972). De la LEN, ha estat comissari tĆØcnic en diferents competicions europees.

Com a gestor, va ser administrador de la Piscina Sant Jordi (1966-68) i Director de les Piscines Bernat Picornell (1971-82).

Va ser redactor i secretari de redacciĆ³ de la revista ā€œCROLā€ de la RFEN (1965-79) i director (1979-86).

Ɖs autor de les obres sobre nataciĆ³ i waterpolo:
– ā€œ50 Aniversario de la FederaciĆ³n Catalana de NataciĆ³nā€.
– ā€œHistoria del Waterpolo EspaƱol 1908-1994ā€.
– ā€œFites en la histĆ²ria de la nataciĆ³ catalanaā€.
– ā€œ75 Aniversari del ColĀ·legi CatalĆ  dā€™Ć€rbitresā€.
– ā€œHistoria del Waterpolo EspaƱol. ApĆ©ndice 1995-1998ā€.
– ā€œUn siglo de waterpolo y de filatelia temĆ”tica en el mundoā€.
– ā€œ90 anys dā€™histĆ²ria del Club NataciĆ³ AtlĆØtic-Barcelonetaā€.
– ā€œEl waterpolo olĆ­mpic Ć©s cosa dels catalansā€.
– ā€œEl llibre dā€™Or de la Travessia del Port de Barcelonaā€.
– ā€œ100 aƱos de waterpolo espaƱol, 1908-2008ā€.
– ā€œHistoria del Waterpolo EspaƱol. ApĆ©ndice II, 1999-2008ā€.
– ā€œCentenari del Club NataciĆ³ AtlĆØtic-Barceloneta. Els darrers 10 anys de la seva histĆ²riaā€.
– ā€œHistoria del waterpolo femenino espaƱol 1981-2016ā€.

El 2003 va rebre, per part de la Generalitat de Catalunya, la medalla de forjador de la histĆ²ria esportiva de Catalunya.

GrĆ cies al Sierra, hem pogut explicar molts dels fets que han succeĆÆt durant aquests 100 anys dā€™histĆ²ria. El seu llegat Ć©s incalculable.

Destacar tambĆ© les figures de Joaquim Morera i Manel DomĆØnech en aquesta gran tasca dā€™escriure la nostra histĆ²ria.

Moment #100FCN 120: Campiones del MĆ³n JĆŗnior a Netanya 2021

La SelecciĆ³ jĆŗnior femenina de waterpolo es va proclamar Campiona del MĆ³n a Netanya (Israel).

Les noies, dirigides per Jordi Valls, van fer un campionat perfecte. No van perdre cap partit, ni a la fase prĆØvia, ni a les eliminatĆ²ries de vuitens, quarts i semis.

A la fase prĆØvia es van enfrontar a FranƧa. (5-15), a Holanda (5-5) i a Sud-Ć frica (4-16). Els vuitens de final van ser contra Alemanya i van guanyar per 2-18, els quarts de final contra RĆŗssia i tambĆ© van vĆØncer per 5-10. A les semifinals va tocar ItĆ lia (12-14) i a la final van derrotar a GrĆØcia per 5-10.

Elena Ruiz (CN Rubƭ) va ser escollida MVP i Martina TerrƩ (CN Sant Andreu), Millor Portera.

L’equip estava format per: Martina Cardona i Paula CamĆŗs (CN Terrassa), GiselĀ·la FarrĆ©, Ariadna Ruiz, Martina TerrĆ© i MarĆ­a Palacio (CN Sant Andreu), Paula Prats (CE Mediterrani), Elena Ruiz i Elia JimĆ©nez (CN RubĆ­), Cristina NoguĆ© (CN MatarĆ³), Nona PĆ©rez (CN Sabadell), Elena Camarena (CDN Boadilla) i LucĆ­a GĆ³mez (Real Canoe NC).
Entrenador: Jordi Valls. 2n entrenador: Enric Arnella. Metge: Griselda Sirvent. Fisioterapeuta: Nuria Falla. Delegat: Sergi Borrell.