La Copa Nadal va néixer amb el nom de “Campionat d’Hivern”. Fou la primera organització del “nounat” Club Natació Barcelona.

La prova es va celebrar el 19 de gener de 1908. Va ser tot un èxit de públic. Es va celebrar a platja de la Barceloneta, davant dels Banys Orientals, on estava ubicat el CN Barcelona.

Va resultar guanyador Edwald Poeschke, nedador alemany del Club organitzador, que va nedar els 200m amb un temps de 3 minuts i 17 segons. El seguiren Bernat Picornell i Leopoldo Lafuente, 2n i 3r respectivament.

Degut als continuats ajornaments de la competició a causa del temporal, la 2a edició es va celebrar a l’interior del Port. Gastor Giraud, Enric Claret i Pere Picornell van ser els 3 primers classificats.

A partir de 1914, quan el CN ​​Barcelona es va traslladar al Moll Nou, va passar a disputar-se a la dàrsena de la Indústria, davant de les instal·lacions de Club.

El primer vencedor local fou Joaquin Cuadrada l’any 1911. També guanyà les edicions de 1912, 1913, 1918 i 1919.

La primera edició amb participació femenina va tenir lloc el 1928, resultant vencedora Maria Lluïsa Vigo amb un crono de 3 minuts 27 segons.

Dani Serra és el participant que més vegades ha guanyat la prova (10 edicions) i Carme Soriano en categoria femenina (6 edicions). El rècord de la Copa Nadal el tenen Carles Ventosa (1:51.05) i Bárbara Bernús (2:03.89).

Actualment té sortida cada 25 de desembre en una passarel·la al costat del centre comercial Maremàgnum, i arribada al Moll de Drassanes, al Portal de la Pau, davant del Monument de Colon.

La primera activitat “oficial” que figura en la nostra història és la “Copa Solé”. A l’estiu de 1907, Manuel Solé, l’entusiasta professor de cultura física i propietari del Gimnasio Solé, creà una Copa de Natació per a ser disputada tres anys consecutius. La prova esdevingué el “I Campionat d’Espanya de Natació”.

Fixada per al 27 d’agost, es va ajornar a causa del mal temps. Finalment, es va celebrar el 15 de setembre de 1907. La prova va tenir lloc davant dels Molls d’Espanya i Muralla, entre les Golondrines i unes boies. A terra, més de dues mil persones esperaven la sortida de la primera competició oficial de natació. 5 minuts abans de l’inici de la competició, va començar a ploure d’una manera horrible, dispersant a la majoria del públic que va quedar reduït a unes 500 persones. Al veure que la pluja no remetia, es va donar la sortida dels 1.500 metres 15 minuts després de l’hora prevista.

Els guanyadors foren els alemanys Edwald Poeschke, en 60 metres i Adolfo von den Heyden en 1.500m. Però el títol de Campió d’Espanya l’aconseguí Leopoldo Lafuente que arribà 3r en ambdues proves per davant de Bernat Picornell.

L’èxit obtingut per la “Copa Solé” va animar als seus organitzadors a plantejar la creació d’un Club de Natació. El 10 de novembre de 1907, en una reunió celebrada al “Gimnasio Solé”, s’aprovava per unanimitat el projecte de reglament que havien presentat Manuel Solé, Josep Mª Vergés i Bernat Picornell i sorgia el primer Consell Directiu del Club Natació Barcelona composat per:

• President: Bernat Picornell
• Vice-President: Manuel Solé
• Secretari: Josep Mª Vergés
• Vice-Secretari: Miquel Useros
• Tresorer: Carles Balaguer
• Comptador: Juli Marial
• Vocal metge assessor: Pere Cercós

La primera seu esportiva del CNB fou als Banys Orientals, establiment públic ubicat a la Barceloneta. Aquest espai va ser cedit als 20 socis fundadors del Club a canvi d’una quota de dues pessetes.

La primera activitat “oficial” que figura en la nostra història és la “Copa Solé”. A l’estiu de 1907, Manuel Solé, l’entusiasta professor de cultura física i propietari del Gimnasio Solé, creà una Copa de Natació per a ser disputada tres anys consecutius. La prova esdevingué el “I Campionat d’Espanya de Natació”.

Fixada per al 27 d’agost, es va ajornar a causa del mal temps. Finalment, es va celebrar el 15 de setembre de 1907. La prova va tenir lloc davant dels Molls d’Espanya i Muralla, entre les Golondrines i unes boies. A terra, més de dues mil persones esperaven la sortida de la primera competició oficial de natació. 5 minuts abans de l’inici de la competició, va començar a ploure d’una manera horrible, dispersant a la majoria del públic que va quedar reduït a unes 500 persones. Al veure que la pluja no remetia, es va donar la sortida dels 1.500 metres 15 minuts després de l’hora prevista.

Els guanyadors foren els alemanys Edwald Poeschke, en 60 metres i Adolfo von den Heyden en 1.500m. Però el títol de Campió d’Espanya l’aconseguí Leopoldo Lafuente que arribà 3r en ambdues proves per davant de Bernat Picornell.

L’èxit obtingut per la “Copa Solé” va animar als seus organitzadors a plantejar la creació d’un Club de Natació. El 10 de novembre de 1907, en una reunió celebrada al “Gimnasio Solé”, s’aprovava per unanimitat el projecte de reglament que havien presentat Manuel Solé, Josep Mª Vergés i Bernat Picornell i sorgia el primer Consell Directiu del Club Natació Barcelona composat per:

• President: Bernat Picornell
• Vice-President: Manuel Solé
• Secretari: Josep Mª Vergés
• Vice-Secretari: Miquel Useros
• Tresorer: Carles Balaguer
• Comptador: Juli Marial
• Vocal metge assessor: Pere Cercós

La primera seu esportiva del CNB fou als Banys Orientals, establiment públic ubicat a la Barceloneta. Aquest espai va ser cedit als 20 socis fundadors del Club a canvi d’una quota de dues pessetes.

La primera activitat “oficial” que figura en la nostra història és la “Copa Solé”. A l’estiu de 1907, Manuel Solé, l’entusiasta professor de cultura física i propietari del Gimnasio Solé, creà una Copa de Natació per a ser disputada tres anys consecutius. La prova esdevingué el “I Campionat d’Espanya de Natació”.

Fixada per al 27 d’agost, es va ajornar a causa del mal temps. Finalment, es va celebrar el 15 de setembre de 1907. La prova va tenir lloc davant dels Molls d’Espanya i Muralla, entre les Golondrines i unes boies. A terra, més de dues mil persones esperaven la sortida de la primera competició oficial de natació. 5 minuts abans de l’inici de la competició, va començar a ploure d’una manera horrible, dispersant a la majoria del públic que va quedar reduït a unes 500 persones. Al veure que la pluja no remetia, es va donar la sortida dels 1.500 metres 15 minuts després de l’hora prevista.

Els guanyadors foren els alemanys Edwald Poeschke, en 60 metres i Adolfo von den Heyden en 1.500m. Però el títol de Campió d’Espanya l’aconseguí Leopoldo Lafuente que arribà 3r en ambdues proves per davant de Bernat Picornell.

L’èxit obtingut per la “Copa Solé” va animar als seus organitzadors a plantejar la creació d’un Club de Natació. El 10 de novembre de 1907, en una reunió celebrada al “Gimnasio Solé”, s’aprovava per unanimitat el projecte de reglament que havien presentat Manuel Solé, Josep Mª Vergés i Bernat Picornell i sorgia el primer Consell Directiu del Club Natació Barcelona composat per:

• President: Bernat Picornell
• Vice-President: Manuel Solé
• Secretari: Josep Mª Vergés
• Vice-Secretari: Miquel Useros
• Tresorer: Carles Balaguer
• Comptador: Juli Marial
• Vocal metge assessor: Pere Cercós

La primera seu esportiva del CNB fou als Banys Orientals, establiment públic ubicat a la Barceloneta. Aquest espai va ser cedit als 20 socis fundadors del Club a canvi d’una quota de dues pessetes.